18.01.2017 - 17:35
MADRID, 18 (EUROPA PRESS)
El Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universidad Complutense de Madrid i la Universidad Autónoma de Madrid són els centres d’investigació d’Espanya amb més producció científica i se situen al capdavant dels 149 principals centres d’investigació espanyols, classificats segons el nombre de publicacions més esmentades en el període 2005-2014.
Així es desprèn de l’estudi ‘Indicadores Bibliométricos de la Actividad Científica Española 2005-2014. Publicación 2016’ de la Fundación Española para la Ciencia i la Tecnología (FECYT), que col·loca el CSIC al capdavant d’aquesta llista amb 78.579 publicacions, seguit per la Universitat de Barcelona (45.796), i la Universitat Autònoma de Barcelona (37.103).
En la quarta posició apareix la Universidad Complutense de Madrid (40.510), seguida de la Universidad Autónoma de Madrid (29.873), la Universitat Politècnica de Catalunya (23.889), la Universitat de València (25.817), University of Granada (20.965), la Universitat de Saragossa (19.365) i la Universitat Politècnica de València, que tanca el Top Ten dels centres espanyols amb 18.332 publicacions en el període del 2005 al 2014.
La investigació assenyala que mentre Espanya representa el 0,7% de la població mundial, un 1% de la despesa mundial en R+D i un 1,7% de tots els investigadors, el 2014 produïa un 3,2% de totes les publicacions científiques del món, un 4,3% de tota la producció mundial excel·lent, un 6,7% de la producció que es publica a les revistes de més importància, i un 7,7% de la investigació en col·laboració internacional.
Segons l’informe, la producció científica espanyola té un alt rendiment en la seva visibilitat internacional i un impacte creixent –ha augmentat d’1,12 al 2005 a 1,31 al 2014–, cosa que significa que la producció científica espanyola rep un 31% més de cites que la mitjana mundial.
Així, Espanya emergeix com un nucli per a la col·laboració científica mundial perquè en relació amb el total de la producció científica espanyola, el percentatge de publicacions en col·laboració internacional va créixer del 34,6% al 2005 a 44,7% al 2014.
D’altra banda, la investigació mostra que l’any 2014, Espanya ocupava la desena posició en el rànquing mundial de la producció científica, amb un 3,19% del total i un total de 77.013 publicacions.
Per regions, Catalunya i Madrid són les comunitats amb major producció científica d’Espanya, participant en més de dos terços del total de la producció científica espanyola. A més, des del 2008, Catalunya ha substituït Madrid com a productor espanyol principal d’articles científics, creixent d’1,38 al 2005 a 1,72 al 2014.
En aquest punt, la investigació revela que la zona nord i nord-est d’Espanya són les que han experimentat un creixement més ràpid en producció científica. Així, entre 2005-2009 i 2010-2014, el País Basc i Aragó van incrementar la seva producció, respectivament, en un 82,9% i un 67,3%. Si bé La Rioja mostra un percentatge de creixement més alt (100,1%), el punt de partida és més baix.
Les àrees d’investigació més prolífiques a Espanya són bastant similars a les de la resta del món: Medicina (28,1%), Enginyeria (14,3%), Física i astronomia (13,6%), Ciències de la computació (13,2%) i Bioquímica, genètica i biologia molecular (12,7%).
Mentre que l’atenció de Catalunya se centra en Neurociències, Medicina i la categoria multidisciplinària, la de Madrid se centra en Immunologia i microbiologia, Neurociència i Medicina. Per part seva, Andalusia mostra una activitat relativament elevada en Infermeria, Odontologia i Professions de la salut.
L’objectiu d’aquest estudi és oferir una perspectiva multidimensional de la quantitat i qualitat de la producció científica espanyola del període 2005-2014 a través de l’estudi de diversos indicadors bibliomètrics.
A més, ofereix una visió detallada del rendiment de la producció científica espanyola a partir de l’anàlisi de la seva distribució temàtica i geogràfica i la seva situació en el context internacional.
