Segona trobada de municipis de la Catalunya del nord i la del sud, a Bàscara

  • La primera trobada va aplegar un centenar de batlles i regidors · El mes d'octubre se'n farà una altra a Tuïr i la següent serà a Olot

VilaWeb
Fotografia de la primera trobada, a Sant Cebrià de Rosselló.
Alexandre Solano
17.05.2024 - 21:40
Actualització: 17.05.2024 - 21:44

“Si volem normalitzar les relacions que haurien de ser naturals, com ho van ser durant segles, hem de fer trobades catalano-catalanes i no franco-espanyoles.” Ho diu els Angelets de la Terra, una entitat que prova de recosir el país amb trobades de municipis de la Catalunya del nord i la del sud. Avui es fa la segona a Bàscara, a l’Alt Empordà.

La primera experiència va ser a Sant Cebrià de Rosselló el 9 de desembre passat, quan un centenar de batlles i regidors de seixanta-sis municipis es van reunir amb l’objectiu de crear sinergies i desenvolupar projectes comuns. “Èxit 100% de la trobada sense fronteres a Sant Cebrià de Rosselló. Els participants, molt contents de fer un màxim de contactes per a projectes comuns”, deien els organitzadors.

Els batlles presents van signar una carta en què palesaven la voluntat d’enfortir els lligams i continuar participant en les trobades sense fronteres. El document instava els ajuntaments a designar algú que s’encarregués de desenvolupar intercanvis entre el nord i el sud, participar en les reunions que es fessin, convidar càrrecs electes dels municipis amics i fer-los intervenir durant les celebracions oficials, organitzar sortides per enfortir lligams i promoure la llengua, la cultura, la història i la identitat comuna amb projectes compartits destinats a esborrar la frontera mental.

Les Trobades sense fronteres són, doncs, una manera de donar continuïtat a la solidaritat dels nord-catalans que va sorgir arran del Primer d’Octubre. “Pensem que ens ha d’ajudar a enfortir els vincles i esborrar una frontera mental que bloqueja les dinàmiques comunes. No n’hi ha prou d’aconseguir subvencions europees, cal tenir una visió de futur per al país que, ni per als uns ni per als altres, no s’acaba al Pertús ni a Portbou”, explica Angelets de la Terra.

Què es farà a la trobada?

La reunió comença a les deu del matí, amb una benvinguda institucional del batlle del municipi; els càrrecs electes tindran l’oportunitat de signar la carta comuna, com en la primera trobada, i es formaran reunions curtes de càrrecs electes de la Catalunya del nord i la del sud, sis reunions de vint minuts per cada ajuntament sobre problemàtiques compartides, com ara de grandària, localització geogràfica o activitats econòmiques. I tot plegat acabarà amb un pica-pica, una reunió amb tots els participants i un espectacle amb els cantants Maxime Cayuela i Joan Ortiz.

Ja s’han programat la tercera i quarta trobades. La següent serà l’octubre d’enguany a Tuïr (Rosselló) i la següent, la primavera de l’any vinent a Olot (Garrotxa). 

Sobre les trobades, els Angelets de la Terra va fer una enquesta entre els municipis nord-catalans l’any 2022 i hi va detectar una voluntat de millorar les relacions amb les localitats del sud. Un 39,3% dels ajuntaments deia de fer alguna mena d’intercanvi amb algun municipi de la resta dels Països Catalans, i un 72,7% voldrien organitzar trobades entre càrrecs electes. Amb aquest objectiu, es va crear un col·lectiu de municipis, amb la participació de cinquanta de sud-catalans i cent quinze de nord-catalans.

Els Angelets de la Terra són una associació cultural, creada a Perpinyà l’any 2001, que vol promoure la llengua i els lligams amb la resta del país. Primer va ser una penya de la USAP, després un col·lectiu de músics, amb 275 cançons enregistrades en català, i ara un col·lectiu de municipis.

L’entitat argumenta: “La gran majoria dels habitants de la Catalunya Nord tenen la impressió que París és més a prop que Girona, tot i que som veïns. Des de Girona o Barcelona col·laboren més fàcilment amb Montpeller, Tolosa o Lió que amb Perpinyà. Hi ha un desconeixement mutu i una incomprensió del nostre propi territori.” I això ho volen trencar: “Hem de sortir del marc estatal, sobretot mentalment.”

Consideren que la lliure circulació de persones no han tingut resultats prou satisfactoris i que els estats es neguen a fer desaparèixer les fronteres. I recorden el tancament durant dos anys del coll de Banyuls per ordre del prefecte dels Pirineus Orientals. “Amb el tancament dels colls l’estat va ressuscitar la frontera física i va enfortir la frontera mental, com ja ho fa amb els controls de policia que generen llargues retencions de cotxes als punts de pagament de l’autopista.”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor