‘La tertúlia proscrita’

La USAP es conjura per diluir les barreres amb el sud: “Ha fet el pas”

  • El club de Perpinyà incorpora per primera vegada catalans del sud a la direcció de la USAP Associació

VilaWeb
Alexandre Solano
04.02.2023 - 21:40
Actualització: 04.02.2023 - 22:31

La USAP és el club català de referència del rugbi de quinze, set vegades guanyador del campionat francès i amb una catalanitat indestriable de la seva història i identitat, que fa que sigui un equip conegut i que desperta simpaties a tots els racons del país.

Enguany, el club nord-català ha pres una decisió inèdita i valenta i ha incorporat catalans del sud per primera vegada a la direcció de la USAP Associació. Concretament, dos empordanesos: el navatenc Jordi Córdoba i el palamosí Jordi Homs. La seva missió: impulsar i fer créixer les relacions entre el nord i el sud. Parlem amb ells sobre els objectius a curt termini, la preservació de la catalanitat del club i el model a llarg termini.

Estrènyer els vincles entre el nord i el sud

Un dels dirigents clau dels nomenaments és l’elnès Raymond Rébujent, que sempre ha provat de potenciar les relacions entre el nord i el sud i que ja havia col·laborat amb Córdoba l’any 2011 en l’organització del partit de la USAP a Barcelona. Per la seva part, Homs és un puntal del rugbi al Principat, president del CN Poblenou, de la junta de la federació catalana i impulsor dels Diables de Barcelona.

Tots dos s’han conjurat per impulsar immediatament tres projectes, que voldrien que ja funcionessin en uns dos anys. Abans de tot, cal especificar que la USAP Associació és la part del club que s’encarrega de la base, és a dir, de totes les categories menys la del primer equip, el professional, que és gestionat per un grup d’inversors.

Un primer projecte és el d’organitzar regularment trobades i torneigs de rugbi formatiu amb equips tant de Catalunya Nord com de Catalunya Sud. Córdoba explica que aquest intercanvi ha existit sempre, però que no s’ha consolidat una estructura, i ara l’objectiu és que sigui regular, amb petites estades i fent que les famílies es desplacin uns dies al territori, fet que ajudarà a crear unes relacions més estretes: “Que la gent es conegui, trencar el gel.”

El segon és el de provar d’impulsar un partit en què els campions masculins i femenins del Principiat juguin contra els campions de Catalunya Nord per tenir un campió català. Fins ara, els precedents de la Copa Pirineu (1960-1967) o el Trofeu Dues Catalunyes (2000) no han reeixit. Sobre això, Homs troba fonamental el paper de la USAP, que pot arribar amb més facilitat a la quarantena de clubs nord-catalans, com ara el Tuïr, l’Elna i l’Argelers. Fa el paral·lelisme amb el FC Barcelona de futbol, atès que la gent és del seu club local, però una gran part n’és seguidora en la categoria professional: “En la piràmide esportiva a dalt hi ha la USAP i tenen el poder d’arribar a les comarques de Catalunya Nord i fer arribar el missatge.” També volen promoure algun partit dels Espoirs de la USAP, el filial, contra els grans conjunts sud-catalans, com ara la UE Santboiana i el FC Barcelona.

El tercer projecte és el de fomentar l’intercanvi de jugadors i facilitar que hi hagi jugadors que puguin viure i estudiar al Principat, amb el pol universitari que representa Barcelona i, a l’inrevés, que joves promeses es formin a Perpinyà i s’hi entrenin una temporada o, si més no, hi facin una estada més curta.

Homs troba que el càrrec, a més de ser un motiu d’orgull i responsabilitat, els permet d’entrar al cor del funcionament de la USAP Associació, formar part del món en què viuen i relacionar-se amb la gent. Tot i això, reconeix que és un desafiament difícil, perquè hi ha diferents problemàtiques a banda i banda de l’Albera i els calendaris de competició no coincideixen.

Per la seva banda, Córdoba considera que l’abast dels projectes dependrà en gran part del compromís de la USAP i de com s’impliquen els clubs: “Abans de dir què es podria fer, haurem de mirar què ens deixen fer i quina inversió estan disposats a assumir.”

La USAP al Principat, el Barça i els partits a Barcelona

Una de les grans fites del rugbi al país va ser el partit de la Heineken Cup –la màxima competició europea– jugat per la USAP a l’Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona l’any 2011. Córdoba en va ser un dels promotors.

El nou directiu destaca la importància de les casualitats i els vincles personals: “Era un repte personal d’ençà que era petit, sempre he jugat a rugbi i sóc seguidor declarat de la USAP, i era un somni que vingués a Barcelona.” Explica que aleshores tenia un restaurant, que era freqüentat per Pere Gratacòs, que formava part de la candidatura de Sandro Rosell a la presidència del Barça. Abans de les eleccions li va donar la idea de fer campanya i anar a cercar signatures a Catalunya Nord, i van trobar que fer un conveni amb la USAP seria una bona pensada.

A partir d’ací, Córdoba es va posar en contacte amb Raymond Rébujent i el president de l’entitat del moment, l’ex-jugador Paul Goze. La proposta d’un partit va tenir el suport de més membres de la candidatura de Rosell, com ara Xavi Asensi, Ramon Cierco i Didac Lee: “En Didac, figuerenc, me’l vaig endur a veure un partit a Perpinyà, i quan va veure la catalanitat i l’ambient, no va tenir cap dubte que havien de venir a Barcelona.” De fet, l’agermanament es va signar durant la campanya electoral mateixa, amb el compromís de fer una fotografia conjunta dels equips i disputar un partit al Camp Nou.

Tot i que havia de ser al camp dels blau-grana, el calendari ajustat, amb la copa, lliga i Champions, ho va desaconsellar, i es va portar a Montjuïc. El suport i altaveu del FC Barcelona va ser fonamental, amb un estadi ple (55.000 afeccionats). Aquell va ser un moment dolç al Principat per a l’equip del Rosselló, amb els Barça Toons de Carles Puyol i Leo Messi jugant a rugbi i simpatitzants blau-grana que assistien per primera vegada un partit d’aquest esport: “Vam aconseguir de fer la festa del rugbi català.”

Ara sembla difícil de repetir aquesta fita, atès que la relació entre totes dues directives és inexistent, i no sembla que cap de totes dues ho vulgui corregir. El darrer president originari del Rosselló va ser Paul Goze, que el 2012 se’n va anar a presidir la lliga francesa. L’actual és el savoià François Rivière, més aliè a la catalanitat.

Homs destaca que quan s’han fet actes atractius, els afeccionats del sud no han fallat mai. De fet, Barcelona pot dir que ha acollit el partit de rugbi amb més espectadors de la història, tant de clubs com de seleccions, amb la final de la lliga francesa al Camp Nou l’any 2016 entre el Racing Métro 92 i el RC Toulon, amb 99.124 assistents.

La catalanitat del club i la relació amb els Dragons Catalans

La USAP és sens dubte el referent esportiu a Catalunya Nord, on no hi ha un equip potent de futbol i la gent se sent identificada amb el rugbi, que és l’esport número 1. Un joc arrelat, amb nissagues familiars, com ara la dels Porical, amb l’avi, pare i fill com a jugadors de la USAP i en posicions semblants. Tot i això, l’augment del futbol sembla no tenir aturador. Homs explica que, en algunes nissagues en què d’ençà de l’avi jugaven a rugbi el rebesnét ara fa futbol. En canvi, al sud, tot i ser centenari, no té el mateix predicament ni afecció.

El fet d’estrènyer els vincles pot ser un estímul per al sud, però també és fonamental per a la USAP, perquè és una oportunitat que li permet d’ampliar la base de seguidors, obtenir uns ingressos més alts de les entrades que no pas la que aconsegueix a l’estadi Aimé Giral, que té una cabuda de 14.500 espectadors, i qui sap si aconseguir algun patrocinador. Córdoba és del parer que reforça la relació nord-sud implica guanys mutus i que el club té molt de potencial: “La USAP juga com a club català, aquest altaveu els permet de donar-se a conèixer aquí, al sud.”

Sobre això, a més de la USAP, a Catalunya Nord hi ha un altre gran equip de rugbi, els Dragons Catalans, de rugbi de tretze. Històricament, hi ha una gran rivalitat entre codis i difícilment hi ha afeccionats que segueixin alhora el rugbi de tretze i el de quinze. Les rivalitats a l’estat francès són molt profundes i es barregen amb les qüestions polítiques, atès que durant el règim de Vichy, com que el rugbi de tretze es vinculava a moviments progressistes i d’esquerres, es va confiscar el patrimoni dels clubs de tretze i no els l’han retornat mai.

Tot i això, trobem que a Perpinyà la rivalitat s’ha suavitzat. Homs explica que fins i tot hi ha hagut anuncis dels Dragons Catalans al camp de la USAP i la gent no ha xiulat: “És molt important, inèdit. La gent és partícip d’una mateixa catalanitat o comunitat catalana que practica rugbi, tot i tenir codis i nissagues diferents.”

Homs remarca que la catalanitat és fonamental en la identitat de la USAP i dels nord-catalans: “Tenen una catalanitat claríssima, més que aquí a vegades, encara que l’expressin en francès. Volen fer coses, i admetre dos membres del sud és un pas que s’ha de valorar i ha trencat marcs mentals. S’ha de valorar molt positivament.” Troba que la decisió és molt important: “La USAP ha fet el pas. Hi ha una llarga història de viure d’esquena o d’intentar de relacionar-se, però sense trobar el desllorigador més enllà d’un agermanament o empatia.” Ara les coses poden anar més enllà.

De fet, Axel Barrière, president de la USAP Associació i alguns dels seus directius, com ara Raymond Rébujent, van assistir la setmana passada a una recepció convidats per Bernard Guasch, el president dels Dragons Catalans.

Sobre això, Homs destaca que Guasch ha aconseguit d’esdevenir un motiu d’orgull i, a més, amb el nom ha aconseguit que sobre els codis de rugbi hi hagi la catalanitat: “Són catalans, ho tenen claríssim, fins i tot més que aquí. Es creuen la catalanitat, tot i que s’expressin habitualment en francès. Jo no parlo francès, però allà m’entén tothom. Porten la catalanitat molt endins, tot i que des del sud a vegades es desconeix.”

Un model escocès i els desafiaments del primer equip

Sobre plans més de futur del rugbi català, Homs creu que s’hauria d’encaminar cap a un model com tenen a Escòcia, un país de la mida de Catalunya, que participa en el torneig de les Sis Nacions, i que té dos equips professionals. És un esport popular, però tampoc al nivell de l’estat francès. L’Edinburgh Rugby i el Glasgow Warriors formen part de la lliga cèltica de rugbi juntament amb equips gal·lesos i irlandesos.

Homs diu que allà tampoc no hi ha capacitat per a fer una lliga de país professional i que ens hi hauríem d’emmirallar. De fet, és del parer que com que els catalans són partits en diferents estats, cal un club professional al sud, que també jugui en una competició internacional i que s’alimentin mútuament. És a dir, dues franquícies oposades esportivament, però que tothom sap que són catalanes. Una dualitat esportiva que permeti de fer créixer el rugbi.

Per aquest mateix motiu ha impulsat una franquícia, els Diables de Barcelona, que es va estrenar el novembre del 2021 a Sud-àfrica i que enguany jugarà la lliga sud-africana. Un primer pas perquè el rugbi acabi essent realment l’esport nacional català. Homs reconeix que és molt ambiciós, que obliga a trencar marcs mentals.

La competència i suport del sud pot ajudar a la USAP, que, en l’àmbit professional, té desafiaments importants. La professionalització a final de segle del rugbi ha canviat el paradigma, amb l’entrada de grans fortunes, sous desmesurats i dificultats econòmiques per a alguns clubs històrics, com ara els occitans del Besiers i el Narbona, que han passat de dominar i guanyar campionats quan el rugbi era amateur a competir en la segona categoria o fins i tot més avall.

La francesa és la millor lliga de l’hemisferi nord i ara els grans clubs són presidits per milionaris, com ara el Montpeller, que era un club modest en època amateur, i ara tot ha canviat amb l’arribada de l’empresari Mohed Altrad; un altre exemple és el Racing Métro 92, propietat de Jacky Lorenzetti, i el Rugby Club Toulonnais, que en mans de Mourad Boudjellal va guanyar tres vegades seguides la màxima competició europea a cop de talonari. Ara les grans fortunes fan una política de vanity capital, és a dir, que construeixen els clubs segons el seu ego i els recompensen amb el prestigi que comporta ser el propietari d’un club de rugbi, cosa que encara obre moltes portes a l’estat francès.

A Catalunya Nord no hi ha prou milionaris per a ser a dalt de tot. La USAP l’any passat va tornar a la màxima categoria del rugbi francès, el Top-14, i ara ocupa l’últim lloc, amb el pressupost més petit de la competició, d’uns 18 milions d’euros, mentre que el de l’Estadi Tolosenc és de 44. Això fa que la USAP Associació, que ha estat considerada durant molt de temps el millor centre de formació de l’estat francès, vegi ara com jugadors de gran talent se’n vagin a clubs amb més estabilitat i pressupost quan han de fer el pas cap a la competició professional.

Els desafiaments es multipliquen, però potenciar la catalanitat i les relacions amb tot el país pot ser un dels fonaments que ajudin a ampliar el suport econòmic i social i a mantenir l’equip al màxim nivell.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any