La resposta d’Espanya al 52%

L'orgia repressiva que veiem aquestes darreres hores és la resposta d'Espanya al 52%

Vicent Partal
01.03.2021 - 20:51
Actualització: 01.03.2021 - 21:32
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’article de Josep Casulleras que publiquem avui (“El moment calculat per la fiscalia per a rebentar la negociació“) crec que dóna les claus per a entendre el perquè de la inopinada querella presentada ahir per la fiscalia –per tant, pel govern espanyol– contra el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, contra el vice-president Josep Costa i contra els secretaris Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado.

Casulleras remarca el factor temps, el cronològic. Com cal. Tots sabem de sobres, ja, que l’estat espanyol fa servir la justícia com una peça de la política. A hores d’ara, ignorar o dissimular això són ganes de fer riure. La fiscalia és un braç més, una peça mecànica, que treballa per afavorir els interessos polítics del govern del qual depèn. I la cronologia dels fets, com la que dibuixem en l’article, deixa poc marge a la discrepància envers aquesta formulació. Diu Casulleras: “No solament no hi ha hagut cap senyal de distensió de la fiscalia, cap picada d’ullet, cap moviment per a pensar que poden començar a canviar les coses perquè la repressió s’aturi; no solament no ha passat això, sinó que la fiscalia ha començat a ensenyar les cartes i a presentar els expedients polítics curosament desats per a rebentar la dinàmica política catalana.” I aquesta és, lamentablement, la pura realitat.

Tinguem-ho clar, doncs: això que veiem aquestes darreres hores és la resposta d’Espanya al 52%. I, si ho voleu veure així, és la traducció a fets de les paraules del president Montilla quan afirma, ho va dir en una entrevista recent a RTVE, que no hi ha cap camí polític per a resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya i que ells no faran res per a cedir en la dominació. Quan li demanen si la majoria social a les urnes acabarà forçant un referèndum Montilla, l’home que va apunyalar el president Maragall, respon amb una altra pregunta: “Vostè creu que des d’Espanya es facilitaria una convocatòria d’un referèndum per a liquidar Espanya?” Resposta amb què el 128è president de la Generalitat implica moltes coses. Una de molt cridanera és fins a quin punt tenen coll avall que perdrien clarament el referèndum. Però n’hi ha una altra de ben notable: per als nacionalistes espanyols després d’anar-se’n Catalunya ja no hi haurà Espanya. I aquest crec que és un factor psicològic que no hauríem de menystenir.

Quan jo vaig nàixer Espanya tenia quatre províncies més que les que té avui: Sidi Ifni, Sàhara, Rio Muni i Fernando Poo, els habitants de les quals eren tan indiscutiblement espanyols com ho pot ser avui qualsevol veí de Bétera. I el territori “nacional” era gairebé el doble de l’actual. Aquest és el mapa que hi havia a la paret de la meua escola, allò era Espanya. I jo sempre ho recorde quan algú em diu que no es poden canviar les fronteres espanyoles. Mentida. Es poden canviar tant que jo les he vistes canviar en vida meua.

Ara, tampoc no m’enganyaré: és clar que sé que ni Sidi Ifni, ni el Sàhara, ni Rio Muni ni Fernando Poo eren aquesta Catalunya d’avui que els nacionalistes espanyols consideren tan important, tan imprescindible, que quan se’n vaja no deixarà pas a una Espanya més petita, com va passar entre l’Espanya de la meua infantesa i l’actual, sinó a la liquidació, total, a la fi del seu país.

I vista la cosa així, entès aquest dramatisme extrem amb què ho explica el president Montilla, no cal calfar-se el cap per a entendre què passa en realitat. Passa que ells ja han assumit que no frenaran la seua violència, especialment quan la constatació que avancem, malgrat tot i malgrat tots, és tan indiscutible com ara mateix. Sinó que l’augmentaran i tot. I d’ací que perseguesquen ara de sobte fins i tot la mesa d’un parlament ja moribund, fora de temps, com és l’actual. I que ho facen en el context d’una autèntica orgia de repressió i agressivitat contra el moviment independentista en què l’extrema violència policíaca i el descarat relat mediàtic manipulador es complementen, encaixen com un guant amb la persecució judicial més descarada. I val més, per tant, que tots en prenguem nota.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
01.03.2021  ·  22:08

Està clar que actuen amb tot el que tenen i desesperats. L’argument sembla ser del tipus “heu de fer el que més em convé a mi. I si no, tornareu tots a la presó”. Davant d’això només es pot continuar cap avant. La meta ha d’estar més propera del que volen que ens semble. Per això actuen com ho fan. Seguim. Tal i com estem, no tenim res a perdre.

Josep Salart
Josep Salart
01.03.2021  ·  22:24

Només es per avisar a ERC que culmini l feina que te encomanada, contrariament….

Es més, crec que quan s’acabi la comèdia i el senyor Aragonès hagi format el govern al gust d’ells, aniràn per la Laura Borràs, perquè de l’únic que es tracta es de llimar i eliminar el moviment independentista. De què sinó ANC i Omnium no apreten ni fan rés de rés positiu amb aquest 52% ?.

Ens hem menjat sense patates la manipulació de la JEC, estem esperant el nou govern, i després, ens quedarem tant amples veient que, amb la col.laboració d’ERC, ens fan desaparèixer el Consell per la República?.

carme vilella
carme vilella
01.03.2021  ·  22:32

Jo estic molt desanimada, cada dia ens ataquen per tots cantons mentre la CUP i ERC s’entretenen a discutir sobre el model policial, el mossos ja tenen els seus protocola sols cal controlar-ne alguns que ja fa temps que sobren, però si en el moment actual, amb tot el personal subversiu que reventa les manifestacions, el partit que ha guanyat les eleccions sols pot discutir aquest tema, dubto que serveixi de gaire el 52%, de fet la CUP sempre ha posat pals a les rodes.

Victor Serra
Victor Serra
01.03.2021  ·  22:36

Si davant del 52% tot el que se’ls acudeix és accentuar la repressió i posar traves a l’acord de govern entre independentistes, podem estar tranquils. Ens tornaran a ajudar a superar la nostra pròpia ineptitut i a fer-nos més forts.
Així han perdut totes les colònies. Ànims que ja falta menys.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
01.03.2021  ·  22:44

Aetos, 2025. Ja poden anar posant-se fulles.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
01.03.2021  ·  22:44

Està bé fer una recopilació com la d’aquest editorial de les penes cada dia més despiatades que ens esperen.
Éspanya és aixi i no morirà sense matar.
Aquesta és la crua realitat.

La nostra tàctica no pot ser de cap manera anunciar “momentums” perquè l’Estat espanyol pot preveure’ls fàcilment i contrarestar-los tots.

No hem d’estar somiant momentums que només són expressió d’un somni irrealitzable.
La Constitució i el poder legislatiu tenen molta més força que les nostres il·lusions comprensibles però immadures.

En lloc de cercar momentums hem de treballar per desfer el concepte que tenen de si mateixos una gran majoria d’espanyols.
Es creuen amb tots els drets sobre nosaltres perquè no son conscients de la tirania de les elites dominants del seu regne corromput fins el moll dels ossos i fins el moll de la seva ànima imperial.

NOMÉS PODEN RECTIFICAR SI ELS FEM VEURE DIA I NIT QUE VAN DESPULLATS PEL MÓN.
Hem de epetir-los cada dia la seva miserable actuació durant segles DESTRUINT GENERACIONS I GENERACIONS DE CATALANS.

El “dret de conquesta” per part de Castilla ÉS ENCARA VIGENT.

¿No som capaços de canviar el nostre relat actual?
Si no canviem el relat estem perduts.
Ha de ser un relat ANTICOLONIAL o morirà Catalunya per sempre.

Relat anticolonial demostrable científicament. Demostrable històricament.

Gemma R.
Gemma R.
01.03.2021  ·  22:59

Seguim, seguim i seguim com si no hi hagués un demà. Si ells no ténen España sense Catalunya, és que España no existeix. Doncs mira ” que (se la) inventen ellos”!

Daniel Gambús
Daniel Gambús
01.03.2021  ·  23:11

Se’m acudeix una atzagallada. Podria ser que els camorristes francesos i italians que la policia ha detectat com a principals causants de la violència extrema que aquests dies hem vist als nostres carrers estiguin pagats per a provocar una situació de caos i justificar el reforç dels mossos amb policia espanyola, o fins i tot que els mossos s’integrin a la policia nacional amb l’excusa que són incapaços de mantenir l’ordre? Crec que la resposta ens la donaran els mitjans de comunicació del règim, el seu grau d’exageració i/o manipulació en el relat dels fets serà molt revelador de si hi ha una campanya orquestada amb aquesta fita. De moment, sembla que El País s’hi apunta.

Carles Guillem
Carles Guillem
01.03.2021  ·  23:25

Axó es violència pura i dura. Violència política que es recolzarà en tot tipus de violència si cal. Castella des de fa segles que actua d’aquesta manera, i la realitat es que axis ho ha anat perdent tot. En els moments en que la monarquia te problemes es quan les colònies li han marxat. No tenim aquest moment tant lluny. Els nostres líders tindrien d’estar preparats.

Sebastià Batlle
Sebastià Batlle
01.03.2021  ·  23:38

La violència en el cervell, i la mà al calaix = Casta Spain

Miquel Amorós
Miquel Amorós
02.03.2021  ·  00:00

Estic d’acord amb el Víctor Serra.
Aquesta acció és una prova que anem pel bon camí. La prova del cotó, que diuen.
Com diu el company, sempre ens han ajudat a prendre les bones decisions quan hi havia desconcert entre nosaltres.
Els hi hem d’agrair que cada cop estem mes lluny d’espanya.
I, per suposat, que el President Puigdemont te tota la raó amb la seva anàlisi. L’únic que l’encerta. Preparem-nos.
Com sempre ells ho tenen més clar que nosaltres que ja ens han perdut.

Albert Ventura
Albert Ventura
02.03.2021  ·  00:05

Completament d’acord, pero no creuen que la cosa s’acabes amb la recuperacio de la independencia de Catalunya. Quant de temps creu que, vist l’increment de nivell de vida de la Republica, trigaria Euskadi a seguir l’exemple?. Quant de temps trigarien els valencians i mallorquins a dir-los bon vent, que a Catalunya ens reben de bracos oberts?. Aixo es el que els espanta de veritat, que passaran de ser un pais de segona a ser un de tercera, que del seu orgull ja en poden tirar un bon troc a l’olla.

jaume vall
jaume vall
02.03.2021  ·  00:35

Com diuen més amunt, el problema rellevant no és l’envestida espanyola, que també, amb el suport del 100% dels espanyols (45 M.) No. L’essencial és la defensa catalana a la mateixa, que hauria de tenir un 100% d’independentistes (2,0) estratègicament units. Que no hauria de tenir dos 50% , (1,0M. de contemporitzadors; 1,0M de unilateralistes) amb la tàctica diferent. Això fa pessigolles a l’imperi (ni que sigui un imperi decadent).
Que no passi com tantes vegades, l’statu quo suborna els rebels, els divideix, i finalment els esclafa.

Com es pot definir l’actitud d’ERC, perseguit igualment per l’estat, si no s’alinea amb Junts, colze amb colze, i es deixa convèncer per Podem, que és l’estat?
No recordem que EnComuPodem (Rabell, Coscubiela, Albiach) va exhibir el seu vot secret, en públic, i van xivar-se als represors, per salvar ells la pell? Ser delator és ser progressita? Recolzar un ministre d’Interior amb fosques hores d’indiferència davant la tortura és ser progressista? No haver aconseguit del seu aliat “d’esquerres”, ni una sola llei (autònoms, mordassa, amnistia, inviolabilitat) progressita, és ser progressita? Acceptar la batllia de la capital del país, amb el suport d’un xenòfob que ha desnonat gitanos és ser progressita? Donar suport a un partit socialista que accepta el suport tàcit de Vox per aprovar una llei, és ser progressita?

Que ens hem begut l’enteniment, tots plegats? Que els d’ER pateixen síndrome d’Estocolm? Que només s’aferren al poder? Que no són en realitat dirigents que volen la independència de Catalunya el més aviat possible?
Qualsevol de les preguntes fa de molt mal respondre. I algunes respostes poden ser fatalment decebedores. Farien bé els simpatitzats i votants d’ERC de reflexionar si tenen els líders que es mereixen.

En qualsevol cas, pensar que eixamplar la base s’obtindrà pactant més sobirania, més llibertat, aministia i referèndum, amb PSOE que ha dit per activa, passiva, i pel PocHonorable ex-president, que és impossible. I que ha corroborat amb fets que continua la repressió. I pensar que impotents aliats anti-empàtics permetran amb el temps guanyar espais de llibertat, ampliar la base sobiranista, resulta tan ingenuament idealista com creure que amb paciència terrenal amb el temps es guanyarà un lloc al cel. O per dir-ho perquè ho entenguin els comunistes, pensar que amb violència contra l’enemic capitalista i amb confiança cega amb els camarades dirigents (que tenen privilegis com els capitalistes), amb el temps hi haurà un paradís proletari terrenal.

Kàtia Monés
Kàtia Monés
02.03.2021  ·  00:37

Jo sempre he pensat que, part del problema de no voler donar-nos la independència, és el que l’editorial diu al seu tercer paràgraf, i que crec que poca gent té en compte. Si nosaltres marxem, l’Espanya que hi ha al cap dels espanyols, deixa d’existir. I per això s’hi aferren tant. Per a nosaltres, la nació sempre ha existit, encara que no tinguem estat. Però pels espanyols, l’estat és la nació. Sense Catalunya, Espanya ja no existeix. I això implica que s’hauran de repensar completament. Ells sí que s’hi juguen la identitat. També per això gent com els Comuns estan tan visceralment en contra de la independència, encara que per a ells l’ideal sigui una Espanya trastàmera (és a dir federal) i no una Espanya borbònica. I si no entenem el que ells s’hi juguen (i no parlo de les elits extractives, sinó dels espanyols en general), ens costarà molt d’entendre perquè fan el que fan. Ells s’hi juguen la identitat. No estic justificant res, sinó que crec que cal entendre els seus sentiments, precisament per a poder-ho canviar i poder trencar o esquerdar aquest mur.
Fa molt temps que penso que ens calen més psicòlegs especialitzats en gestió de conflictes que no pas advocats. Només així ens en podrem sortir sense fer-nos massa mal.

JOSE MANUEL PARRA
JOSE MANUEL PARRA
02.03.2021  ·  00:58

Cal haver llegit els molt ben documentats dos llibres de Josep M. Torras i Ribé : La guerra de successió i els setges de Barcelona i, sobretot, Felip V contra Catalunya, per adonar-se’n que la revenja sense treva que estem patint des del 2017, liderada aquest cop per Felip VI, no és només ni tan sols l’aplicació de la “plantilla vasca” a l’independentisme català, sinó el ” modus operandi” intrínsec al secular imperialisme espanyol (dels Àustries i dels Borbons!) amb tribunals i estructures inquisitorials mai desballestades. La unitat solidària en front la repressió ha de ser global a tots els nivells perquè és global i sostingut l’acarnissament de l’Estat Espanyol contra Catalunya. En aquest moment de fúria judicial, del tot semblant a la desencadenada a partir del resultat de les urnes de l’1 d’Octubre de 2017, TOTS els ELECTES en nom de l’independentisme tenen la responsabilitat de denunciar la il·legítima acció política de jutges i fiscals i solidaritzar-se ara mateix amb la Junta Electoral pel Referèndum, amb els membres independentistes de la mesa de l’anterior Parlament i , per la seva rellevància internacional, amb els tres eurodiputats als quals volen suspendre’ls la immunitat. Una argumentació detallada es troba en el darrer comentari (27.02.2021 | 00:39)
a https://www.vilaweb.cat/noticies/el-silenci-negociador/
Que organitzacions estrangeres de prestigi (de juristes, de Drets Humans, etc.) hagin mostrat reiteradament la seva solidaritat i preocupació pel deteriorament legal i democràtic que està comportant la repressió de l’independentisme, i no ho facin ARA en veu alta i sense ambigüitats tots els nostres parlamentaris electes és una burla i un menyspreu al sistema democràtic parlamentari que els hi ha donat l’escó. I també una vergonya i una indignitat de dimensió històrica, i, per tant “botiflera” mal que els desagradi l’adjectiu, per els que no ho facin.

Joan Ortí
Joan Ortí
02.03.2021  ·  02:41

El seu diàleg és la confrontació, que ens queda sinó la confrontació.
Baixar el cap a un Estat que està en fallida econòmica, en fallida social i en fallida moral?
No ens hem mobilitzat prop de tres milions de persones durant 10 anys per ara, baixar el cap.
Si s’omplen la boca dient que Espanya es una democràcia plena, com pot ser que no acceptin els resultats electorals?
No ens deixen cap altre opció que la confrontació, siguem conseqüents i assumim d’una santa vegada que estem davant d’una clara confrontació. Als tribunals d’Europa se’ls hi girarà feina.
Setanta quatre diputats han de fer honor al mandat del poble català.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
02.03.2021  ·  05:22

Regalar un gobierno a españa té consequencies, o sigui, fer la seva feina fàcil. No entenccom podem tenir politics tan espanyolistes i despres es queixen. L’independentisme ha triturat el bipartidisme espanyol, dificuotant el poder, alguns, veien el mal que hem fet, es dediquen a fer caritat i penitencia. Rebentar españa es independentisme racional

Joan López
Joan López
02.03.2021  ·  05:49

En pocas paraules,no tenen res de demòcratas.
Però cada cop mes ciutadans votan independencia, españa es un estat quebrat I tenim que aprofitar-ho.
La lluita no sa d’aturar.

jordi Rovira
jordi Rovira
02.03.2021  ·  06:42

Hi ha, com diu l’article, una dimensió psicològica: per l’espanyolisme perdre Catalunya és perdre Espanya. Però aquesta dimensió psicològica té una derivada política i una altra econòmica ben clares. Això oblidant que aquest és el problema espanyol, persistent des de la pèrdua del seu imperi prenacional i que fa trontollar la prenació castellano espanyola fins a dies d’avui. Les coses van agafant un caire lleig; però no pas pessimista ni pèssim. En aquesta guerra, en aquest xoc de trens ( deien alguns sempre des de la predisposició a l’avantatge teòric espanyol ) resulta que els seus efectius rendeixen molt menys del que esperaven. Aquesta guerra bruta judicial és ja tan descarada i oberta que es fa molt clara. I això tindrà un preu. Tard o d’hora, tindrà un cost molt elevat. Per començar, jo Vicent, en prenc bona nota. Nota de qui és el repressor, de qui em va a la contra com a part d’una minoria nacional, de qui em reprimeix, de qui empresona els meus representants tan polítics com socials o esportius ( amb independència que aquests poden fer millor la seva tasca, o poden ser valents i compromesos ). Nota de qui apallissa als meus fills, de qui col·loca els seus amics fatxes del sindicat criminal a dit, nota de qui espia, nota de qui organitza atemptats sense bandera. Nota de qui fa possible la no governabilitat i la manca de serveis…
Per tant, comença a ser hora que no ens fem més mal entre nosaltres, del que és necessari. Vull dir que els nostres polítics han de vehicular diferents idees en curs. Si voleu contraposades. Però n’hem d’entendre la seva complementació i el seu concurs en un joc que ara ja no podem negar ser molt complex.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
02.03.2021  ·  07:35

“Montilla, l’home que va apunyalar el president Maragall”.
Ja està tot dit.
Com es va permetre (Erc i Iniciativa) que aquest home fós President de la Generalitat?

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
02.03.2021  ·  07:57

Em fa molta por la inoperància dels polítiquets que tenim aquí. No anem bé. Aquesta dèria de pactar amb comuns. Aquesta taula que no es taula sinó una presa de pèl. Com milers de preses de pèl. No anem bé. Cal fer una tala de soca rel. Desobediència. Vaga general fins que peti qui hagi de petar. I finalment la DUI. Qui no vegi que aquest és el camí és que la bena que porta als ulls tan de temps ja està podrida. I recolzar el jovent. I els mossos que posin les seves prioritats a caçar i investigar qui són i qui els comanda els violents. I una altra per els polítiquets; marxeu si no sou aptes. Estem farts de desfilades de maniquins vuits. DUI JA !! Bon dia i bona hora . ☮️

Josep Morell
Josep Morell
02.03.2021  ·  08:01

Montilla té tota la raó. Sembla mentida que hi hagi catalans que encara no ho sàpìguen. Espanya fa el que ha fet sempre, son intransigens i profundament rucs: no saben negociar, no saben pactar, només saben fer el que porten fent desde fa seglese : el faxenda. Per això el segle XIX van perdre-ho tot, per això no hab sabut fer una nació ni un estat modern, per això estan al cul d’Europa en tots els indicadors.
Per fer-los seure a negociar només podrà ser quan per ells la situació catalana sigui tan insostenible, tan desestabilitzadora que no pugui més. I per això la Generalitat no serveix de res, de res, només tenim el Consell de la Republica, però els catalans no ens hem adonat encara.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
02.03.2021  ·  08:20

D’àcord amb Victor Serra. España va a la desesperada, i més repressió vol dir que van perdent la guerra, i comencen a ser-ne conscients. I cometen i cometran greus errors: mai han fallat i mai fallaran! Seguim. Donec perficiam!

Berta Carulla
Berta Carulla
02.03.2021  ·  08:21

El comentari de PAU BOLDU hauria d’imprimir-se i penjar-se a totes les capçaleres de llit del país.

Marc Benet
Marc Benet
02.03.2021  ·  08:30

Una dada que hauríem de treure clara, si el 52% és el 25% i no és legítim, el constitucionalisme que encara és menys encara ho deu ser menys no? i segona dada, si el 25% no és suficient, implícitament està acceptant que si hi ha un número que serà suficient.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
02.03.2021  ·  08:43

És evident que la marxa de Catalunya significa la davallada a la tercera divisió d’espanya. La agressivitat està motivada per motius econòmics, necessiten continuar explotant la colònia oer a mantenir la seva estructura administrativa i clientelar, improductiva, i mantenir la monarquia borbònica.

La valentia de Rosa Park, plantant-se i no cedint davant l’abussador, ha estat un exemple, un model a seguir, comentat per molts subscriptors i per VW des de fa molt de temps.
Un model que Roger Torrent, President del Parlament, s’ha passat pel folre, ja sigui per por, ja sigui per seguidisme del botifler Oriol Jonqueres, és a dir per partidisme abans que per independentisme.
Recordem, i per això està la hemeroteca, que el mateix Roger Torrent deia a primers de 2017 que qui tingués por que fes un pas al costat. Hipòcrita !!!.
Si s’hagués plantat el primer dia i hagués tirat endavant el nomenament del MHP Carles Puigdemont al 30-G de 2018, estaria com a molt com ara amb querella de la corrupta i colonial espanya, però no s’hauria humiliat, humiliat el Parlament i tota Catalanya, totes les vegades que han passat posteriorment. Hauria parat els peus a l’abussador.

Això que he dit és tan transparent que des de aleshores sempre m’ha desconcertat que encara hi hagi tanta gent, que sigui realment independentista, no que estigui en nòmina del partit, que voti al partit de l’Oriol Junqueras, ER. Jo vaig deixar de fer-ho.
L’abussador, covard de mena, davant la feblesa es creix. I això ha passat, espanya, la judicatura espanyola, s’ha crescut, ha anat a més perquè ha vist que al davant no tenia ningú amb fermesa. Revertir això cada cop és més costós, molt més que no pas haver-ho fet el primer dia.

Mentre hem d’escoltar la nova pressa de pèl de l’Oriol Junqueras en declaracions als mitjans fa dos setmanes de que cal comptar amb els Comuns. Botiflerisme lur i dur.

Dit això, i una nova constatació de que espanya és irreformable, en el camí a seguir, a banda de fermesa interior, cal potenciar el discurs exterior de que Catalunya NO ÉS espanya, que som un país ocupat militarment, amb una història democràtica més antiga que la castellana, i que el nostre procés és un procés d’alliberament nacional davant un invasor colonial genocida que vol el.liminar la nostra cultura. Hem de fer pedagogia arreu i deixar-ho ben clar, fins aconseguir que s’obligui a espanya a seure a acceptar un referèndum que ella sap que perdrà.

Pep Agulló
Pep Agulló
02.03.2021  ·  08:48

SABEM MÉS D’ELLS QUE ELLS DE NOSALTRES…

No podem mirar-nos-ho com un joc d’escacs de qui practica l’antipolítica, de qui no té més estratègia que la repressió. Sabem, per tant, quina és l’única via per on circula l’enemic. Això és un avantatge, sense dubte. Ells només controlen el temps de quan actuaran. I ni això, perquè un Estat en fallida és reactiu i per això ja ens hauríem d’esperar que darrere la victòria del 52% vindria la bastonada.

I tot plegat perquè traginen uns valors nacionalistes reconsagrats que els fa viure un present del passat caduc i inexorable. Una fletxa irreversible (com l’entropia) cap a la seva desaparició. I arribats aquí actuar amb intel·ligència no és pas parlar per parlar.

Així aquest règim feixista arrossega qualsevol vel·leïtat democràtica, encara que sigui de maquillatge. Els UniPods i els Comuns (les esquerretes) queden sempre retratats en la seva impotència per sobreviure com a pallassos de la Corona…

… I de passada, des de l’independentisme, la via Junqueras de negociar amb aquesta gent “amontillada”, no es pot veure més que com una comèdia fallida, perquè ni el gest que els justificaria, agafa volada.

Sempre falla la nostra audàcia…

Anna Linares
Anna Linares
02.03.2021  ·  09:43

I quina solució ens queda per guanyar aquesta batalla? Molts polítics no estan disposats a deixar-ri la pell, estan a la política per la cadira i tenen por de perdre-la, potser si que tenim algun valent, a part dels que estan q la presó i exili, tot i que alguns ja s’han rendit, qui ens treurà d’aquest infern?

Albert Miret
Albert Miret
02.03.2021  ·  10:05

Fa molts mesos que miro de cridar l’atenció en el fet que estem enfrontant-nos a una guerra només d’una banda amb matamosques. No és insultant-los que els vencerem, ni tampoc és amb la polidesa de les manifestacions. Ha de ser amb la intel·ligència que ells malden per simular, i que nosaltres tenim, si la volem utilitzar. Utilitzen el braç de la política?, utilitzem-la nosaltres també denunciant tantes i tantes coses, fins que es col·lapsi. Tenim molts advocats i alguns jutges que ens poden explicar com fer-ho. Tampoc tenim exèrcit ni cap arma capaç d’enfrontar de debò la seva violència i, tenim, però pel que es veu, molta por o molt d’orgull per aliar-nos amb qui sí que en te d’aquestes coses. Què esperem per negociar l’ajut a algun país? Esperem que ens facin desaparèixer del món? Ja ens ho han fotut tot, i no tenim prou dignitat com per almenys protegir als nostres fills i nets, però a alguns no els fa vergonya criticar als joves que es deixen matar pels carrers de les nostres ciutats cridant que ja no poden esperar més que no tenen cap futur? Si ens conformem amb aquesta merda de país, és que no ens en mereixem cap de millor. És aquesta la nostra realitat?

Dolors Botet
Dolors Botet
02.03.2021  ·  10:23

Sempre he dit que Esquerra no es de fiar, son la nova Convergència amb la diferència que aquest partit quan va pactar amb el Sr. Aznar en va treure els mossos de esquadra , els governadors civils i la supressió del servei militar. Fins ara que ha tret Esquerra?Mentres vulguin dividir el país entre esquerres i dretes no anirem be, primer la unitat transversal i després els partits per l’acció social.Aquest “mantra” que els comuns i Esquerra son la “esquerra” quan apuntalen un Psoe no massa diferent del Partit Popular, amb la mateixa repressió ,monàrquic i estatalista , i encara hi volen dialogar per anar passant el temps. Prou de enganyar !!!

Joan R. Sarroca
Joan R. Sarroca
02.03.2021  ·  10:24

Ànims, no hem de defallir, pels escèptics els recomano que llegeixin “La matemàtica de la història” de Alexandre Deulofeu.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
02.03.2021  ·  10:30

Algun opinador diu que Espanya ha de morir matant perquè, sense Catalunya, deixaria de ser el que és. Inclús desapareixeria. És el mateix que jo pense. Com també em pregunte què n’espera el mostre president dels valencians amb la seua actitud tan submisament psoeista. Nedant i guardant la roba (d’ells, clar), alimentant-nos de les engrunes de “nostre pa” que cauen de la “seua taula”, no alçarem mai una sergantana del rabo. Seria hora de prendre consciència amb qui ens la juguem i al costat o contra qui ho fem. “Ser o no ser”: L’eterna qüestió nostra.

Lluís Urpí
Lluís Urpí
02.03.2021  ·  10:33

Estem segurs que es tracta d’un 52%?

Si és clar que a un referendum per a l’autodeterminació han de votar els catalans (ni espanyos, ni francesos, ni etruscos), hauríen de votar els catalans, tant els que viuen a Catalunya com els que no. Així doncs, els que viuen a Catalunya que no son catalans, tot i que empadronats no haurien de tenir dret a vot.
Diria que el percentatge és molt superior al 52%.

ramon Feixas
ramon Feixas
02.03.2021  ·  10:34

El pacifisme, des del propi territori ,podent administrar allò poc influent com a societat, fa i rep cop rere cop i humiliació rere humiliació. A cada cruïlla l’IBEX decanta la balança en favor dels violents franquistes. Tan centrats en el moment de la formació de govern hi estan els franquistes ( calculant la viabilitat de totes les estratègies d’assetjament com els que demanen que ERC els hi serveixi la independència amb safata perquè diuen que ha guanyat, com si assumir la responsabilitat de coordinar els tractament dels elements alliberadors, fos guanyar i no pas un acte de generositat en una situació com l’actual a la nostra terra.
Per sort se suposa que des de l’exili s’està fent la feina ben feta imprescindible per fer viable el pas quan sigui el moment. Que la baralla partidista porta el que porta, ja és clar. Que la diversitat complementaria acosta ales solucions i fa que tothom pugui entendre el fonament de l’independentisme, també. La llàstima és que només les formacions clarament independentistes demostren entendre la democràcia com a representativitat. Per exemple el paper dels comuns ( que són els considerats equidistants), és ben trist. Per exemple impedir uns desnonaments justifica el fet de que no hi hagi una llei que prohibeixi als fons voltors de propietar vivendes. Una llei així a Espanya és totalment inimaginable. Matar unes puces sense fumigar el gos ,és el seu mètode per aconseguir la seva quota de poder. Per això no volen la independència.

Joan Royo
Joan Royo
02.03.2021  ·  10:37

“De quien depende la fiscalía? Pues eso” va dir el senyor Sánchez president del govern d’Espanya. Taula de diàleg? De quin diàleg ERC?

Aleix Gaus
Aleix Gaus
02.03.2021  ·  10:41

Aixo és una venjança de ràbia ja que veuen que mica en mica anem desconectant de la marca ñ. Per tant aquestes taules de diàleg son cortines de fum per passa el temps i Espanya sense Catalunya no és res i crec que d´aqui és vuen els nervis que tenen. Nosaltres seguirem endavant per la nostra llibertat

Jaume Riu
Jaume Riu
02.03.2021  ·  10:56

MARXAR O NO MARXAR.
Els que no volen marxar del regne d’Espanya perquè confien (sic) que la solució del desequilibri social crònic es només una qüestió que es resoldria amb un govern “progressista i d’esquerres” sense tocan ni la monarquia franquista, ni el règim del 78, ni la classe dominant que controla L’IBEX-35, potser ens volen enganyar (em refereixo a totes les opcions no independentistes). Si ens volen enganyar seria gravíssim, però si s’ho creuen de debò, ÉS MOLT PITJOR.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
02.03.2021  ·  11:06

Les batalles de la desobediència institucional les podem gunayar si escollim bé els moments i els terrenys de lluita.

Hi ha batalles com la desobediència del President Torra en pejar cartells reclament la llibertat d’expressió o dels membres de la mesa del parlament permetent debats prohibits pel TC que es poden guanayr recorrent al TEDH. Incialment els tribunals espanyols poden imposar multes i inhabilitacions però al final la justicia espanyola quedarà desacreditada hauran de rehabilitar i indemnitzar als condemnats i s’anirà imposant una jusriprudència que obligarà a Espanya a retrocedir i la derrota espanyola serà més gran i més humiliant que si s’haguessin limitat a no lluitar aquestes batalles. Es tracta de desobeir descaradament imposicions clarament contraries als drets fonamentals i provocar-los perque embesteixin.

Altres batalles més fortes es podrien lliurar despres de tenir-los desacreditats i humiliats. Per exemple fent lleis que depassin clarament les competències del estatut en temes econòmics, laborals, d’habitatge, de consum… Lleis que afavoreixin clarament les classes populars i quan el TC les tombi, aplicar-les igualment amb el suport popular massiu i desbordar la capacitat coercitiva d’Espanya per imposr les decisions del seu TC en contra de la sobinarina catalana. Llavors Espanya passaria a ser un estat fallit a Catalunya que cada vegada controlaria menys el territori. Per fer això primer convindria lligar curt els mossos per impedir que puguin provocar aldarulls i atemptar contra la vida i la integritat de les persones.

Jordi Alou
Jordi Alou
02.03.2021  ·  11:16

Es va dir que s´ha d´ampliar la base esta molt be, pero no es nomes aixo. Si tots els que vivim el dia dia a Catalunya no prenem consciència de que som una colònia de l´Imperi Residual Castellà l´agonia de tots plegats serà viure en una monarquia corrupte que incrementarà la pobresa i les diferencies socials

Salvador Aregall
Salvador Aregall
02.03.2021  ·  11:42

El què diu Montilla està molt clar, la singladura independentista s’acaba en un mur de formigó armat impossible de traspassar. En èpoques remotes aquesta paret estava bàsicament formada per l’exercit i intentar traspassar-lo equivalia a rebre una repressió física que comprometia la vida. Ara, en una Europa cínica però formalment democràtica Espanya ha construït el mur amb una ‘legalitat’ perversa que, amb costos, com va dir Rubalcaba, li permet seguir reprimint i mantenir per la força aquest desequilibri territorial. El mur no es pot traspassar, hi hem de passar de llarg. Imagineu una sessió del Parlament fora de la institució, a la Ciutadella, davant de l’edifici, amb milers i milers de manifestants, una tarima amb els parlamentaris -els unionistes no hi serien però tant hi fa- i una mesa amb la presidència. Aquest parlament/manifestació, amb els mateixos parlamentaris i el mateix President aprovarien una resolució reprovant al Rei, declarant que Catalunya és una nació i el dret d’autodeterminació. Això seria una manifestació i no es podria reprimir i si fos reprimida encara hi guanyaríem més, encara tindria més ressonància. Aquestes accions sota la direcció del Consell per la República, desobediència i boicot intermitent, que seria permanent en la fase final. Aquest és un camí transitable, no és fàcil, però no hi ha cap mur.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
02.03.2021  ·  11:48

Gràcies, Joan Ramon Gomà.

Per fi, un full de ruta assenyat i amb totes les possibilitats d’èxit. Crec que és la primera vegada que llegeixo una proposta seriosa i no només l’eterna cantarella dels dolents que són els de la Cort del Regne.

La independència de Catalunya l’assolirà, per la seva actuació, la mateixa Cort del Regne.

És com en el judo. T’aprofites de la força del contrincant per a tombar-ho.

Escac i mat.

Octavi ENGUITA
Octavi ENGUITA
02.03.2021  ·  12:12

Perseverem…

Maria Villarroya
Maria Villarroya
02.03.2021  ·  12:36

Jo també comparteixo l’opinió de Josep Salart
Els pròxims, Na Laura Borràs (ja veurem com ER es posarà al costat d’Espanya en aquest cas)
Consell x República …..també
Ara el CxR té bo i uns 100.000 associats…són pocs ..per el que va ser creat….però som molta gent associada per defensar-lo (quin partit té 100000 militants???)
Si escolteu les declaracions que fan els empresonats d’ER només es pot arribar a la conclusió que ER està comprada

Jordi Dalmau
Jordi Dalmau
02.03.2021  ·  14:44

Gràcies, Vicent. Fa temps, anys, que tinc claríssim que Espanya MAI no acceptarà ni el nostre ni cap altre referèndum sobre cap independència perquè seria traçar el camí que han de seguir les altres nacions de la gàbia.

Miquel Martí
Miquel Martí
02.03.2021  ·  15:04

Me pareix una molt bona notícia. El pitjor que podia passar era tornar a sentir la cançoneta de la falsa negociació. Ara almenys mostren les cartes i el joc queda més clar.

Ismael Calvet
Ismael Calvet
02.03.2021  ·  15:50

M’encanta la síntesi que fa na Gemma R.

Pel que fa a les conseqüències judicials (penals, segur) que pot tenir la mesa del parlament, tenim prou recorregut fet per saber que sigui quin sigui el greuge, per mínim que sigui, sempre durà a la màxima condemna, per inversemblant que sigui. Llavors, quin sentit té anar sempre a propostes, declaracions o accions de mínims? Preu per preu, sabates grosses.

Jordi Simón
Jordi Simón
02.03.2021  ·  16:03

es clar que tenim motius per a estar desanimat, frustrat, decebut i molt més. Sovint totes aquestes percepcions depenen del punt de vista en que ens ho mirem. I sovint, quan canviem l’enfoc, es veuen altres matisos.
Crec que si veiem d’on venim i on estem, hauríem de estar molt orgullosos de tota la feina que hem fet fins ara. Especialment si reflexionem de qui tenim davant: la Ñ feudal, es a dir, la Castella que va annexionar els territoris colindants.
I si considerem on hem arribat (del 10% a superar el 50%), només ha estat possible pels LÍDERS que hem tingut/tenim. Que han/estan antepossat l’objetiu de la República a qualsevol altre tema. Evidentment desde diferents sensibilitats, però amb la capacitat d’arribar a acords.
Desde fa molts anys que la Ñ feudal no es veia en PERILL real. D’aquí la repressió sense límits d’aquests últims anys. Amb un clar objectiu: que els liders no puguin negociar l’estratègia , intentar escarmentar a la resta i que els indepes ens “despistem” discutint entre nosaltres.
A la majoria de nosaltres ens ha tocat el paper de formiguetes treballadores. Fem el nostre paper, orgullosos del que estem assolint i deixem els líders, que han hipotecat les seves vides per nosaltres, que trobin la via per continuar avançant. Davant de la Ñ feudal que va perdent la careta davant de tot el Mon. Es imprescidible que el Mon vegi el que realment es la Ñ, amb una farsa de “transició”; amb els hereus de la dictadura i les comparses “palmeres” de PSOE/psc i PODEMOS & Co. De fora no ens donaran res (ja ho hem vist) però la pressió constant de les formiguetes els anirà possant mes en evidència i contradicciaons, i acabaran tombant el mur.
Orgullosos de veure la transversalitat del moviment, entenent la dificultat enorme de l’objetiu i, sobretot, no perdent la il·lusió.

Roser Caminals
Roser Caminals
02.03.2021  ·  16:19

No he cregut mai que Espanya desapareixi si perd Catalunya. El que desapareixerà és el modus vivendi del què s’ha aprofitat fins ara. Serà un daltabaix, però sobreviurà si és capaç de liquidar el règim del 78 i reformar la política fiscal de dalt a baix.

El sr. Salart té raò, aviat aniran per a la Laura Borrás. Els partits rupturistes, les AMIs, el CxR, l’ANC i la societat civil han de provocar un canvi de direcció d’ER. El problema és que no tots els votants d’ER van enganyats. Entre ells hi ha ex convergents que tenen tanta por d’en Puigdemont com l’estat espanyol i, o es conformen amb l’autonomisme, o es fan trampes al solitari pensant que la independència sortirà de la taula de diàleg.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
02.03.2021  ·  18:48

Són la negació de la divisió i equilibri de poders democràtics i de l’ètica política i jurídica. No és només Roma qui no paga a traïdors però l’Esquerra Reputejada no ho aprén. Molt bé Joan Ramon Gomà, a les 11:06.

Josep Gualló
Josep Gualló
02.03.2021  ·  21:52

VICENT; MONTILLA DIU QUE NO GUANYAREM MAI. TU HO ACCEPTES

Aquesta actitud no correspon al Vicent que jo conec.

El comentarista Pep Agulló, desenvolupa, de manera molt ponderada, el tema a partir de on tu el deixes i arriba a la conclusió que “Sempre falla la nostra audàcia”.

No és la primera vegada que escric que en el nostre arbre genealògic hi tenim els almogàvers. També insisteixo en que recordem la lletra del nostre himne nacional, que el cantem fen veure que ens creiem el que diem.

Si l’enemic que ha de tremolar veient la nostra ensenya, empra la violència més bestia, estem moralment obligats a no parar l’altra galta si no actuar recordant qui som i d’on venim. “Desperta ferro” que el carrer és nostre.

Però de veritat, no com fan les figues flors i les bledes assolellades que presideixen l’assemblea que borda pero no mossega perquè no te dents ni postisses.

Demà dimecres tres de març, a les vuit del vespre podeu anar a veure la puresa angelical que gasten, a la plaça de Sants i comparar-la amb la Força de la gent de Sants que defensa a un dels seus veïns.

Salvador Molins
Salvador Molins
02.03.2021  ·  22:17

Estem al 50%+2 i en pujada ascendent, però ens manca la manera i el valor per dir el ‘prou’ definitiu, com ho hem de fer per fer el salt definitiu que sempre és un salt en el buit. Crec que era en l’editorial d’ahir que Partal ens deia que hi ha gent que intenten amagar les opcions exitoses i alguna gent d’aquesta són els nostres mateixos capdavanters que sempre és neguen davant la DUI, l’opció d’èxit de Kossovo, generadora de Jurisprudència favorable al Tribunal de Dret Internacional de La Haia: “la DUI no és contrària al Dret Internacional”. Preparem-nos i preparem el que fa falta per a completar la nostra DUI de 27 d’octubre de 2017. És feina prioritària del CxR de moment a Waterloo. És de vital importància cercar també els contraforts geoestratègic, diplomàtic, de valors, suport econòmic i militar, … Siusplau, no ens neguem a la DUI.

Xavier Arenas
Xavier Arenas
03.03.2021  ·  00:06

REPRESSIÓ AL 52%. Veig que encara no es parla de la repressió fiscal que estem patint els contribuents. No pressió fiscal, sinó repressió fiscal. Quan despertem ja en parlem o hi reflexionem.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes