La rebregada i esgrogueïda agenda valenciana a Madrid

  • Legislatura rere legislatura, les grans qüestions valencianes resten arraconades al congrés espanyol

VilaWeb
Esperança Camps Barber
19.07.2023 - 21:40
Actualització: 20.07.2023 - 08:36

A les eleccions de diumenge, el País Valencià elegirà 33 diputats repartits entre les tres circumscripcions. Segons la teoria, són els encarregats de defensar això que s’anomena l’agenda valenciana davant el govern espanyol. Són els responsables d’estalonar les demandes que es fan ací i que sense el suport econòmic o legislatiu d’Espanya no es poden fer. Fins i tot, al congrés espanyol hi arriben resolucions de les Corts Valencianes que necessiten un tràmit per a fer-se realitat. Aquesta és la teoria, però en realitat, com que els diputats pertanyen a partits d’àmbit estatal, tret de Compromís, a l’hora de votar manen més les sigles que no pas la procedència.

Al debat electoral entre caps de llista de dimarts a la televisió pública, l’agenda valenciana va aparèixer de manera molt fugissera, amagada enmig dels temes que marquen la campanya i que se centren en el cos a cos entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo. Els partits del pacte del Botànic van atribuir, en part, a aquest fenomen aspirador els mals resultats electorals del 28 de maig.

Com que fa anys i panys que el govern espanyol menysté el País Valencià, legislatura rere legislatura, els temes de l’agenda són sempre els mateixos, com ho són les reclamacions i les mancances. I això passa tant si a Madrid governa el PP amb majoria absoluta com si governa una coalició encapçalada pel PSOE amb altres partits, fins i tot, com ha estat el cas, amb Compromís. I també passa si a la Generalitat hi ha una majoria absoluta del PP o un govern del Botànic.

Hi ha dos exemples que són paradigmàtics. L’un és la reforma del sistema de finançament. L’altre és la recuperació del dret civil valencià. Totes dues qüestions, quan són tractades o debatudes al País Valencià, conciten tots els suports i consensos. Quan s’han de resoldre al congrés espanyol, els diputats del PP i del PSOE, i, abans d’extingir-se, també de Ciutadans, es dobleguen a la postura marcada per la direcció del partit.

Ni amb Montoro ni amb Montero

La batalla per refer el mapa del finançament a l’estat espanyol és antiga. El full de l’agenda on és anotat s’ha esgrogueït, perquè l’actual sistema distributiu entre territoris va caducar l’any 2014. Més enllà de les promeses i les descaradures d’uns ministres o uns altres, no hi ha hagut mai una voluntat per a resoldre’l. Ni el ministre de Rajoy, Cristóbal Montoro, ni la ministra de Sánchez, Maria Jesús Montero, no han presentat mai un pla acceptable. El darrer intent, la darrera enganyifa de Montero, va arribar els darrers dies del 2021, amb uns papers, un esquelet que, comptat i debatut, va resultar ofensiu per als interessos valencians. Feia tot just un mes que el govern valencià en ple havia encapçalat una manifestació pels carrers de València per a reclamar el final del maltractament. Però res.

Ara, durant la campanya, Compromís Sumar torna a defensar la qüestió. Yolanda Díaz en va parlar a València i es va comprometre a reformar el sistema. Justament, Joan Baldoví, que ha estat onze anys al congrés i s’ha esgargamellat de la trona estant reclamant més diners. Amb tot, després d’arrabassar un compromís de la ministra Montero, va haver de sentir com ella mateixa deia que no hi havia temps per a assolir una reforma d’aquestes característiques.

El deute del País Valencià ara és de 40.000 euros. Un deute que Compromís qualifica d’il·legítim i que demana que es condone perquè, diu, no és fruit del malbaratament en la gestió, sinó de l’infrafinançament.

El dret civil

Una cosa semblant passa amb la recuperació del dret civil valencià reclamat unànimement per les Corts, per pràcticament tots els municipis del País Valencià, per entitats i institucions de tota mena i de totes les sensibilitats polítiques. Però quan arriba al congrés espanyol es troba amb un mur infranquejable. Per fer-ho possible, a banda de la determinació política, s’ha de canviar la constitució, cosa que ocasiona una certa al·lèrgia al PP i al PSOE. Els darrers mesos de la legislatura, l’associació Juristes Valencians, impulsora de la demanda, mantenia viva l’esperança que es pogués fer aprofitant que s’havia de canviar una paraula en un article, en què es menystenia les persones amb discapacitat, per aprovar una esmena a favor de la recuperació del dret civil valencià, però la legislatura s’ha acabat i no s’ha assolit l’objectiu.

El corredor mediterrani i altres infrastructures

Les obres del corredor mediterrani van començar fa anys, però la lentitud amb què s’executen fa que acabar-lo semble una missió impossible. Segons les dades del govern espanyol, enguany s’executaran obres per valor de mil milions d’euros, i entre el 2018 i el 2023 s’han licitat obres per valor de més de cinc mil milions. Amb tot, fites que s’haurien d’haver assolit el 2022, com ara l’acabament del túnel de Castellbisbal o el tercer carril entre València i Castelló, encara continuen pendents. El comissionat del govern espanyol per al corredor mediterrani és Josep Vicent Boira. El govern espanyol diu que ara hi ha obres de gran envergadura en marxa, com ara l’adaptació de l’amplada mixta entre València i Castelló, el canal d’accés de València, els accessos als ports de Sagunt i Castelló i l’adaptació a l’amplada estàndard La Encina-Xàtiva-València.

Mentre això passa, les connexions ferroviàries que haurien de vertebrar el país continuen essent obsoletes, lentes i clapades d’incidents i retards. Un greuge si es compara, per exemple, amb la multiplicitat d’oferta tant pública com privada de TGV per a anar de València a Madrid de manera ràpida i econòmica.

Tampoc no es troba en millors condicions el servei de Rodalia de Renfe, que dia rere dia acumula retards, supressions de trajectes i massificació en els trens. Compromís demana la transferència a la Generalitat del servei amb el pressupost corresponent.

El transvasament del Tajo al Segura

La falta d’aigua per a regar les comarques agrícoles del sud del País Valencià és un mal que fa anys que dura. Tant és així, que l’anomenada guerra de l’aigua ha donat tradicionalment molts vots al Partit Popular. En les darreres eleccions a les Corts, també. Poques setmanes abans dels comicis, el govern espanyol va decidir de reduir l’aportació d’aigua del Tajo al Segura, cosa que va posar en peu de guerra els llauradors del Baix Segura i del Vinalopó. Carlos Mazón i el PP van saber recollir aquest malestar i convertir-lo en vots a les urnes.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor