Sense dret civil valencià, el greuge que no s’acaba mai

  • Una concentració demanarà demà a València la reforma de la constitució espanyola que permeta de restituir aquest dret

VilaWeb
Esperança Camps Barber
24.02.2023 - 21:40

La concentració per la restitució del dret civil valencià, que ha convocat demà l’Associació de Juristes Valencians, s’ha convertit en un aplec contra tots els greuges que el govern espanyol perpetra de manera sostinguda i sistemàtica contra els interessos valencians. A banda de la petició de la reforma constitucional per a restituir el dret civil, la llista d’afronts la completen l’infrafinançament, el corredor mediterrani, el transvasament Tajo-Segura, el servei de rodalia de Renfe i, fins i tot, la deriva cap a l’abisme del València Club de Futbol. Tot això és al pasquí que l’associació que presideix Josep Ramon Chirivella ha difós amb el lema “Valencians. Dignitat: sí!”

Incompliments que afebleixen

Chirivella diu a VilaWeb que han obert la convocatòria per a denunciar tots aquests incompliments de l’agenda valenciana. “Hi ha dues qüestions bàsiques, que són l’infrafinançament i el dret civil, i són conseqüència de la falta de lideratge dels nostres polítics. O perquè no poden, o perquè no els deixen. Això s’haurà de valorar.” Preguntat per si ara que s’arriba al final de la segona legislatura del Botànic aquest acte és una esmena a la totalitat de la gestió, el jurista diu que no, i posa com a exemple la implicació de Compromís. “Són part del Botànic i estan molt implicats en això. Aquesta no és l’estratègia. Uns quants grups simpatitzants del Botànic han confirmat que vindran”, diu.

Quant a Compromís, assistiran a la concentració el president de les Corts, Enric Morera; la vice-presidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó; el regidor Pere Fuset; i altres càrrecs com Eva Coscollà, Ferran Puchades i Francesc Gamero. Unides Podem ha confirmat que serà present a l’acte, però sense precisar qui hi aniria. El PSPV no ha dit si hi anirà ningú.

L’acte, que començarà a les 10.45 a la plaça de la Mare de Déu de València, consistirà en una sèrie d’intervencions d’especialistes o afectats per les qüestions que es denuncien. No és previst que els representants dels partits polítics prenguen la paraula.

Menys autogovern que en 2016

Quant a la restitució del dret civil, Chirivella denuncia que el País Valencià té menys autogovern que el 2016, quan el Tribunal Constitucional espanyol va tombar els articles de la reforma de l’estatut que implantaven el dret civil valencià. “Tampoc no s’ha avançat gens en la solució del finançament quan a Madrid hi ha un govern teòricament procliu i que deu molt al govern valencià, que és el més important de l’estat en mans socialistes. Però no es nota gens”, diu Chirivella.

L’esmena de Baldoví

La restitució del dret civil valencià s’ha de fer per mitjà d’una reforma constitucional, i d’això, el POSE no en vol ni parlar. Tampoc el PP, que, en aquest cas, és el gran aliat dels socialistes. Aquella expressió, que ja s’ha fet tòpica, “d’obrir el meló” de la constitució espanyola sembla que fa pànic a tots dos partits. Amb tot, sí que s’han avingut a fer-hi una petita escletxa per a canviar una paraula de l’article 49: “disminuït”, que fa referència a persones amb capacitats diferents, i que resulta feridora.

És per aquesta escletxa que Joan Baldoví vol fer passar una esmena perquè s’hi afegesca una clàusula que assegure la capacitat legislativa de les Corts Valencianes en matèria de dret civil. En això, en l’absència d’aquesta capacitat, es basava la sentència del Tribunal Constitucional espanyol quan va anul·lar una part de la reforma de l’estatut. Així, si les Corts Valencianes poden legislar sobre dret civil, podran tornar a reformar l’estatut per incloure-hi les peculiaritats de les quals, d’altra banda, ja gaudeixen ciutadans del Principat i de les Illes i també de Navarra, de Galícia i del País Basc, entre més.

Insinuat als acords del Botànic

A l’eix cinquè, de “Qualitat democràtica i bon govern”, dels acords del segon Botànic, l’apartat 12 parla d’arribar a un acord que permeta la reforma de l’estatut d’autonomia que amplie el reconeixement dels drets dels valencians. I en això es basa Chirivella quan diu que la reforma és un compromís del Botànic i que espera que els socialistes voten a favor de l’esmena de Baldoví a l’article 49. “No compartesc amb Joan Baldoví l’estratègia de demanar les coses la legislatura vinent. Crec que s’han de demanar ara. Com pots anar a cercar un nou pacte si ara no has fet el que toca. El Partit Socialista està obligat a votar-hi a favor, per damunt del que ha dit el ministre Bolaños“, diu.

Josep Ramon Chirivella lloa la col·laboració d’Unides Podem. Diu que per mitjà del diputat per la circumscripció d’Alacant, Txema Guijarro, han aconseguit que voten a favor de l’esmena de Baldoví. El diputat Pablo Echenique, amb qui el president dels juristes valencians es va reunir, li ho va confirmar.

Una reivindicació que ve de lluny

El dret civil valencià va ser vigent entre el 2006, quan es va aprovar la reforma de l’estatut, i el 2016, quan el Tribunal Constitucional espanyol en va anul·lar una part. A partir d’aquest moment s’han fet uns quants moviments polítics per a aconseguir-ne la restitució, com ara una declaració conjunta i unànime de les Corts Valencianes que es va traslladar al congrés espanyol. El congrés no ha tramitat mai la petició, tot i les demandes reiterades del president de les Corts, Enric Morera que, per escrit i personalment ho ha demanat a l’actual presidenta de la cambra espanyola, Meritxell Batet.

Aquests darrers dos anys s’han repetit les fotografies a les portes del congrés espanyol. Hi eren tots: empresaris, sindicats i partits polítics de tots els colors i de tot l’arc parlamentari. De portes endins no hi ha hagut cap avenç.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any