La reclamació del dret civil foral valencià es filtra a les celebracions pels quaranta anys de l’estatut

Tres-centes personalitats demanen per carta al president Puig que s’involucre en la recuperació del dret civil 

VilaWeb
Esperança Camps Barber
04.02.2022 - 07:06
Actualització: 04.02.2022 - 08:06

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Prop de tres-centes persones han signat una carta adreçada a Ximo Puig per recordar-li que l’autogovern valencià té moltes mancances, com ara el dret civil foral valencià. Li demanen que faça valer la seua força i defense davant les corts espanyoles la restitució del dret civil foral valencià. La iniciativa l’ha activada l’Associació de Juristes Valencians dins el context del quarantè aniversari de l’aprovació de l’estatut d’autonomia.

La carta fa un recorregut històric i recorda al president Puig que el dret civil foral apareixia ja en la redacció original de l’estatut del 1982, i que s’hi va incorporar en la reforma que es va fer l’any 2006. Durant vuit anys va ser vigent, però una seguida de sentències del Tribunal Constitucional Espanyol el va anul·lar, l’any 2016.

Concretament, va anul·lar els articles que possibilitaven de disposar de lleis valencianes modernes de família, com ara el règim econòmic matrimonial; de les relacions familiars dels fills dels progenitors que no conviuen; i sobre les unions de fet valencianes. Unes lleis que havien estat vigents durant vuit anys.

El document considera positiva la reacció a aquella derogació, perquè la societat civil valenciana i el municipalisme van començar a organitzar-se per a demanar-ne la restitució.

“Lamentablement, la fidelitat que ens mereixem els valencians no ha tingut el suport  dels grups parlamentaris ni de les cúpules dels seus partits. Després de dos anys d’espera en el congrés, ens sentim obligats a cridar a la responsabilitat del MH president de la Generalitat”, diuen a la carta.

José Ramon Chirivella, president de Juristes Valencians, explica que la carta oberta té la intenció de despullar l’autogovern valencià. “No pot ser que en els darrers tres mesos, el president haja fet cinc conferències pel cap baix parlant d’autogovern, de reformar la constitució, de fer una constitució federal per a Espanya, i a l’hora de la veritat, en una cosa que sí que té a l’abast, que és recuperar aquesta competència, no hi batalle. Això demostra una falta de lideratge per part seua”, diu.

Chirivella diu que, malgrat que la carta és un toc d’atenció, també és una eina que es posa en mas del president Puig perquè quan reclame el canvi constitucional puga demostrar que darrere té una part molt important de la societat valenciana.

Llegiu ací la carta oberta.

Una reclamació que ve de llarg

Ara fa dos anys, les Corts Valencianes van aprovar amb els vots dels grups parlamentaris socialista, del PP, de Compromís i d’Unides Podem, una iniciativa de reforma de la constitució que va ser traslladada al congrés espanyol. La mesa del congrés la va admetre a tràmit. En concret, s’hi demanava d’afegir un paràgraf a la disposició addicional segona, que diria: “La competència legislativa civil de les comunitats autònomes, assumida pels mateixos estatuts conforme a l’article 149.1.8, s’estendrà a la recuperació i l’actualització del seu dret privat històric d’acord amb els valors i els principis constitucionals.”

L’any passat, el Consell va emetre una declaració institucional que recordava aquella iniciativa i demanava al congrés espanyol que tingués en compte la petició de reforma de la constitució.

També el president de les Corts, Enric Morera, ha demanat personalment a la presidenta del congrés espanyol, Meritxell Batet, que accelere els tràmits.

A banda de les Corts, 540 municipis valencians, del total de 545, s’han afegit a la petició històrica.

El president de l’associació de juristes ha demanat moltes voltes d’entrevistar-se amb el president, però no els han donat cita. Qui sí que els ha rebut i ha compartit les seues peticions és la consellera de Transparència i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo.

Dues vies per a la reforma constitucional

L’associació de juristes ha proposat dues vies per a reformar el text constitucional. Un és la tramitació ordinària de la iniciativa enviada per les Corts, que és aturada, i en la qual confien poc.

L’altra és aprofitar la reforma de l’article 49 de la constitució que s’ha de fer necessàriament. Aquest article es refereix impròpiament a les persones amb discapacitat com a “disminuïts”. Els tractats internacionals obliguen Espanya a fer aquest canvi terminològic i conceptual. “Aprofitant aquesta reforma –explica Chirivella–, vam oferir a tots els diputats valencians que durant la tramitació s’incloguera una esmena proposada per nosaltres. El diputat Joan Baldoví ens va respondre afirmativament, i en les setmanes vinents la presentarà.” Chirivella diu també que ara cal que PSOE hi vote a favor perquè es puga tramitar. “No sé com el president vol fer una celebració pels quaranta anys de l’estatut quan estem com estem i sabent, com sabem, que tot aquest retard és responsabilitat del PSOE”, diu.

Dimarts, l’associació es va reunir a Madrid amb la directora general d’afers constitucionals del govern espanyol, Laura Díez Bueso,  per a proposar-li de fer el canvi mitjançant l’esmena de l’article 49. Segons que afirmen, la representant del govern espanyol hi va donar suport. 

Diversitat ideològica dels signants de la carta a Ximo Puig 

Els promotors de la carta oberta han fet pública una primera llista de signants, encara que estan disposats a rebre més adhesions. Hi ha juristes, empresaris, periodistes, actors, escriptors, sindicalistes, periodistes i polítics de totes les ideologies. Llegiu-ne ací la llista completa.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes