Josep Ramon Chirivella, president de l'Associació de Juristes Valencians (Fotografies: Prats i Camps)

Avui fa exactament un any que les Corts Valencianes van aprovar amb una majoria molt àmplia (els vots dels grups del Botànic i els del Partit Popular), d’enviar al congrés espanyol una proposta de resolució per a modificar la constitució. L’objectiu és incloure-hi la possibilitat de recuperar el dret civil valencià. Uns quants dies més tard, la mesa del congrés va admetre la proposta a tràmit. Després va començar la pandèmia i la demanda històrica valenciana restà colgada davall uns altres papers sempre més urgents i vitals a ulls de Madrid.

Tant les Corts com el Consell intenten ara moure’n la tramitació. De manera tímida. L’estiu passat es van nomenar els tres diputats que aniran a Madrid a defensar la proposta i fa pocs dies el vice-president segon, Rubén Martínez Dalmau, es va comprometre a accelerar el procés.

El dret civil valencià va ser vigent entre l’any 2006, quan es va aprovar la reforma de l’estatut d’autonomia, i el 2016, quan el Tribunal Constitucional va tombar aquesta possibilitat. Catalunya, les Illes Balears, l’Aragó o Navarra són territoris amb dret civil propi.

Parlem amb Josep Ramon Chirivella, president de l’Associació de Juristes Valencians, sobre què és el dret civil valencià, què representa que el Constitucional en tombàs l’aplicació i per què no s’accelera la modificació tècnica de la constitució espanyola.

Ara fa un any que les Corts van entrar la proposta de resolució, però a Madrid no ens fan cas.
—Abans de res, vull deixar constància que és una qüestió històrica que les Corts Valencianes hagen formulat un autèntic acte legislatiu, és a dir, una proposició de reforma constitucional. És una iniciativa molt infreqüent. Només s’havia fet tres voltes abans.

Però de moment, s’ha quedat en no res.
—La proposta valenciana ha quedat endarrerida perquè no s’han fet mai reformes constitucionals nascudes d’una iniciativa popular. La pandèmia també és un factor. En qualsevol cas, nosaltres demanem que s’aprove enguany, perquè té un gran suport polític, però també social. Darrere aquesta iniciativa de reclamar el dret civil valencià hi ha moltes institucions, associacions, col·lectius i, sobretot, la mateixa legitimitat que quan els valencians vam demanar l’accés a l’autonomia pel 151, perquè l’any 1981 el van demanar 512 ajuntaments i ara n’hi ha 509. Si no s’admet aquesta reforma, serà per falta de responsabilitat, de lleialtat institucional per part dels òrgans de l’estat i sobretot demostraria la feblesa del Consell.

Potser hauríem d’haver començat l’entrevista definint què és el dret civil valencià.
—És el dret de les persones. El dret que regula moltes relacions jurídiques habituals com ara la forma de col·laborar en el matrimoni, siga en guanys o en separació de béns. És el que regula actes tan importants com la possibilitat de testar o la forma de la successió, la manera de transmetre els nostres béns als nostres hereus. Són un conjunt d’actes que al final són d’un àmbit molt personal. Això és el que el diferencia del dret públic, el dret administratiu. El dret civil deixa molt més oberta l’autonomia de la voluntat, la possibilitat de negociar.

“Té una gran càrrega política legislar sobre la custòdia compartida o sobre les herències. Hi ha molta ideologia darrere”

En què es diferencia el dret civil valencià del dret civil espanyol?
—L’origen de la qüestió és que els valencians teníem un estat propi configurat pel rei Jaume I. El decret de Nova Planta va arrasar tota la nostra especialitat jurídica el 1707. En canvi, els aragonesos, els catalans, els illencs, els bascos i els navarresos van mantenir la regulació del dret civil. Per això, ara mateix, encara que molta gent a l’estat espanyol es pense que tot es regula pel codi civil, hi ha quinze milions de ciutadans de l’estat que tenen una regulació parcialment diferent. Cada cas és diferent. Per exemple, catalans i aragonesos tenen una regulació molt completa. Els valencians, l’únic que tenim és la llei de contractació agrària, que és de l’any 2013. Així i tot, perviuen la llei de custòdia compartida, la llei de règim econòmic matrimonial i la llei d’unions de fet. És a dir, quan es va aprovar l’estatut, les Corts van legislar a l’empara del dret civil que s’hi recollia. Per tant, les persones que van establir relacions jurídiques dins aquell període, fins que el tribunal constitucional el va tombar el 2016, les mantenen per tota la vida. A la pràctica, el nostre dret civil és temporalment limitat a eixe període, però és un dret viu perquè, per exemple, si una parella es va casar en aquells anys i no digueren el contrari, tenen el règim jurídic valencià.  Les custòdies compartides es mantenen fins a la majoria d’edat dels fills…

No poder regular aquestes relacions o unes altres resta sobirania als valencians?
—Té una gran càrrega política regular o no la custòdia compartida i de quina manera es fa. O poder establir el règim de separació de béns en un matrimoni. Hi ha molta ideologia darrere. Però també podria ser útil per a regular correctament les unions de fet. Hi ha una evident desprotecció per a les persones que formen part d’una unitat familiar constituïda d’aquesta manera, perquè no tens cap dret. Si tinguérem la competència i es regulara, seria possible de fer ús de l’habitatge de la teua parella de fet, si falta, durant una temporada, per exemple, cosa que es coneix com a any de plor. També es podrien regular les herències d’una manera més beneficiosa, per exemple en el cas de les empreses familiars. Ara les herències són limitades pel que es coneix com ‘la llegítima’, però es podria fer d’una altra manera per a assegurar la pervivència del negoci.

Això ho recollia l’estatut reformat del 2006 i el Tribunal Constitucional ho va tombar el 2016. Per què?
—L’origen està en la redacció de l’article 149.1.8 de la constitució, que estableix la possibilitat de la pervivència dels drets forals dels territoris “on existien”, diu textualment. Els redactors de l’estatut ho van interpretar com “on existien històricament”, però el Constitucional ho vinculava a l’existència de compilacions forals.


—Les compilacions forals van ser una creació jurídica del franquisme perquè determinats sectors donaren suport al règim. I eixes fórmules va tenir un encaix en el codi civil quan es va reformar l’any 1974.  Però no es van fer compilacions dels furs valencians; per tant, el Constitucional interpreta que “no existien”.

Ara es demana una reforma de la constitució espanyola perquè, encara que els furs no s’hagen compilat, s’entenga que històricament sí que existien?
—Més que una reforma, és una modificació tècnica de la constitució. I sí. L’objectiu és fer realitat allò que diu l’estatut. Històricament els valencians ho han demanat. Els republicans, els carlistes… És una qüestió que no és d’ara, sinó que es remunta al moment històric de l’abolició dels furs. I convé recordar que, a banda de les Corts, que van elevar la proposició al congrés, també hi ha la societat civil darrere. Des de la Fundació Nexe a tots els sindicats, l’ateneu, el col·legi de registradors… I també és representada territorialment. 

“A la pràctica, des del 2016 hem tingut una gran pèrdua d’autogovern i ningú no ha fet res”

Aquesta modificació tècnica de la constitució no implicaria la dissolució de les corts, noves eleccions, referèndum…?
—El procediment previst és que la proposta s’admeta a tràmit, i això ja s’ha fet. Ara falta que la junta de portaveus fixe la discussió parlamentària. La reforma s’ha d’aprovar per majoria de les tres cinquenes parts del congrés i del senat. I aquests vots estarien assegurats només amb el PP, PSOE i Podem. L’únic risc que hi ha és que el mateix article que regula aquesta modificació diu que, una volta aprovat per les cambres, s’hauria de fer un referèndum facultatiu si ho demana una desena part dels diputats o senadors. Seria un problema si Vox ho demanara.

I així, com és que no tira endavant? Potser hi ha la por que siga interpretat en clau nacionalista?
—Nosaltres fem gala d’independència política i portem la bandera de la societat civil perquè s’accepte a Madrid. No es pot considerar una petició nacionalista perquè a la pràctica, a l’estat espanyol hi ha sis pobles que tenen el seu propi dret civil. El reclamen PSOE, PP, Compromís…

Permeteu-me que hi insistesca. No es fa aquesta modificació per no encetar allò que s’anomena el “meló de la constitució”?
—No. Pense que, senzillament, és per mandra. En aquest moment hi ha molt de frontisme, i hi ha qüestions que no té sentit que no es resolguen. Som un cas excepcional dins el dret comparat europeu. A tot Europa es fan modificacions importants o més menudes de la constitució, i es fan amb una certa freqüència. Mentre és vigent, la constitució s’ha de poder adaptar al moment. L’origen dels valencians com a poble té com a carta de naixement l’atorgament dels furs i la creació del Regne de València, que era un estat diferent del dels aragonesos i els catalans. Eixa és la qüestió de fons. No és una qüestió d’encetar cap meló.

Penseu que el Consell fa prou força davant Madrid per a revertir això?
—A la pràctica, des del 2016 sí que hem tingut una gran pèrdua en l’autogovern. I ningú no ha fet res. Necessitem que el Consell accelere la qüestió, que la pose a l’agenda. El president Puig va enviar una carta a Rajoy abans que isquera la sentència demanant-li que retirara els recursos. No sabem ara si Pedro Sánchez és conscient  de la situació. Políticament és una de les úniques coses en què hi ha unanimitat,  i crec que falta empenta institucional del Consell i també del PP per a ser coherents a Madrid amb allò que van votar a les Corts. Probablement per als polítics no és còmode fer aquestes exigències als seus caps de Madrid, però per dignitat i per defensar l’autogovern és molt important. És confirmar allò que diu l’estatut. No es demana res més. No és cap iniciativa independentista, aquesta.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.