Els grups del Botànic i el PP demanen de recuperar el dret civil valencià

El president de Associació de Juristes Valencians, José Ramon Chirivella, reivindica que el dret civil valencià permetria fer lleis modernes

VilaWeb
Imatge d'arxiu de les Corts (Foto: Europa Press/Rober Solsona)
EFE / Redacció
29.06.2022 - 12:56
Actualització: 29.06.2022 - 14:47

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Els grups parlamentaris del Botànic –PSPV, Compromís i Unides Podem– i el PP han defensat a les Corts la necessitat de recuperar el dret civil valencià arran d’una proposició no de llei impulsada per l’Associació de Juristes Valencians, que es votarà demà. El seu president, José Ramon Chirivella, ha instat els partits a fer costat a la reclamació de recuperar el dret civil per a recuperar competències i impulsar lleis civils modernes. Ho ha traslladat als periodistes mentre es debatia la proposició no de llei (PNL) presentada pels grups del govern del Botànic per a la recuperació del dret civil.

El PSPV ha recordat que el País Valencià és l’única autonomia que no ha legislat aquesta matèria i que està preparada per a recuperar aquest dret. “No és nacionalisme, sinó reconeixement de la realitat plural de la nació”, ha dit Ernest Blanc, que ha reclamat que tots els partits amb representació al congrés espanyol haurien de donar suport a la reivindicació.

Jesús Pla, de Compromís, ha defensat que cal que el País Valencià recuperi la seva capacitat legislativa en matèria de dret civil per a posar fi a una anomalia jurídica i democràtica: “Tenim una ocasió històrica.” I Estefania Blanes (Unides Podem) ha defensat la proposta amb l’argument que la constitució espanyola és viva i s’ha d’adaptar, i ha demanat d’aprofitar l’oportunitat que oferiria una reforma de la constitució per a reclamar drets per al País Valencià.

El PP també hi ha fet costat i la diputada Verónica Marcos ho ha verbalitzat amb una crida a la unitat per a “reclamar la nostra competència per a legislar en matèria de dret civil”. Una reivindicació que, diu, “va de valencianisme útil i constitucional” per a deixar de ser una comunitat “de segona”, com ha dit Marcos.

Per contra, Jose Maria Llanos, de Vox, s’hi ha oposat i ha defensat el centralisme dient que tots els espanyols han de ser iguals davant la llei, “amb un dret comú i no 25 drets diferents”. Mamen Peris (Ciutadans) ha dit que la proposició és una declaració d’independència del dret comú espanyol, motiu pel qual no hi donaran suport. “Allò que és bo pels valencians també ho és pels espanyols, per això el dret civil ha de ser espanyol”, ha dit.

El Constitucional espanyol va mostrar la mancança de no tenir un dret civil propi

Aquesta iniciativa arriba sis anys després de les sentències del Tribunal Constitucional espanyol de 2016 que van deixar sense efecte lleis com la del règim econòmic matrimonial, unions de fet o relacions familiars de fills en què els progenitors no conviuen.

“Fa anys que ho esperem”, ha lamentat José Ramon Chirivella, president de l’Associació de Juristes Valencians, tot recordant que són competències que estableix l’estatut d’autonomia des de la reforma de l’any 2006 i que enguany és més necessària que mai per la celebració del quarantè aniversari de l’autogovern.

A parer seu, el parlament valencià donaria un “missatge de dignitat” si dona suport a la recuperació del dret civil: “Si som històricament rellevants és per les lleis públiques“. La proposta del Botànic reclamada al congrés espanyol “amb urgència” la tramitació completa i el debat i votació de la PNL aprovada el 2020 per les Corts per a la recuperació efectiva del dret mitjançant la reforma de l’article quaranta-nou de la constitució espanyola.

Amb motiu del quarantè aniversari de l’estatut, l’associació ha convocat una concentració unitària a la plaça de la Verge de València per a reclamar la recuperació del dret civil valencià.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes