ANDREA LÓPEZ PASTOR (@andrealopezpast) i BLAI BARBER (@blaibarber)

Intentar fugir de cases encantades, de presons abandonades, cementiris desolats o laboratoris amb científics sonats. Esbrinar els secrets de la civilització Maia o d’Egipte i les seves mòmies. Semblen escenes extretes de Hollywood. Però realment no cal ser massa cinèfil per endinsar-se fàcilment dins qualsevol d’aquestes aventures trepidants. Barcelona, esdevinguda una de les capitals europees dels escape rooms, està immersa de ple a aquest fenomen i ja són centenars les ofertes que existeixen actualment a la ciutat, totes elles de temàtiques i ambientacions molt diverses.

Un escape room és un joc que consisteix a tancar en un espai físic un grup de participants que haurà d’explorar el seu entorn i resoldre una sèrie d’enigmes per sortir d’allà en un temps límit. Es considera que el germen d’aquestes sales d’escapament es troba al món del vídeo-joc, que des de fa temps ja apostava per aquesta mena de reptes. Això sí, sempre de manera virtual i representat en un sistema audiovisual.

El 2008, però, és quan canvia tot i a poc a poc sorgeixen les primeres sales reals d’escapament en viu. Tot indica que la pràctica de l’escape room prové del Japó, per molts considerat un dels països més creatius i fascinants del món. Tot i això, l’escape room japonès difereix força de l’actual, ja que en ell la resolució d’enigmes ocupava un paper secundari, mentre que ara s’ha convertit en una part fonamental del joc. A més, els grups anaven acompanyats d’una espècie d’actor que els guiava pels diferents espais, a diferència d’ara, que són només els participants els que s’enfronten al repte d’aconseguir sortir en un temps determinat, normalment de 60 minuts.

L’escape room tal com el coneixem avui neix l’any 2011 a Budapest, de la mà d’Attila Gyurkovics, fundador de l’empresa Parapark. La seva proposta va sorgir a partir d’una teoria desenvolupada pel psicòleg Muhály Csíkszentmihályi, la Teoria del Flow. Aquesta és considerada la màxima de la felicitat i fa referència a l’estat d’evasió al qual se sotmet una persona que està absorbida per una pràctica que li provoca plaer.

La idea de l’emprenedor hongarès va gaudir d’un èxit tan aclaparador que en només un any ja s’havia expandit per tot el món, fins a arribar a Barcelona a través de la mateixa empresa Parapark. Des de llavors, aquesta innovadora pràctica d’oci no ha deixat de créixer de forma exponencial fins a trobar-nos en la situació actual: més d’un centenar d’escape rooms a la ciutat. En aquest mapa interactiu podeu veure algunes de les sales que hi ha a Barcelona:

A Barcelona també existeix un altre gran atractiu d’aquest món; el centre d’escape rooms més gran d’Europa fins al moment. En aquest vídeo el vistem:

Alguns centres d’escape room van més enllà de l’activitat d’intentar escapar d’una sala i s’acosten més a la Teoria del Flow de Csíkszentmihályi, de manera que el participant se sotmet a una experiència total des del primer moment que entra al local. És el que es coneix dins el món dels escape rooms com una immersió. En Marc Fernàndez, un aficionat barceloní que ha realitzat gairebé 150 escape rooms dins i fora de casa nostra, ens defineix la immersió com ‘allò que fa que tal com s’obre la porta del centre, ja comenci el joc’.

Buscant aquesta idea d’immersió, alguns escape rooms estan relacionats amb situacions extremes com la pràctica de la ouija, pròpia del món de la bruixeria, o la coneguda pel·lícula Saw, amb la voluntat de generar por. Es pot arribar fins i tot a fingir un segrest a peu de carrer o lligar i posar una bossa al cap als participants tan bon punt entrin local, sense donar-los ni la benvinguda. Alhora, també n’hi ha d’ambientacions concretes, com la mítica saga de Jurassik Park, els monuments gaudinians de Barcelona com la Sagrada Família o una apocalipsi zombi a peu de carrer on s’ha de resoldre un enigma per salvar la humanitat. Aquests serien alguns casos que porten els participants a sentir-se realment dintre d’allò ‘com si fos la seva vida real’, segons afirma Andrés Montes, psicòleg general sanitari i director de la Clínica Psicologia Reus.

Ens afecta psicològicament?
El mateix psicòleg assegura que l’escapament és una pràctica beneficiosa psicològicament, sustentant-se especialment en tres pilars: l’estimulació cognitiva, la distracció i l’entreteniment. ‘El nostre cervell, com qualsevol altre múscul, s’ha d’exercitar si volem que funcioni, i un escape room és una molt bona manera de fer-ho’, afegeix. A més, pot arribar a actuar com a tractament de persones amb algun tipus de trastorn psicològic, com la claustrofòbia o atacs de pànic o ansietat:

D’altra banda, Andrés Montes explica que en casos extrems pot provocar addicció en persones que estan predisposades a enganxar-se a alguna cosa i acaben realitzant escape rooms constantment. El doctor Montes ens en parla:

Sigui com sigui, el món dels escape rooms no para d’evolucionar i renovar-se a la velocitat de la llum. Amb el mateix objectiu de sempre, recentment han anat sorgint noves formes d’aquest tipus d’oci. Cocolisto és una empresa que realitza una espècie d’escape rooms a domicili. Ivan Tapia, el fundador de l’entitat, afirma que per ells és molt important ‘l’adaptabilitat’. Declara que ‘els seus jocs ofereixen la possibilitat de fer canvis en els elements i la història per oferir una màxima personalització als clients’. Han arribat a fer jocs per a 1000 participants que jugaven alhora. Empleats d’una empresa, grups d’amics, aniversaris, bodes…

Seguint l’opinió d’Andrés Montes, Ivan Tapia creu que ‘en aquests jocs es treballen aspectes tan importants com la comunicació, la motivació,  la cooperació, l’assertivitat o l’autocontrol’. Durant el procés, també s’incentiven habilitats com ‘la memòria, la percepció, la intuïció, l’aptitud numèrica i verbal, la imaginació o moltes més’.

Fins i tot, Cocolisto també ha creat l’Escape Show. Un espectacle interactiu on els espectadors han de resoldre una sèrie d’enigmes i proves per tal de poder escapar de la situació en la qual es troben; han estat intoxicats per un verí mortal i han de trobar l’antídot. Per fer-ho hi ha una presentadora que els guia durant tot l’espectacle. ‘El més divertit és veure el públic sencer d’un teatre posant-se d’acord per superar les proves’, afirma Ivan Tapia. La mateixa empresa també ha tret al mercat, Escape Book, ‘una experiència d’escapament on el lector haurà d’ajudar a la protagonista a assolir els seus objectius’.

Cap a on anem?
Tot i que Barcelona és una de les capitals europees dels escape rooms, el cert és que encara hi ha camí per recórrer. Moscou o Tòquio són dues ciutats molt més pioneres i avançades en la pràctica dels escape rooms. Fins i tot, als Estats Units, el 2015 va néixer Race to Escape, un reality on dos grups competien per resoldre un escape room en directe i així aconseguir els 25.000 dòlars de cada episodi.

Marc Fernàndez aposta per la introducció dels escape rooms esportius, és a dir, aquells que consisteixen a realitzar certes activitats físiques per aconseguir pistes, com a possible següent pas que cal fer. Alhora, una altra forta aposta també és la realitat virtual, que ja comença a veure’s en algunes sales de la ciutat catalana però que així i tot es troba ‘en un estadi molt embrionari’, tal com afirma Marc Fernàndez. Aquesta idea consisteix a viure l’experiència d’escapament a través d’un element tecnològic que permeti fer-ho tot sense moure’s del lloc, només a través d’allò que es veu en una pantalla.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb