03.02.2024 - 21:40
|
Actualització: 03.02.2024 - 21:51
La quarta Barcelona Wine Week (BWW) es farà de dilluns a dimecres, del 5 al 7 de febrer, al recinte de Montjuïc de la Fira de Barcelona. És una fira de consolidació, perquè numèricament supera totes les anteriors: hi participaran 952 cellers de l’estat espanyol, que és un 15% més tant d’expositors com de metratge respecte de l’any passat, de 73 denominacions d’origen i més segells de qualitat. Aquest creixement ha fet sospesar a l’organització d’ampliar l’espai de cara a l’any vinent. En aquesta fira professional ja s’han agenciat més d’11.400 reunions de negocis i també és important el nombre de compradors i importadors internacionals que la visitaran. Enguany, en seran 650, segons dades de l’organització, que vindran dels Estats Units, Alemanya, el Canadà, els Països Baixos, el Regne Unit i la Xina, entre més països. En conjunt, la fira mobilitzarà més de 20.000 professionals del sector, un 20% dels quals procedeixen de fora de l’estat espanyol. El full de ruta, segons Celine Pérez, directora de la BWW, és recuperar la quota de mercat, sobretot en valor, per convertir-se en un referent de vi de qualitat.
En conjunt, dels cellers del país, la BWW tindrà 299 expositors catalans que provenen de les 11 denominacions d’origen, un augment del 10% respecte de l’any passat. Del País Valencià, hi participaran 61 cellers, un 19% més que no el 2023, de les tres DO que emparen el territori (Alacant, València i Utiel-Requena) i la IGP Castelló. I de les Illes es podran tastar vins de 30 cellers.
Les xifres són la cara positiva d’aquesta fira, que és la primera de l’any en el calendari de fires internacionals i es consolida com el saló de vins de referència d’àmbit de la península ibèrica. En aquest sentit, Celine Pérez ha anunciat que hi podria haver una ampliació d’espai de cara al 2025. El saló té recorregut per córrer, encara, si es té en compte que a l’estat espanyol hi ha més de 4.000 cellers.
Aquest àmbit de negoci és el principal i s’organitza en tres àrees. La més gran és la BWW Lands, l’àrea d’expositors, amb els cellers col·locats per DO i més segells de qualitat. També hi ha la BWW Brands i BWW Complements&Tech, amb algunes de les marques més reconegudes del mercat, i BWW Collectives i BWW Impulse, amb projectes petits i microcellers.
El programa d’activitats
BWW també organitza cada any un programa d’activitats que complementa l’àrea de negocis, que analitza tendències, desafiaments i ofereix un ventall interessant de tasts. Enguany s’han organitzat 70 ponències i tasts en què participaran més de 160 experts. L’eix temàtic central és dedicat als contenidors per a elaborar el vi, més enllà de la fusta i l’acer inoxidable, recipients singulars, d’àmfores a antigues almàsseres de pedra. Lligat a aquest eix, s’ha habilitat l’espai Wine Tasting Journey, on es podran degustar una selecció de 70 vins elaborats i envellits en recipients singulars.
Tot i que s’ha publicitat un programa abocat a l’anàlisi de tendències i desafiaments, es troba a faltar un debat en profunditat que afronti qüestions tan greus i difícils com la sequera i la gestió de l’aigua, les dificultats que pateix la pagesia i el foment del mosaic agro-forestal. Es dóna el fet que aquest dimarts començaran les mobilitzacions de la pagesia, un moviment de protesta que és d’àmbit europeu. Per altra banda, el recipient com a continent és un tema interessant perquè condiciona el vi final, però és un afer que fa anys que es treballa i s’estudia. En canvi, en aquests moments, allò que marca el món vinícola no és dins el celler sinó a la vinya, en els problemes de la pagesia, i en la conformació d’un paisatge, de com aquest paisatge és un element per a combatre el canvi climàtic alhora que també en pateix les conseqüències.
La BWW fora del recinte firal
La fira, tot i ser destinada a professionals, i, per tant, no accessible al públic general, té un programa d’activitats per a fer-se visible a la ciutat. És la BWW Like The City, que ha fet vincle amb vinateries, restaurants, hotels i més locals, que oferiran menús especials i tapes maridades amb vins (en podeu consultar les propostes). I entre els actes vinícoles que s’organitzen a la ciutat durant la BWW el més destacat és el de les Dones del Vi, al Palau de Pedralbes, que aplega més de dos-cents vins per a tastar de quaranta elaboradores.
Dades del sector del vi
Bo i coincidint amb la BWW, s’han publicat les dades d’exportació del sector del vi en l’àmbit de l’estat espanyol. Amb relació a l’any passat, les exportacions de vi van baixar en conjunt, tot i que María Naranjo, directora de la indústria alimentària de l’ICEX (exportacions), destaca que el descens del vi de qualitat (un 2,6%) és menor que no pas el del vi en volum (5,2%). Segons Naranjo, això és un indicador de millora de la imatge dels vins procedents de la península ibèrica.
Gràfic d’exportacions per mena de vi.Aquest organisme espanyol parla de províncies i col·loca la de Barcelona en primera posició en el rànquing d’exportadores i València, en la quarta. Sobre els països on més s’exporta, Alemanya és al capdavant, seguida dels Estats Units i el Regne Unit. Naranjo destaca la recuperació del mercat xinès, que una vegada obertes les fronteres després dels estralls de la pandèmia, es recupera ràpidament i com més va té més impacte. També ha destacat Bèlgica, que arran del Brexit s’ha convertit en el país d’on es fan moltes exportacions.
Per Naranjo, els desafiaments que han d’afrontar els cellers són sobretot tres: la diversificació de mercats (destaca el creixement de Polònia i països africans, com ara la Costa de Vori, Angola i Kenya), la diferenciació de productes i la digitalització. I considera que cal aspirar a formar part de l’elit dels països que acompleixen la fórmula 50x50x50, que vol dir: països que tenen 50 cellers que exporten 50.000 ampolles a un preu de 50 euros per ampolla o més. Que compleixin aquestes condicions, tan sols n’hi ha 3 al món: l’estat francès, Itàlia i els Estats Units. A l’estat espanyol solament un celler, que és català, ven 50.000 ampolles a més de 50 euros l’ampolla.
