Un dia negre de la justícia espanyola a Europa

‘Quan Espanya juga fora de casa no pot interpretar la llei com vol.’ Són unes declaracions del cantant Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, d’avui mateix. Ho ha dit poc després d’haver sabut que l’advocat general de la Unió Europea considera que la justícia espanyola no pot demanar-ne l’extradició aplicant una legislació més dura que no aquella que era vigent quan va cantar les cançons per les quals el persegueixen. Les paraules de Valtònyc resumeixen els diversos cops que ha rebut la justícia espanyola en un dia negre per a les pretensions de castigar la llibertat d’expressió d’un cantant, de qualificar de terroristes els CDR i de fer un ús abusiu del Tribunal Constitucional contra dos presos bascs. Com ja va passar el 2018 amb les euroordres desestimades, i com pot tornar a passar les setmanes i mesos vinents, el tauler europeu ha tornat a posar en evidència l’estratègia repressiva de l’estat espanyol contra l’independentisme.

A Luxemburg, Valtònyc

Avui era un dia molt important en el litigi amb l’estat espanyol per l’extradició de Valtònyc, perquè l’advocat general de la Unió Europea havia de fer públiques les seves consideracions sobre el cas. Aquest punt de vista no és vinculant per al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), però és tingut molt en compte i generalment acaba determinant la posició del tribunal. I l’advocat Michal Bobek ha dit que Espanya no pot reclamar l’extradició de Valtònyc amb un codi penal posterior als fets pels quals fou condemnat, i que aquest sigui més dur que no el que era vigent en el moment del suposat delicte. Si, efectivament, el TJUE acaba fent cas de l’opinió de l’advocat general de la Unió Europea, la defensa del cantant haurà fet un pas molt important per a tombar definitivament la petició d’extradició. La darrera paraula, amb la resolució del TJUE a la mà, la tindrà el Tribunal d’Apel·lació de Gant (Flandes).

Espanya va demanar l’extradició automàtica de Valtònyc pel delicte d’enaltiment del terrorisme, però la legislació europea només permet aquesta via ràpida en cas de crims castigats a l’estat en qüestió amb tres anys de presó, com a mínim. Valtònyc va ser condemnat a dos anys de presó pel delicte d’enaltiment del terrorisme amb la llei espanyola del 2012, però quan es va emetre l’euroordre la pena màxima que marcava el codi penal era de tres anys, arran d’una reforma del 2015. Aquesta argúcia espanyola és a punt de ser invalidada definitivament per la justícia europea. I per defectes i anomalies tècniques, com va passar amb el refús a l’euroordre del jutge Pablo Llarena contra els consellers exiliats a Bèlgica.

Més informació: Espanya no pot demanar l’extradició de Valtònyc, segons l’advocat general del Tribunal de Luxemburg.

A Brussel·les, ni consideren el terrorisme amb els CDR

Pràcticament a la mateixa hora que es feia pública la decisió de l’advocat de la Unió Europea, a Brussel·les el Comitè de Llibertats del Parlament Europeu refusava de debatre la proposta de Vox d’incloure els CDR en la llista d’organitzacions terroristes. Els membres del comitè han seguit la recomanació dels coordinadors, que van desestimar ‘per àmplia majoria’, segons fonts parlamentàries, d’incloure-ho a l’agenda. Tanmateix, Vox va forçar ahir aquesta votació que ara ha tornat a perdre per 53 vots a favor, sis en contra i tres abstencions. En una intervenció abans de la votació, l’eurodiputada d’ERC Diana Riba ha dit que Vox intentava d’obstaculitzar la feina del comitè i ha insistit que a Catalunya no hi havia ‘cap banda terrorista’. I ha afegit: ‘A Catalunya sí que hi ha un malestar per una sentència injusta.’

VOX reclama, sense èxit, incloure els @CDRCatOficial a la llista europea d'organitzacions terroristes. Malauradament, no he tingut temps de dir-los que el que sí que causa terror és la violència que pateixen milers de dones. Una violència que ells encobreixen i blanquegen. pic.twitter.com/4WzOzdEXU6

— Diana Riba i Giner (@DianaRibaGiner) November 26, 2019

La posició de Vox no és aïllada, dins l’estat espanyol. Perquè el PP la subscriu, i l’Audiència espanyola no tan sols investiga per terrorisme diversos membres dels CDR que són en presó preventiva des de fa més de dos mesos, sinó que també ha començat a investigar el Tsunami Democràtic per terrorisme. Un punt de vista, amplificat mediàticament per la majoria dels mitjans de Madrid, que al Parlament Europeu ni tan sols s’ha pres en consideració.

Més informació: L’eurocambra ni pren en consideració que els CDR siguin ‘organitzacions terroristes’

A Estrasburg, drets violats a presos bascs

I encara un tercer revés en un sol matí per a la justícia espanyola en l’àmbit europeu. I en aquest cas per la violació d’un dret fonamental a dos presos bascs, a qui el Tribunal Constitucional espanyol va negar el dret de presentar un recurs d’empara. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat l’estat espanyol perquè el seu Tribunal Constitucional va inadmetre els recursos d’empara d’Ismael Berasategi Escudero i Rufino Arriga Arruabarrena, que demanaven que els fos computada la condemna complerta a l’estat francès. El TEDH considera que l’estat espanyol ha violat l’article 6 del Conveni dels Drets Humans, que protegeix el dret d’un judici just. No avala, en canvi, la petició de computar les penes complertes a l’estat francès. En les sentències, els dos demandants van ser condemnats per delictes comesos a França i relacionats amb la pertinença a ETA. L’any 2014, van demanar que les seves condemnes a França fossin computades a Espanya amb l’objectiu d’avançar la seva posada en llibertat.

Més informació: El Tribunal d’Estrasburg condemna Espanya per no haver admès recursos d’empara de presoners bascs

I el que pot venir

Aquests tres revessos són tres avisos. Perquè hi ha en marxa uns altres procediments judicials oberts a Europa arran de la repressió de la justícia espanyola contra independentistes. La causa més destacada fins ara i de resolució més imminent és la que té a veure amb la immunitat d’Oriol Junqueras com a eurodiputat. L’advocat de la UE ja va dir que el Tribunal Suprem espanyol havia violat la seva immunitat parlamentària com a eurodiputat electe, quan el va privar dels seus drets i prerrogatives mantenint-lo en presó preventiva. Si el TJUE s’expressa en el mateix sentit, automàticament Carles Puigdemont i Toni Comín podrien veure reconeguda la seva immunitat com a europarlamentaris, fins i tot sense necessitat que la seva demanda, en tràmit en aquest mateix tribunal, sigui resolta. La decisió que prengui el Tribunal de Luxemburg sobre Junqueras pot generar una reacció en cadena que beneficiï els interessos de Puigdemont i Comín, que forci el Tribunal Suprem espanyol a retirar les euroordres contra ells i contra els altres consellers a l’exili, Clara Ponsatí i Lluís Puig, i pot dotar d’arguments i fonament les eventuals demandes que els afectats presentin al Tribunal Europeu dels Drets Humans, començant per Junqueras mateix.