22.10.2023 - 21:40
|
Actualització: 23.10.2023 - 23:07
The Washington Post · Samantha Schmidt i David Feliba
I aleshores va ressonar el so del xofar, l’antic instrument bíblic en forma de banya d’animal, per tot el pavelló. Una pantalla gegant mostrava bombes atòmiques que destruïen ciutats. I enmig de tot plegat va aparèixer la imatge d’un lleó en flames, i milers de joves van posar-se a cridar.
El protagonista de l’espectacle havia arribat: Javier Milei, l’home que ha marcat la diferència, la gran sorpresa la campanya electoral a l’Argentina.
“Jo sóc el rei / el rei lleó”, es va posar a cantar l’economista de cabell arrissat amb veu aspra, i els seus seguidors se li van afegir per cantar la seva versió de la cançó argentina de rock “Panic Show”.
“No fugiu de mi / jo sóc el rei d’un món perdut. / Sóc el rei i us devoraré. / Tota la casta és la meva gana.”
La major part dels milers d’assistents que van omplir l’Arena Movistar de Buenos Aires per al míting de cloenda de la campanya de Milei, dimecres passat, eren homes, molts dels quals, joves, i tots enfadats.
Enfadats amb un establishment d’esquerres que ha fallat a l’hora de controlar una inflació que s’ha disparat i l’estancament econòmic. Enfadats amb un govern que ha permès que la seva moneda es desplomés i els seus guanys desapareguessin.
Els joves són una força política a l’Argentina. Elles, les dones joves, van ser a primera línia de les immenses protestes del moviment pel del dret de l’avortament. Van engegar una campanya per escriure un espanyol inclusiu del punt de vista de gènere i van ajudar que el moviment populista dels antics dirigents argentins Juan i Eva, Evita, Perón tornés al poder.
Però ara, després del fracàs del govern peronista d’Alberto Fernández i Cristina Fernández de Kirchner a l’hora d’aturar la caiguda econòmica del país, emergeix una nova força dins la generació Z de l’Argentina. I aquesta vegada, són ells, els homes joves, els qui són al davant. Milei parla en nom seu.
Amb els seus vídeos virals a TikTok que critiquen la “casta política” i evangelitzen sobre el mercat lliure, aquest congressista de cinquanta-dos anys ha tocat una fibra entre una generació de joves que malden per entrar al mercat laboral.
Admirador de Donald Trump i de l’antic president brasiler Jair Bolsonaro, Milei fa campanya sobre una versió argentina de “Drain the Swamp” (“Drenar el pantà”). L’estil agressiu, els comentaris extravagants i la presentació inusual –diu que fa anys que no es pentina– han atret milions de visualitzacions als seus vídeos i han trencat la política tradicional.
Ha etiquetat el papa Francesc –l’antic arquebisbe de Buenos Aires, Jorge Bergoglio, el primer pontífex sud-americà– com un “esquerrà dolent”. El canvi climàtic diu que és una “mentida socialista”. Diu que convocaria un referèndum per desfer la llei d’ara fa tres anys que va legalitzar l’avortament. Ha fet una crida per crear un mercat per a la venda d’òrgans.
Però també ha ofert als argentins frustrats una sortida de l’establishment actual: ha proposat de tancar el Banc Central, dolaritzar l’economia i fer servir una “serra elèctrica” per retallar les despeses del govern.
Si guanya, probablement serà gràcies als joves. Els votants de divuit anys a vint-i-nou són una quarta part de l’electorat, i els sondatges mostren que estan molt disposats a votar aquest iconoclasta. Molt especialment els homes joves.
Un d’aquests és Juan Cruz Coronel, un voluntari de vint-i-un anys del partit llibertari de Milei a la ciutat de Rosario. L’estudiant de ciències polítiques va entrar al míting amb una bandera de Milei penjada a l’esquena com si fos una capa.
Coronel va créixer veient els provocadors de dretes nord-americans Jordan Peterson, Ben Shapiro i Milo Yiannopoulos en un canal de YouTube que en traduïa els discursos a l’espanyol. “Van ser una part fonamental del meu despertar ideològic”, diu. Però la inspiració més gran va ser Donald Trump. “Amb ell vam deixar d’escoltar els intel·lectuals per escoltar els polítics”, explica. “Mentre tothom se centrava en les reivindicacions feministes i els drets gais, hi havia una generació que començava a parar atenció lentament a Javier Milei.”
Un candidat poc convencional
Milei, abans de poder omplir un pavelló de concerts de Buenos Aires, va ser porter de l’equip de futbol Chacarita Juniors de segona divisió i va fer de Mick Jagger en una banda tribut als Rolling Stones.
Va decidir de fer-se economista el 1989, durant els primers dies d’hiperinflació a l’Argentina. Va treballar d’analista de risc per a Corporación América, propietat d’un dels milionaris argentins, abans de saltar a la televisió com a convidat habitual en programes.
Les seves idees poc convencionals i el seu estil groller –amb discursos plens d’insults personals– van tenir èxit a la televisió. I a mesura que el peso s’enfonsava i la inflació creixia, les seves teories econòmiques van començar a tenir audiència.
Va ser elegit al congrés argentí el 2021 amb l’objectiu de derrocar l’elit política. Va guanyar notorietat perquè rifava la nòmina del congrés cada mes.
Milei es descriu a si mateix com a liberal-llibertari o minianarquista. Defensa de limitar el govern a algunes funcions –idealment, solament seguretat i justícia.
Promet que reduirà el nombre de ministeris federals de divuit a vuit. Aplica les seves idees de mercat lliure a gairebé tot –proposa de relaxar les restriccions sobre les armes per “maximitzar el cost del robatori”– i vol deixar que la mà invisible del mercat faci la resta.
L’economista Alberto Benegas Lynch, a qui Milei ha qualificat de pare del liberalisme argentí, va obrir-li el míting de dimecres: “A vegades he de pessigar-me per demanar-me si visc un somni o és la realitat”, va dir. “Perquè això que Javier Milei proposa en política, no s’ha sentit a l’Argentina durant vuitanta anys.”
La vida personal de Milei? Té quatre gossos mastins, enormes i cadascú té el nom d’un economista conegut. El 2017, quan el seu gos Conan ja era vell, va convèncer un laboratori dels Estats Units per fer-ne quatre clons, segons Raymond Page, un dels fundadors del laboratori PerPETuate.
Milei va dedicar la seva victòria a les primàries als seus “fills de quatre potes”. Però es manté a prop del difunt Conan. Després de mort, va cercar l’ajuda d’una mèdium per comunicar-s’hi, segons una persona familiaritzada amb la qüestió. “Finalment, va resoldre allò que el preocupava en aquell moment”, expliquen.
I mentre donava les gràcies al seu equip durant el míting de la campanya de dimecres a la nit, va dir que els seus gossos eren els millors estrategs del món, entre els aplaudiments de la multitud.
Política per a la generació TikTok
L’originalitat de Milei és potser el motiu pel qual fascina tant la generació Z. És una generació que vol autenticitat, segons que explica l’analista política argentina Ana Iparraguirre. “Veuen aquest home tal com és”, diu. “Potser no m’agrada que vengui armes als carrers, però almenys no ho dissimula.”
La major part dels seus 1,4 milions de seguidors a TikTok té menys de vint-i-quatre anys, segons l’equip de xarxes socials de Milei. Iñaki Gutiérrez, un voluntari no remunerat de vint-i-dos anys que gestiona el seu TikTok, creu que Milei va aconseguir de guanyar les primàries en províncies recòndites –“on ni tan sols vam posar el peu”– gràcies a aquesta xarxa.
TikTok, la plataforma de xarxes socials amb un creixement més ràpid a l’Amèrica Llatina, ha ajudat a elegir una onada de presidents mil·lennistes a la regió, com ara Nayib Bukele a El Salvador i, ara fa pocs dies, Daniel Noboa a l’Equador.
Les publicacions de TikTok de Milei ofereixen als votants de la generació Z una via de rebel·lió contra un sistema que diuen que fa molt poca cosa per a ells.
A diferència dels seus germans grans o pares, no tenen prou edat per recordar els primers anys de creixement econòmic sota el president Néstor Kirchner o la seva esposa, l’ex-presidenta i actual vice-presidenta, Cristina Fernández de Kirchner. Segons un sondatge recent, més del 65% dels joves votants diu que se n’aniria de l’Argentina si pogués.
“Senten que no hi ha futur”, explica Iparraguirre. “Per això, si no tens res a perdre, pots provar alguna cosa diferent.”
Agustín Fragoso, de vint-i-quatre anys, és propietari d’un petit negoci de venda de carn i pollastre. Les vendes han caigut en picat a mesura que els preus s’han triplicat. Els clients que abans compraven dos quilograms de milaneses ara n’agafen mig. Votarà Milei amb l’esperança que pugui arreglar l’economia.
La xicota de Fragoso, Victoria Alegre, de vint-i-tres anys, que passejava amb ell per un centre comercial de Buenos Aires aquesta setmana, em va dir que pensava que Milei era un masclista que podia restringir els drets de les dones. Fragoso va aclarir que no li agradava la manera com Milei parlava del feminisme. Però que estava disposat a passar-ho per alt per provar alguna cosa –qualsevol cosa– diferent.
A l’Arena Movistar, molts dels seguidors de Milei portaven serres elèctriques de joguina o es passaven dòlars falsos impresos amb la cara de Milei. Alguns portaven els barrets de Trump, “Torna a fer gran Amèrica” (Make America Great Again).
“Deien que érem perillosos i que havíem de callar”, va cridar Milei. “Però som aquí, hem lluitat la batalla i guanyarem. Visca la llibertat, collons!” Va bramar.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
