Investidura: un reconeixement nacional de Catalunya podria diluir el règim del 78?

  • En les negociacions per a la investidura sembla que s'ha escolat una altra qüestió: alguna forma de reconeixement oficial per part d'Espanya de la minoria nacional catalana. Jurídicament, seria molt important, però també políticament podria marcar un abans i un després

Vicent Partal
22.10.2023 - 19:34
Actualització: 22.10.2023 - 21:40
VilaWeb
Carles Puigdemont amb Yolanda Díaz i Jaume Asens a Brussel·les (fotografia: Olivier Matthys).
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

Els possibles pactes sobre la investidura de Pedro Sánchez han desaparegut gairebé del radar informatiu. L’actualitat, sobretot la guerra de Gaza, se’ls ha enduts, tot i que també hi té molt a veure la discreció amb què es negocien i la dificultat òbvia que impliquen.

Segons allò que m’arriba, hi ha un acord pràcticament total sobre la llei d’amnistia –solament manca el relat per a vendre-la. Javier Pérez Royo, en l’entrevista que publicàvem l’altre dia, ho explicava taxativament: “Ara mateix, l’amnistia no és una opció per al president del govern en funcions. L’amnistia és una necessitat. [Sánchez] No pot decidir si hi haurà llei d’amnistia o no. N’hi ha d’haver necessàriament.” Si arriba ja en veurem els detalls i els comentarem, però ara com ara sembla que és un requisit que les parts consideren superat.

On sembla més encallada la cosa, en la negociació amb Junts, és en l’apartat del relator i del reconeixement de “alguna cosa” que situe nacionalment Catalunya en un altre nivell. I, evidentment, en el català a Europa, que era una condició prèvia, però que diuen que es podria salvar explicant que Espanya ha fet passos endavant clars.

Sobre el relator, internacional, ja he dit prou vegades que crec que serà allò que farà que calga repetir les eleccions. Falta un mes just perquè s’acabe el termini per a negociar i una figura com aquesta, que per definició ha de ser acceptada per totes dues parts i ha de tenir un pes personal notable, no la pots cercar de divendres per dissabte. Per a Espanya és la cosa més difícil d’empassar-se i, per tant, provaran d’allargar la resposta, de manera que serà molt difícil de trobar un nom vàlid en poques hores, abans de la investidura. I si no es troba abans de la investidura, abans de donar els vots, ja no serveix de res. Després de la investidura Sánchez ja no és de fiar; per això precisament cal el mitjancer.

Finalment, allò que sembla que es va movent és la tercera condició: que l’estat faça algun reconeixement del fet nacional català també abans de la votació d’investidura. Les informacions són molt inconcretes i difícils de mesurar, però, segons que sembla, Junts exigeix una mena de declaració oficial, no sé si del congrés o del govern espanyol, en què es reconega Catalunya com a nació o com a minoria nacional, que no és clar quina és l’opció preferida.

És una qüestió interessant. Perquè la combinació d’un reconeixement nacional de Catalunya o de la minoria nacional catalana amb la presència d’un mitjancer internacional duria el debat automàticament fora del marc autonòmic, que és un dels eixos centrals del règim del 78. Ara, caldrà veure quin és el reconeixement concret –del qual el PSOE sembla que encara no ha dit res. Cal tenir en compte que no és igual una cosa que una altra: nació que minoria nacional. No sé si Junts sap ben bé què fa en relació amb aquesta qüestió.

Ja ho sé, que l’expressió “minoria nacional” no ha estat tradicionalment afavorida pel moviment catalanista. Una certa prepotència ha fet pensar durant molt de temps que acceptar això era com acceptar un paper residual i secundari. Però és a l’inrevés. Si es posa sobre la taula el fet que els catalans som una minoria nacional dins els estats espanyol i francès, el dret d’autodeterminació esdevé una exigència.

És cert que no hi ha cap definició exacta i concreta de “minoria nacional”. I també és cert que no sempre s’aplica a una minoria numèrica –els negres de Sud-àfrica durant el règim de l’apartheid eren una immensa majoria numèrica, però minoria nacional. Tanmateix, la descripció que fa la subcomissió de les Nacions Unides sobre la protecció de les minories encaixa com l’anell al dit en el nostre cas. Diu: “Una minoria és un grup numèricament inferior a la resta de la població d’un estat, que es troba en una posició no dominant, els membres de la qual, tot i ser nacionals d’aquest estat, tenen característiques ètniques, religioses o lingüístiques diferents, cosa que, ni que siga implícitament, suscita una solidaritat adreçada a preservar la seua cultura, les seues tradicions, la seua religió o la seua llengua.” La definició del Consell d’Europa és calcada, i és a partir de totes dues que cal llegir la resolució de l’Assemblea General de l’ONU del desembre del 1992 sobre els drets dels individus que pertanyen a minories nacionals, ètniques, religioses o lingüístiques (la podeu llegir en versió original anglesa).

L’interès d’aquesta via del reconeixement de la minoria nacional està en les obligacions legals que imposa. Perquè tant l’ONU com el Consell d’Europa insisteixen a dir que no pot haver-hi cap desavantatge contra ningú que pertanga a una minoria nacional, pel fet de ser-ho, i que els estats han d’assegurar-se que el tractament davant la llei siga igual que el que reben aquells que no pertanyen a cap minoria nacional. Evidentment, en el nostre cas, això no es compleix de cap manera. Ni als tribunals, ni a les escoles, per exemple. En definitiva, podem pensar que si en la negociació s’aconseguís algun reconeixement solemne i legal en aquesta línia es materialitzaria i es concretaria la via del famós “grup objectivament identificable” (GOI), definida pels tribunals europeus, cosa que dotaria la minoria nacional catalana d’instruments legals molt destacables en l’àmbit internacional.

Amb tot, allò que em sembla més interessant d’aquesta possibilitat –remota, però existent–, és observar si un tal reconeixement és una canonada als fonaments del règim del 78.

Perquè el cafè per a tothom i l’extensió de l’estat de les autonomies és una de les bases més sòlides i consistents del règim, i qualsevol cosa que traga Catalunya o la minoria catalana d’aquest marc podria tenir una gran importància.

Dependrà, ja ho dic, de com es formule i de com s’aplique als altres. Si al final Madrid s’empesca un nou cafè per a tothom i troba una fórmula per a tenir disset minories nacionals, com ara té disset autonomies, la broma serà còsmica. Digna de la transició: canviem el rètol i continuem. En canvi, si s’aconsegueix de separar formalment Catalunya o la minoria catalana –o les tres minories: catalana, basca i gallega– de la resta, aleshores la cosa canvia. Perquè l’estat de les autonomies, creat per diluir el problema català i basc, deixaria de ser eficaç políticament i seria justament l’estat que es diluiria.

Dos apunts finals.

Primer: continue pensant que hi ha moltes més possibilitats d’acabar en unes eleccions que no pas en un acord. I en relació amb això també em sembla remarcable –torne a Pérez Royo– aquesta idea d’Espanya com un estat malalt que sistemàticament és incapaç de formar govern.

I segona: si l’opció que Junts proposa és reconèixer la minoria nacional, aleshores cal parlar a fons de què significa això. Perquè va molt més enllà de la Generalitat, de l’estatut, del territori del Principat i de qui l’habita. No sé si ells ho entenen, però miraré de parlar-ne demà, si l’actualitat m’ho permet.

 

PS1. Estem pendents del resultat de les eleccions a l’Argentina, però ja es destaca el fenomen de l’ultradretà Javier Milei. L’altre dia una enquesta del CEO detectava un gran creixement de l’extrema dreta entre els joves, mascles, catalans; i a l’Argentina aquest és precisament el fenomen que ha impulsat espectacularment Milei. Aquesta crònica de David Feliba i Samantha Schmidt n’aporta detalls molt reveladors. Crec que tot plegat ho hauríem de considerar amb la vista posada en la situació del nostre país.

PS2. Avui es torna a reunir el Consell Europeu a Luxemburg, novament amb la qüestió del català sobre la taula. Seguirem fil per randa totes les reunions i moviments, en directe amb Arnau Lleonart, que avui signa aquesta anàlisi per a explicar les claus de què pot passar i quina és la situació.

PS3. La nostra feina és ajudar els nostres lectors a pensar i interpretar la realitat que vivim, i això ho fem honradament i sense límits ni fronteres. Si ho voleu, i podeu, us demanem que us feu subscriptors de VilaWeb. Per a nosaltres és molt important arribar al nombre mínim que necessitem, i que no tenim encara, per a assegurar la viabilitat del diari.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
22.10.2023  ·  22:07

Està molt clar que les negociacions continuen i que ho fan en silenci. No deixa de ser sorprenent el tindre una idea de què van realment aquestes negociacions en contrast amb l’exhibició de nuesa i ridícul d’altres personatges necessitats d’imatges per a demostrar que encara existeixen.

Jaume Riu
Jaume Riu
22.10.2023  ·  22:12

PARTAL I COSTA TINDRAN RAÓ
Si es posa sobre la taula el fet que els catalans som una minoria nacional dins els estats espanyol i francès, el dret d’autodeterminació esdevé una exigència.
Aquesa afirmació de Vicent Partal a l’editorial, i el dret a la unilateralitat que és la conclusió de Josep Costa a la tertúlia de dijous, em suggereixen de nou la necessitat de recuperar i fer ben visible on són els fonaments del regne d’Espanya, amb una capital a Madrid que, per no ser i per no tenir, no té ni mar ni un riu navegable, fet insòlit a totes les grans capitals europees.
Pensem en la definició que feia la Falange, que el dictador Franco va fer seva i a l’escola franquista en ensenyaven allò de la “unidad de destino en lo universal” orgollós com estava el règim d’haver massacrat les cultures indígenes d’Amèrica, per fer-los cristians per força.
Torno doncs a recordar d’on diuen que venim venim:

-… “Espanya no és un territori, ni un agregat d’homes i dones; Espanya és, sobretot, una unitat de destí; Una unitat històrica; Una entitat, veritable en sí mateixa, que va saber complir -i encara haurà de complir- missions universals”.
-… “Però -ho haurem de repetir sempre- una nació no és una llengua, ni una raça, ni un territori. És una unitat de destí en lo universal. Aquesta unitat de destí s’ha dit i es diu Espanya”.

Tot i els arguments històrics del franquisme persistent, ara sembla que la combinació d’un reconeixement nacional de Catalunya o de la minoria nacional catalana amb la presència d’un mitjancer internacional duria el debat automàticament fora del marc autonòmic, que és un dels eixos centrals del règim del 78 constitucionalista i, si per poder sobreviure ha de reconèixer que els catalans sóm un Grup Objectívament Identificable, trobo que Partal i Costa tindran raó.

Òscar Alegret
Òscar Alegret
22.10.2023  ·  22:14

O sigui, el referèndum del Primer d’octubre i tot el que ha vingut després era perquè graciosament ens considerin una minoria nacional dins l’Estat espanyol. Bravo.

Sandra Gómez
Sandra Gómez
22.10.2023  ·  22:25

De totes les peticions fetes per Junts, a la conferència de premsa que va fer en Puigdemont, l’única que prospera amb peu ferm és la de l’amnistia, que és l’única que interessa de debò al partit socialista. Tota la resta o s’ha descartat, com la del mediador, o va a poc a poc, a poc a poquet, com la del català a Europa o la de treure’ns de les llistes de grups terroristes (es veu que encara en formem part en alguna de tipus internacional). Sembla que és clar claríssim que ens volen enredar coooom sempreeee.

Jaume Vall
Jaume Vall
22.10.2023  ·  22:25

Gràcies per aquesta primera informació, també per explicitar la intuició sobre el desenllaç de la (no) investidura.

Espero amb delit la continuació de demà.

Camí Tous
Camí Tous
22.10.2023  ·  22:33

Realment, que l’estat espanyol ens reconegui com a una minoria nacional no m’importa gens. Sí hem arribat fins aquí per a aconseguir un reconeixement dels nostres repressors diu molt de tota la tropa política inepta. Farien bé de plegar tots.

Octavi Ripollés
Octavi Ripollés
22.10.2023  ·  22:35

No m’estranyaria que estiguessin corrent propostes de fer de Catalunya una comunitat autònoma foral. Quina credibilitat tindria això, en base a què i a canvi de què, caldria veure-ho. Però carregar-se el sistema autonòmic no ho veig, perquè fins i tot les autonomies menys autonomistes ja els va bé aquest cafè per a tothom.

Jean-Marc Prohias
Jean-Marc Prohias
22.10.2023  ·  22:35

Estic d’acord amb la Sandra Gómez. Començo a pensar que junts se la menjarà tota sencera

Joan Benet
Joan Benet
22.10.2023  ·  22:55

Que ens volen enrredar com sempre no hi ha qui ho dubti. Però és que ells fan el que els toca fer, defensar allò que els importa tant bé com poden.
És per part nostra que la cosa fot vergonya, pel poc nivell i la poca entitat dels nostres representants. Aquest cop ens hauríem de plantar i anar a noves eleccions.
I la propera sabran que la cosa va en sèrio.

Gerber van
Gerber van
22.10.2023  ·  23:20

Òscar Alegret (22:15) ho clava.

Aquestes negociacions, doncs, són només pel reconeixement com a nació per Espanya. I tot això després que ja hem fet el referèndum unilateral! Com si encara no haguéssim decidit nosaltres mateixos que som una nació i com si això no fos suficient per marxar.

En definitiva, una retirada mental dins del marc Espanyol i una traïció al referèndum de l’1-O. És una decepció total per a tots els polítics catalans que participen en aquesta farsa.

Xavier Clèries
Xavier Clèries
22.10.2023  ·  23:22

Veig impossible que des de les estructures de l’estat espanyol s’admeti el fet diferencial de Catalunya i, molt menys, dels Països Catalans.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
22.10.2023  ·  23:29

Del que dius Paqrtal, em sembla que la pilota es a l’aire i ja vceurem on i com cau. Tot depen de si es una amnistia de veritat, i de si es un reconeixement de la nacio o de la minoria nacional oficial i vinculant. Toty depen dels “detalls”!!! I precisament per aixo es fonamental la presencia de un mediador internacional que faci de notari i certifiqui l’acordat i el seu compliment. Ja sabem la enorme facilitat que te l’estat anomenat Espanya per a tergiversar les seves propies lleis i la seva propia Constitucio, convertint-les en eines per a perseguir i anular drets i llibertats fonamentals!

Em segueixo veient amb el vot a la ma el 14 de gener….

Daniel Mir
Daniel Mir
22.10.2023  ·  23:30

Ja heu votat al Consell de la República? Recordeu que podeu fer-ho per la aplicació del mòbil. teniu fins demà (dilluns) a les 18h.

“El Consell de la República ha de promoure el bloqueig a la investidura del president a l’estat espanyol per part dels partits independentistes catalans?” Si o No

Josep Gualló
Josep Gualló
22.10.2023  ·  23:46

Fonementalment sorpresa, estupor i enuig és el què m’ha causat que majoritariament (amb honrosès excepcións) els comentaris a aquesta notícia, son de catalans unionistes voluntariament desinformats.

Es fa palès que cap dels que han fet befa de l’alocució “la minoria nacional”, després de llegir la primera vegada que aquest terme és escrit a l’editorial d’avui han parat de llegir i han començat a despotricar. Per ells faràn, deixem que visquin contents amb la seva desinformació.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
22.10.2023  ·  23:54

Un parell de consideracions:

1ª. L’estat colonial està jugant una basa molt interessant i intel·ligent: l’empatia humana -que ens és natural envers els altres congèneres nouvinguts i la reclamació que fem els catalans de ser correspostos.

2ª El gran error del “catalanisme polític” (cosa o animal que naix alhora que l’españolisme colonial que patim a hores d’ara) ha estat ésser reconeguts com a nació política, quan el camí més senzill era i és destruir l’estat colonial español, per tal d’ésser un estat-nació entre els altres del món.

Josep Blesa (València)

PS: ens l’ha de polimentar el règim del 78, la Loapa, els Decrets de Noves plantes, les constitucions, els estatuts, les homologacions o qualsevol ocurrència que tinguen les monarquies, repúbliques o dictadures españoles, franceses o d’on siguen.

S’hi veu “la tensió” entre ambdós pols oposats, o cal desenvolupar-ho?

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
23.10.2023  ·  00:36

Cal tenir una mirada llarga.
Primer, perquè tot i tot al mateix temps, no pot ser.
Segon, perquè l’adversari ha de tenir temps per pair mentalment els canvis.
Tercer, perquè nosaltres hem de tenir temps per recomposar l’estructura política que sustenti una possibilitat real de conduir un nou estat.
La Contitució diu nacionalitats un terme que encaixa força bé amb el de minoria nacional.
En l’actual context és el que som.

Jaume Bonet
Jaume Bonet
23.10.2023  ·  01:07

Deu haver-hi diferències entre en Puigdemont i els qui negocien????
Si en Puyigdemont avui ha reafirmat que sense independència la nació catalaba desapareix del mapa, sembla que la independència hauria de ser l’únic camí possible … o no???

Salvador Molins
Salvador Molins
23.10.2023  ·  05:50

Som una Nació, no ens minimitzem, no ens minoritzem, no ens devaluen sota cap concepte !

“La Independència no te la donen, la prens” La sobirania ningú la comparteix, la fas, la vius, la defenses!

A la Constitució Espanyola ja hi és el terme “nacionalitats” i no ha servit de res. Cap confiança amb Espanya i menys encara amb la inutilitat de masses polítics nostres. Ara serà diferent? No fotem!

Puigdemont no se’n salva gaire, però ara té l’ocasió d’apujar el seu propi llistó o de tirar-lo per terra.

Catalunya és una Nació, un Poble amb mil anys d’història i set segles de llibertats nacionals.

Si el TEDH ens considera un GOI, Grup Objectivament Identificable, que sàpiga tot Europa i tot el món què és el que defensem, pel què lluitem i treballem, per què ens desvivim i sacrifiquem, que tots sàpiguen quina és la nostra profunditat històrica, el nostre àmbit lingüístic, quins són els territoris geogràfics de la nostra Nació sencera, els anomenats Països Catalans, secularment, Regne de València, Regne de Mallorca, Catalunya Nord a una banda del Pirineu i a l’altra banda, tocant pel sud, la resta de Catalunya, i la Franja, llindant per ponent amb Aragó.

Catalunya no és una minoria nacional de res, hi ha països europeus molt més petits i menys poblats que no pas Catalunya.

Catalunya va fer el seu Referèndum d’Autodeterminació l’any 2017, el dia 1 d’octubre, i el dia 27 del mateix mes i any, el Parlament Català, escollit democràticament i legalment, va plantejar, votar i guanyar la DUI catalana, en la votació van votar afirmativament 72 diputats, 3 més de la majoria absoluta necessària de 68 diputats.

Legítimament i legal, segons la legalitat catalana i gràcies a l’exercici del Dret d’Autodeterminació de tots els Pobles, Catalunya ja és una incipient República però encara escanyada per la repressió espanyola que es va iniciar el 1714 fins els nostres dies, escanyada pels quinta columnistes que no accepten aquell Referèndum i el seu resultat, també escanyada pels traïdors al projecte i el Mandat del Poble Català del Primer d’Octubre, agenollats, acovardits i vençuts davant les forces, jutges, policies i lleis d’ocupació, institucions, partits, sindicats, diputacions, delegacions d’hisenda, registradors de la propietat, secretaris dels ajuntaments, funcionariat espanyolista, assessors i endollats de totes menes …

No senyor Partal, no s’equivoqui, l’enemic secular de Catalunya, el Regne d’Espanya amb totes les seves forces i institucions d’ocupació de Catalunya, no farà cap reconeixement vàlid de la República Catalana Independent, ens enganyarà com sempre amb la lletra petita, amb el seu biaix de falsedat permanent, amb la infravaloració de les nostres institucions, amb la rebaixa de totes les seves concessions i amb el seu imperialisme secular, i per més inri jugant amb la nostra perenne estultícia, cap confiança, cap!

MHP Puigdemont, no badi, no se’ls cregui, no baixi de les seves pròpies i fermes condicions, les que els va exigir per fer possible aquest pacte d’investidura, no ho faci, no ens traeixi, s’hi juga, una vegada més, el nostre futur i s’hi juga la credibilitat que encara li resta.

No dèiem que hem de deixar els lliris a les floristeries?

Prou d’anar amb el lliri a la mà!

Si no valorem i exigim, nosaltres, la nostra legitimitat i la nostra sobirania, qui ho farà?

Som una Nació, un Poble mil·lenari, som el Poble de Catalunya, el futur i proper estat de la Unió Europea.

Lluitem i treballem per la Catalunya sobirana, plena, lliure, independent. Que tothom ho sàpiga!

“We, the People of Catalonia !
Catalonia the next State in Europe !”

Visqui Catalunya Lliure !

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
23.10.2023  ·  06:15

Interessant Editorial benvolgut Partal. Per què no parlem d’un estat normalet? com tants que hi ha Europa, Dinamarca, Països Bajos, etcètera. Perquè les GOIs i minories em retrotrauen a la vella cançó de la Trinca i el poble Sioux. Salut.

Joaquim Ferràs
Joaquim Ferràs
23.10.2023  ·  06:56

El resultat dels partits de futbol no se sap fins que acaben. Encara queda molt partit, està molt obert i cal esperar el resultat final.

Josep Castellsagué
Josep Castellsagué
23.10.2023  ·  07:08

Saps la resposta a aquesta pregunta. Però no la dius.

Jordi Peiró
Jordi Peiró
23.10.2023  ·  07:40

Estimat Vicent,
Intuesc per part teva unes ganes i una credibilitat a l’Estat de dret i justícia q jo no he vist ni veig per enlloc. Descrius un món q no existeix.
Tot el q no tinguin a la mà abans de la investidura tampoc ho tindran després. I el q tinguin a la mà ho perdran perquè els hi prendran canviant ves a saber quina cosa.
Els partits polítics actuals i els seus representants no ens acostaran a cap avenc nacional. Fins q no obrim els ulls i comencem a bastir una alternativa ho tenim magre.

jordi Rovira
jordi Rovira
23.10.2023  ·  07:55

No ho sé pas, però una volta més veig en el costat de l’espanyolisme més trempant, i en el d’un catalanisme més abraonat una mateixa fixació mental: ambdós no surten del marc espacial de la pell de brau.
Em sembla molt important destacar-ho i penso que d’això mateix va l’editorial d’avui. En dos sentits: que els punt difícil sigui el mediador i el reconeixement internacional com a nació (la qual cosa és un invent que veurem que en diuen amb el tema de l’oficialitat del català, doncs les nacions tenen estat) o com a minoria nacional; i a l’altre costat l’amnistia que torna a ser posar una pau fictícia en un estat fictici i per tant fallit.
Dit d’una altra forma, no sabem si el reconeixement de Catalunya com Estat és quelcom que interessa als altres estats. Sembla que no. I no pas per culpa nostra, més aviat per mancances amb la solvència d’Espanya. Aquí està el coll d’ampolla.

DAVID ELDRIDGE
DAVID ELDRIDGE
23.10.2023  ·  08:07

Sembla que molts subscriptors no us creien, Sr. director, quan dieu que és millor ser reconegut com a “minoria nacional” que “nació”. L’altra cara de la moneda es veu en el meu país d’origen, el Regne Unit, on Escòcia i Gal·les sempre han estat reconeguts com a nacions, però no tenien parlaments ni governs propis fins al 1999! Escòcia tenia sistemes legal i educatiu propis (votats pel parlament britànic a Londres), però Gal·les ni això – en la majoria dels casos quedava com a afegitó – “England and Wales”. Això sí, sempre han tingut seleccions pròpies en futbol i rugbi que per a alguns és el més important de tot.

Josep M Marsal
Josep M Marsal
23.10.2023  ·  08:15

Sembla que la única forma de posar la realitat de Espanya amb claredat per que tothom la coneixi i valori es explicar amb dates i permanència en el temps del Dèficit Fiscal que patim i el que ha suposat per la resta del estat , de manera que tots els ciutadans espanyoles vegin amb claredat at que ha suposat la nostra aportació i permetin un reconeixement i solucio definitiva del problema català.

Pep Agulló
Pep Agulló
23.10.2023  ·  08:31

SÁNCHEZ NO POT ACCEPTAR ALLÒ QUE LI PUGUI DINAMITAR EL MANDAT SI EL GUANYÉS

“Perquè el cafè per a tothom i l’extensió de l’estat de les autonomies és una de les bases més sòlides i consistents del règim…”

Aquí rau l’especulació, si juguem a fer valoracions sobre conceptes de la negociació que siguin significatius en el sentit de l’1-O, si pensem que Sánchez pot i vol saltar-se, justament, aquest pilar de l’estat de les autonomies. El seu afany de poder és limitat, i no el concep enfrontant-se amb tots els poders del règim, perquè seria una victòria pírrica.

L’editorial valora el concepte de nació i el de minoria nacional com equiparables, però després es decanta per la segona. No ho tinc clar que els avantatges que descriu de la minoria nacional no siguin també, i potser alguns més, en el de nació.

El que tinc clar, és que en qualsevol cas, una concessió en aquest sentit, seria una trampa reversible pels togats, per tant, és un límit que Sánchez no acceptarà, com tampoc el del mitjancer.

I el català a Europa, encallat. Quasi segur que no hi haurà acord…

PS. M’afegeixo a l’avís de Daniel Mir 23:30. Voteu al Cde la R.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
23.10.2023  ·  08:37

A vore, no cal pas ser tan perfeccionistes, ja ho va dir el MHP Carles Puigdemont. Que la cosa s’arregle (o comence a arreglar-se) amb una selecció de futbol catalana, pos benvinguda que siga.

Quant a la independència, l’astut Santi Vila en l’entrevista d’en Barnils d’ahir ja ho va dir:

“—En aquells moments, en aquell govern, l’única persona que es creia que d’allò en sortiria la independència era Clara Ponsatí. L’única.”

Josep Menargues
Josep Menargues
23.10.2023  ·  08:52

Crec que és un error gravíssim anomenar-nos minoria nacional. On és eixa nació, eixa terra a la qual pertanyem? És obvi que ara es una part consubstancial d’eixe estat que diuen Espanya. De manera que se’ns pot arribar a reconéixer la singularitat i el dret a la protecció com a grup genuí o etnogràfic però sense capacitat per a autodeterminar-se o amb dret per separa-se de la matriu estatal. Que jo sàpiga al Regne Unit es parla de les nacions que formen aquell regne. Escòcia és una nació, i així ho és Gales i Irlanda del NOrd. Totes són reconegudes com països i també com nacions sense un territori propi. Una minoria nacional suggereix una entitat ètnica, cultural o religiosa diferent de l’estat que l’acull, mereixedora de la seua proteccció per només la seua singularitat. Les minories nacionals normalment mai no han tingut estat, o si el tenen es fora de l’ens on estan integrats. Els quebequesos no són una minoria nacional. Els flamencs tampoc. Són exemples comparables als catalans.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
23.10.2023  ·  08:58

Vaja, que ara hem passat del cobrat per avançat a cobrar per un reconeixement. O sigui, lo de sempre. Si ens diuen que som una nació .. ja està tot fet. Cap investidura d uns polítics mediocres, falsos i antidemocràtics.

Joan Andreu Juan
Joan Andreu Juan
23.10.2023  ·  09:09

Gent que sap lo que es cou m’ha assegurat que la investidura ja està pactada totalment. És una llàstima perquè al final la cosa es redueix a que hi haurà una amnistia (que segurament no serà tot lo ambiciosa que voldríem) que, tanmateix, hagués arribat via tribunals europeus.

I res més.

Molt decebedor tot plegat.

Un apunt. Vicent, si a mi m’asseguren això, jo que no som ningú, tu deus tenir, no la mateixa sinó molta més informació. No se… potser mantenir la farsa que encara pot caure quelcom d’interessant és vendre una il·lusió que es tornarà en desil·lusió, no?

Ha de ser que la persona que m’ha informat, no sabi realment com estan les coses. Però m’ha semblat que sí ho sabia.

Carme Tulleuda
Carme Tulleuda
23.10.2023  ·  09:12

No veig per enlloc que a cap paper hispànic es pugui llegir mai que Catalunya és una minoria nacional.
Ara se li ha fet l’entrevista al Tejero que ens confirma el que es deia fa temps: el rei Juan Carlos darrera d’aquella pantomima que va ser el 23-F, la firma de la LOAPA per part del Gobierno i de l’oposició que era el PSOE i Felipe González…
Al cap d’uns anys va venir l’aplicació de l’article 155 també amb la firma del Gobierno i el PSO també.
Potser a mitjans de novembre veurem una cosa semblant?
Després de totes aquestes descobertes els espanyols s’haurien de replantejar el fet de la monarquia. No sembla que les coses vagin per aquí. Van canviar un rei “campechano” per un rei absolutista del segle XIX (el 3/10/2017, en va donar un exemple flagrant) i ell i tothom atiant la catalanofòbia per distreure als hispànics de la qüestió important. És que una monarquia com la que té Espanya és la que necessita per ser ELLA mateixa.
Aquest matís que diferencia “nació” de “minoria nacional” és massa important.
No m’hi estenc. Tu ho has explicat molt bé, Vicent.
Si s’acaben necessitant els vots de Junts i Junts s’hi posa bé, es reconeixerà que Catalunya és una nació…i ja està. El tema de que és una minoria dins d’un Estat ampli que li reprimeix els drets de col.lectivitat i la criminalitza, el deixaran de banda.

Carles Serra
Carles Serra
23.10.2023  ·  09:24

Gràcies per fer-nos reflexionar Vicent; només dir que podem seguir tenint esperança/propostes, perquè la situació de la investidura d’aquest triler franquista de Pedrito està a les mans de JxC i concretament del president Puigdemont, si estigués a les mans de la secta d’ER tot estaria dat i beneït, com vàrem poder comprovar a les dues últimes legislatures del gobierno d’aquesta espaÑa franquista i corrupte.
Queda poc temps per saber la realitat/resultat d’aquestes negociacions per part del president Puigdemont; llavors podrem esplaiar-nos com hom tingui la seva opinió al respecte.
Llàstima que ningú fa esment sobre aquesta realitat i si depengués d’ER.
Apreciat Vicent, m’agradaria saber la teva opinió/reflexió de la multa de 10.000€ que aquesta gestoria mal anomenada govern de Catalunya i concretament el partit d’ER ha imposat a l’alcaldessa de Ripoll Sílvia Orriols , per unes declaracions a 8TV.
Gràcies anticipades

Joan Benavent
Joan Benavent
23.10.2023  ·  09:28

Estic d’acord amb el comentari d’en Jordi Peiró (07:40). No s’hi val res a negociar. Necessitem un partit independentista, que vagi a per feina, que els planti cara i no s’agenolli als peus de l’amo, uns polítics que no es deixin pas enganyar ni humiliar, un partit independentista de debò, no pas un partit de xitxarel.los i venedors de fum.

Lluís Cabot Ardil
Lluís Cabot Ardil
23.10.2023  ·  09:35

Sr. Partal, quan parles de la Minoria Nacional Catalana a què et refereixes: Sr.
A) A la Catalunya amb el 56% de ciutadans que parlen una llengua NO nativa?
B) A la Minoria dels ciutadans que són independentistes?
C) En el cas A) existeix aquesta Minoria Nacional que està definida com:
“”” S’entén per minoria qualsevol grup nacional, ètnic, religiós o lingüístic integrat per un nombre de persones menor en relació amb la resta de la població, els integrants dels quals comparteixen un sentit d’identitat””
D) En el cas B) Aquests tindrien un altre “nacionalitat” que la resta dels ciutadans
Fotre, ho veig una mica complicat de posar a la pràctica, en el suposat miracle que el PSOE-SUMAR, estiguin per aquesta tasca,

Roser Campi
Roser Campi
23.10.2023  ·  09:35

Recordo una frase del Sr. Partal: no podem deixar que França i Espanya decideixin quines són les fronteres de la nostra nació i la limitin a una comunitat autònoma.
Doncs ara Junts sembla que pacta acceptar aquesta limitació. Donaríem valor jurídic a la pròpia amputació del país. A canvi de res, és clar.
Em sembla greu entrar en aquests debats amb Espanya. Tot el que no sigui parlar d’independència no treu trellat a res. A cada bugada perdem un llençol.

Jordi Sanahuja
Jordi Sanahuja
23.10.2023  ·  09:37

Gonzalo Boye, un cervell privilegiat, fa anys que va apunta la idea de “minoria nacional”, pot ser amb altres paraules, ja que jurídicament hi veia un recorregut que no tenia ni un acord amb Espanya per fer un referendum ni una DUI.
En el moment present, hem esgotat la possibilitat d’una DUI a curt o mig termini. Tenint en contra a tothom, incloent-hi ERC, no és viable. A més a més els canvis sociològics ens van en contra d’una manera accelerada. I tots sabem que l’acord amb Espanya ès una quimera, ncal aprofundir.
Aixi dons ens queda com a única alternativa el cami del nostre reconeixement com a minoria nacional. Cami dificilíssim, quasi impossible però que s’ha de provar. En definitiva; ¿Té sentit aprofundir aquest cami per esbrinar fins on podem arribar, ja pot ser ens porti a plantar les bases d’un nou embat?. No és millor que qualsevol altre alternativa que ja se’n vist inviables d’andubi?Racionalment ès la millor opció perquè és la única que ens queda a curt / mig termini.
Si ja era difícil que amb l’anmistia i el català, Sánchez fos investit, ara amb la introducció d’aquest nou paradigma es posa infinitament més complicat, però no impossible.
Com a conclusió posem dir que les probabilitats de repetir eleccions estan al màxim nivell per tot el conjunt de possibles incompliments: mitjancer, català, anmistia mal redactada i reconeixement com a minoria nacional.
Dit l’anterior, em faig creus de molts del comentaris d’avui. Dona la impressió que son molt els que no estan disposats a donar cap oportunitat a la independència, especialment si és el malèvol Puigdemont qui ho ha de gestionar. Ho trobo miserable.
Ami Tous diu per exemple que no li importa que l’estat espanyol ens reconegui com a minoria nacional. Traduït a la practica, vol dir que no li importa la independència i prefereix seguir maldant a polítics que és molt més gratificant pel seu ego.
Òscar Alegret, sap què han passat durant els 6 anys des de l’1O, ha vist que ERC s’ha rendit i ha tornat al autonomisme i, tot hi aixi, li vol donar continuitat com si res, en comptes de veure com podem gestionar la desfeta d’ERC i tirat endavant d’una altre manera. I, el més sorprenent, treu la conclusió que tot el que va fer ERC era perquè ens considerin una minoria nacional.
Gerber van, a qui sempre llegeixo amb atenció, es deixa dur per un dels clàssic de la impotència, Òscar Alegret, tractant a la nova via com a traició, tal qual la traició d’ERC no s’hagués ja produït fa 6 anys i estem obligats a buscar nous camins.
Jaume Bonet, un altre clàssic, demana que Puigdemont premi el botó de la independència i que ens aparegui com un sol brillant. A Salvador Molins no li importa la independencia, sinó l’orgull ferit per la nomenclatura d’un concepte abstracte.
Jordi Peiró no dona opcions, facis el que facis t’ho prendran i demana una alternativa, que és com demanar el Sant Grial.
En fi, o millorem tots plegats o això serà un calvari.

Josep Almar
Josep Almar
23.10.2023  ·  09:39

Espanya mai compleix (Junqueras)
El TC seguint les ordres reials, invalidar a allò que convingui
No necessitem tantes paraules: estat independent, no es tant difícil d’entendre

josep soler
josep soler
23.10.2023  ·  10:11

Així doncs la performance de l’amnestia ja no importa a ningú, perquè l’elit dels que decideixen per nosaltres ho han acordat així. Perquè ells millor que nosaltres, saben interpretar la nostra voluntat expressada en les urnes, per tant ja la donen per amortitzada.

El pròxim capítol és això de la “minoria ètnica nacional”.

Lo del dret a decidir, no toca, no cal que emprenyem més als que saben més que nosaltres posant paperetes dins una urna…

Marià Armengol
Marià Armengol
23.10.2023  ·  10:27

Qualsevol redactat fet pel partit del govern nyord, sigui reconeixement de minoría dins l’estat, sigui reconeixement de GOI serà un avenç, encara que molt menor.
El tractament de nació, amb dret d’associació voluntaria amb nyordia mai serà reconegut. Haurien de canviar la seva sagrada ‘Prostitución’, i aixó mai no ho faràn.
Em vec, si el Molt Honorable President Puigdemont no afluixa (ERc ja venen ‘afluixats’ de casa), no només amb repetició d’eleccions els cops que calgui… (caram!, no donem tanta importancia a repetir eleccions!), si no amb un pacte d’estat ‘per la convivència’ que acabi amb el MHP Puigdedmont, Comín, i Puig a Suissa…
Estem intentant ‘tractar’ (fer tractes) amb nyords… ¿Què pot sortir malament?…
PS: Si vaig a Irlanda i els dic que no sòc nyord, ¿Què els he de dir? ¿Que sóc GOI? ¿Que sóc ‘minoritzat’?… Al final sí que diràn: ‘Són ben estranys aquests nyols!’… potser tindràn raó.
Salut!
//*//

Asun Tejero
Asun Tejero
23.10.2023  ·  11:53

Doncs ja ho tenim, amnistia a gust dels centrals i per qui ells considerin, amb el beneplàcit dels nostres petits líders. I de torna ens regalaran una minoria nacional, Ep!!!! I contents!!!! Ja tenim un titol : minoria nacional. Ep!!!! Dèficits, rodalies, ensenyament sanitat fons europeus i altres….. millor ho deixem per més endavant.
Interessants molts dels comentaris, molta gent que ja no s’ho empasa.
Decebuda amb en Vicent, una cosa és ser positiu i altre voler aixecar la camisa als subscriptors.
I per acabar-ho d’adobar ens planteu una entrevista amb en Santi-el traïdor-que res aporta, però se li dona altaveu, perquè deu saber moure’s esqueleticament.
Manipulació???

Rafael Benavent
Rafael Benavent
23.10.2023  ·  12:58

Contra Franco, “vivíamos mejor”: “Cautivos i desarmados….” Nostra societat actual està instruïda, submisa, sotmesa i configurada a imatge i semblança del vencedor…, “por (in)justo derecho de las armas”: “D’Espanya no n’hi més que UNA”. Perquè, com algú diu, “si n’hi hagueren dues jo m’en passaria a l’altra”. Tot i que canviar de tal amo a tal senyor, res no ens permetria soltar amarres. No: A Espanya, dictadura democràtica sostinguda per les seues majories absolutes, amb nosaltres als seus peus, mai ens permetrà la possibilitat de cap divorci, a les bones, per molt il·legal que haja estat la històrica consumació de nostre “casament” “Por imperativo (i)legal”: Li va el ser o no ser del que encara és.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
23.10.2023  ·  13:29

Si som minoria nacional queda clar que més raó per la DUI

Francesc Casajuana
Francesc Casajuana
23.10.2023  ·  13:51

Fet diferencial, minoria nacional, nacionaiitat històrica…. Merda penjada en un pal també està entre les propostes o és una pèl antiestètic? Som una Nació. Els eufemismes us els quedeu.

Berta Carulla
Berta Carulla
23.10.2023  ·  14:03

Prefereixo 5 anys o 10 anys precaritzats en extrem que una eternitat extingint-nos, venuts humilats i vençuts.

Ni minoria nacional ni nacionalitat. Catalunya no és res si no assolim la sobirania plena,

President feu el que estigui en la vostra mà, confiem en tu.

Força!

Roger Taberner
Roger Taberner
23.10.2023  ·  14:50

En les negocicions manca mala llet i pit i collons. Ja veurem com acabaran. No es pot justificar que ens tornin a engalipar.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
23.10.2023  ·  15:32

El President de Catalunya a l’exili, alhora President del Consell de la República, negocia amb el partit del candidat a presidir el govern espanyol.
Però els ciutadans de Catalunya, molts/es membres alhora del Consell, no sabem què s’està negociant perquè tot s’ha de fer de forma “discreta”.
Encara, ningú no m’ha sabut argumentar el per què de tanta discreció.
Som “cats” escaldats. Tot allò que no siguin passes clares, fermes, decidides, per aixecar la declaració d’independència, ens semblarà una nova aixecada de camisa.
Dit això, Ànims i endavant!

Josep M Grinyó
Josep M Grinyó
23.10.2023  ·  15:49

Compte!
La minoria nacional te un caire cultural més que polític. Ens cal el reconeixement de nació que si comporta el dret de l’autodeterminació. La constitució espanyola ja reconeixia les ‘nacionalitats’ per evitar parlar de nacions doncs sembla que de nació només n’hi ha una, la d’ells.
No fem el passarell.

Jaume Soler
Jaume Soler
23.10.2023  ·  16:19

Ja no vull llegir més comentaris dient que ja vam guanyar i proclamar la independència i que, per tant, ja no cal fer res més.
Per cert, demà tinc un bitllet d’avió per anar una mica lluny; segons tot el que he llegit a l’aeroport del Prat el puto guardia civil que sempre em demanava el passaport haura estat substituït per un mosso d’esquadra o, encara millor, per ningú. És així? La resposta ‘huria d’ésser així’ ja me la sé, us la podeu estalviar.

Jordi Torres
Jordi Torres
23.10.2023  ·  16:26

Som una nació.

Crec que és una mala idea deixar-nos prendre l’afirmació de la nostra identitat a canvi d’un recorregut incert dins la legislació europea com a “minoria nacional”. Ens posaríem oficialment al nivell de moltes altres minories ètniques, religioses, lingüístiques, etc. la majoria mancades d’una història mil·lenària al darrere en altres àmbits: polític, lingüístic, econòmic, etc. El conjunt de trets que et defineixen com a nació i el temps històric en què s’han mantingut és el que, en darrer terme, et fan mereixedor de tenir un estat. En aquest sentit, els catalans som una de les poques nacions sense estat d’Europa, no vulguem devaluar-nos.

Només cal fer-li una ullada al llistat de minories nacionals europees, n’hi ha per triar:

https://www.coe.int/en/web/minorities/country-specific-monitoring

El poble Sami és una minoria nacional a Finlàndia i el poble gitano ho és a tota Europa. Mereixen un estat per a la seva protecció? No ho crec. Europa no voldrà obrir aquesta caixa dels trons, on qualsevol minoria pot aspirar a ser un estat reconegut de forma automàtica; oimés quan sempre que es troba enfrontat a aquesta mena de conflictes (drets dels ciutadans versus política dels estats) la balança europea s’inclina habitualment a favor dels estats i de mantenir l’statu quo.

La “minoria nacional” ens traça un recorregut coherent i sòlid dins la legislació europea, estem d’acord, ja ho va defensar el Sr. Boye al qual el tinc per una persona brillant i molt intel·ligent. Però es tracta d’això: Recorregut judicial. En acabat, l’últim tram d’un reconeixement com a estat és sempre polític. Arribats a aquest punt, em sembla a mi, encara que tinguéssim una sentència favorable a la protecció de la “minoria catalana” -fent servir la mateixa fórmula empetitidora del Sr. Miquel Roca i Junyent- estic convençut que la política dels estats s’imposaria. El problema és que nosaltres ja hauríem cedit la nostra identitat com a nació a canvi de ser tractats com una minoria dins l’estat espanyol (la desaparició de les mencions a l’estat francès i l’italià ja s’hauria negociat, llavors).

A aquest pas acabarem afirmant el que un dia va dir l’ara quintacolumnista Toni Soler. Els catalans som una “noció”.

Carles Benito
Carles Benito
23.10.2023  ·  16:33

El sentit comú me diu que si l’imperi fora constituït per 17 minories nacionals, aleshores el que no existiria seria la nació Espanya.

Podrien fer elucubracions integradores, tantes com volguessin, i les farien, però cap d’elles podria fer d’Espanya una nació.

I és que la realitat és tossuda: la nació Espanyola no existeix, no existeix més enllà dels somnis de dictadors.

Carles Blas
Carles Blas
23.10.2023  ·  17:26

Sopars de duro. Sandra Gómez ho ha clavat

Josep Soler
Josep Soler
23.10.2023  ·  18:05

Les negociacions s´allarguen i no sabem com acabaran, però ja sembla que la cosa no pinta massa bé.
Penso que seria bò recordar que la nostra principal arma en aquesta lluita és treballar per aconseguir la ingovernabilitat de Ñ, i en consequència obrir forat per a la independència.
Si cadascú va pel seu cantó, cagada l´hem.
Ja és hora de fer les coses ben fetes o bé ho deixem córrer tot i campi qui pugui.
I després què…?

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
23.10.2023  ·  19:04

Qui millor defineix qui som i què hem de ser és Salvador a les 05:50. El camí és llarg i la qüestió de noms, pendent. Quan dieu Catalunya i català no sé mai si m’incloeu, tot i que sospite que majoritàriament no, com quan ells diuen espaÑol volen inclourem però no em consideren, com català valencià que sóc.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
23.10.2023  ·  19:09

Minoria nacional, és un pas endavant o és per a espanya un destí com les autonomies.?

No podem refiar-nos gens de la supremacista espanya/castella, car, ja ho hem vist en els darrers anys, tot és reversible per espanya, l’únic que no podríen tirar enrere seria la independència.

També és cert que potser s’ha de fer una pasa darrera d’una altra per arribar a un destí.
Per això, si el viable és el pas a pas, cal blindar cada pas, si no, anem a eleccions.
Començant per blindar coses que ens han arrabassat amb enganys i incompliments els darrers anys, i tot, tant sí com no, posant en primer lloc un relator internacional vàlid, avalat per la UE i per la ONU, que impedeixi allò tan espanyol de “donde dije digo, digo Diego”

Punts a blindar/acordar abans de la investidura, si no eleccions:
– La llengua oficial a Catalunya és primer el català i l’ensenyament serà immersió en català, sense rebaixes.
– El català ha de ser oficial a Europa.
– Tots els negocis que hi hagi a Catalunya (estic pensant en hotels, bars, restaurants, botigues,..) tenen la obligació d’atendre primer en català.
– Catalunya recaptarà tots els impostos i una comissió bilateral valorarà els de l’estat espanyol per a transferir les quantitats adients. Acceptant un 20% del deute espanyol en el. moment de l’acord. Acceptant també una partida de solidaritat cap a altres comunitats autònomes de un 1% de la recaptació. Comptes clars, prou de que ens diguin els Page, els Lanban, els Ibarra,…. que ens quedem els diners de les altres.
– La màxima autoritat judicial serà TSJC, amb la obligatorietat de fer les actes en català sempre, i amb una estructuració dels jutges que es vulguin quedar a Catalunya.
-……..

Volem la independència, clar, però en el mentrestant volem recuperar la dignitat arrabassada per la força militar, i no podem refiar-nos gens ni mica d’espanya, per això el primer és tenir el relator.

Ferran Moreno
Ferran Moreno
23.10.2023  ·  19:48

A mi em sembla que tot el que sigui treballar en la línia de canviar una mica Espanya, de que reconegui coses (amb èxit o sense), de reformar-la, etc., va en direcció diametralment oposada a la independència.

Tenim els polítics que tenim, amb uns interessos de partit que no són els nostres i no se’n pot esperar gaire més.
Pel bé del país espero que no hi hagi investidura.

PEPE PEDREGAL
PEPE PEDREGAL
23.10.2023  ·  22:08

Confio plenament en el President Puigdemont. Els moviments que està realitzant en aquesta negociació són típics d’un estadista, tenint en compte la SEVA complexitat. Una de les característiques imprescindibles és la discreció. És possible que al final el resultat no sigui l’esperat, sobretot per al moviment independentista, però la realitat és que tant el president Puigdemont com el seu equip estan treballant intensament en aquest sentit. Hauríem, en aquests moments tan crucials i difícils per a Catalunya, donar-li suport i esperar el final de la negociació.

Pere Planella
Pere Planella
24.10.2023  ·  00:05

Crec que Espanya te mala peça al tele amb la corruptela de prevaricadors d’alta jerarquia, que hi hagi noves eleccions mi jugo un pèsol que no els preocupa molt, el que els preocupa verdaderament son els prevaricadors davant de jutges europeus, els poders de l’estat rendint contes de les seves malifetes, crec que la cosa pot anar per aquí, no afluixem so ells que varen perdre.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any