IAIOS: reciclar i fer un homenatge a la gent gran amb jerseis com els d’abans

  • Cinc generacions dedicades al tèxtil a Granollers donen vida al petit comerç bo i recuperant fil de llana i acrílic i tornant a fer cadena productiva a Catalunya

VilaWeb
Carme Escales
22.01.2023 - 21:40
Actualització: 23.01.2023 - 08:09

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

“Tenim el món que consumim, fet de viatges llargs contaminants per vendre’ns samarretes a un euro que, fetes a Catalunya, en valdrien deu. En realitat, en valen deu a tot arreu. Però si vénen de lluny, la diferència dels nou la paguem entre tots. La paga el medi.” Així de clar ho explica Amadeu Barbany, quarta generació de botiguers de roba a Granollers.

L’any 1895, el seu besavi, Joan Barbany, va obrir una botiga en què venien camisolines, la bata negra que portaven els tractants de bestiar i que encara podem veure en certes celebracions, com ara els Tres Tombs. Avui ell i els seus dos fills, Gemma i Bernat, són el relleu d’un petit comerç amb consciència: fabriquen i venen jerseis fets a Catalunya amb fil reciclat i amb una marca, IAIOS, que és un homenatge als avis, un fil argumental necessari universalment. La gestió del residu per a obtenir-ne matèria primera la fan a Olot; la filatura, a Sabadell, i el teixit, entre Barcelona i Igualada. Tot es treballa en petits tallers locals i cooperatius que, gràcies a IAIOS, tornen a configurar una xarxa productiva de proximitat –com es feia abans, una cadena que ja fa anys que es va trenar– en què tot el procés roman a casa i amb un mínim consum de recursos, com ara l’aigua.

La indústria del tèxtil és la segona indústria més contaminant del món. I, de roba, tots en som consumidors. Per fer uns pantalons texans s’empren deu mil litres d’aigua. Per fer un jersei, a Europa, se n’esgoten mil dos-cents litres. Però, a Catalunya, per fer un jersei de la marca IAIOS, tan sols en cal un, perquè en el procés d’elaborar-lo no es fa servir tint, i això estalvia l’aigua. Els colors dels jerseis IAIOS ja els duu el fil del tricot, que és fet de sobrants de llana de fàbriques tèxtils que no els han llençats. Són retalls trinxats que tornen a ser tramats com a fil. “És un procés que no genera residus i que estalvia gran part de l’aigua usada en una filatura convencional”, diu n’Amadeu.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

En honor de l’avi Amadeu i de la vellesa

A més del poc impacte en el medi, la producció d’aquests jerseis pot presumir d’aportar altre gran valor: perdurabilitat. És la coherència de la seva inspiració en l’avi Amadeu i en com es feia tot abans, amb sentit comú, per a ser útils molt de temps. “Abans la gent no preguntava el preu d’una peça de roba, sinó quant de temps durava. Posaven atenció en com eren fetes les coses. Avui dia, en canvi, és el preu allò que importa”, lamenta el botiguer de Granollers. Insisteix: “El preu, el baix cost és el que ha fet malbé tot, perquè portar una samarreta de l’altra punta del món és un desastre ambiental i cultural.”

Fer les coses com abans també vol dir aprofitar allò que es tenia a l’abast, ben a prop. “A l’època del meu avi es reciclava tot, per sentit comú”, esmenta Barbany. “Si aleshores es reciclava el 80%, ara en reciclem l’1%. I nosaltres som dels pocs que fem producció tèxtil, tota a Catalunya, i amb fil reciclat.”

Els jerseis IAIOS no porten botons, cremalleres, ni cap altre material més que llana i acrílic, perquè puguin ser reciclats una vegada s’hagi acabat la seva vida útil. Són models atemporals, encara que cada any creen una nova col·lecció. I, a més, ofereixen un servei de reparació, per nou euros, a l’estiu, quan els jerseis ja s’endrecen a l’armari: “Ens el poden portar si el coll s’ha donat o ha fet boles, i els canviem el coll, traiem les boles i els deixem com nous. Així, a partir del setembre, poden tornar a sentir que estrenen jersei”, explica la Gemma, que, amb el seu germà Bernat, és la cinquena generació al capdavant del negoci. Ella dissenya els jerseis i porta la comunicació i les xarxes socials. Ell, la comptabilitat i la gestió dels estocs. Encara conserven la llibreta en què l’avi Amadeu –el seu besavi– dibuixava els patrons dels jerseis que feia a la fàbrica de punt que ell mateix va obrir darrere la botiga. Al darrere feien jerseis i al davant els venien.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

L’any 2016, la besnéta, la Gemma, que va estudiar art i disseny tèxtil, va començar a dibuixar la seva primera col·lecció de jerseis IAIOS, començant per un model inspirat i dedicat al seu rebesavi. I, acompanyant aquest primer disseny, va decidir d’entregar també una petita biografia de l’avi Amadeu (1896-1967) –avi del seu pare–, redactada en un petit desplegable en paper, en català, castellà i anglès. Va ser el primer dels homenatges a gent gran, IAIOS, avis i àvies, coneguts o no, però amb una història al darrere que fins avui han anat inspirant els diferents dissenys dels jerseis d’aquesta família vallesana. En Cisco, la Rosalina, l’Esteve… també la Pilarín Bayés, l’autora de Pippi Långstrump (Astrid Lindgren) o l’avi Mateu, artesà de baldufes de Navarcles. Inspirant-se en ells i compartint la seva història de vida, fan valdre la gent gran. “Quan expliques les seves històries, toques el cor de la gent”, diu l’Amadeu.

Tenia tan sols uns deu anys quan folrava botons a la fàbrica de l’avi. Ho feia com un joc. Després, va descobrir el món de la botiga i sempre més ha estat darrere el taulell. Ho viu com un veritable privilegi. “És un regal estar a la botiga, és un ofici molt maco. Cada cop que s’obre la porta, entra una persona. Poques feines hi ha en què puguis parlar en directe amb les persones”, diu. Però també coneix molt bé les condicions i dificultats que trampegen avui els petits botiguers. “Són moltes hores, molt de sacrifici i poques polítiques actives que ajudin el petit comerç. Has de ser molt creatiu, fer coses perquè et vegin, tenir noves idees des de la proximitat, perquè som petits”, exposa. “Jo sóc afortunat perquè els meus dos fills continuen el negoci familiar”, reconeix. Li sap greu que a poc a poc vagin tancant les petites botigues de barri. “Quan desapareixen, es va perdent molta part de la humanitat i el sentit més comunitari de la societat, perquè el comerç abans era l’eix vertebrador del barri, de la comunitat. I els botiguers eren els psicòlegs de la ciutat”, comenta Amadeu Barbany.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

Edifici sostenible

Inspirant-se en l’arquitectura industrial de principi del segle passat, al número 7 del carrer de la Santa Esperança de Granollers, l’any 1990, l’Amadeu Barbany va fer construir un edifici d’obra vista, fet amb morter de calç, sense guixos, encofrats ni falsos sostres, on res no s’amaga. Els arcs treballen i el terra de cada pis és el sostre de la planta inferior. Fusta i vidre predominen i donen caliu i naturalitat a espais lluminosos. El terra és de mosaic Bachs fet a Granollers, el 80% dels materials que s’han emprat és de la comarca. És l’edifici que acull la botiga Dracs, on va néixer i batega el projecte dels jerseis IAIOS.

És un espai on cada detall ha pensat en la sostenibilitat, com passa en cada peça de roba que fabriquen, sigui un jersei, una dessuadora, gorres, guants, bufandes o samarretes. Per a l’estiu, IAIOS fa samarretes de cotó orgànic i tints naturals. Disseny, qualitat i proximitat són els elements que identifiquen el producte que es troba a les botigues dels Barbany. “I, si més no, que tinguin un valor social”, expliquen.

Les peces de roba de IAIOS es poden comprar en les tres botigues pròpies que els Barbany tenen a Granollers, Dracs i Barbany, i també en uns vint-i-cinc petits comerços de proximitat en poblacions com ara Barcelona, Vic, Mataró, Arenys de Mar, Girona, Valls, Tàrrega, Reus, Pollença (Mallorca), Sant Sebastià, Tolosa (Guipúscoa), Madrid i Valladolid.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

Escola de consum conscient

La botiga Dracs comparteix espai amb l’Escola de Consum Conscient, en què l’Amadeu fa xerrades a estudiants i grups de gent sensible amb el consum responsable. “La nostra idea és: compra poc, compra bé”, diu. Gràcies a la seva experiència fa passar el missatge del comerç com a intercanvi d’idees i emocions. Exposa els beneficis de la fabricació local i l’opció per allò que és perdurable. I desvetlla dades sobre consumisme, fruit d’estudis –molts dels quals fets per les grans marques de producció tèxtil–, com ara que el 90% de la gent compra per preu. “Creuen que comprant més seran més feliços”, diu el botiguer de Granollers. Sap també que el 40% de les peces de roba que es compren no es porta més de quatre vegades, i el 20% no s’arriba a portar mai. “Col·laboro amb un centre d’acollida i ens arriba roba amb l’etiqueta posada, sense estrenar. Però per fer tota aquesta roba ens carreguem el món.”

Així, connectant informació i consciència, els fils de IAIOS lliguen molt més que jerseis de llana. Fan xarxa humana, artesanal, fan barri i veïnatge. Al número 7 del carrer de la Santa Esperança de Granollers, una gran espurna de confiança, optimisme, ànim i creativitat aixeca cada matí la persiana.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes