I si detinguessin Puigdemont? La gran decisió que hauria de prendre el Suprem

El president Carles Puigdemont, candidat de Junts a les eleccions a Catalunya del 12 de maig, ha concretat per primera vegada quin risc està disposat a assumir amb el seu retorn de l’exili. En la conferència d’Elna de la setmana passada va anunciar que tornaria al Principat de Catalunya per a assistir a la sessió d’investidura al parlament, per més que hi hagués vigent alguna ordre de detenció contra ell malgrat l’amnistia. Els seus competidors del 12 de maig l’han acusat de voler jugar una altra vegada la carta del retorn com a arma electoral. Tanmateix, Puigdemont, a diferència de la promesa d’un retorn inconcret formulada anteriorment, ara presenta una situació més concreta, que no és segura però que és plausible: vincula un retorn sense garanties jurídiques a disposar de prou suport al parlament per a ser investit. I si fos així, què podria passar? La carta que juga és massa arriscada, tenint en compte que d’ençà del moment d’assumir la condició de diputat del parlament perdrà la d’eurodiputat i, per tant, la immunitat? No regalarà pas al Suprem una oportunitat per a poder-lo tancar finalment?

Un altre supòsit seria que Puigdemont no assumís l’acta de diputat autonòmic tot i que fos electe, és a dir, que no signés la promesa o jurament de la constitució que, segons el reglament de la cambra, és preceptiva per a exercir plenament com a diputat. Si fes això, si no assumís la condició de parlamentari fins al dia del ple d’investidura, encara tindria formalment la condició d’eurodiputat i, per tant, la immunitat que hi va associada. Llarena sempre ha afirmat que aquesta immunitat no el protegeix dins de l’estat espanyol, però aleshores Puigdemont tindria més recursos a l’abast com a eurodiputat, com ara la petició d’empara de la immunitat a la presidenta Roberta Metsola (que fou destestimada quan la va invocar Clara Ponsatí quan fou detinguda a Barcelona ara fa un any) o bé demanar mesures cautelars al Tribunal de Luxemburg en la causa encara pendent de resolució sobre la seva immunitat.

Però Puigdemont arribaria a la investidura sense ser diputat de ple dret? Situem-nos en el supòsit que hagués assumit l’acta, és a dir, que ja no fos eurodiputat. Si Puigdemont fes aquest pas seria perquè sap que té encara prou armes polítiques i jurídiques per a fer-lo. La més important és la llei d’amnistia, que serà aprovada definitivament a mitjan mes de maig i que, tan bon punt sigui publicada al BOE, entrarà en vigor, poc temps després de les eleccions del dia 12. Això no serà cap impediment perquè Puigdemont pugui ser candidat (no necessita pas l’amnistia per a això), i, en canvi, hauria de permetre que pogués tornar i assumir amb normalitat l’escó de diputat en la sessió de constitució del parlament, que s’hauria de fer el 10 de juny a tot estirar.

I hauria de ser així perquè la llei d’amnistia diu que, tan bon punt entri en vigor, els jutges que tenen a les mans causes que s’hi veuen afectades han d’alçar les mesures cautelars, ordres de detenció incloses, sobre els potencials beneficiaris. I això ho haurien de fer per més que tinguessin dubtes sobre l’aplicació de la llei que formulessin en suposades qüestions de constitucionalitat al Tribunal Constitucional espanyol o de qüestions pre-judicials al Tribunal de Justícia de la UE. És a dir, encara que el jutge no volgués aplicar d’entrada l’amnistia a un cas concret, a una persona en particular, té l’obligació per llei d’aixecar l’ordre de detenció.

Però pot ser que el jutge Pablo Llarena, que manté l’ordre estatal de detenció contra Puigdemont per la causa contra el Primer d’Octubre per malversació, es negui a retirar-la. O que trigui a fer-ho. El candidat de Junts no va vincular el seu retorn, faci què faci Llarena, a la constitució del parlament (amb la data límit del 10 de juny), sinó al debat d’investidura (amb el límit del 25 de juny). D’aquesta manera enviava un missatge clar als electors: el reclam del vot, de disposar d’una majoria favorable a la seva investidura per a poder tornar tant sí com no; però també donava un marge de temps més ample al jutge perquè faci el que ha de fer, que és aixecar les mesures cautelars.

Tanmateix, pot no fer-ho. Si efectivament Llarena mantingués l’ordre de detenció Puigdemont diu que tornaria igualment, sempre que fos per a sotmetre’s al debat d’investidura, i ho hauria de fer així, entre més raons, perquè el Tribunal Constitucional obliga el candidat a ser-hi present. La investidura telemàtica no és permesa, segons una doctrina que va restar fixada pel TC el 2018 precisament per a impedir que Puigdemont fos investit. Eren aquells dies en què la policia espanyola que dirigia Juan Ignacio Zoido el cercava pel clavegueram del parc de la Ciutadella.

És possible que ens tornem a trobar una imatge com aquella? O que hi hagi controls de vehicles als passos fronterers per si en algun hi trobessin Puigdemont? La policia espanyola tornaria a repetir el número? El cas és que amb una ordre de detenció vigent Puigdemont podria ser detingut tan bon punt trepitgés l’estat espanyol. Aleshores, jurídicament la seva defensa podria moure tots els recursos a l’abast, tant al Tribunal Suprem, en primera instància, amb recursos d’apel·lació contra la detenció, tot esgrimint el text de la llei d’amnistia i l’obligatorietat d’aixecar les mesures cautelars, com, més endavant, al Tribunal Constitucional, amb peticions de cautelars perquè fos alliberat provisionalment. El Tribunal Suprem estaria disposat a arribar a aquest extrem? La defensa del president pensa que no, que no gosarien, que Llarena no tindrà cap més remei que fer cas de la llei i aplicar-la al peu de la lletra. Però el jutge instructor de la causa especial contra el Primer d’Octubre ha demostrat en el curs de sis anys que és capaç de rebregar la llei per prendre decisions polítiques.

Vet ací l’envit que es presentaria al Suprem. Perquè allò que en aquell moment prendria valor seria el factor polític de la detenció, el fet de fer detenir i empresonar un candidat a ser investit president de la Generalitat per una causa que, segons una llei d’amnistia aprovada per les corts espanyoles un mes enrere, hauria de caure, i amb l’afegit que la llei esmentada diu explícitament que les ordres de detenció s’han de retirar. Arribats en aquest punt, el Suprem gosaria fer aquest pas?

La gran diferència amb el 30 de gener de 2018 és que ara hi haurà una amnistia. Però també que haurà passat tota una legislatura europea en què Puigdemont ha ocupat un escó a Brussel·les i a Estrasburg, amb què ha guanyat influència política, tant pels encerts de la seva batalla judicial com per l’atzar electoral i la inestimable ajuda del Partit Popular, que ha internacionalitzat el conflicte en la seva croada contra l’amnistia. Per al Suprem, la hipotètica detenció del Puigdemont del 2024 és força més cara que no la del Puigdemont del 2018. El president a l’exili ho sap i per això diu que està disposat a fer el pas, que converteix en el seu primer gran reclam electoral.