La Guàrdia Civil va utilitzar així el Tsunami per espiar la Cambra de Comerç de Barcelona

  • Van punxar els mòbils de l'ex-president Joan Canadell i l'ex-vocal Montserrat Soler amb excuses, com ara la campanya de Consum Estratègic

VilaWeb
Oriol Bäbler Mata
18.12.2023 - 21:40
Actualització: 19.12.2023 - 12:04

L’espionatge sense filtre de la Guàrdia Civil per a desmantellar el Tsunami Democràtic també es va endinsar en la Cambra de Comerç de Barcelona. Amb l’autorització del jutge Alejandro Abascal, els policies van punxar els mòbils del president d’aleshores, Joan Canadell –actualment, diputat de Junts per Catalunya–, i de la vocal del comitè executiu Montserrat Soler (ex-secretària nacional de l’ANC). La intervenció, segons el sumari 85/19, va durar un mes pel cap baix (del 16 de maig al 16 de juny de 2020) i es va focalitzar en els vincles de la Cambra amb el Consell per la República i amb iniciatives de consum de proximitat, com ara la de Consum Estratègic de l’ANC, que va ser torpedinada per la justícia espanyola.

La Guàrdia Civil descriu Canadell com una figura de “màxima responsabilitat” arran del seu càrrec, que detalla que va assolir gràcies al suport de l’ANC i el Cercle Català de Negocis, del qual va ser fundador. De fet, aporten una fotografia d’ell amb Elisenda Paluzie celebrant la victòria en les eleccions a la Cambra per a demostrar la bona sintonia. A més, el report en destaca la projecció i la influència a les xarxes socials, i diu que en el seu vessant d’empresari “s’ha vanagloriat de patrocinar activitats de l’independentisme català mitjançant el finançament dels seus projectes”.

Així mateix, el comandant de la Guàrdia Civil que signa el report, identificat com a L-04282-W, retreu a Canadell unes declaracions en el documentari “Dies de Tsunami”, del 30 minuts, que considera que “denotarien cert grau de connivència”. En aquest sentit, transcriu la frase següent, que vincula amb el lema “Sit and talk” del Tsunami: “L’estat espanyol hauria d’asseure’s i dialogar i negociar per solucionar la qüestió.”

Com es va arribar a Canadell?

La Guàrdia Civil va ampliar l’espionatge a les figures de Canadell i Soler després d’haver punxat el mòbil de Jordi Millà, representant de Fem Consell, una entitat que fa de coordinadora dels voluntaris del Consell per la República. En el relat policíac, hi ha una conversa telefònica entre Millà i el president de la Cambra, que consideren que és clau per a justificar l’espionatge. En un moment, Millà afirma que les iniciatives de consum local i proximitat són una “estructura d’estat”. En aquest punt, segons el report, Canadell delega en Soler tot allò relacionat amb el consum de proximitat i estratègic.

“Aquesta instrucció treballa amb la hipòtesi que el Consell per la República pot intentar d’aprofitar l’estructura d’aquesta iniciativa per convertir-la en una nova línia estratègica de les marcades en el seu full de ruta per a la creació i el desenvolupament d’això que denominen una estructura d’estat, aprofitant-se aquesta vegada dels posicionaments ideològics i empresarials de Joan Canadell i gent de la seva màxima confiança, en què Montse Soler desenvolupa un paper preponderant per a dur a terme la missió”, diu l’informe.

D’acord amb això, la Guàrdia Civil elabora un perfil breu de Soler, la identifica com la mà dreta de Canadell i diu que “exerceix d’intermediària i dinamitzadora dels projectes”. En aquest sentit, fa un seguiment de les seves xarxes socials, especialment Twitter, i recorda que és enginyera informàtica –experta en xarxes socials– i els seus vincles amb l’ANC com a membre del secretariat nacional.

La Llotja Virtual

La Guàrdia Civil prova de reforçar la teoria que la Cambra de Barcelona és còmplice de crear estructures paral·leles a les de l’estat espanyol amb el projecte anomenat Llotja Virtual, que en ple desconfinament de la pandèmia volia connectar empresaris, autònoms i associacions per “crear comunitats col·laboratives per mitjà de la reflexió i l’intercanvi d’idees”. De fet, la policia considera rellevant la publicitat que en feien Canadell i Soler en els seus comptes personals a Twitter.

Dins el projecte, la Guàrdia Civil assenyala l’esdeveniment Reactivem-nos, que el 5 i 6 de maig del 2020 va muntar taules sectorials. Tractaven uns quants temes, però la Guàrdia Civil es va fixar en la transformació digital, el consum de quilòmetre zero i els mercats internacional. A les jornades, hi van assistir més de 10.000 persones, segons dades de la Cambra, i van comptar amb la participació del vice-president d’aleshores, Pere Aragonès, i la consellera d’Empresa, Àngels Chacón.

“Després de la presentació d’aquest projecte, no es descarta que el desenvolupament d’un ‘pla estratègic’ al voltant del comerç de proximitat que planejaven Jordi Millà i Joan Canadell, i que havia de comptar amb el vist-i-plau de Montse Prat [sic] s’hagi materialitzat en Reactivem-nos, iniciativa que, d’acord amb el seu àmbit d’actuació i abast empresarial, encaixa perfectament amb el projecte de coordinació pretès per Joan Candell i que Jordi Millà va qualificar de ‘estructura d’estat'”, afegeix l’informe.

La branca digital

Més enllà de les campanyes de consum estratègic, la Guàrdia Civil esgrimeix més elements per a controlar les comunicacions de Canadell. En aquest sentit, després d’haver buidat el mòbil de l’expert en cadena de blocs Jordi Baylina –també espiat en la causa del Tsunami Democràtic–, l’acusen de voler crear una Cambra Catalana de Comerç digital, en la qual “no es descarta la presència d’Elies Campo“.

Segons el report, el projecte tindria com a missió “impulsar l’adopció d’actius digitals i tecnologies descentralitzades a Catalunya per mitjà de la formació, la investigació i el desenvolupament de la indústria […] amb l’objectiu de fomentar un ecosistema innovador que donés suport al desenvolupament econòmic i tecnològic de Catalunya.” La Guàrdia Civil detalla que el finançament seria públic però també privat.

“Com ha pogut apreciar aquesta instrucció, podria constituir un braç més del Consell per la República com a eina de finançament i també com a captació de desenvolupadors informàtics amb els quals escometre els seus projectes”, conclou el report.

Què en pensava el jutge Abascal?

El jutge Alejandro Abascal –amb lligams molt forts amb el PP, especialment en l’època de Pablo Casado–, que aleshores feia de reforç de Manuel García-Castellón, va avalar l’espionatge de Canadell i Soler sense miraments, després d’haver repassat els informes de la Guàrdia Civil i amb el vist-i-plau de la fiscalia. Segons el magistrat, ambdós impulsaven “aquesta part d’estructura paral·lela d’estat que afectaria la possible independència econòmica”. I afegeix: “Es tracta, per tant, d’elements directament amenaçadors per a l’estat, amb possibilitats indubtables de subvertir i pertorbar l’ordre constitucional, polític i social, i també d’alterar greument la pau pública.”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any