15.12.2023 - 21:40
|
Actualització: 15.12.2023 - 21:55
En la investigació prospectiva que va fer contra activistes, empresaris i polítics independentistes per ordre del jutge Manuel García-Castellón, la Guàrdia Civil tenia una fixació especial amb el president de la Generalitat, Quim Torra. No va arribar a constar mai formalment com a investigat, però els agents miraven de reportar totes les relacions i comunicacions que tenia amb persones de la societat civil, activistes independentistes, que pretenien de mantenir viva la mobilització i preparar noves accions de protesta en moments clau, com en la sentència del Tribunal Suprem. I Torra, que venia precisament de l’activisme, tenia molts contactes. Mitjançant les intervencions telefòniques o les infeccions amb programari espia a algunes d’aquestes persones, van obtenir informació de converses privades de Torra l’agost i el setembre del 2018, que van transcendir quan van filtrar el sumari de l’operació Judes, primer, i les diligències secretes contra els CDR, l’esquerra independentista i l’entorn del president Puigdemont, després. I ara s’ha sabut que la Guàrdia Civil també va accedir a converses de missatgeria de Torra just al començament de l’activitat del Tsunami, el setembre del 2019.
Així consta a la peça secreta separada 85/19 de la causa contra el Tsunami Democràtic a la qual ha tingut accés VilaWeb. En els mateixos documents que revelen que els ex-diputats de la CUP David Fernàndez i Quim Arrufat i l’ex-dirigent de Podem Albano-Dante Fachin van tenir les comunicacions intervingudes, també s’hi observa que, mitjançant l’espionatge a uns altres investigats, la Guàrdia Civil tenia accés a comunicacions de persones de rellevància política i institucional. És el cas de Quim Torra, que en el missatge que li intervenen de final de setembre del 2019 insisteix a concentrar les forces de l’independentisme del punt de vista de la mobilització en l’ANC i el Tsunami Democràtic.
La Guàrdia Civil havia infectat amb un programari espia, de prestacions molt semblants a les de Pegasus, una activista independentista que consideraven que estava implicat de manera indirecta i decisiva en la creació i l’assessorament de la plataforma digital del Consell de la República, tot mantenint contacte directe i vincles amb els seus impulsors i amb els exiliats. Això en justificava els seguiments, segons la Guàrdia Civil, perquè investigaven el fet que des de la web i les aplicacions del Consell es volgués aplegar una base social per a obtenir una identitat republicana i un registre ciutadà digital. Una investigació per terrorisme.
Aquesta persona, amb el mòbil infectat sense saber-ho, va parlar el 25 de setembre amb Quim Torra mitjançant Signal. La Guàrdia Civil diu, en l’informe del 7 de novembre, que van parlar amb Torra de temes delicats, entre els quals, les mobilitzacions posteriors a la sentència del Suprem, que era imminent. Torra, segons els missatges intervinguts, rebutja de rebre com a president algun col·lectiu, del qual no es diu el nom, que podria preparar mobilitzacions, i respon al seu interlocutor que només donaria suport a l’ANC i al Tsunami. Ell hi insisteix dient que rebre’ls no vol dir reconèixer-los, que seria qüestió que creguessin en el president, i que tenien una adhesió a la no-violència.
Torra li respon: “Ja has vist per on volen portar el tema, em volen presentar com el cap dels independentistes terroristes. No puc parlar amb ningú. Insisteixo en l’ANC i el Tsunami. A tots els que em demanen consell els dic que sumin esforços amb aquestes dues iniciatives, absolutament no violentes.”
El president ho deia: iniciatives no violentes. Però en aquell moment no sabia que allò que deia formaria part d’una causa secreta de l’Audiència espanyola per presumpte terrorisme per les accions d’una d’aquelles iniciatives no violentes. “Em volen presentar com a cap dels independentistes terroristes”. I, efectivament, poques setmanes després, amb la sentència ja publicada, els CDR de l’operació Judes a la presó i la maquinària mediàtica activant el relat de la violència independentista, es van començar a esbombar parts de les escoltes telefòniques en què, segons deien, havia tingut una reunió secreta amb membres del CDR per a parlar d’accions de boicot.
En les diligències secretes 99/2018, fetes públiques ara fa un any i que van acabar derivant en la investigació contra el Tsunami, la Guàrdia Civil va presentar un informe, el desembre del 2018, en què afirmava que arran d’unes intervencions telefòniques havia tingut coneixement d’una reunió el 9 d’agost d’aquell any entre Torra i tres membres dels CDR. En aquella reunió, segons que deien, el president “va donar instruccions i directrius concretes a la cúpula dels CDR”, va dir que calia fer alguna cosa “potent” en relació amb el primer aniversari de l’1-O i que, si mai hi havia una nova declaració d’independència, calia assegurar el control del territori.
Un any després, arran de les primeres protestes del Tsunami i a punt d’arribar la sentència del Suprem, Torra insistia en la necessitat d’unificar l’acció i que fos no violenta, segona la conversa que li van intervenir.
El cas és que, poc després, el seu interlocutor també va enviar missatges a un número de telèfon que la Guàrdia Civil assegura que era de Clara Ponsatí, aleshores exiliada a Escòcia, fent servir un pseudònim. En aquella conversa, l’investigat es limitava a comentar-li alguna possible acció del Tsunami Democràtic.
La fixació amb Quim Torra continua en informes posteriors de la Guàrdia Civil, que arriba a incloure en la investigació per terrorisme el concert de Sant Esteve al Palau de la Música Catalana. Destaquen com un fet greu que hi anés el president, perquè en aquell concert “hi va haver crits d’independència i de llibertat i es va desplegar una pancarta del Tsunami”. Per demostrar-ho, recullen imatges i vídeos del concert, i destaquen sobretot que Torra va publicar un vídeo al seu perfil de Twitter “en el moment en què es van produir els fets” amb un missatge en què destacava que, al final, la gent, dempeus, cridava “llibertat presos polítics”. En l’informe, fins i tot, es fa un requadre d’un moment del vídeo publicat pel president en què la Guàrdia Civil diu: “Observeu en un requadre vermell uns menors en la part més baixa de l’escenari.”
Aquesta fixació i el seguiment dels seus posicionaments i declaracions, el fet de tenir controlades indirectament algunes de les seves comunicacions privades, va fer un salt qualitatiu uns mesos més tard, durant la darrera part del seu mandat. Perquè, tal com va revelar Citizen Lab, Torra fou infectat amb Pegasus quan era president de la Generalitat. Van comptar fins a vuit infeccions diferents del seu mòbil entre l’abril i el juliol del 2020, durant els mesos més durs de la pandèmia i amb la seva inhabilitació pendent al Tribunal Suprem. Des del començament dels seus dies com a president fins als darrers, Torra sempre fou en el punt de mira.
