Gas a fons

«Després de les primeres hores d’estupor la potent maquinària mediàtica i discursiva de l’espanyolisme engegat. I ho ha fet —ja és gros, això— amb una crida a la concòrdia»

Vicent Partal
Vicent Partal
27.12.2017 - 12:15
Actualització: 27.12.2017 - 13:15
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La victòria de l’independentisme el 21-D és èpica i ha deixat ben tocat l’espanyolisme. La pírrica victòria en escons de Ciutadans no fa ombra a l’abast i la potència del triomf del bloc republicà, enfortit fins a uns nivells desconeguts. Els 2.078.000 vots de Junts per Catalunya, Esquerra i la CUP són un salt endavant molt important, sobretot tenint en compte les condicions de repressió i les irregularitats de tota mena en què s’ha disputat aquesta campanya. Tots aquells que deien que amb més participació hi hauria menys independentisme ara han de callar perquè no ha estat així. Tots aquells que afirmaven que l’independentisme es nodria d’un pensament màgic i que no aguantaria el contrast amb la realitat ara han hagut de callar també. Tots aquells que afirmaven que la població castigaria el que ells consideraven fracàs en la proclamació de la república han hagut de tancar la boca. La força i la determinació del poble de Catalunya s’ha posat a prova aquest 21 de desembre i la prova ha estat superada amb nota.

Però, com sempre passa en les eleccions, després de les primeres hores d’estupor la potent maquinària mediàtica i discursiva de l’espanyolisme s’ha engegat. I ho ha fet —ja és gros, això— amb una crida a la concòrdia. Ara resulta que l’independentisme guanya la campanya més difícil, després d’un colp d’estat, amb els dirigents a l’exili o a la presó, amb repressió i censura, amb amenaces judicials i agressions al carrer, i aquesta victòria no ha de conduir a la independència sinó a restaurar la concòrdia amb Espanya. Amb l’Espanya que ha fet el colp d’estat, que ha ficat els dirigents independentistes a la presó o els ha enviats a l’exili, la que ha reprimit i censurat, la que ha omplert el país d’amenaces judicials, ahir contra un altre grup de professors, la que ha permès i tolerat les constants agressions ultres al carrer. Quin cinisme més gran.

Ens diuen, ells!, que ara toca restaurar l’autonomia perduda i assegurar la convivència, com si no fossen ells qui amenacen la convivència. A cada manifestació que fan, per exemple. I ens diuen que sobretot ara hem d’anar a poc a poc. Tant a poc a poc com siga possible. Fins i tot arriben a presentar-nos el discurs del rei d’Espanya com una crida a l’entesa, quan només va ser una reafirmació en l’’a por ellos’, la mostra indiscutible, per cert, de la seua incapacitat política. Si Felipe VI volia concòrdia que hagués començat demanant perdó als ferits i atacats el primer d’octubre. El gest li hauria donat una mica de la credibilitat que ara no té.

L’independentisme ha donat una lliçó a Espanya i a Europa de dignitat, de tensió democràtica, de resistència pacífica, de valor democràtic i d’organització. La pregunta, però, és si encertarà ara el camí a seguir després d’una victòria tan gran. O si caurà en la trampa de la recuperació de les institucions i el camí lent.

El parèntesi nadalenc era merescut i calia respectar-lo. Tothom mereixia aquests dies una mica de desconnexió. Tanmateix, avui cal començar a presentar les qüestions importants i començar a demanar respostes. I la més important de totes és saber com pensen administrar els partits polítics independentistes la victòria del 21-D i on ens volen portar a tots aquests votants que no vàrem fallar, que vàrem saber estar al nostre lloc.

Jo veig amb molta preocupació la tensió entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. Des de la nit electoral cada aparició pública dels dos partits ha anat acompanyada de retrets que em costen molt d’entendre, retrets que arriben sobretot de part d’ERC. Seria molt difícil d’explicar que després d’haver resistit el colp d’estat a les urnes l’independentisme fos incapaç de respondre adequadament als passadissos del parlament. I per tant espere que les negociacions per a formar govern no acaben originant un disgust intolerable a la gent que va defensar els col·legis i aguantar les bastonades sense pensar ni un sol segon de quin partit era la persona que tenia al costat. Junts per Catalunya té una responsabilitat molt especial a aconseguir-ho, perquè ha guanyat dins el camp independentista i li correspon d’emprendre les negociacions. I espere que ho faça conscient que ara toca restituir el govern del 27-S amb totes les conseqüències, fins i tot si no són agradables per al projecte de partit. A més, la posició adoptada per la CUP durant la campanya d’oferir-se a formar part del govern crec que hauria de tenir una resposta positiva dels altres dos partits del bloc republicà.

Una volta format el govern arribarà el moment de decidir què es fa. I ací és on, en realitat, està tot en joc. Hi ha qui parla de recuperar l’autogovern autonòmic i deixar la construcció de la República per a més endavant però a mi això em semblaria l’error més gran. Algú es pensa de veritat que aturarem la repressió i es restaurarà el funcionament dels departaments si ens dediquem a fer això? La causa general contra l’independentisme ja s’ha activat i no l’aturarà un govern d’independentistes pro-autonomia. Al contrari: dedicar-nos a defensar cada competència dins el marc autonòmic espanyol només ens portarà a la paràlisi, al bucle permanent i a deixar passar els anys i les oportunitats.

A parer meu, el nou govern ha de tenir com a prioritat la denúncia internacional de la repressió espanyola i la construcció de la República proclamada el 27 d’octubre. Amb gests mesurats i que es puguen sostenir, però contundents i clars. I això es pot fer precisament perquè ja hem derrotat una vegada el 155. Si allò que ells anomenaven ‘el botó nuclear’ no els ha servit, de què caram hem de tenir por nosaltres ara?

Des del 20 de setembre Catalunya ha posat Espanya contra la paret en vuit ocasions. Aquell dia mateix aturant el colp d’estat, el primer d’octubre votant i guanyant malgrat la repressió, el 3 d’octubre i el 8 de novembre demostrant la capacitat de controlar el territori, l’11 de novembre a Barcelona i el 7 de desembre a Brussel·les, omplint els carrers. I el 21 de desembre guanyant les eleccions més difícils de totes, les més complicades. Ha estat una batalla excepcional, digna de la més gran admiració. Una batalla que s’ha guanyat en nom de la República i per la il·lusió que crea la República, no en nom d’una autonomia que ja ni ens val ni volem.

Espanya no aturarà la repressió, això ho sabem tots. No hi haurà ni un sol gest de distensió ni acceptarà de fer política, de negociar res. L’únic recurs, doncs, que li quedarà és invocar una vegada i una altra el 155 i, si s’atreveix, destituir el govern, novament, dissoldre el parlament novament, portar-lo a judici novament, ocupar l’autonomia novament. Però resulta que això ja ho hem provat i n’hem eixit victoriosos. I per aquesta raó ara ells s’ho pensaran dues vegades i  els serà molt més difícil d’obtenir de manera ràpida i fàcil les complicitats espanyoles i europees que els van permetre de trinxar l’autonomia i la democràcia. Per tant, ara no és el moment de suavitzar la marxa, sinó de pitjar l’accelerador i posar gas a fons. Que, a diferència del que va passar a l’octubre, ara ja hem comprovat que la seua recepta màgica no funciona i per tant no hi ha cap motiu per a tenir-los por.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Adrià Arboix
Adrià Arboix
26.12.2017  ·  22:10

Totalment d’acord. Endavant!

Mercè Pàmies
Mercè Pàmies
26.12.2017  ·  22:20

Endavant!

Jordi Caldentey
Jordi Caldentey
26.12.2017  ·  22:20

Compartesc totalment la teva anàlisi, Vicent.
Per molt perillós que pugui haver-n’hi que trobin la consolidació de la República, mil vegades més perillós és fer marxa enrere i posar-nos de genollons davant un estat embogit, cegat pel seu esperit repressiu i la set de venjança.

Jordi T.
Jordi T.
26.12.2017  ·  22:28

La primera acció contundent seria restituir el Govern cessat pel 155. Aixo vol dir que Puigdemont hauria de tornar a Catalunya. Parlen de concòrdia? Doncs que li permetin a Puigdemont i els altres consellers accedir al seu nomenament, i aixo vol dir tambe alliberar a Junqueras i Forn, i no tornar-los-hi a posar. (amnistia?).
Com que no crec que puguin fer-ho, els primers a generar el conflicte seran ells. Fins ara, la maquinaria propagandística a culpat als independentistes.
I després ja ho anirem veient. Mes val no posar-nos objectius concrets ni terminis. Que hi hagi un bon govern, el mes transversal possible, de caràcter independentista, i anem guanyant convocatòries electorals, sense oblidar l’objectiu de la Republica.
Que se n’haurà fet de la reforma constitucional? I la del finançament? Que passarà amb el Gurtel? I en les properes eleccions espanyoles? Aguantarà el PSOE continuar recolzant la repressio?

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
26.12.2017  ·  22:39

Totalment d’acord.

I la retirada dels piolins és un senyal de la feblesa de l’estat i una gran oportunitat. Ara tindran molta menys capacitat repressiva que el 27 d’octubre.

Per començar proposo que el MHP Puigdemont sigui qui signi el decret de convocatòria del ple de constitució del parlament. Que no esperi a que ho faci Rajoy en aplicació del 155.

Pepi Borrego
Pepi Borrego
27.12.2017  ·  00:11

Si l’independentisme no es posa d’acord serà el gran triomf de M.Rajoy, li donarem en safata la nostra dignitat.
Totalment d’acord, Vicent, en la teva editorial.

Josep Usó
Josep Usó
27.12.2017  ·  00:14

Espanya es bat en retirada. Si ara retiren les forces d’ocupació és per por. Tenen por perquè els han fet viure en males condicions molt de temps. I es veu que es poden revoltar i no tenen amb què aturar-los. Pel que fa als polítics catalans que han de formar govern, no tenen cap més opció que seguir endavant fins a la consolidació de la República. És el Poble, qui els empeny. I qui els passarà pel damunt si no fan el què toca. Ho diu la frase inclosa a la cançó que es feia servir abans del 1 d’octubre: “El poble mana, el govern obeeix”.

Josep-Anton Monfort
Josep-Anton Monfort
27.12.2017  ·  00:31

Absolutament d’acord, cal avançar construint la república des d’ara mateix. Però, en la meva opinió, aquest camí de “pitjar l’accelerador i posar gas a fons” només el proclamava i proclama la CUP, no d’altres candidatures que des de Vilaweb semblava que es prioritzaven. Tant de bó, JxCat i ERC entenguin també que aquest és el camí, i que tinguin clar igualment que és la sola manera de poder treure de la presó i fer tornar de l’exili els nostres companys. Amb vies autonòmiques no tornaran mai.

Enric Ubach
Enric Ubach
27.12.2017  ·  00:53

Crec que els partits no posaran masses inconvenients a formar govern, entre d’altres coses perquè els seus dirigents han compartit presó i exili, i perquè la pressió que exerciríem 2 milions de conciutadans, veïns i familiars seria simplement insorportable.

El problema ve amb el que es farà a partir d’ara. Crec, com diu en Partal, que és l’hora de prémer l’accelerador. Si no ho féssim, esteríem retrocedint i suposaria un gravíssim error davant d’un Estat autoritari amb tints feixistes.

Com fer-ho? Jo aposto per planificar una política de fets consomats tant contondent i abassagadora com sigui possible.

No es tracta d’emetre lleis buscant la confrontació directe de legitimitats (com en la legislatura passada) sinó de prendre decisions com ho faria un país independent a tots els nivells i en forma d’allau per tal que sigui impossible d’aturar en el seu conjunt.

No cal fer-ne massa propaganda (ja en faran prou els del “a por ellos” quan posin el crit al cel d’allò que detectin), però sí cal tenir plans a, b i c per cada una de les accions empreses per evitar que siguin facilment bloquejades.

I en paral•lel cal governar Catalunya de forma justa i generosa, i cal recuperar tot el que el 155 ens ha arrebassat, i cal negociar amb Espanya i amb Europa, i cal començar un procés constituent que involucri a la ciutadania, i cal buscar complicitats amb la societat basca, gallega, valenciana i republicana, i cal debilitar el pp denunciant la rebaixa de les pensions i la puja de la prima risc (ambdues arribaran aquest 2018), i cal fer pedagogia del què és cidadano’s i del que volen (perquè no hem de renunciar a continuar aixemplant la base de l’independentisme), etc.

Se’ns gira feina, una feina titànica (però no major que la que ja hem fins ara) tant pel nou govern com per la societat civil, que hem de continuar essent garantia, motor i recolzament de la nova República Catalana.

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
27.12.2017  ·  00:55

Crec que Puigdemont ha de signar urgentment la convocatòria de constitució del nou Parlament. No tinc ni idéa de si ha de tornar o no. Tot depén, suposo, de negociacions secretes amb Madrit. Crec que aquesta ordre per reinstaurar el pRLment es pot signar i que podría delegar la seva presència a l’acte. Veig més important que facin cursos accelerats de punyetería i d’interpretar els pensaments i els projectes de ments totalitàries, encabronades i febroses, que ens permetin no perdre l’iniciativa en escaramusses amb el reino de Eszpaña.

Lluís Reverter
Lluís Reverter
27.12.2017  ·  00:56

Benvolguts: vull fer el comentari, estic plenament d’acord amb l’editorial , però vull recordar i aconsellar a Esquerra Rep. Que tingui present que la oportunitat que tenim ara, no es repetirà, per tant que tinguin molt present que de lo que es tracta , ara, és de restituir el govern que Madrid il·legalment va destituir, amb el seu president. I un cap siguem república i volen la presidència, ja serà altre cosa convocar el que vulguin. Primer hem de tenir constitució pròpia, i després, ja en parlarem..

Xavier Jordi Farré
Xavier Jordi Farré
27.12.2017  ·  00:57

No només tenim més força. Ara tenim les piles carregades per quatre anys més. Sembla que a les eleccions, els recomptes paral·lels donaven a JxCat entre 41 i 42 escons, i al darrere hi anava ERC i després Ciutadans. Fins i tot així no han pogut evitar el fracàs.

Fa temps que dono les gràcies a la CUP per existir. Crec que seguiré sense equivocar-me.

Vicent, una pregunta: tenint en compte que qui convoca i desconvoca eleccions és M. Rajoy, perdó, Mariano Rajoy, no crec que toqui fer venir Puigdemont a cavar-nos la nostra pròpia tomba. Es pot directament passar a investir Puigdemont des d’allà dalt, sigui per Skype o com sigui? No entenc com pot haver-hi metges que facin operacions a cor obert a distància, mentre una persona no pugui ser proclamada President desde la distància. D’altra banda, es pot exigir a Europa que signi per escrit que no se’l posarà a presó si ve cap aquí? Són preguntes que em faig desde el meu desconeixement.

D’altra banda, deixeu-me dir que aquests policies amb porres tenen la boca molt fina amb el menjar. Els metges de guàrdia tenen un molt pitjor dinar de Nadal…

Roser Cussó
Roser Cussó
27.12.2017  ·  00:58

Penso efectivament que cal anar cap endavant i de pressa.
Perquè l’independentisme ha guanyat de nou. L’1-O s’ha confirmat.
Afegiria que ara cal posar de nou el focus en la gent, en nosaltres.
Preparar-nos per a recuperar la iniciativa del moviment: els CDR, les ATs, AEs i Sectorials de l’ANC, Omnium, etc. Entrenar-nos a la resistència pacífica, a defensar les institucions.
I preveure el proper cop: què passarà si el President Puigdemont torna i se l’intenta arrestar? Si s’intenta arrestar un membre de la CUP que sabem que es negarà a anar a declarar?
Estem preparats, només cal una mica d’estratègia i d’organització per confirmar que el territori el controlem quan calgui i que tirem endavant. Gas a fons.

Francesc Aguilar
Francesc Aguilar
27.12.2017  ·  00:58

Per realitzar la república hi ha dos elements inevitables que cal tenir: La justícia, el poder judicial republicà i els mossos de la república, amb control de carreteres, ports i d’aeroports etc .

Ramon Perera
Ramon Perera
27.12.2017  ·  00:59

Molt d’acord amb l’editorial. Només en voldria destacar sintèticament els punts principals (sota el meu punt de vista).
– La gent hem fet la nostra feina el 21 de desembre, ara és el moment dels partits.
– Estem immersos principalment en una guerra psicològica i de propaganda. Cal tenir-ho sempre en compte.
– La reacció contra la repressió ha d’ésser la de plantar cara i seguir actuant. Condició indispensable per a que ens respectin.
– L’oferiment de la CUP per entrar al govern penso que vol dir que veuen que venen moments encara més complicats i que tots hem d’estar per la feina.
– Posar gas a fons: accions ràpides, accions lentes, pauses, segons convingui en cada moment, però sense encantar-se.

Florenci Maymó
Florenci Maymó
27.12.2017  ·  01:00

Totalment d’acord, Vicent, en que hem d’exigir als partits que es posin les piles i que executin el mandat clarament indicat pel poble català.

Menys d’acord estic en la prioritat que planteges de ‘reivindicació internacional’.

No hi crec gens en els estats que podrien fer aquesta acció de posar a rotllo l’estat espanyol.

Sí que crec, en canvi, que molts pobles estan delerosos per que donem el tret de sortida per a fer un món millor.

I tot això només ho farem amb l’únic llenguatge que saben entendre: l’economia.

Jordi Illa
Jordi Illa
27.12.2017  ·  01:00

D’acord, però…penso que a partir d’ara hem de fer les coses amb més enginy encara. De fet, no veig altra camí que actuar en la clandestinitat, com varen fer molts a l’època franquista o a l’Europa nazi, per a no acabar a les presons, afusellats o als camps d’extermini. També penso que avui els diners s’han convertit en l’aigua i el menjar d’altres èpoques, quan tallant aquests abastaments aconseguian, més tard o més d’hora, la derrota de l’enemic assetjat. Quan comencem a crear bancs catalans pro-República?

Lluís Paloma
Lluís Paloma
27.12.2017  ·  01:01

També podria ser bona idea deixar anar comentaris en favor d’una Europa democràtica i al servei dels seus ciutadans i dels seus pobles. Segur que a Juncker i Tusk els agafarà una bona emprenyada.
Pel que fa a nosaltres, seria interessant corregir un error en la, per demés, admirable estratègia indepe: aquesta estranya divisió de tasques en què uns pocs no es mouen de l’escenari mentre la gent d’a peu fem grans mobilitzacions però sense poder-nos significar individualment. Hauríem d’estar més barrejats, no creieu?

Marcel Mañé
Marcel Mañé
27.12.2017  ·  01:01

Ells diuen que cal concòrdia i continuar amb l’autonomia. Proposo fer veure que acceptem i, quan retirin el 155 i la policia, proposo continuar construint la república; si tornessin a aplicar el 155, repetiriem el bucle tantes vegades fins que Europa digués prou.

Carme Vilaró
Carme Vilaró
27.12.2017  ·  01:02

També és el moment de desemmascarar C’s i mostrar totes les trampes i mentides que han fet servir. I volem saber qui els ha pagat tota la campanya (això dels cafès no cola!).

Ànims!
Sabem que podem comptar amb nosaltres mateixos i que som molts més dels que ells volen i diuen. Som-hi!

Jordi Balbastre
Jordi Balbastre
27.12.2017  ·  01:03

Gràcies Vicent, d’acord gas a fons.
Sabem que l’autonomia és quelcom buit amb el que s’ha enganyat als ciutadans durant quaranta anys.
No dubtem que els partits es posaran d’acord i formaran govern.
No dubtem que la República funcionarà aquest 2018, i el primer país a reconèixer-la hauria de ser els qui fins ara tan s’han oposat.
No dubtem que els presoners seràn alliberats, com a símbol de bona voluntat.
No dubtem que les forces d’ocupació i repressió seràn retirades, abandonant el sense sentit d’ocupar en país que vol ser lliure.
No dubtem que les sentències, les multes i les persecucions seran anulades davant la nova situació, per injustes.
No dubtem que el Reino cercarà un mitjantcer per establir les negociacions sobre la independència i sobre la futura col·laboració d’ambdós països.
No dubtem de que ens espera un gran futur que estem disposats a compartir amb els nostres veïns.
No dubtem que hi ha persones intel·ligents a l’altra banda, i tindran la capacitat de bastir com un èxit propi la independència de la nostra terra.
Tampoc semblen objectius tan difícils d’aconseguir, que si volen els poden simplificar molt la vida.
Esperem que els Reis els hi portin aquesta carta.

Imma Gassó
Imma Gassó
27.12.2017  ·  01:03

Amb franquesa, no els veig decidits als nostes càrrecs electes.

Els varem votar per restaurar les institucions de Catalunya i evidentment per implementar la República. Cap dels votants ho va fer per tornar a un règim autonomista perquè no ens conduirà a res que no sigui la progresió del 155.

Si no es veuen amb cor de seguir, haurien d’haver obrat en consequència i no haver-nos enganyat. Imagino que l’argument que faràn servir per no tirar endavant seràn els famosos 300.000 que ens falten per obtenir una majoria suficient i amb això anar passant una legislatura docs qui dia passa any empeny. Evidentment que cal eixamplar però no podem recular, hem de tirar endavant.

La població de Catalunya que vol alliberar-se ja no pot més, i realment Catalunya ja no pot més. Crec que ens cal una renovació total, ho sento. Això no es un despreci cap als càrrecs que han posat tot per la república, es que potser ja no poden aportar més.

Haurem d’esperar a veure que fan.

Roger Civera
Roger Civera
27.12.2017  ·  01:04

En uns quants comentaris a editorials ja he expressat la meua opinió… hem de tornar a proclamar i que ells tornen a aplicar el 155, i nosaltres tornar a guanyar i tornar a proclamar… així fins el col·lapse del sistema. O això o trobar una acció que ens porte a presó a tants que també col·lapsem el sistema.

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
27.12.2017  ·  06:38

Sense voler ser pessimista, sincerament no ho acabo de veure, tot plegat

* Hi ha massa desconfiança històrica entre ERC i PDeCAT. També entre CUP i PDeCAT. Els uns segueixen veient els altres com a burgesos covards i no autèntics independentistes, i els altres segueixen pensant que se les han amb revolucionaris immadurs. L’immens error de no haver fet una llista única ha donat una victòria psicològica a l’unionisme, que a més es reivindica en la facció més dura i més genèticament anticatalana i intolerant: C’s. Realment han creat una clivella social i jo mateix dubto que em torni a mirar un habitant de Cornellà sense pensar que potser és una persona que estaria a favor que un policia em trenqués el cap si sabés que sóc independentista. Per tant, anem cap a una polarització encara més gran i- ara sí- el somni de l’espanyolisme: la desconfiança entre comunitats

* Precisament la victòria psicològica que els hem donat per la nostra mesquinesa política fa que ara l’unionisme plantegi invents com ara Tabarnia, o comenci una campanya militant a l’estil de l’Ulster unionista. No hi ajuda l’actitud clarament tèbia, quan no directament favorable a l’unionisme de la inefable Ada Colau i els amics de Podem. No lluitar contra ella des d’un començament i no haver donat suport a un govern nacionalista a Barcelona ha estat un gran error dels 3 partits independentistes.

* Els moments passen: l’1O, 10O, 27O teníem el control i la disposició i mobilització de la gent. Podem assolir el mateix nivell ara, amb les institucions intervingudes i desmuntades, sota l’escrutini- que es produirà- de l’estat espanyol, amb una causa general, processaments a diari, més presos polítics, etc ? Si és que sí, com ho farem ?

* Des del mateix moment que es va renunciar a desplegar la República i es va anar a les eleccions imposades, hem entrat en seguir el seu joc. Això vol dir coses tan trivials com votar el president o presidenta del Parlament, o el President/a de la Generalitat. Però m’agradaria recordar que som 70 – 9 = 61 a efectes pràctics (o 70 – 7 = 63 en el millor dels casos), perquè si jo fos Espanya, al marge que m’agradi o no, ni de broma deixaria que cap dels presoners polítics que són ara a la presó anés fora per votar. Com a molt per prendre possessió i que no em diguin que no ho deixo fer, però no per votar. I tampoc no podem comptar amb els que són a lexili. En tot cas no tenim majoria absoluta ni en un ni en l’altre cas. No ja per escollir President de la Generalitat, sinó la presidència del Parlament.

Només dues possibles solucions: que renunciïn als escons els exiliats i empresonats, amb la qual cosa trenquem el fil de la legitimitat, o comptar amb el suport o abstenció dels comuns, cosa que ens porta altra volta a la via morta. Perquè els reis del “ni endavant ni endarrera” són ells. Panorama complicat.

* Queda clar que Europa és molt valenta amb Polònia (quina paradoxa), però gens amb Espanya, a qui li riuen totes les gràcies. Ens agradi o no M. Rajoy té un sòlid suport entre els que tallen el bacallà. I el continuarà tenint mentre no li resultem un problema a Europa. I per això calen mobilitzacions i tornem al que havia explicat abans. Podem assolir-les en aquest clima de caça de bruixes i de control que han aconseguit desplegar ? Anomenar les pacífiques manifestacions de l’11S com a rebel·lió va en aquest sentit.

El 21D tots els votants independentistes ens vàrem mobilitzar. És evident. Però no crec que cap de nosaltres hi anés amb il·lusió ni pensant que podíem tirar endavant de la mateixa manera que s’havia fet fins l’1O.

Es va votar pensant que l’alternativa a la desmobilització era molt pitjor. Si amb les seves urpes han fet tot el que han fet en 1 mes i mig, imagimen què podrien fer, com podrien deixar l’escola, la policia, els mitjans públics, l’equilibri territorial, l’ajut a les persones, la societat civil i les seves institucions… en 4 anys de govern Arrimadas/Iceta/Albiol. Aquesta va ser, crec jo, la gran força que va fer sortir els votants al carrer, no altra.

Per tant, farem una via lenta o desplegarem la República ? Jo crec que si seguim pels camins assenyalats pel gobierno, i de moment anem per aquí, estem condemnats a anys i anys (potser una generació) d’inanició autonomista, d’humiliacions, atacs, recentralitzacions, que faran semblar l’estatut retallat del 2010 com la fita a assolir. L’única alternativa seria la mobilització popular, la confrontació pacífica, que no se si podem aconseguir. Ah, i intentar guanyar per la nostra causa aquests mateixos ciutadans que ara no dubten en donar suport als de les porres i les pistoles.

Ramon Roca
Ramon Roca
27.12.2017  ·  07:22

Sobre la “denuncia internacional” que indiqueu, crec que hi ha un concepte sobre el que hauríem de posar tota la força de la repetició i de la construcció argumental: el de “Inquisició espanyola”. Tot el mon occidental té aquest concepte culturalment interioritzat: l’estudien a les escoles, al centre d’Europa (Flandes, els Països Baixos, etc.) el van patir a la seva pell, les pel•lícules de Hollywood l’il•lustren i la literatura (p. ex., Dostoievski: un capítol sencer, titulat “El gran inquisidor”, forma part d’Els germans Karamàzov ) el repeteix mil vegades. On trobarem un concepte més contundent i de comunicació més senzilla al món occidental?

Marcel Pena
Marcel Pena
27.12.2017  ·  07:41

Quan teníem les respostes ens canviaren les preguntes…

Manel Pladevall
Manel Pladevall
27.12.2017  ·  07:42

Cap clar és reconèixer que cal seguir apostant per un referèndum amb garanties perquè aquest cop tampoc podem dir que hem passat del 50%. Els unionistes tampoc és clar. No està clar que representa el vot a Podem. No es pot ignorar la divisió del país i cal eixamplar la base social. De què ens servirà la pressa sinó tenim força per oposar-nos a la repressió? Perquè va fracassar la segona vaga general? La prioritat ha de ser treure la gent de la presó i abolir els efectes del 155.

Albert Miret
Albert Miret
27.12.2017  ·  08:23

Dona la sensació que el govern Rajoy ha arribat al final de la seva carrera. Va ser ell qui va posar les tauletes per a fer signar l’odi contra els catalans. Ha sigut ell qui ha deixat créixer els escamots dels neo-nazis perquè ens vinguessin a terroritzar. Ha sigut ell que ha deixat anar als policies nacionals i els guàrdies civils a apallissar-nos sense pietat, encara que això li costés el poc prestigi democràtic que tenia al món, mentre votàvem pacíficament un referèndum absolutament legal. També ha estat ell qui, juntament amb el seu rei i el mediocre i president de la UE qui ens ha estat amenaçant dels pitjors mals matí, tarda i nit (sense tenir en compte que amenaçar un poble és un delicte castigat amb presó) I també ha sigut ell que d’una forma totalment il·legal ha destruït la nostra Generalitat, ha empresonat i ha forçat a anar a l’exili sense cap motiu demostrat als nostres dirigents. Ara, quan ja no té ni la més mínima credibilitat de la seva capacitat política en el món, quan ja només li queda la possibilitat d’una ocupació directa per part d’un exèrcit que ja no depèn d’ell sinó de l’OTAN, ara té els sants collons de dir-nos que cal concòrdia, serenitat i bona lletra.

Aquest home està ofegat. S’ha cremat i ha cremat tot el que tenia a l’abast. Per molt que la UE el protegeixi, Europa no vol dissimular més les animalades i la incapacitat d’aquest home erràtic que ha destruït Espanya en vuit anys. A partir de l’1 de gener ja no el deixaran endeutar més que la meitat del que estava permès fins ara, i la situació serà impossible, com impossible serà -si no és que ha perdut totalment l’oremus- que continuï simulant que governa el país. L’ha abandonat en Moragas, el seu assessor més proper, la Soraya ha desaparegut del mapa i deu estar en “busca y captura”. Ara ja és una nosa pel mateix PP. Tot porta a pensar que només li queda dimitir i esperar que els espanyols l’oblidin aviat. Esperem que vagi rapidet, que no tingui temps de destruïr res més, si pot ser.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
27.12.2017  ·  08:34

Malgrat el despilfarro de Caixabank i el OPUS-DEI en forrar d’or a Ciudadanos salvajes de España, han perdut el Faine y sus genocidas.
Ara cal saber la llista de les empreses genocides que han fugit i fer el boicot total, per que sapiguen que ho ets català o ets un traidor com el Faine.
España ha actuat com si Catalunya fos una colònia i tractar als catalans com esclaus purs i durs, amb un 155 que ha anul.lat la democracia a Catalunya com als temps feliços del terrorista franco amb el seu exercit, justicia i funcionaris franquistes.
Cal actuar contra les crostes espanyolistes residents a Catalunya sense por i donant informació als catalans

Enric Pladevall
Enric Pladevall
27.12.2017  ·  08:46

http://ara.cat/_7312b96d?s=e#.WkIK7P4s3zI.gmail
Imprescindible article de Borja de Riquer. El comparteixo gairebé del tot, exceptuant quan es refereix a l’1 O de fiasco. Però ve al cas amb la seguretat que avui, el Vicenç ens diu que aprenem l’accelerador. I aquí comparteixo la reflexió del meu germà sobre aquest 50% que fins i tot el 27 S va acceptar que no l’havíem assolit.
Sóc de l’opinió, que ens falten 300.000 vots i que poden aconseguir dels comuns, dels C,s del PSC i d’allà on sigui.
Com podem apretar Vicenç l’accelerador? amb quines estructures d’estat, … al carrer? més Piolins + 155. ? Amb una vaga general indefinida que només aguantarà el 47% (?) Quants dies aguantarem?. Si m’ho explica igual li faré cas. Peró veig que de moment tenim prioritats. Fer fora els 155 recuperar les institucions. Constituí el Parlament, formar govern, sembla que amb això no serà tant fàcil.

Enric Pladevall
Enric Pladevall
27.12.2017  ·  08:50

Oblida’t referència al presos. Això és el més prioritari.

Blanca Anguera
Blanca Anguera
27.12.2017  ·  09:10

Plenament d’acord amb Ramon Roca de utilitzar el concepte de “Inquisició espanyola” perquè te molta força i ocupa l’inconscient col-lectiu. Va durar tants segles i les seves barbaritats van ser tant cruels que ha quedat inscrit no sols a la història, també a la pintura, l’escriptura i el cinema, només cal recordar “Intolerància” de Carl Dreyer. El concepte expressa avui el “a por ellos”-

Pep Agulló
Pep Agulló
27.12.2017  ·  09:29

La victòria immensa del 21-D ha estat de pura supervivència pel republicanisme. l’Estat està en un cert estat de xoc i seria el moment clavar-li l’estaca. Però per això cal audàcia i determinació, la qual cosa ara no tenim perquè la repressió també ens ha tocat. Hi han moltes incerteses sobre el què fer ara, però ho són en el marc de la victòria, no oblidem, tornem a tenir la iniciativa encara que ho veiem tot molt difícil.
—primer de tot: gestionar la unitat d’objectius i de forces formant un govern de concentració nacional de JxC, ERC i CUP, i assegurar-ne la seva constitució parlamentària sense més herois a la presó (President).
–L’autonomia ha desaparegut del mapa polític i no tornarà. La repressió a través dels tribunals augmentarà indiscriminadament entre la ciutadania i selectivament dins els partits per fomentar la divisió; i l’Estat no deixarà ja el control de les finances i dels mossos. Escenificaran cara a Europa la farsa d’una retirada política del 155 per part d’en Rajoy, mentre la justícia, diran cínicament , que actua independenment. Tot lligat.
— Per tant la única lluita serà per implementar la República, contra el 155, per la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats coma primera fita. Ni volen podríem tornar a l’autonomia. S’hauran de pactar, això sí, els ritmes i els objectius.
— Més que apretar l’eccelerador fóra bó assestar un cop a l’Estat, que vé a ser el mateix però és més gràfic de que nosaltres tenim el relat de la confrontació.
–I els republicans, escampem la boira d’unes eleccions il·legals ja guanyades, esbargiu que si només un 47%…, que si un referèndum pactat…, etc. etc. No ens rebajem en el pessimisme de l’incertesa. Anem per feina. República!
L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
27.12.2017  ·  09:57

És ben veritat Vicent.
Una heroïcitat després de suportat “la prova d’estrès més salvatge que s’hagi dissenyat a Europa contra un moviment des del final de la guerra mundial” (Paraules d’Eduard Voltas)

Eren unes eleccions dissenyades per fer-nos desaparèixer en las que no vam poder ni denunciar molts fets condemnables en una societat lliure sense la corrupció granítica que ens ofega.

I vam guanyar!! I vam guanyar encara que Arrimadas i el ministre Zoido ens volen fer creure que perdem votants.

Llorenç Marquès
Llorenç Marquès
27.12.2017  ·  10:02

Disculpeu-me, però jo hi veig quatre perills per culminar la República Catalana,…
1er_ El català independentista majoritàriament, vol i dol, ens fa por el cos a cos.
2on_ Ho volem de franc i sense cap mort o víctima.
3er_No tenim cap grup civil voluntari o no, organitzat per controlar el territori, i las administacións.
4art_ Els que han gastat una fortuna en apoderar-se del govern de Catalunya i no ho han aconseguit, C,s i PP,….ara ja posen en marxa lo que va dir J Mª Aznar, intentar trencar Catalunya amb la operació Tabarnia.
Ho sento, se que no agrada, però sense força, -nostre o llogada- no ens treurem de sobre aquest mal son espanyol. Podeu fer tantes voltes com volgueu, volta el mon, i torna al Born.

Sergi Pasqual
Sergi Pasqual
27.12.2017  ·  10:15

Penso que el PP continua tenint majoria absoluta al Senat i la complicitat absoluta de PSOE i Cs i per tant no els costaria gens tornar a aplicar l’article 155 en una segona ocasió (i en ocasions posteriors si calgués).

En aquest joc de “jo guanyo les eleccions, aviam si tu goses aplicar l’article 155” juguem amb un cert desavantatge: guanyar eleccions és difícil perquè es fa contra tot el poder d’influència de l’estat, en canvi aplicar l’article 155 és molt fàcil, perquè només depèn de la majoria absoluta del nacionalisme espanyol al Senat espanyol. Hauríem de mirar de no repetir aquest joc de manera indefinida, perquè el risc de perdre és evident.

Aquest cop, però, hem guanyat i el meu sentiment és equiparable al dels protagonistes d’una pel·lícula d’acció que comproven que només els queda una última bala per a la següent escena, i llavors un d’ells diu a l’altre: “let’s make it count” (“que aquesta sigui la bona”, en una traducció bastant lliure).

Hem obtingut una gran victòria, però podria ser l’última. Per tant, fem que sigui la bona. Cosa que implica actuar amb intel·ligència i amb pensament estratègic.

Un últim pensament: en democràcia governa la majoria, però es respecta la minoria. Quan la minoria és del 44% i s’oposa visceralment a unes mesures que proposa la majoria del 48%, demanar “gas a fons” em sembla una frivolitat.

No vull acabar amb un to negatiu. Hem guanyat les eleccions i per tant tenim marge per a pensar una nova estratègia, millor que la que ens ha conduït a aquest cul-de-sac. Fem-ho.

Llorenç Marquès
Llorenç Marquès
27.12.2017  ·  10:28

Seria molt bo recordar al PDECat, que fa fàstic de la mà estesa de la CUP per implicar-se en un govern, que qui ha guanyat a sigut JuntsXCatalunya, on hi ha gent molt diversa, el PDECat mai hauria tingut tants de vots, per tant que no comenci la Sra. Pascal a dir lo que no toca, el nostre President es Carles Puigdemont, si pot prendre possessió del càrrec, i de no poder, o te de ser Oriol Junqueres, i aixì per estricta correlaciò de càrrecs en el govern legitim del 27-S. Lo pitjor que podriem fer ara -i volen el unionistes- es entrar en una guerra carlina, entre carlins i oriolistes,….i a fe de Deu que ja hi ha qui ho esta fomentant a la xarxa.

eva salas
eva salas
27.12.2017  ·  10:49

Només fem que mirar-nos el melic. Per què no aprenem una mica i passem d’estadi? No volen que ens trenquem? Doncs treballem perquè es trenquin ells a tort i a dret; ja que no podem separar-nos nosaltres provoquem que es separin ells; debilitem-los fins a que sigui necessària la nostra independència; treballem incansables per enverinar les seves aliances, els seus falsos programes, les seves paraules, les seves accions, les seves politiqes.. ja que no podem legislar ni fer política dediquem-nos a desfer el que ells facin amb estratègia, com a única fita. Deixem de lamentar-nos, organitzem-nos, deixem de criticar el que fan i comencem a parlar paraules que els trenquin.

eva salas
eva salas
27.12.2017  ·  11:06

La guerra entre PP i C’s en les pròximes espanyoles s’endurà molts milions. Hauriem de conformar un Govern potent per tal que la crisi espanyola que vé no ens arrossegui, un Govern independent aliè a aquestes pugnes que inverteixi els diners en endreçar casa nostra i assegurar la qualitat de vida de tota la ciutadania. La independència caurà pel seu propi pes si ens constituïm forts i Governem. La feina està feta. Just do it.

Andreu Sancho
Andreu Sancho
27.12.2017  ·  11:30

Endavant amb la República! Però compte, que a l’altre banda no s’estaràn quiets. I no cal donar-lis totes les pistes!

Joan Santanach
Joan Santanach
27.12.2017  ·  12:12

Acabo de llegir a l’editorial i m’he adonat que és el mateix que penso jo. Just passat Reis, haurien de comenár a succeir-se un seguit d’accions amb la intenció de mantenir la mobilització ciutadana i d’anar afectant la ja malmesa economia espanyola sense que la catalana se’n ressenti gaire. La clau són els diners.
I evitar de totes, totes, les lluites entre nosaltres amb un goven d’unitat. Si es comprova que els electes exiliats, empresonats o imputats poden dificultar victòries parlamentàries, és convenient que renunciïn a l’escó (per trist que sigui) i siguin substituïts pels següents de les llistes.

Josep M Armengou
Josep M Armengou
27.12.2017  ·  12:26

Prou d’acord amb l’editorial, director.
Hi ha un oceà de dignitat que ens amara. Tenim presos que hem de treure de seguida de la presó. Exiliats que han de tornar. Una Causa General que hem d’aturar sens falta. És insuportable.
El més difícil però, per mi, és que els nostres representants tinguin l’altura de mires per encara aquesta nova situació, per no tancar-se al Parlament, on l’endogàmia se’ls menja. Per no xerrar més del compte. En el moment més difícil, però ho han de fer .Ens ho mereixem plegats.
Els demano que practiquin una conversa oberta en tres cercles simultanis: el de les tres forces netament republicanes, incloent-hi immediatament el Comuns, eixamplant (només després) la prospecció als socialistes i sondejant (només després) els punts d’acord bàsic amb els “ciutadans”.
Voldria pensar que la Mesa del Parlament serà capaç de fer de pressa aquesta primera labor.
Poques coses hauran de ser com a l’etapa anterior, en aquesta lluita aferrissada contra la Inquisició (ja s’ha dit i ho comparteixo) que ens oprimeix ferotgement.
No ens encaterinem en els noms (Catalanes, ¡¡ os pierde la estética !!), anem al fons de les coses.
Llibertat presos polítics !!

Josep-Anton Monfort
Josep-Anton Monfort
27.12.2017  ·  12:31

voldria fer una acotació sobre la manera que tenim de comptar els resultats. Diem normalment que el bloc independentista ha tret un 47,49% i el bloc del 155 un 43,49%. Per tant, som majoria. Crec, en canvi, que hauríem de començar a admetre que els Comuns cal comptarlos dins del bloc unionista. Segur que entre el seus militatnts n’hi ha d’independentistes, però aquests ja han pogut (alguns ho han fet) votar per un partit independentista. En canvi, els liders dels Comuns-Podemos s’han expressat clarament contra la independència, i només cal escoltar el que han dit recentment la Carolina Bescansa, Monedero, Colau o Errejón. Per tant, el bloc unionista ha tret un 50,94%, tot i que no podrà formar govern perquè els comuns, segons diuen, no volen investir Arrimadas. És molt possible que el vot de Ciudadanos estigui inflat degut a les condicions desiguals de la campanya i a una reacció patriòtica, però el 21-D els resultats han estat aquests. Tenim feina.

Tomàs Mulet
Tomàs Mulet
27.12.2017  ·  12:42

Tot i que els resultats del 21D son clarament desfavorables als unionistes, o potser per això, aquests han tornat a prémer l’accelerador, aprofitant que de moment segueix el 155.

Al costat independentista, les ganes d’avançar fan que cadascú pensi com ho faria i digui la seva tot i que nigú coneix ben bé con és el camí.
Segueixo volent creure que totes les forces aniràn a una, tot i que cada dia veig algun comentari que parla de la picabaralla orquestrada per ERC.

Es que encara no han entès el missatge del 21D?
Es que no s’adonen que s’els veu l’egoïsme de partit?
Em sorprèn que algú de dins mateix no sigui capaç d’alçar la veu i aturar aquesta guerra freda.
Si la cosa ensopega gràcies a la falta d’unió, aquesta societat disposada a tót, no els ho perdonarà mai.

Si no son capaços d’actuar com cal per dignitat i alçada de mires, que ho facin per la por a rebre un clatellot en la primera oportunitat que tinguem de tornar a votar alguna cosa.

Albert Martín
Albert Martín
27.12.2017  ·  12:42

Ara que s’han marcit els lliris cal que es refacin les estratègies i les tàctiques de tot tipus i en tots els sectors a partir de l’anàlisi del perquè no som independents i del que hem après, incloent en això darrer allò que calgui per quan en futures ocasions en què ja siguem la majoria, els governs dels partits monàrquics intentin tornar a imposar la força sobre la democràcia. Ah! i sobre les teories tabarnícoles, parlar el menys possible o gens.

Joan Ortí
Joan Ortí
27.12.2017  ·  12:47

La situació desprès del 21D és magnifica per capgirar la situació del regim del 78; democràticament hem guanyat i Europa aquesta vegada ho ha de respectar. Però el govern central dels feixistes del PP no volen saber-ne res i continuen aplicant el 155 a tort i dret.
Els que hem guanyat, els independentistes, hem de continuar actuant com un sol bloc, no badem amb tonteries internes. Aquest bloc, però sobretot el poble de Catalunya motor de la revolució, ha de prendre consciencia que la revolució s’ha de concretar amb actes, actitud i decisions concretes.
La mobilització ha de prendre volada i hem de fer passes mes concretes i serioses, tancament de caixes, vaga de fam col·lectiva, boicot massiu a l’agencia tributaria espanyola; calen que les mobilitzacions siguin ja accions emprenedores efectives i eficaces.
Que ningú és pensi que tot ja està resolt, pel fet d’haver guanyat les eleccions, -molt important haver-les guanyat-, però precisament perquè tenim la moral dels vencedors, ara hem de passar a l’acció.
Europa i el mon han de saber, per si dubten, que estem en una mobilització permanent!

Joan Pagès
Joan Pagès
27.12.2017  ·  12:58

I jo em pregunto: es pot exercir el govern des de Bèlgica? Seria una forma perfecta per a denunciar l’anomalia de l’estat espanyol. Més preguntes: es pot reunir el Parlament a Bèlgica? Crec que res no ho impedeix. Més preguntes: aconseguiran J x Cat i ERC deixar de banda les seves diferències? Si entrem de nou en lluita partidista cagada. Més: acceptarà JxCat la presència de la CUP en el nou govern? La CUP té moltes coses per a aportar. Més: aconseguirà finalment ERC encertar en la seva estratègia? (Ho dic com a votant habitual d’ERC, que he deixat de votar-los en les darreres convocatòries perquè malgrat la meva afinitat ideològica no entenc cap a on van). Per exemple: faran feina als barris perifèrics de les grans ciutats, on ja tenen una implantació incipient? S’han de reforçar les locals del Baix Llobregat, Barcelonès, Vallesos, Penedesos, Garraf i Tarragonès i picar pedra. L’independentisme ja va creixent en aquestes comarques, però hauríem d’accelerar el ritme, i això ho ha de fer ERC (i la CUP), i no permetre que per inacció de les esquerres, l’extrema dreta s’emporti l’anomenat “cinturó roig” com fa Marine Lepen a França.

Josep Maria Alcoverro
Josep Maria Alcoverro
27.12.2017  ·  13:12

No havia comentat mai l’editorial, però aquesta vegada em veig obligat a fer-ho per la importància de la qüestió que s’hi planteja per al nostre futur col·lectiu: quina ha de ser l’estratègia del sobiranisme durant la propera legislatura (legislatura autonòmica, no estaria de menys recordar-ho) i la temptació, que s’hi insinua, de tornar a caure en els mateixos errors que es van cometre a l’anterior. Perquè llegeixo l’editorial, i pel títol i la tesi que s’hi defensa, em fa reviure l’enèsima edició de “El dia de la marmota”. Agraeixo al senyor director que, almenys, com ell mateix diu, hagi respectat el parèntesi nadalenc. Sobta aquesta pressa en determinar què ha de fer el nou govern, sense un procés previ d’anàlisi d’allò bo i allò dolent que ha passat d’ençà 2015. I és que, en general, es percep un ambient reticent a realitzar qualsevol procés autocrític que serveixi per a valorar el passat més recent. Sense disposar d’un diagnòstic previ, pretendre establir una estratègia de futur només portarà a cometre els mateixos errors, iguals o semblants.
Únicament, coincideixo en una cosa amb l’editorialista: la victòria el 21-D va ser èpica. Però tornarem a fer trampes al solitari si es plantegen com unes eleccions guanyades en nom de la república. El resultat electoral va ser, bàsicament, el triomf de la dignitat, un vot en contra de la repressió i la humiliació sofertes des de l’aplicació de l’article 155. Francament, no conec ningú que s’hagi manifestat particularment orgullós per la declaració del 28 d’octubre, després de la qual tots els polítics van desaparèixer ràpidament i ni tan sols la bandera espanyola va ser retirada de les institucions públiques, entre moltes altres paradoxes posteriors. Què cal fer a partir d’ara? No conec cap fórmula màgica, per suposat. El primer de tot, insisteixo, seria reflexionar sense apriorismes sobre el passat més proper. A partir d’aquí, hauria de ser possible articular una proposta de mínims, per humil que es pugui considerar, per la defensa d’un referèndum pactat amb l’Estat, la desaparició plena dels efectes del 155 i la llibertat i retorn de les persones represaliades, que sumarien de manera indiscutible i contundent almenys el 55 per cent dels electors catalans. I sí, a curt termini, es tracta de restaurar l’autonomia, perquè l’herència de la IX legislatura és la d’una autonomia no tan sols intervinguda a nivell financer, si no també sobre totes les altres competències de la Generalitat, incloent la policia, el sistema educatiu o els mitjans de comunicació públics, entre altres temes “menors”. En qualsevol cas, el país necessita un sobiranisme amb el cap fred, madur, no un sobiranisme de reaccions adolescents, de rebel sense causa, ni tampoc mereix, per suposat, l’enfrontament partidista intern per l’hegemonia del poder que en el propi editorial es critica. És l’hora de la gent valenta, però aquesta vegada, la valentia no consisteix en guanyar el campionat del radicalisme verbal de cada moment, el qual ja té massa aspirants, si no en com fer avançar de manera efectiva el país en la direcció d’esdevenir subjecte polític, sense calendaris ni maximalismes, cosa que la declaració d’independència, malauradament, no va saber aconseguir.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
27.12.2017  ·  13:33

Mentre amollen perillosos terroristes jihadistes marroquins, apliquen la presó preventiva a pacífics càrrecs electes catalans i la mantenen injustificadament temps i temps. I parlen de concòrdia? Llibertat presos i exiliats polítics!
Mentrestant uns bromistes tabernícoles, amb C de Castella, s’avancen al 28 D per gastar la innocentada. No saben en quin temps viuen o, com són més “xulos” que ningú segueixen Albiol i comencen la vespra?

eva salas
eva salas
27.12.2017  ·  14:18

Per allò dels tabernícoles us suggereixo que llegiu al Sr. Cotarelo.
Pel demés, molt d’acord amb el comentari de Josep Maria Alcoverro.

Josep Salart
Josep Salart
27.12.2017  ·  15:27

Josep Maria Alcoverro, voleu dir que la gent ha votat per restaurar l’autonomía? encara que sigui només un parell de minuts?

Crec que no.

Voleu dir que no seria millor parar el país, per exemple?

Penseu que mai, mai, mai, aquella gent canviarà de pensament. Ells no entenen de diàlegs ni de rés que no sigui saquejar, robar, assassinar i profocar suicidis.

Si no us he entès be, algú ja m’ho farà entendre, però ara toca no parar, no afluixar i no twnir por. I per descomptat ni autonomía ni gaires intromissions dels que mouen els fils en els partits polítics.

Salut companys !!

joaquim peñalver
joaquim peñalver
27.12.2017  ·  15:29

Després de haver vist i llegit l’escrit del sr. Alcoberro ,ben analitzat, els subcriuria totalment la gent del PDCat.L’autonomia és morta.La República ha vingut per quedar-s’hi

Rosa Gispert
Rosa Gispert
27.12.2017  ·  15:51

Molt d’acord amb el sr. Alcoberro i poc amb l’editorial. Segueixo veient molt pensament màgic en els comentaris: alliberar els presoners…però, com ho hem de fer per alliberar els captius si no “els deixen”?. Em sembla fonamental la unió independentista per superar el partidísme, renovació total del govern, inclòs del presisent (amb inclusió d’algú de la CUP no necessariament diputat) i destitució dels càrrecs de l’administració catalana que s’han sotmés al 155. Reinstaurar l’agencia tributaria i creació del banc català.

eva salas
eva salas
27.12.2017  ·  15:57

El que crec que diu el sr. Alcoverro és que no es poden malbaratar més actuacions fins a la definitiva.
Aquest matí Francesc Marc Álvaro es preguntava a Rac1 si el referèndum de l’1O calia.

Jo crec que sí calia, i que cada pas és un pas necessari.
El que em treu de mare és el filtreig amb la fantasia.

Dieu que no hem votat per a una autonomia, i és cert. Però la realitat quina és, quina és la realitat del país? Mentre hi hagi una opció que no s’adscriu ni aquí ni allà, i tan tranquil.la, voldrà dir que estem en una autonomia. Amb els seus col.laboracionistes. I amb els blocs en pugna.

Vejam si seguim cremant munició, fins a la fi de les existències. O si, pel contrari, aconseguim la rendició de l’enemic. La diferència entre una cosa i l’altre és igual a un espai que potser no és “autonomia” però República tampoc és. És l’espai que cal controlar ara.

Victor Serra
Victor Serra
27.12.2017  ·  17:33

Totalment d’acord amb el Sr. Alcoverro. Res de gas a fons. SWEria caure en els mateixos errors. Hem guanyat brillantment les eleccions en una situació impròpia d’una democràcia, però no tenim ni la més mínima autonomia, tenim presos i exiliats polítics i s’està muntant una causa general contra tot l’independentisme. Davant d’això cal unió, recuperar les institucions, i sumar més adhesions que seran absolutament necessàries per seguir endavant amb la República. Però si simplement posem gas a fons sense la força suficient, acabarem per frustrar tots els que tant generosament i persistentment estem lluitatnt per la República.

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
27.12.2017  ·  17:41

Perdó, però no estic d’acord amb el Sr Alcoverro. Mai entro en polèmica, però no hi estic d. Els catalans han donat prou proves de fortalesa i decisió, han resistit físicament i moral. És nostres representants han patit persecució presó i multes.
Hem sobreviscut exitosament a tot això. Recobren la nostra normalitat. La República i la independència ens esperen. Se’ns gira feina, siguem audaços com fins ara. Endavant, no hem de perdre l’ocasió.

Victor Serra
Victor Serra
27.12.2017  ·  17:45

“Conseguir el efecto sin que se note el cuidado” . Ens fan falta menys declaracions solemnes i dies històrics i construir República dia a dia ara que tindrem govern i que podem i hem d’exigir recuperar les institucions. També hem d’aprofitar la guerra PP-Ciudadanos que ve i aprofitar per fer caure el govern espanyol. Hem de ser actius amb això . Potser el PNB ens pot ajudar. I hem d’incorporar l’espai dels Comuns. Ja sé que a molta gent potser no li agrada , però els necessitarem i ells també ens necessiten, perquè l’autoritarisme del bloc del 155 ja s’ha vist i sabem on ens porta.

Josep M Armengou
Josep M Armengou
27.12.2017  ·  18:12

Situació molt ben descrita per Josep Maria Alcoverro.
La manera republicana de fer les coses va per aquesta via.
Gràcies.

Pep Agulló
Pep Agulló
27.12.2017  ·  18:35

Estic francament sorprés de la quantitat d’opinions favorables al comentari d’Alcoverro perquè n’hi ha moltes que contradiuen anteriors comentaris. Alcoverro ha dit: “I sí, a curt termini, es tracta de restaurar l’autonomia,” Claríssim, no hi cap interpretació !!!

P. ex. l’Eva Salas diu: “molt d’acord amb el comentari de Josep Maria Alcoverro.” (14.18) i abans deia: “…Per què no aprenem una mica i passem d’estadi? ” (10.49). Tornar a l’autonomia és passar d’estadi?
Si és una rectificació d’anteriors opinions encara ho puc entendre però…

Daniel Mir
Daniel Mir
27.12.2017  ·  18:42

Molt d’acord. Gas a fondo i a tot drap.
Acabem de guanyar una batalla, una gran batalla. Hi ha qui diu que la “Batalla del Ebre”. D’acord. Ara és el moment de seguir atacant i atacant a fons.
Desprès de perdre una batalla, l’enemic està desconcertat, desmoralitzat i vençut. Ara és quan és més feble i és quan li podem fer més mal. És lo que els militars diuen la persecució del èxit.
Ara és quan tenim d’emprar les millor armes que tinguem i ràpid que, ara, el temps és or.
Crec que les nostres millors armes son la economia i la política. Si més no son les que hem vist que pitjor manegen ells.
Dins de la economia tenim la vaga general, molt potent a llarg termini i atacar i enfonsar la banca, com a més immediat. Atacant la banca ataquem les fonts de finançament dels partits i el cornetí d’ordres de l’Hisenda Pública: el bloqueig dels comptes.
La banca pot semblar massa forta per a ser vençuda però té un punt molt feble i molt assequible, que son els dipòsits. Si tot-hom cancel·la els comptes dels bancs i els posa en caixes cooperatives els pot representar un bon mal de cap. Dos Milions de nòmines poden ser un bon pessic.
L’aspecte polític també sembla interessant. La batalla que acaben de perdre la han perduda els del PPSOE i Podem. Els que es vanten de haver-la guanyat, tot i havent perdut, son els Ciudadanos. O sigui que, ara mateix, al Congreso, hi deu d’haver un merder que no s’aclaren i un bon caldo de cultiu per una moció de censura per a M. Rajoy. I com diuen ells: “A rio revuelto”… i nosaltres, aquí, a lo nostre; refer la República mentre allà es desbudellen entre ells.

eva salas
eva salas
27.12.2017  ·  19:04

PepAgulló: sr. Alcoverro proposa el que proposa per tal d’arribar a ser un país sobirà, si ho he entès bé. I per començar, uns mínims que no serien res més ni res menys que el referèndum pactat. Aprofitar la força guanyada el 21D per aconsegui un referèndum pactat jo hi firmo. I mentrestant recuperar, que és diferent de “tornar” que tu dius, l’autonomia perduda i tot aconseguint sumar. No crec que sigui un pas enrere sinó més aviat mantenir-nos clavats i perseverants en allò que volem.
Seria penós i molt trist perdre. Jo en aquest moment necessito apl.lar a la humilitat si més no la pròpia per no creure que estic allà on no estic i evitar-me una patacada.
Ara, si demà l’Estat erra molt i el nostre Govern demostra tenir suports i fem via m’empassaré amb molt de gust les meves paraules.
Quan demanava passar d’estadi em referia a l’estrategia.

Creus que l’estrategia per cert és com diuen a sota petar la banca?
Jo no vull espantar la bona gent sobiranista que té fills que alimentar. No ho sé. Potser crec en una revolució integral. A tots els nivells. Sense final.
Jo parlava de fer mal, però fer-los mal en les seves debilitats com a antídot als seus atacs que ens fan revoltar-nos penosament mentre llepem ferides..

Ara me n’he d’anar
Una altra estona segui.m

Sergi Guitart
Sergi Guitart
27.12.2017  ·  19:07

Jo em desperto de la resaca de Nadal i m’adono que no hem superat el 50% dels vots encara.. Merda! ens haurem de tornar sentir que no sóm la majoria..

Jo anairia “gas a fons” a per aquest 50% i aniria preparant el terreny per entrar a Europa amb Andorra si es que el tema realment va de l’Europa dels Pobles i les Cultures.

Respecte el Rei d’Espanya, el cap de l’Estat Espanyol, no sé quina mania li teniu, segur que n’hi ha de molts pitjors.. és ell qui probablement tindrà l’última paraula que serà respectada i escoltada i entesa per tots els seus subdits, per alguna cosa és el Rei.. ell en teoria també sap que es viure a l’exili si no méquivoco.. jo aniria a buscar aliances honestes i còmplices i d’admiració i exemple mundial, més que a seguir interntar derrocar el nou imperi europeu.. per molt aticapitalista i just que un intenti ser.. no sé..

Jo sóc independentista “sense manies”, el model Australià em va bé.. olimpiades, mundials, prefix telefònic, codi de barres de productes de pais, etc, etc.. A canvi d’un rei simbolic?? Firmo ara mateix!!!!! Tu no???

JOAN GARCIA
JOAN GARCIA
27.12.2017  ·  22:17

Totalment d’acord amb el pragmatisme del Sr. Alcoberro. El poble ha empes al govern i no al reves, i els que han caigut pel precipici son ells, no nosaltres.
Ens queda fer molta feina parlant de persona a persona amb la gent que ha votat altres opcions per por a la incertesa de la Republica. L’Estat a partir de gener començara la seva fallida econòmica en caiguda lliure i això es un altre pas necessari perquè més persones se sumin a voler fotre el camp, perquè el que els hi farà por serà quedar-se no marxar, Estic d’acord amb Francesc Marc Alvaro, que sense donar explicacions de que els Comuns no compten ni al bandol unionista, es molt dificil de defensar el 47,7% dels vots a nivell internacional. Que no puguis dir que les 3 forces clarament independentistes no han arribat al 50%+1 és un handicap que no es defensara internacionalment
I als politics i alguns activistes se’ls hi van escapant les frases lapidàries amb descuits: al mateix Sr Alcoberro: “Ja hem vist que la via unilateral a curt termini no es possible”. Al Sr Puigdemon: “Penseu que aqui a Bruselles m’hi puc tirar anys” Al Sr Junqueras: ” Les eleccions municiplas del 2019 son molt importants per nosaltres” … ETC…
No tenim ni la determinació ni el moment, el pais està en estat de xoc per l’onada represiva i els politics també.
Ens hem de refer tots per fer cap mes pas, ara mateix esta tothom exhaust i descolocat. El Sr Partal creu que veu el que li agradrai que passes però no pas el que esta passant ara mateix
El cami és més llarg del que ens voleu fer creure alguns.

Carme Martorell
Carme Martorell
27.12.2017  ·  23:02

Estic més d’acord amb el Sr Alcoverro.

Penso que les passes fetes fins ara eren fonamentals. Sense les Diades, sense el 9N, sense l’1O i demès, i sense la dolorosa constatació de la resposta de l’estat espanyol, no hauriem avançat tan ràpidament en la presa de consciència ni en l’empoderament de la nostra gent.

Ara bé, em sembla necessari un enlentiment tàctic, per tal d’eixamplar la base de l’independentisme. Hem d’esdevenir una majoría clara. Com fer-ho? Bé, molts estem disposats a arremangar-nos.
Jo proposo que la gent dels CDR dirigeixi ara les seves energies a fer tasques socials: aquelles que poden acistar-nos a molta de la gent que (sense conéixer-ne l’essència) s’ha deixat portar per la propaganda de C’s. Aquest segment de població castellanoparlant hauria de sentir-nos més pròxims….?els hem d’integrar nosaltres!

Les grans passes, per ser sòlides, requereixen d’un trenat previ, i aquesta feina no la podem obviar. Un país nou no pot fer-se amb la meitat justeta de la població. Aprofitem l’actual període d’impasse per acumular voluntats. De moment, els nostres polítics, que facin la seva feina (renovar i aprofundir en els seus vincles i objectius). Però aquesta revolució republicana nostra vé d’abaix, i les bases de la mateixa encare tenim força feina a fer. Doncs ara… endevant!!

Laura Escorihuela
Laura Escorihuela
27.12.2017  ·  23:54

Molt bona la idea de Ramon Roca de fer servir el concepte “Inquisició espanyola” a l’extranger. Confirmo que fora té molta força amb una anècdota: quan tenia 17 anys -en fa 28, doncs- vaig anar a estudiar als Estats Units. La major part de la gent no sabia situar Espanya en un mapa, però un company de classe (institut) cada matí em deia “Hello, Spanish Inquisition!”. Ningú em va fer mai cap altre referència cultural…

Jaume Bosch
Jaume Bosch
28.12.2017  ·  00:20

Arri unicorn, gas a fons i sense mirar endarrere, me cagum l’òs!

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies