La fiscalia demana d’apartar un pèrit de Laura Borràs d’ultradreta i que va assassinar Yolanda González

La defensa de la presidenta de Junts, Laura Borràs, ha encarregat un informe clau en la causa pels contractes de la Institució de les Lletres Catalanes a un assassí d’extrema dreta, segons que ha avançat eldiario.es i ha pogut confirmar VilaWeb. Emilio Hellín, que ara es fa dir Luis Enrique, era membre de Fuerza Nueva i va ser condemnat a quaranta-tres anys de presó per haver mort a trets l’estudiant basca Yolanda González el 1980.

La fiscalia ha reclamat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que expulsi Hellín de la causa. “Qui ha transgredit la llei i el dret d’aquesta manera no pot ser considerat com a cooperador vàlid en cap acte o efecte de la justícia”, diu l’escrit del ministeri públic que ha revelat eldiario.es. De fet, Hellín ja va ser expulsat d’un judici del cas Taula (2008), que investigava el finançament il·legal del PP valencià.

Gonzalo Boye, advocat de Borràs, ha explicat que va ser ell qui va fer l’encàrrec i que ho va fer per la qualitat del pèrit. Alhora, assegura que Borràs no en sabia res i diu que no hi ha cap fonament legal per a apartar-lo, per les raons que addueix la fiscalia.

Los 2 peritos de causa de @LauraBorras los seleccionamos y contratamos sus abogados, es decisión técnica, son los mejores.
A la Fiscal, que conoce la identidad desde hace 2 años, no le molesta el pasado de uno de los peritos sino las conclusiones a las que llegan #cortinadehumo

— Gonzalo Boye (@boye_g) November 10, 2022

L’assassinat de Yolanda González

Hellín, juntament amb més militants d’extrema dreta, va organitzar el segrest de Yolanda González, que era militant del Partit Socialista dels Treballadors. Fent-se passar per policia, va entrar a casa seva i la va capturar. Més tard, mentre la traslladaven amb cotxe al lloc de l’execució, ell la va interrogar i torturar. Finalment, la va assassinar disparant-li dos trets al cap. A terra, l’estudiant va rebre encara un tret de gràcia d’Ignacio Abad Velázquez.

Durant el judici a l’Audiència espanyola, Hellín va mirar de justificar l’assassinat amb l’excusa que havien confós l’estudiant madrilenya amb un membre d’ETA. El tribunal el va condemnar a quaranta-tres anys per assassinat, violació de domicili, detenció il·legal, dipòsit d’armes de guerra, armes de defensa, municions, tinença d’explosius, falsificació de carnet d’identitat i ús públic d’identitat falsa.

El 1987, aprofitant un permís penitenciari, Hellín va fugir al Paraguai –en aquella època una dictadura militar controlada per Alfredo Stroessner–, on la Interpol el va detenir al cap de dos anys. El 1990 va ser extradit a l’estat espanyol, on va romandre empresonat fins el 1995, quan va rebre el tercer grau. Poc després és quan va registrar el canvi de nom a Luis Enrique.

Quan sortí de la presó, Hellín, que ara exerceix de pèrit, va fer d’assessor del servei de criminalística de la Guàrdia Civil, però també va fer cursos de formació a guàrdies civils, policies espanyols, ertzaines, mossos d’esquadra i funcionaris del Ministeri de Defensa.

Què diu l’informe d’Hellín?

L’objecte de l’informe d’Hellín, que signa conjuntament amb un altre pèrit, són els correus electrònics que els Mossos d’Esquadra van trobar en l’ordinador de l’altre acusat, Isaías Herrero, a qui Borràs va concedir els contractes investigats. Segons els pèrits, els agents van aconseguir els correus sense aval judicial, quan van escorcollar el domicili d’Herrero arran d’una altra causa per falsificació de moneda i tràfic de drogues. Així mateix, el document assegura que no es va respectar la cadena de custòdia dels missatges, de manera que serien una prova il·lícita i, per tant, no s’haurien de tenir en compte durant el judici.