24.10.2023 - 18:23
|
Actualització: 24.10.2023 - 19:06
Luxemburg · Arnau Lleonart (enviat especial)
Finlàndia ha rebut molt positivament el compromís del govern espanyol de demanar un informe financer i jurídic a la Comissió Europea que avaluï el cost que tindria l’oficialitat a la Unió Europea del català, l’èuscar i el gallec, i de presentar una nova proposta de modificació del reglament lingüístic europeu que doni respostes a les inquietuds expressades pels diferents governs europeus. “Els aclariments sobre el procés a seguir han estat molt ben rebuts i agraïm els esforços per a trobar solucions a les preocupacions que molts estats membres han exposat”, ha dit el ministre d’Afers Estrangers finlandès, Anders Adlercreutz, en declaracions a VilaWeb.
Al setembre, Adlercreutz va sorprendre parlant en català en públic i expressant el seu afecte per la cultura catalana, si bé va dir que la proposta era molt verda i que no veien adequat aprovar-la llavors. Avui, ha tornat a mostrar la seva bona predisposició: “Estarem encantats d’estudiar la proposta actualitzada que Espanya ha promès que presentarà, i esperem amb interès les avaluacions de la comissió i la secretaria del Consell.”
Fonts d’altres delegacions europees consultades per VilaWeb també expliquen que han rebut positivament l’anunci que aviat tindrien informes i documentació sobre els quals treballar, atès que fins ara tot havia quedat en converses. Fonts de Suècia, que d’un inici va encapçalar amb Finlàndia les reticències a l’oficialitat, expliquen que, a més de l’informe financer que ha promès el govern espanyol, han demanat una avaluació de l’impacte que tindria l’oficialitat dels idiomes, una petició que també han fet més governs. “Esperem amb interès l’informe de la presidència espanyola i esperem veure aviat una avaluació d’impacte”, diuen les mateixes fonts.
“Txèquia està disposada a continuar les converses, però necessitem tenir alguna cosa a les mans”, assenyalen fonts de la delegació txeca, que també ha demanat un dictamen del servei jurídic del Consell de la Unió Europea sobre les repercussions que tindria l’oficialitat. “D’ençà de setembre no hem vist cap document nou de la presidència espanyola, i necessitem un document per escrit per a poder avaluar totes les repercussions d’allò que es demana. És a dir, en termes de pressupost i també dels precedents que crearia”, exposen.
Bulgària també “espera amb interès una anàlisi jurídica i financera de la Comissió Europea i del servei jurídic del consell sobre el cost del projecte de la sol·licitud”, diuen fonts de la delegació, que afegeixen una mostra d’empatia a les reivindicacions lingüístiques que hi ha sobre la taula: “Apreciem i entenem la proposta espanyola, i respectem plenament les explicacions recents.”
Xipre, a favor de l’oficialitat
De fet, el ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, ha considerat molt positiu que durant la reunió alguns governs hagin intervingut en la discussió per anunciar el seu suport a l’oficialitat. Segons que ha pogut saber VilaWeb, un dels països que ja està d’acord a aprovar la proposta de l’oficialitat és Xipre, que se situa en la banda del sí de setembre ençà.
El cas de Xipre és particularment interessant, perquè s’hi parla grec –oficial a la Unió Europea des que hi va entrar Grècia– però a l’illa també és oficial el turc. De fet, és un dels altres pocs idiomes que és oficial en un estat membre però que no és llengua oficial de la Unió Europea.
Xipre no és l’únic país que ja s’ha mostrat favorable a l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec. Abans de la reunió del setembre, el ministre d’Afers Europeus i Estrangers d’Eslovènia, Marko Štucin, va expressar el seu suport: “Eslovènia és un dels estats membres més petits, l’eslovè el parlen vora dos milions de persones. Entenem el desig de tothom que parla un idioma reconegut oficialment per un estat membre de voler que sigui també llengua oficial a la Unió Europea.”
La nova proposta del govern espanyol
Durant la reunió no s’han bescanviat documents, però Albares ha promès que aviat els en faria arribar. Ha fet saber que dimarts passat van demanar a la Comissió Europea informes jurídics i financers sobre la repercussió econòmica i material que tindria l’oficialitat, una despesa que ja va avançar que assumiria el govern espanyol. L’anunci ha sorprès perquè després de la reunió del setembre Albares ja va dir que demanarien els informes tècnics necessaris, però ha hagut de passar un mes perquè ho activessin.
D’una altra banda, també ha presentat una novetat per a tranquil·litzar els governs que temen un efecte dòmino si obren la porta a l’oficialitat a més d’un idioma per estat membre. La clau que tanqui el pany serà que la reforma justificarà l’oficialitat per una colla de condicions tan restrictives que, a la pràctica, només compleixen el català, l’èuscar i el gallec. “La reforma indicarà que es produeix només en el cas espanyol per l’estatus que tenen els nostres idiomes dins el nostre ordenament constitucional, perquè ja es fan servir en el parlament espanyol, perquè ja tenen acords administratius que en regeixen l’ús a la Unió Europea des de fa dècades i perquè ho finançarà íntegrament Espanya”, ha dit. A més, en el text de la reforma s’exposarà que, per a assolir l’oficialitat, també s’hauran d’haver dipositat còpies certificades en aquestes llengües dels tractats davant el Consell de la Unió Europea.
A banda, Albares ha tornat a insistir en la potència d’aquestes llengües, particularment la catalana, que ha repetit que és parlada per més de deu milions de persones. Més que no pas els idiomes d’alguns dels governs que han participat en la reunió.
