Albares afirma que cap estat no s’oposa a l’oficialitat del català malgrat el rebuig de Letònia

VilaWeb
Arnau Lleonart
24.10.2023 - 11:51
Actualització: 24.10.2023 - 18:33

Luxemburg · Arnau Lleonart (enviat especial)

 

El ministre d’Afers estrangers espanyol, José Manuel Albares, diu que no tan sols no hi ha cap govern europeu en contra de l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec –cosa que considera que fa avançar la proposta amb naturalitat–, sinó que, a més, en la reunió d’avui hi ha hagut estats que han pres la paraula per a manifestar-hi el suport, que ha destacat com un fet molt singular i positiu. Abans de la reunió, el ministre d’Afers estrangers de Letònia, Krišjānis Kariņš, ha dit que el seu govern no veu prioritària l’oficialitat dels tres idiomes i que ara no és moment de fer-ho. Així i tot, Albares ha remarcat que dins la sala no hi ha hagut cap oposició a la proposta per a avançar cap a l’oficialitat. Tampoc no ha donat cap data per a la possible aprovació, sinó que ha dit que el següent pas és reformular la proposta de reforma incorporant-hi les respostes als dubtes suscitats pels altres governs.

Albares ha dit que dimarts passat van demanar informes jurídics i financers sobre l’impacte econòmic i material que tindria l’oficialitat, que en tot cas serien pagats per l’estat espanyol. Ha assenyalat que fa dues dècades que l’estat espanyol té acords administratius amb institucions europees en què s’utilitzan el català, l’èuscar i el gallec, com la traducció dels tractats, i que també ho ha pagat històricament el govern espanyol. No ha dit quant calculen que costaria incloure el català, l’èuscar i el gallec com a llengües oficials, però sí que les estimacions que tenen és que seria una xifra “perfectament assumible”.

També ha dit que la proposta de reforma exposarà una colla de condicions que, a la pràctica, només compleixen el català, l’èuscar i el gallec; és una manera de tranquil·litzar els altres governs davant d’un possible efecte dòmino, és a dir, s’impediria que més comunitats lingüístiques poguessin accedir a l’oficialitat si l’estat membre no ho demana. “La reforma indicarà que es produeix només en el cas espanyol per l’estatus que tenen els nostres idiomes dins el nostre ordenament constitucional, perquè ja es fan servir en el parlament espanyol, perquè ja tenen acords administratius que en regeixen l’ús a la Unió Europea des de fa dècades i perquè ho finançarà íntegrament Espanya”, ha dit. A més, la reforma exposarà que, per a assolir l’oficialitat, també s’hauran d’haver dipositat còpies certificades en aquestes llengües dels tractats davant el Consell de la Unió Europea.

“Tot aquest grup de condicions només el compleixen a la Unió Europea les llengües cooficials espanyoles”, ha dit. I ha afegit que ha fet saber que no serà difícil trobar traductors i intèrprets perquè són idiomes sòlids i amb milions de parlants. Ha citat el cas del català, i ha insistit que, amb més de deu milions de parlants, en té més que llengües que avui ja són oficials a la Unió Europea.

Per tot plegat, ha anunciat que havien conclòs que el govern espanyol faria arribar als altres executius una nova proposta que inclogués formalment aquestes qüestions: “Es tracta de consagrar l’especificitat d’Espanya per les condicions que reuneixen el català, l’èuscar i el gallec, i que les converteix en un cas únic a la Unió Europea. A més del finançament per part d’Espanya.”

Després de la reunió anterior, Albares va fer saber que havia proposat als governs europeus de prioritzar la implantació del català per davant de l’èuscar i el gallec. Segons que ha dit, avui no hi ha hagut avanços respecte d’aquest punt, però ha precisat que això no voldria dir deixar per més endavant l’aprovació de l’oficialitat de l’èuscar i el gallec, sinó només la seva aplicació.

Avui no era previst que es prengués cap decisió, sinó que Espanya actualitzés la proposta incloent-hi les respostes dels dubtes expressats al setembre pels altres governs europeus. La pròxima oportunitat per a votar l’oficialitat és el 15 de novembre, a Brussel·les, que serà l’última reunió del Consell d’Afers Generals de la Unió Europea abans de la convocatòria de noves eleccions espanyoles si no s’ha investit cap president del govern.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor