Fe Fernández: “Tothom es veu amb cor de qüestionar la literatura, però ningú qüestiona el temari de ciències”

Fe Fernández (Granollers, 1975) fa disset anys que va obrir la llibreria l’Espolsada, a les Franqueses del Vallès, una llibreria de referència al país. Arran de l’anunci del Departament d’Educació d’eliminar les lectures compartides comunes a batxillerat, Fe Fernández ha publicat un vídeo a Instagram en què resumeix i denuncia alguns dels problemes vinculats a aquesta decisió i les conseqüències –les pèrdues– que pot tenir. És una de les reaccions més intenses i inspirades que hi ha hagut. Perquè la reacció general contra aquesta decisió i lamentant-la ha estat notable en el sector literari i cultural.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by L’Espolsada Llibres (@espolsada)

Arran d’aquesta reacció, el secretari de Transformació Educativa de la Generalitat, Ignasi Garcia Plata, va fer unes declaracions recollides per l’ACN en què assegurava: “El canvi en l’ensenyament de literatura a batxillerat a partir de l’any vinent, que implica que no hi hagi unes lectures obligatòries concretes a les PAU, es fa perquè els joves tinguin una actitud favorable envers la literatura i fomentar l’anàlisi i l’ensenyament per competències.”

I Joan Cuevas, director d’Innovació Educativa, Digitalització i Currículum, deia a la xarxa X: “1. El canvi per al curs vinent és que en lloc d’haver-hi unes lectures concretes, hi haurà llistes més amplies. Els centres tindran autonomia per a seleccionar les obres o per a fer nous itineraris. Les lectures obligatòries no desapareixen, passaran a ser escollides pels centres. 2. Les PAU deixaran de tenir preguntes memorístiques sobre lectures. En canvi, plantejaran fragments d’altres obres sobre els quals s’hauran de relacionar les dues lectures mínimes: establint relacions, comparant temes, recursos i èpoques, interpretant, argumentant críticament. 4. Aquesta manera de treballar obres literàries en proves d’accés a la universitat no és nova. Ja es fa en altres països i permeten de treballar els aspectes febles a PISA: relacionar obres per temes/cànons/èpoques, interpretar les obres, o argumentar i desenvolupar pensament crític. 5. S’ha generat un fals dilema entre lectures obligatòries o no. El canvi continua estipulant que cal treballar dues obres com a mínim. El punt clau és com treballar aquestes obres i com es pot millorar la manera d’avaluar de les PAU.”

Hem demanat a Fe Fernández que vagi una mica més enllà en la reflexió de què implica deixar sense lectures de literatura catalana compartides comunes al batxillerat, tal com ha anunciat el departament.

—Potser el primer error de base és el fet de parlar de “lectures obligatòries” i no pas de “lectures comunes”? D’obviar el fet que unes lectures compartides canòniques signifiquen igualar tothom en el coneixement de la literatura catalana i que això és compartir una cultura?
—És que l’escola té una funció democratitzadora en molts sentits. D’aquí també la importància de les biblioteques escolars. Però en un batxillerat, que ja no parlem d’ensenyament obligatori, sinó que són estudiants que es formen perquè tenen inquietuds per anar a la universitat, si aquí ho anem rebaixant tot… En Joan Cuevas deia per Twitter que ho havíem entès tot malament, que, com a mínim, llegiran dos llibres. I jo em pregunto: què vol dir que llegiran dos llibres? Això ve de molt lluny, i aquesta acció és un despropòsit més, perquè s’han anat carregant les humanitats al batxillerat. Ho han fet amb la filosofia, per exemple. Com que és un despropòsit general, aquest fet d’ara n’és la cirereta. És no entendre què és la literatura i què fa. I a més, la literatura s’ha d’ensenyar. Perquè la literatura ensenya després a pensar, ensenya a construir-te com a persona. Va molt més enllà de llegir un llibre. Però que s’hagin d’explicar aquestes coses…

—El context tampoc no afavoreix. En un temps en què prevalen les pantalles, la literatura entre els joves va de baixa. La cultura digital també bandeja els llibres.
—Ja ho hem vist. Però, a més, l’altre dia es donaven a conèixer les dades de les proves d’accés a les facultats de magisteri, i deien que un 43% no superava determinades proves. Tota aquesta gent que no passa aquestes proves és fruit d’una educació de fa molts anys, que ha anat arraconant les humanitats de la vida. Donen autonomia als centres, però els centres estan com estan. De professors de secundària que hagin estudiat filologia, n’hi ha poquíssims. Hi ha molts professors que fan classes de català sense una formació literària, sense esperit literari constructiu, d’encomanar, de compartir. Si tornem a dependre de les bones voluntats, que això ja passa amb les biblioteques escolars, no democratitzem la literatura. Perquè depens de la bona voluntat del centre o dels recursos d’un centre o de la importància que un centre doni a la literatura. Però si et trobes amb un centre que és supertecnològic, que només li interessen les pantalles digitals, què passarà? Jo tinc clients a la llibreria que són professors que ja feien aquest tipus de lectures, que a banda de les que tocaven, n’oferien d’altres a batxillerat per a motivar la lectura. Ara, també n’he sentit molts que diuen: mentre llegeixin, m’és igual, que portin el que vulguin de casa. Però així, què construïm? Què ensenyem? Què eduquem? Perquè la literatura s’ha d’ensenyar, també. Als éssers humans ens encanta que ens expliquin històries, això ho tenim claríssim, però després el que la literatura fa en nosaltres és una cosa que te l’han d’explicar.

—Això d’ensenyar el que fa la literatura, voleu dir que ho tenen present al Departament d’Educació?
—La cosa que em molesta més és que jo, que vaig fer lletres pures, vaig tenir uns coneixements de ciències. Vaig fer trigonometria, vaig fer derivades, la taula periòdica… Ningú qüestiona que s’ha d’estudiar la taula periòdica. Aleshores, per què es qüestiona el coneixement de les humanitats? Per què tothom es veu amb cor de dir que han de saltar les lectures? No ho entenc.

—Aquesta decisió té a veure amb el canvi en l’ensenyament per competències.
—Jo necessito que m’expliquin quines competències. Fer els estudiants competents en literatura? No ho entenc. A més, amb aquest canvi, a batxillerat, si no has tingut una formació prèvia, com t’arribarà aquest coneixement, per gràcia divina? I, si d’una cosa anem faltats a la societat, és de les humanitats! Cada cop anem més a la concreció i tenim més especialistes en una cosa concreta i menys en el global. Per exemple, els grans arquitectes sempre han estat persones molt formades culturalment. Es nota molt qui fa un edifici d’una manera i qui el fa d’una altra. Hi havia metges que eren persones cultes i a més, metges, o qui sigui. La base humanística hi ha de ser, perquè és allò que et diferencia.

—Les humanitats són l’element diferencial en la societat?
—És clar. A més, la literatura ens ajuda a entendre’ns com a persones i a entendre’ns com a societat. A la llibreria tinc un cartell que fa molt de temps va editar Club Editor que diu: “Si vols entendre el món, llegeix ficció”. I la literatura permet d’entendre’t a tu i conformar-te. Ara acabo de llegir un llibre publicat per Periscopi que es diu La colònia, d’Audrey Magee, que tracta el conflicte d’Irlanda i els seus efectes, com van ferir la llengua irlandesa per culpa del conflicte, perquè s’associava a violència i el rebuig que generava. Doncs aquest llibre m’ha fet qüestionar tot de coses que jo tenia molt clares i m’ha fet mirar les coses d’un altre punt de vista. És això el que fa la literatura, i és el que fomenta l’esperit crític i el que et dóna competències per anar per la vida.

—En el vídeo d’Instagram ensenyeu alguns llibres de lectura compartida que vau llegir a COU (avui, segon de batxillerat) i parleu de la importància que va tenir descobrir-los: Mirall trencat, de Mercè Rodoreda; Aigües encantades, de Puig i Ferrater; De sol, i de dol, de J.V. Foix, i també autors com Guerau de Liost, Llorenç Vilallonga, Narcís Oller…
—Sí. I em preocupa aquesta distinció entre els qui fem una cosa i els qui en fem una altra. Perquè aquestes lectures compartides em garantien que amb els companys de ciències tinguéssim unes lectures comunes, una matèria literària comuna, independentment que jo després fes grec o fes història de l’art. I, com a país, si deixem de tenir això en comú, què tindrem?

—Es trenca un imaginari literari i cultural comú.
—Sí, perquè parlem de les lectures compartides comunes, facis el batxillerat que facis. Hi ha d’haver alguna cosa que ens conformi com a societat, com a país, com a poble. Que ens agermani.

—Aquestes lectures han anat canviant al llarg dels anys. I hem passat del debat sobre quines lectures han de conformar el cànon de la literatura catalana a debatre sobre la desaparició d’aquest cànon compartit, sigui el que sigui. La caiguda és important.
—És que es pot fer de moltes maneres. Jo a la llibreria tinc diferents clubs de lectura i ja trobem la manera d’abordar els llibres en cadascun. Ara, dir que llegiran dos llibres i prou, estudiants de batxillerat que es preparen per entrar a la universitat?

—Una altra cosa que lamenteu en el vídeo és que això s’esdevé quan, per primera vegada, el Departament d’Educació participa en un Pla Nacional del Llibre i la Lectura.
—Diria que és un dels fets més importants d’aquest pla, que hi hagi participat el Departament d’Educació. Perquè, fins ara, Educació i Cultura eren departaments estancs. Hi ha gent que hi ha posat moltes hores, en aquest pla nacional, i hi anàvem per amor a l’art, aportant-hi coneixement de moltes coses. Que en aquest context el Departament d’Educació faci això, és que no ho entenc. Ara, tampoc sabem què passarà amb el pla nacional, perquè d’aquí a no res canviarà el govern i tota aquesta gent no hi serà. Tot plegat és força desesperant. Ara, jo crec que és una qüestió molt bàsica i de principis: tothom es veu amb cor de qüestionar la literatura i les humanitats, mentre que ningú qüestiona el temari de ciències.

—La literatura ha perdut prestigi social.
—La cultura en general. Se’ns veu com uns friquis. Amb la gent jove que puja, ho veig. I, sobretot, quan has nascut en una casa on la part cultural està desenvolupada, bé, però, i si no ho està? Quantes oportunitats perdem? És que és el mateix que amb les biblioteques escolars d’infantil. Quan a l’escola vas al teatre, no vas a veure qualsevol cosa. O quan vas al cinema amb l’escola, vas a veure pel·lícules molt especials, molt triades. Perquè l’escola té aquesta funció democratitzadora. I perquè no saps mai quan podràs despertar una vocació.

—Més enllà de la indignació inicial, quins passos es poden fer a partir d’ara per a revertir la situació?
—Dins el Gremi de Llibreters, on alguns hem format part de la comissió del Pla Nacional del Llibre, ens hem escrit i hem demanat una reunió. Però el director d’Innovació Educativa ja ha reaccionat amb un to molt desagradable, volent dir que no ho hem entès. És un noi que ve d’un món molt tecnològic i hi ha coses que li queden molt lluny. A la literatura no li pots buscar una funció, i en el món on som ara la literatura aporta molt a la societat, però no la pots comptabilitzar. Per altra banda, a mi em fa por que cada centre tingui autonomia per a decidir les lectures, perquè, qui ho supervisarà? M’he trobat lectures de l’ESO on llegien la Maria Carme Roca traduïda al castellà i en Ruiz Zafón en una traducció al català.

—I què penseu que s’ha de fer?
—A mi em sap greu com a país, perquè al final, ja tenim prou problemes amb la llengua, i ens cal ensenyar a estimar una cultura. I la literatura n’és una gran porta d’entrada. Però si la treus del batxillerat, la càrrega que porta implícita és que la literatura no és important i que és minoritària.

—Per tant, és completament contraproduent?
—M’ha sobtat molt que un govern en funcions hagi estat capaç de deixar anar aquesta bomba. I, a més, durant tota la legislatura, aquest departament ha comunicat totes les novetats a la premsa abans de comunicar-les als afectats. I ara no ha estat diferent. Em sembla tot molt gros.