Les exportacions catalanes assoleixen un altre rècord al juliol

Les exportacions del mes de juliol han crescut d’un 5% a Catalunya en un context molt complicat, segons que va fer públic ahir el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme espanyol. Només cal veure les xifres del mateix mes fora d’aquí. Així, les exportacions totals espanyoles de mercaderies van disminuir d’un 5,0% respecte del mateix mes de l’any anterior, un descens similar als experimentats a la zona euro (-5,3%) i la Unió Europea-27 (-5,0%). Entre les principals economies de la UE, també van decréixer les exportacions d’Alemanya (-0,9%) i Itàlia (-7,7%), mentre que van augmentar les de França (+3,8%). Fora de la Unió Europea, les exportacions del Regne Unit es van reduir d’un 7,6% interanual, les dels Estats Units d’un 9,3% interanual i les del Japó d’un 0,3% interanual, mentre que les de la Xina van créixer d’un 1,3% interanual. Vet aquí un panorama poc engrescador.

Cal dir que en el període del gener al juliol, en termes monetaris, el creixement anual de les exportacions catalanes ha estat superior al 13%, gairebé deu punts més del registrat a tot l’estat espanyol (3,3%). I això fa que el pes català dins l’estat sigui pràcticament del 27% (al juliol ha estat del 28%). En síntesi, vol dir que el posicionament de Catalunya és com més va més important. Hem de tenir en compte que les taxes de creixement a tot l’estat fa quatre mesos consecutius que són negatives, mentre que a Catalunya els creixements han estat entre el 5% i el 12% anual en aquest període.

De totes maneres, tot plegat no ens ha d’amagar que la tendència és dominada per un alentiment clar, que no es reflecteix a les xifres finals, gràcies al comportament excepcional del sector del cotxe. Pensem que al juliol l’augment anual de vendes exteriors ha estat del 85%, mentre els set primers mesos ha estat del 78%.

Un càlcul més per a veure la importància que té enguany el sector el 2023. En valor absolut, entre el gener i el juliol, Catalunya ha exportat globalment uns 7.100 milions d’euros més que no pas l’any passat, que és l’equivalent al 13% esmentat. Doncs bé, d’aquesta xifra, gairebé 4.000 milions pertanyen al creixement del cotxe. És a dir, 55 euros d’augment de cada 100. Atesa la proporció, sobren paraules. A més, en aquest període, la xifra exportada del sector ha superat als béns d’equipament, que habitualment ocupaven el segon lloc, sempre darrere del sector químic.

I queda un altre sector, clau a Catalunya, que és el quart de la llista: l’alimentari. Fonts de Prodeca (empresa pública del Departament d’Agricultura) em faciliten les dades que no aporta el ministeri espanyol. Les exportacions agroalimentàries catalanes han incrementat d’un 6,85% en valor els primers set mesos del 2023 (del gener al juliol): han superat els 8.953 milions d’euros i disminuït el volum exportat (-9,43%) respecte del mateix període del 2022. I el comerç exterior agroalimentari es troba en una situació complexa. Per una banda, el valor de les exportacions continua batent rècords, malgrat que es redueix interanualment el volum comercialitzat, cosa que indica un fort increment del preu pagat per unitat de producte.

Reconeixen que això comporta riscos seriosos, perquè si aquest increment del preu no va acompanyat d’un valor diferencial més gran en qualitat, els nostres socis comercials podrien recórrer a nous proveïdors d’aliments més econòmics per satisfer la seva demanda d’aliments. I em fan una reflexió que cal tenir en compte, no solament en aquest sector. “Els mercats són molt difícils de conquerir, però molt fàcils de perdre. Per això és important l’estratègia a llarg termini de competitivitat, rendibilitat i internacionalització, i apostar per una producció sostenible i d’alta qualitat per assegurar una posició sòlida de Catalunya al mercat exterior.”

I afegeixen: “Presumiblement, observarem com el valor de les exportacions agroalimentàries continua creixent progressivament, alhora que es recupera el volum comercialitzat a causa d’una recuperació de les collites internes i de l’estabilització del subministrament i preu de les matèries primeres. Encara que la clau de tot la tenen les pluges de tardor i les collites de l’hemisferi sud.”

El cas és que, entre els quatre epígrafs, representen el 77% de les exportacions catalanes entre el gener i el juliol d’enguany.

Quant a l’alentiment comentat, només cal veure com la taxa mitjana de creixement exportador d’aquests darrers quatre mesos (de l’abril al juliol) a casa nostra ha estat del +7% (a tot l’estat, del -4,3%), mentre que en els quatre mesos immediatament anteriors la taxa vorejava el +22%. És una frenada forta, causada per la situació preocupant que es viu en el nostre principal client, la Unió Europea.

Una preocupació que avui és una mica més viva, després de la publicació de l’avanç de dades del setembre per part de S&P, que elabora l’índex de directors de compres (PMI) corresponent a la zona euro.

L’informe destaca que, per segon mes consecutiu, s’han observat davallades als dos sectors estudiats (indústria i serveis), atès que l’activitat dels serveis s’ha tornat a reduir. Tot i això, matisa que el ritme de contracció de la seva activitat s’ha atenuat lleugerament respecte del d’agost i ha estat molt més moderat que no l’analitzat per a la producció del sector manufacturer. La davallada de la producció manufacturera es va mantenir sense canvis respecte de la baixada ràpida reflectida el mes anterior. De fet, tret d’un breu període de creixement durant el primer trimestre de l’any, la producció manufacturera de la zona euro ha disminuït constantment d’ençà de mitjan 2022.

Com a factor fonamental de la darrera reducció de l’activitat total, l’informe assenyala un nou deteriorament de la demanda dels consumidors, tal com ho subratlla la quarta baixada mensual consecutiva de les noves comandes. De fet, la davallada registrada al setembre va ser important, i la més pronunciada d’ençà del novembre del 2020. Les noves comandes rebudes al sector manufacturer han tornat a contraure’s ràpidament, però l’acceleració de la baixada es va centrar en el sector serveis, on la caiguda de les noves comandes ha estat la més intensa d’ençà de la pandèmia. I, compte, les noves comandes d’exportació es van reduir encara més ràpidament que les noves comandes totals al setembre.

Segons els directors de compres, les dues economies més importants de la zona euro (Alemanya i França) han estat les principals responsables de la desacceleració general de l’activitat de la zona euro al setembre. A Alemanya, l’activitat ha caigut per tercer mes consecutiu i a un ritme important, si bé ha estat lleugerament menor que l’observat a l’enquesta del mes anterior. La indústria és el principal focus de preocupació. La producció manufacturera s’ha reduït al ritme més ràpid d’ençà de l’onada inicial de la pandèmia.

Per la seva banda, la contracció a França ha estat més dura i l’activitat total s’ha reduït al ritme més elevat d’ençà del novembre del 2020. Llevat dels mesos afectats per la pandèmia, la reducció ha estat la més aguda en més d’una dècada. I els ritmes de davallada s’han accelerat, tant al sector manufacturer com al de serveis.

A la resta de la zona euro, l’enquesta dels PMI no presenta un panorama tan complicat. Diu que l’activitat total s’ha mantingut pràcticament estable al setembre. I que, si bé la producció manufacturera s’ha reduït per sisè mes consecutiu, la caiguda ha estat la menys intensa des de l’abril passat. Al mateix temps, l’activitat del sector serveis ha augmentat lleugerament, i a un ritme superior a l’agost. El turisme hi deu haver tingut un paper decisiu.

Però els dos països que haurien d’estirar l’economia europea no van bé. I no crec que la nova pujada de tipus del BCE hagi estat una premonició positiva per al futur immediat. Per tot això, cal valorar molt l’esforç exportador que fem a Catalunya, més enllà del sector de l’automòbil. Cal veure fins on, les comandes externes, permetran de continuar creixent, però les dades del juliol deixen clar que l’alentiment ja és ben palès.