Rússia pressiona Estònia mentre Europa fa l’orni

  • Enmig d'aquesta situació tan tensa, és preocupant que les divisions entre els estats membres de la Unió Europa apareguen clarament

VilaWeb
Ambaixada d'Estònia a Moscou. Les autoritats russes han instal·lat panells de propaganda a davant de l'edifici. (Fotografia de Maxim Xipenkov)

La guerra d’Ucraïna, com era d’esperar, es troba pràcticament aturada per les dificultats meteorològiques. Aquests darrers dies, les tropes russes, del grup mercenari Wagner, han aconseguit algunes victòries al Donbass, que no desdibuixen, emperò, la visió general del conflicte. Per a la primavera, Ucraïna es va rearmant molt, especialment gràcies a l’arribada de tancs moderns, mentre que Rússia sembla paralitzada i sense cap pla per a executar. Sorprèn molt que no haja començat encara a reclutar noves tropes, perquè se li acaba el temps. Les operacions militars de gran abast, molt probablement amb l’intent d’Ucraïna de recuperar Crimea, podrien començar al març o, més segurament encara, a l’abril. I per a frenar una ofensiva com aquesta, Rússia necessitarà més tropes. Però difícilment arribaran a temps, car els nous soldats necessiten tres mesos d’entrenament, pel cap baix.

En un contrast clar amb aquesta passivitat, crida molt l’atenció com Rússia ha començat a escalfar perillosament el front bàltic, molt particularment Estònia.

Aquestes darreres hores, hi ha hagut uns quants fets destacats que han elevat de gran manera la tensió entre Estònia i Rússia. Després d’alguns incidents verbals –en els quals Rússia feia servir contra Estònia el mateix vocabulari que va fer servir contra Ucraïna abans de la invasió–, Rússia ha expulsat l’ambaixador estonià a Moscou –que se n’ha d’anar abans del 7 de febrer– i ha rebaixat el nivell de les relacions diplomàtiques entre tots dos països, reduint la màxima representació a un encarregat d’afers. Dies abans, Estònia havia exigit a Rússia la paritat en les ambaixades respectives, és a dir, que tots dos països tinguessen el mateix nombre de persones acreditades com a diplomàtics, i aquesta ha estat l’excusa russa per a intensificar el conflicte. Però la nota diplomàtica del Kremlin que anunciava l’expulsió de l’ambaixador estonià i la repatriació de l’ambaixador rus afirma sense embuts que Estònia “practica una política hostil contra la Federació Russa”.

En les relacions diplomàtiques, degradar el nivell de la representació entre dos estats s’entén com un pas previ al trencament de relacions, que a la vegada és el pas previ al conflicte. És evident que en el món d’avui, a diferència de fa dècades, la presència d’un ambaixador en una altra capital ja no és tan decisiva. Però el gest polític demostra que continua tenint una gran importància.

En solidaritat amb Estònia, Letònia també ha anunciat que rebaixa el nivell de la representació diplomàtica i ha retirat el seu ambaixador a Moscou i ha expulsat l’ambaixador rus a Riga. Però el cas és que cap més dels països membres de la Unió Europea no ha manifestat la intenció de seguir els passos de les dues repúbliques bàltiques. El ministre estonià d’Afers Estrangers, Urmas Reinsalu, ha demanat a tots els estats de la Unió Europea que, si més no, reclamen a Rússia el principi de paritat en les ambaixades, però de moment no hi ha hagut cap resposta afirmativa. I això, malgrat que pràcticament en tots els casos les ambaixades russes en països de la Unió Europea tenen un nombre desproporcionat de treballadors, en comparació amb els que aquests països tenen a Moscou. La ministra letona de Defensa, Inara Murniece, també ha avisat que els països bàltics i la Unió Europea havien d’estar preparats per a qualsevol eventualitat, vista l’agressivitat de Rússia.

És evident que, d’ençà del començament de la guerra, Polònia, els països bàltics i Finlàndia han pres posició a favor d’Ucraïna, en part, perquè temen que Rússia acabe intentant d’envair-los a ells també. Estònia, molt especialment, sap que és a la primera fila del perill. Iniciant el conflicte a Ucraïna, Putin prova, en definitiva, de recuperar el domini sobre els territoris de l’antiga URSS, i Estònia se sent particularment amenaçada des d’aquest punt de vista. És per això que ahir el govern estonià va enviar al parlament un nou Concepte Nacional de Seguretat que el parlament aprovarà les hores vinents i que eleva la preparació estatal en cas d’una possible invasió. Entre més mesures, aquest document significa l’augment de la despesa militar fins al 3% del PIB, el reforçament de la protecció a la frontera i l’activació de mecanismes de defensa civil per a la població en general.

Enmig d’aquesta situació tan tensa, és preocupant que les divisions entre els estats membres de la Unió Europa apareguen clarament. Hi ha aquesta tebiesa generalitzada en vista de la demanda diplomàtica d’estonians i letons. Però també hi ha la manera com Alemanya ha evitat fins avui d’involucrar-se en l’enviament de tancs Leopard a Ucraïna. I el debat a Txèquia, on uns quants polítics han dit que no defensarien els països bàltics si fossen atacats per Rússia. O, encara, la posició estúpida de Turquia blocant l’entrada de Suècia a l’OTAN –fins al punt que Finlàndia va anunciar ahir la predisposició a entrar-hi tota sola, sense esperar-los.

Sabem, per la història i per la nostra experiència vital, que qualsevol conflicte bèl·lic perd interès a mesura que passa el temps. Sembla mentida, però els humans ens acostumem a la guerra amb una facilitat sorprenent, i amb això, amb aquest efecte, sempre hi compten els agressors, tots els agressors. És per aquesta raó que les guerres es tornen sempre més perilloses al cap dels mesos i, sobretot, al cap dels anys. Esperem que no siga el cas.

 

PS. Ridícul total ahir dels eurodiputats espanyols al Parlament Europeu. Quan els coordinadors de la comissió Pegasus decidiren d’enviar una missió investigadora al seu país, es van presentar tots a la comissió exigint una votació sobre aquest viatge. La van perdre per pallissa i van quedar retratats davant tothom.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
24.01.2023  ·  21:54

La tebior europea és una mala senyal. Quan voldran, no podran. Ja els va passat amb Hitler. Molta mediocritat. Pel que fa a la comissió Pegasus, els espanyols impagables.

Josep Maria Boixareu
Josep Maria Boixareu
24.01.2023  ·  22:22

Putin és MOLT PERILLÓS.
Té una malaltia terminal i tant li fa morir d’aquesta que d’una bomba nuclear.

Joan Manau
Joan Manau
24.01.2023  ·  22:29

No cal preocupar-se gaire pels països bàltics. Si com diu l’editorial l’exèrcit rus no tindrà tropes suficients per defensar Crimea no podrà pas per tant envair cap país bàltic.

Ed Garrido
Ed Garrido
24.01.2023  ·  22:38

Sr Partal, creure que Russia vulgui envair Polonia o els Baltics es fantasia. En que es basa? Aixo nomes es fer el joc a la Otan. Es curios com vol limitar el conflicte a Ucraina i Russia, sense assumir que a qui mes li interessa aquesta guerra es a USA

Noemí Serra
Noemí Serra
24.01.2023  ·  23:02

Si de debò hi ha problemes diplomàtics amb les bàltiques m’és igual. Estònia no va tenir la deferència de reconèixer Catalunya com a estat Sobirà perquè Espanya els va untar. Ara tenen problemes, que es fotin.
Alemanya no s’ha mullat perquè hi ha molta força social que hi està en contra.
Europa sempre fa l’orni amb qui ho necessita. No és cap notícia.
I per Pegasus, que també es foti Espanya. Això és perquè sempre van a la seva. I donen la nota allà on es fiquen.
Alati valmis però no per Estònia.

Jaume Riu
Jaume Riu
24.01.2023  ·  23:38

DESFENT ELS FONAMENTS
La Unió Europea serà un projecte útil quan sigui federal i desfaci la perversa servitud confederal dels estats membres.
Espanya podria ser un estat viable si desfà la monarquia instaurada pel dictador, desfà el règim del 78 i desfà la constitució franquista.
Així mateix, perquè Catalunya sigui un nou estat d’Europa, independent del regne d’Espanya i en forma de república, no n’hi ha prou de fer un Procés d’independència, sinó que ha de desfer la perversa servitud de la política de partits, desfer el govern de la Generalitat autonòmica i sempre intervinguda pel Tribunal Constitucional i ha de desobeir la justícia (sic) espanyola, perquè la revolució no es fa fent, sinó desfent els fonaments.

PS. Els eurodiputats espanyols en general i J. Ignacio Zoido en particular, ja es van desfent ells solets.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
24.01.2023  ·  23:39

Si això és una Unió Europea, que baixi Marx i ho vegi.
Sobre Pegasus, vénen temps interessants. Ara necessitem estar preparats, i pinta que no ho estem.

Miquel Amorós
Miquel Amorós
24.01.2023  ·  23:45

Totalment d’acord amb Ed Garrido.
Si volgués els EUA, demà mateix és signaria la pau.
Em faig creus de les mentides i el seguidisme dels EUA, respecte a la guerra d’Ucraina. Inclos el seu diari senyor Partal.
No entenc com una persona tant informada com vostè no diu tota la veritat sobre aquesta guerra. Vergonyós.
Cal anar-se a informar en altres llocs.
Sembla mentida com es tracta a la gent com a criatures amb aquest tema.
Molta informació per desinformar. El que fa Vilaweb en aquest tema.

Carles Farre
Carles Farre
25.01.2023  ·  00:23

Vicent Partal, els teus anàlisis en aquest tema són tant esbiaixats com els que vas fer quant van aparèixer els vaccins Arnm, i de la mateixa manera que els vaccins no van ni acabaran amb el Covid, tampoc l’implicacio de la UE i els ianquis i la OTAN. acabaran amb la guerra… aquesta guerra ha estat llargament buscada per els ianquis com ho demostra el document de la RAND Corporation “Overextending and Imbalancing Rússia”, document que ni tu ni cap altre diari del “règim” globalista, ha tingut la decència de publicar, sort de la Bea Talegón…. Ucraïna només es un terreny de joc, i el Zelenski el tonto útil que necesitaven els americans, aquí no si lliura només una guerra entre dos països, s’hi lliura una guerra entre el globalisme made in USA, que l’utilitza per als seus desitjos de 1a potència mundial, i la de Rússia, que no vol de cap de les maneres que algú de fora, li digui, i el que es pitjor, l’imposi la seva ideologia.. que es el que estan fen els ianquis amb el globalisme..aquest globalisme, es una forma d’usurpar el poder dels estats, reduint-los a una mena de autonomies i poca cosa mes..

Agustí Delgado
Agustí Delgado
25.01.2023  ·  06:59

Gràcies, és una anàlisi serena i objectiva.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
25.01.2023  ·  07:11

No a la guerra, tornem a omplir els carrers contra la guerra nord-americana.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
25.01.2023  ·  07:46

Un bon article Director malgrat els terraplanistes. Salut.

Carme Tulleuda
Carme Tulleuda
25.01.2023  ·  08:59

He llegit que Ucraïna vol invadir Crimea cap a la primavera.
Estem als segles XVII o XVIII?
En aquella època els reis envaïen, recuperaven territoris, els tornaven a perdre, sempre amb grans exèrcits que s’acarnissaven uns amb altres.
La gent que vivia en aquells territoris no tenien cap importància. Eren un element més de tot el paisatge.
A Crimea hi viuen persones (estem al segle XXI), amb uns drets i una vida que té un valor. Seran bombardejats. Tindran les infraestructures tallades. No els arribaran els subministraments. Patiran gana i malalties. La seva voluntad no val res?
No ho entenc. Jo em pensava i continuo pensant que Ucraïna ha de defensar-se. Això inclou envaïr Crimea?
Alemanya no volia enviar tancs però deia que no impediria que altres països ho fessin. Això és Europa?
Quants interessos hi ha aquí!! I nosaltres anar-nos posicionant sense veure les coses que hi han al darrere!!

Carles Blas
Carles Blas
25.01.2023  ·  09:07

Imagino que Lluis Paloma es refereix a Grouxo Marx.

Més seriosament, independentment del galdós paper de tots els estats europeus sobre la independència de Catalunya, no ens hauria de deixar indiferent una escalada (de moment diplomàtica) entre Rússia i qualsevol país. Rússia veu que el xantatge del gas se li acaba aviat (amb la fi de l’hivern). I necessita fer por d’un altre manera perquè els països europeus no ajudin, o el menys possible Ucraïna.

Totes les guerres s’acaben a una taula amb un acord. Quan es posarà una taula per aquesta? (si us plau no com la patètica parodia del nostre govern)

Pep Agulló
Pep Agulló
25.01.2023  ·  10:01

ELS “LEOPARD” SÓN PURA POLÍTICA?

Potser sí que el conflicte bèl·lic perd interès a mesura que passa el temps, afegiria, per l’opinió del carrer que es fa més insensible al dolor aliè, i d’ençà del enlentiment dels combats als fronts a
ra a l’hivern, però no pas per les conseqüències que se’n deriven, que les patim tots.

En l’àmbit geopolític, podem intuir-ho, però no sabem a què respon l’amenaça concreta als països bàltics, i a més gran escala, què es juga en el tauler mundial EEUU (OTAN), Rússia, Xina…

PS. Caldria una pissarreta per explicar una visió de la guerra a Ucraïna en l’aspecte militar, on tot es juga entre l’artilleria, els tancs i els míssils. L’aviació desapareguda i la infanteria no sabem res…

¿Com és que els cuirassats (Leopard Ii) en el segle XXI tenen trellat i poden definir una victòria militar amb tot un arsenal de projectils i míssils que semblaria que els podria deixar fàcilment fora de combat?

Albert Miret
Albert Miret
25.01.2023  ·  10:16

Tinc la impressió que el Putin el que està fent és dessagnar Europa amb la seva guerra feta a mida. Destruir l’armament dels països de la Unió Europea on sigui, ara a Ucraïna, on li va molt bé, perquè només fan que demanar armament per destruir, després als països bàltics, i després ja ho veurem. La qüestió és no enfrontar-se a Europa directament, i com diu en Vicent, crear desunió i nervis país per país. Desenganyem-nos. No és creïble que tota una potència com la russa no pugui vèncer a Ucraïna, per molt valents que siguin els Ucraïnesos, i per moltes armes que els enviïn des de la meitat occidental Això és una guerra perfectament dosificada per a assolir avantatges per part Russa, per després atacar a l’engròs amb una guerra contra tota Europa, com va fer el seu Déu i professor Hitler. No sé si està físicament malalt, però el que és evident és que psíquicament ho està molt i molt, com demostra que un trist funcionari espia de pela amb deu, que no es va fer escombriaire perquè pagaven menys, no perquè no li agradés, es pensi que és Hitler o Napoleó.

Francesc Planas
Francesc Planas
25.01.2023  ·  10:18

Hi ha lectors que de ben segur estarien encantats que el veí del replà els entrés a casa seva, intentés manar a casa d’ells i els arraconés en una part del seu pis. Ah, i segur que encara dirien que la culpa és d’un altre veí de l’altra banda del carrer.

Però possiblement no m’entendran.

MIQUEL MILLAN
MIQUEL MILLAN
25.01.2023  ·  10:21

Em deixen perplexe el nivell de desconeixement que demostren alguns del comentaris sobre què és l’imperi rus i la seva politica ininterrompuda d’agressió sense fre contra tots els seus pobles veïns des de fa segles. Imagino que aquests partidaris de deixar sola Ucraïna, també haurien estat d’acord en que Europa ens abandonés als peus dels cavalls el 1714 i el 1936.

Albert Ventura
Albert Ventura
25.01.2023  ·  10:32

Es tan bestia la fobia antiamericana que corre per aqui que fa riure i tot. Sort que van acabar amb els nazis i el Japo d’una tacada i encara els posen pels.

Víctor Torguet
Víctor Torguet
25.01.2023  ·  10:36

Com sempre, els grans esdeveniments històrics i presents (crisis, conflictes, revolucions de qualsevol tipus, etc.) són difícils d’explicar i d’entendre amb una mirada curta sobre un fet concret. Encara ho és més de preveure en el curt termini detalls o fets d’aquest tipus.

Jo intento, dins les meves limitacions, comprendre el que passa al voltant (des de l’àmbit més proper o personal fins a l’àmbit global o mundial) ajuntant totes les peces que crec que configuren l’escenari que condueix als fets o que, fins i tot, defineixen els propis fets. I això és el que també m’agradaria trobar en els comptadíssims mitjans com VW que intenten ajudar-nos a entendre (i no confondre, intoxicar o desinformar) d’on venim, qui som i cap a on anem.

En el cas del procés d’Independència de Catalunya (tant de bo poguéssim parlar dels Països Catalans), que estic vivint personalment, m’és mínimament simple d’entendre com hem arribat a on som i quines haurien de ser les següents passes, però malauradament també tinc força clar les grans dificultats per assolir l’èxit (que segueixo molt convençut que n’és d’assolible) tenint en compte com de complicat és de revertir les febleses existents i evidents.

Tanmateix, per tot allò relatiu a l’abominable crim de la invasió russa d’Ucraïna tinc molts problemes per entendre tot plegat del que està passant i, encara més, del que pot arribar a passar. M’agradaria que algú, no sé si VW ho pot fer (tant de bo), ens ajudés a ajuntar totes les següents peces (i més que segur n’hi ha) per configurar l’escenari autoexplicatiu de l’actualitat i el futur proper:
1) L’encadenament de crisis mundials consecutives a les que el desbocat sistema Capitalista ultra-lliberal ens té (i ens tindrà) sumits. A cada crisi els poquets rics (Capital) es fan més rics i els moltíssims pobres es fan més pobres… quin xollo (per ells !!!)
2) El nivell extrem d’endeutament dels estats (a nivell mundial) arrel la pandèmia de la Covid-19, així com les grans pèrdues que pel Capital (grans corporacions, fons, etc.) va suposar.
3) La Crisi econòmica “caiguda del cel” en les formes modernes de les 7 plagues (logística, subministraments claus, estocatge, energètica, desacceleració de les mesures per l’ecosostenibilitat, tensions per l’hegemonia global i… la superinflació).
4) Com de fantàsticament bé els ha vingut a estats (impostos extres) i al Capital (increment rendibilitat / guanys) aquesta Crisi econòmica “caiguda del cel” i com la poden allargar tant com sigui possible.
5) La situació personal de Putin (i tot l’entrellat de poder que té al voltant i roman a l’ombra per fer creure, com sempre, que el líder ho és i lidera… ja, ja, ja).
6) La situació (que ve de molt lluny) de la caiguda a l’abisme de Rússia com a país absolutament fallit i en total ruïna (les similituds històriques i presents amb el cas d’espanya són tan bèsties que parlant en termes molt i molt generals, els separa poca cosa més que el tenir o no bombes atòmiques). Aquestes nostàlgies del moribund sobre antics imperis o sistemes hegemònics (per ex. Bloc Comunista) són de manual…
7) La crisis existencial (financera, d’hegemonia global, política, etc.) dels EUA.
8) Els calés que EUA està fent amb la guerra d’Ucraïna (armament, subministrament de gas liquat a Europa, subministraments claus, etc.) una vegada que ha donat per conclosa la seva aventura per Afganistan i Orient Mitjà.
9) El paper que juga la Xina. Amb una constatació absoluta del fracàs del seu model surrealista-mafiós d’una economia Capitalista-ultra-lliberal al si d’una societat amb política dictatorial Comunista.
10) Com sembla que, en realitat Putin sigui el “tonto útil” (i extremadament nociu, com em recorda aquell genocida del Francisco Franco…), a ulls dels EUA i la Xina.

En fi, la llista d’elements que poden estar relacionats és molt llarga i aquest és el problema. El Món Capitalista actual ha globalitzat fins a tal punt el model faraònic que els pobres mortals de nosaltres ja no entenem res i no ens queda altra cosa que fer que seguir construint piràmides absurdes i sobreviure mirant el mòbil i el Netflix en els poquets moments de descans..

Necessitem un canvi i hem de començar per casa:

Llista Cívica ja !!!
(o llistes / agrupacions d’electors sortides de la nova Organització Independentista del Poble en la forma guanyadora que acabi tenint i en el moment oportú…)

Josep-Oriol Serra
Josep-Oriol Serra
25.01.2023  ·  10:44

D’acord amb na Noemí Serra .

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
25.01.2023  ·  11:29

Veig encara comentaris de nostàlgics de la URSS, avui representada per Putin, o potser pro russos només pel seu anti americanisme encegat.
Això explica els seus atacs i la seva desqualificació de la OTAN per la vinculació amb USA.

No sóc pro OTAN, en un món ideal sense imperialismes els blocs militars no caldrien, però no estem en món ideal, i països petits fronterers amb d’altres imperialistes, no tenen més remei que associar-se.
No sóc pro americà, però tampoc sóc cec. Posats a escollir m’estimaria més viure a USA que no pas sota la dictadura de Putin o Lukachenko. Qui no ho vulgui veure és, per a mi, per fonamentalisme ideològic nostrat.

Per descomptat m’estimo més el model social Europeu (Belga Danès, Holandès, Alemany, etc.) abans que el americà. Llàstima que l’avenç de les dretes no democràtiques, i dels lobbys econòmics, estan danyat el model europeu.

Perquè dir que si USA vol es signa la pau, és tant com dir que es justifica l’agressió imperialista de Putin i se li cedeixen els territoris ocupats per dret de conquesta perquè estigui content. Però fins quan?. Més o menys el fet entre França i espanya amb Catalunya, repartir el territori conquerit.

Què havien de fer els ucraïnesos, passar dòcilment a ser novament una part de l’imperi soviètic/rus?
Aquests defensors de Putin, o antiamericans simplement, què en pensen de la “operació especial” com la ven Putin al poble rus, amb una censura draconiana i violenta?

Davant del fatxenda, Putin, cal demostrar fermesa, si no, darrera d’Ucraïna haguessin anat, d’entrada, les repúbliques bàltiques, i després el que calgui per a reconstruir l’imperi que somia el psicòpata de Putin.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
25.01.2023  ·  11:59

No, no, si us plau, Senyor Albert Ventura!

Jo no soc antiamericà.

No soc anti canadenc, ni mexicà, guatemalenc, hondureny, nicaragüenc, salvadorenc, costa-riqueny, cubà, belizià, panameny, colombià, veneçolà, equatorià, peruà, xilè, argentí, brasiler, uruguaià, bolivià, paraguaià, guyanès, surinamès.

Pot ser que el problema, una vegada més, es trobe en les paraules.

Quin és aquest país que s’apropia en el seu nom l’existència de 22 països?

A mi, no m’infon confiança.

Gabriel Vives
Gabriel Vives
25.01.2023  ·  12:10

Genial comentari, Victor Torguet. Moltes gràcies.

Jaume Palau
Jaume Palau
25.01.2023  ·  12:23

Benvolgut senyor Partal: Seria bo que dones resposta als comentaris que atribueixen als Estats Units la causa o l’interès en la guerra. La teoria que en tenim per l’informacio prèvia, es la intenció de Ucrania de entrar a la OTAN, sabent l’oposició de Rusia, i la guerra civil al Donbass. En base a aquest dos temes cada u mostra el seu acord o desacord. Crec que tot país te dret a defensar-se. La OTAN es, en teoria, una organització defensiva. En quan a la guerra civil, la immigració russa al territori durant l’època soviètica, com també en menys mesura va passar als països bàltics, han provocat el conflicte. Podría explicar-nos els orígens. Si va ser per l’abandó de la regió per part del la propia Ucrania, o per l’infiltracio de agitadors russos. Tambe cal possar èmfasi en las conseqüències de la guerra per las persones que la pateixen, com diuen també alguns comentaris. Cal cercar la pau, encara que sigui cedint per part d’Ucrania part del seu territori, ja que molts també estem convençuts que aquesta guerra no la guanyaran ni un ni l’altre, i costa creure que Ucrania pugui recuperar Crimea i els territoris ocupats pels rusos del Donbass. Apreciat Vicent, no deixi sense resposta als que opinan que l’informació de VilaWeb es esbiaixada.

Marià Armengol
Marià Armengol
25.01.2023  ·  12:50

Em quedo astorat davant, no només de l’enblanquiment a la CRIMINAL actuació europea, si no també amb l’encoratgement que s’en fà a actuar, encara més contra Rússia… A alimentar aquesta guerra.
Aquesta guerra, com la majoria, es desenvolupa en ‘territori interposat’, en aquest cas Ucraïna, i ha estat llargament bucada i provocada pels ‘socis de l’OTAN’.
Els quatre peanuts promesos a Ucraïna a canvi de deixar-se d’instalar missils de l’OTAN apuntant Moscou ha estat un preu barat pels instigadors. Les condicions de Putin per a no iniciar el conflicte eren, com a mínim, raonables i discutibles. Es va encoratjar, com ara, a enfrontar-se a Rússia.(A la fí la sang i el patiment el posarien Ucraïnesos i Russos. En aixó a l’OTAN els queda lluny…Només han de subministrar ‘la benzina’)
El que es juga aquí es la disposició de les peces del tauler futur: Conseguir que, de ulls al món, Putin i Rússia siguin ‘els empestats’, Ucraïna, els pobrets, i l’OTAN els ‘garants de les llibertats’, aconseguin que els paisos limítrofs, amb por, els neutrals, convençuts, i els paisos escèptics es posin del bando ‘bó’. Tot amb una mirada de futur: debilitar i aillar ‘l’enemic’: Sí, The Western World va guanyant.
PS: NO en el meu nom!
NO a l’OTAN!
Vergonya d’Europa!
PS2: Següent parada Sud-Est asiàtic?… Esteu a punt, Taiwan?… mira que Xi Jinping es molt dolent…
PS3: Esperava, DE FÀ TEMPS, una mirada més crítica de Vilaweb en aquest assumpte. Em grinyola una mica bastant la posició ‘oficial’. El mateix de quan l’assumpte de les vacunes. El mateix de quan tractava els assumptes d’ER amb guants de cromo-molibdé posats (i encara ara).
Crec, ja em perdonareu, que els subscriptors ens mereixem unes anàlisis més complexes i no tant ‘oficialistes’. En els assumptes ‘grossos’ Vilaweb, malauradament té un biaix, penso, massa ‘oficialista’.

Miquel Urquizu
Miquel Urquizu
25.01.2023  ·  13:56

Crec que ja poca gent parla de la gerra Rússia Ucraïna, es tracta d’una guerra mundial de conseqüències planetàries. el mon està dividit en dos blocs i no només orient contra occident al 50%. El guanyador (espero que hi hagi un acord que no necessiti un guanyador i un perdedor) ens explicarà qui va començar aquesta absurda guerra.

Susanna Herce
Susanna Herce
25.01.2023  ·  14:37

Sempre em sorprèn la seguretat que algunes persones mostren, jutjant esdeveniments extraordinàriament complexos, dels quals tenim sempre molt poca informació. Passi el que passi al món, els responsables són sempre els EEUU. Tan se val que els europeus colonitzaren cruelment Amèrica, després Àfrica i part d’Àsia; que hàgim passat segles entre guerres de religió, de fronteres, d’aixecament i enfonsament d’ imperis i que hàgim iniciat dues guerres mundials. Es veu que tota la maldat del món prové dels EEUU (malgrat el declivi econòmic i geoestratègic dels últims anys)

No és que jo tingui respostes, perquè estic mancada d’informació, com tothom, només que jo sóc conscient de la meva ignorància.
Ara bé, podríem tenir en compte alguns punts:

-Suposo que Estònia, Letònia, Lituània, Finlàndia Noruega i Suècia deuen tenir serveis secrets que “potser” tenen més informació que la majoria de lectors d’aquest diari. Tots aquests estats ara estan espantats i prenent mesures extraordinàries, que fins fa poc ni s’haguessin plantejat (com ara trencar una neutralitat mantinguda durant dos-cent anys, en el cas de Suècia)

– Finlàndia va demanar ajut a la resta d’ Europa contra el risc d’invasió russa, durant dècades, sent ignorada la seva desesperada situació per part de les democràcies europees. Finalment va acabar preferint la protecció alemanya (Hitler també els va enredar) al domini soviètic. Durant les dècades posteriors al 1948 ha pertangut al club d’estats “no alineats” per tranquil·litzar a Rússia, com a mostra de no-perill, cosa que ara mateix sembla que no serveix de res.

-La posició ambigua del “no a la guerra”, a la pràctica significa no mullar-se i abandonar a la seva sort al més feble. Sembla mentida que els espanyols, inclosos els catalans, ens queixem amargament de que Europa va deixar sola a la República durant la Guerra Civil, i al mateix temps, defensem que ara Ucraïna o Estònia s’han d’arreglar tots sols (i no és que cregui que l’única alternativa hagi de ser la guerra). És una actitud repetida: també es va deixar sols als jueus davant els seus botxins, impedint-los fins i tot que sortissin d’ Alemanya i ara ens emprenyem amb ells, per defensar l’únic lloc del món on se senten segurs després de mil·lennis de persecucions. Parlem del galdós paper europeu a la Guerra dels Balcans?
Quan parlem de neutralitat, hem de ser conscients de que, mentre hi hagi un de feble i un de fort, estem afavorint al més fort. Ens agradi o no. Sabem, per exemple, que els catalans som els febles davant l’estat espanyol.

-Per cert, la neutralitat no els va servir de res a Holanda o Bèlgica durant les dues guerres mundials.

-L’excusa de que a tal o qual territori hi ha compatriotes que estan sent maltractats, i se’ls ha de rescatar, és molt vella. La van fer servir els cristians a les Croades; la va fer servir Alemanya respecte Alsacia i Lorena i respecte Els Sudetes i la Polònia occidental d’abans de la II Guerra, per posar només alguns exemples. De fet, en versió ridícula, és la base de “Tabàrnia”, que els espanyols posarien com a excusa.

-A ningú li grinyola que Turquia es presenti com a mediador i bloqui l’entrada de Suècia a l’OTAN (país neutral des de les guerres napoleòniques)?

En fi, podríem fer-nos moltes preguntes. Tot això no descarta que els EEUU puguin tenir beneficis econòmics. Ni moltes altres coses. He començat dient que a tots ens manca informació i també la perspectiva que dóna el temps, però no podem suplir aquesta carència de coneixement amb idees preconcebudes i fòbies personals.

Al Sr. Armengol (12:50), que parla de les mesures anti-covid i de Xi Jinping al mateix temps, només recordar-li que, si ell fos xinés i hi visqués, no hauria tingut la possibilitat de triar si seguir, o no, les recomanacions oficials.

Miquel Martí
Miquel Martí
25.01.2023  ·  16:26

Per què cercar explicacions complexes a un problema tan senzill?
El biaix ideològic d’alguns lectors és impressionant: Rússia pot invaïr usant la força bruta i rompre els tractats existents, però la culpa segueix essent dels USA/OTAN/Occident.

Comença a fer gràcia i pena alhora.

Valentí Ferran
Valentí Ferran
25.01.2023  ·  19:09

Atenció que no esclati la tercera guerra mundial i acabem tots morts…

david graupere
david graupere
25.01.2023  ·  19:24

Cap institució catalana els fa costat, és ara quan cal fer els gests.

Fóra bo que pactessin la divisió d’Ucraïna i no duguessin a la mort més joves.

Les zones russòfanes a Rússia i la resta del país a la UE i a l’OTAN.

Ramon Perera
Ramon Perera
25.01.2023  ·  19:27

Algú lector de VilaWeb havia sentit a parlar de la tensió entre Rússia i Estònia abans de llegir l’actual editorial? Trobo que el primer pas [de caràcter general] abans d’opinar sobre aquesta situació, especialment abans de formular comentaris taxatius, hauria de ser el d’informar-se per altres mitjans i tenir una visió més àmplia.

Són d’agraïr els comentaris que ens recorden que la realitat és complexa, que disposem només d’una informació limitada, que la realitat no és de blancs i negres sinó de grisos i que cal tenir en compte els ensenyaments que es poden extreure de la història.

Pauli Morer
Pauli Morer
25.01.2023  ·  22:23

Els tankies defensen la Rússia neozarista de Putin com si encara fos la URSS de Stalin, es increïble que recolzin un estat que n’envaeix un altre per annexionar-se una part del seu territori i convertir la resta en un protectorat, com va fer Hitler amb Txecoslovàquia. Diuen que els EEUU i la UE podrien fer la pau en 24 hores, es clar que si, abandonant Ucraïna als ocupants russos, també haurien de reconèixer que si es Rússia qui evacua aquest país la guerra també s’acaba, i s’acaba bé.

JOSEP RIBERA
JOSEP RIBERA
26.01.2023  ·  00:06

Sr. Partal vosté clarament segueix el dictat oficial, li recomano que llegeixi els llibres sobre geopolitica del coronel Baños, escolti les seves conferencies, també les del exembaixador a Rusia i Xina sr.Zorrilla. El tema el molt més compleix. El fons de la questió es com un imperi sorgit del 1945 (EEUU) i triunfador de la guerra freda en el 1991 pot seguir dominan el mon quan ja el seu PIB del 50% del mundial ha passat al 20% i surten moltes noves economies productives que no volen ni el dólar ni el FMI etc. Si el dólar deixa de gaudir de la confiança del món com moneda de reserva ES CAU TOT EL TINGLADO , EEUU es el pais més endeutat del món pero tira de la maquineta e inunda el mon de “paper” dólar. Quan la gent s’estimi més tenir yuans o rubles intercambiables amb or s’acaba la festa i d’això va la tercera guerra mundial en la que ja estem ficats. Ucraina es “el tonto útil” per intentar debilitar o fraccionar Russia. Russia va picar l’esquer: Otan a Ucraina amb coets a les portes de Moscou, matxar el Dombass que son russos, i aixi Russia iniciar la guerra que volia EEUU que matava dos ocells de cop:també trencar la “aliança” de Alemanya amb Russia (els nordstream, destruits pels EEUU, UK i Polonia) i apartar la UE de Russia i lligarse als EEUU fins la batalla final amb la Xina..

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any