Espanya com un espai d’obediència a Madrid

  • La publicació pel Reial Madrid d'aquest vídeo repugnant no és cap anècdota, sinó que ens mostra la cara veritable de l'ésser espanyol

Vicent Partal
18.04.2023 - 21:40
Actualització: 19.04.2023 - 08:04
VilaWeb

L’escalada de la tensió entre Catalunya i Espanya esclata sempre i de manera regular, fins i tot quan, com ara, el govern català fa qualsevol cosa imaginable per impedir-la. I ara li ha tocat –no és la primera vegada ni serà l’última– al FC Barcelona. Els que intenten enterrar el conflicte avantposen a la realitat la seua voluntat, i això és una tasca condemnada al fracàs perquè és una veritat històrica inapel·lable que el conflicte entre totes dues nacions existeix i encara no s’ha resolt.

Sobre l’episodi en aparença futboler –perquè és molt més que això–, crec que no cal ni remarcar el paper històric tan positiu que el FC Barcelona ha jugat no solament en defensa de la catalanitat, sinó en defensa de la democràcia i el progrés. Els fets històrics, diga què diga el Reial Madrid amb el seu vídeo provocatiu, són documentats de sobres, i acceptar de discutir sobre això seria incongruent i estúpid. Dit això, tanmateix, crec que paga la pena de mirar què hi ha més enllà de la polèmica.

Cal partir del fet que, en primer lloc, hi ha la derrota madrilenya. Ells no accepten mai de perdre i quan perden, com és evident que perden la lliga actual, reaccionen cercant justificacions sobrenaturals. A Madrid hi ha una consciència històrica, generada per l’intervencionisme franquista sobre el futbol, en el sentit que ells són l’equip escollit –i ho dic en el sentit abrahàmic del terme– i que, per tant, tot allò que no siga la seua victòria és una heretgia. No conceben Espanya –i no tan sols en el futbol– sinó com un espai d’obediència a Madrid, i és per això que reaccionen quan algú no els fa la gara-gara o els fa ombra.

Després hi ha un segon fet, que és que, així com ells consideren que el Reial Madrid és la corporificació immaculada d’Espanya, el FC Barcelona és la concreció de l’anti-Espanya. Això també ha estat sempre així, com explicava de manera didàctica Manuel Vázquez Montalban. I ho serà sempre fins i tot si, com era el cas de l’anterior directiva, el Barça vol renunciar a ser-ho. Perquè, com en tot allò que passa entre les dues nacions, no és pas una qüestió de què fem, és una qüestió de què som. I mira que la lliçó és senzilla.

Finalment, hi ha un tercer fet, que és que ara tenen davant un líder, Joan Laporta, i això és el que els treu més de polleguera. Bàsicament, perquè en això la seua consciència històrica sobre els catalans és molt coherent. Observeu que els espanyols sempre proven de portar la realitat política catalana al terreny de la manipulació de masses –que és una altra manera de negar-nos l’existència pròpia. Per a ells, cada vegada que els catalans ens hem alçat no ha estat perquè hi haja una causa, sinó perquè hi ha un Prat de la Riba, un Cambó, un Companys, un Pujol, un Puigdemont o qui corresponga que haja enverinat el poble. I Laporta pot ser el que siga, i cadascú pot tenir-ne l’opinió que vulga, però és un líder, valent, decidit i que no s’amaga mai –la seua compareixença de dilluns, responent preguntes durant hores, en fou una gran demostració.

És, en definitiva, en relació amb eixe rerefons i sobre eixa ràbia que s’explica la reacció del Reial Madrid, una reacció que, després de la publicació del seu infame vídeo afirmant que el FC Barcelona era el club preferit del franquisme, pren clarament una dimensió extrasportiva. Intolerable pel que té de mentida descarnada i ofensa no solament al club sinó al conjunt de la societat.

Però és una ofensa que cal fer servir, perquè d’aquest episodi del vídeo s’extrauen dos ensenyaments rellevants, no pas en l’àmbit esportiu, sinó en l’àmbit social i polític. El primer és que a Espanya la mentida respecte de Catalunya, la manipulació del passat i l’establiment de relats inaudits com a reacció a qualsevol cosa és una norma. Sobre això, no tenen límits ni en tindran mai. No n’hi havia prou d’inventar-se allò dels deu mil soldats russos que havien de venir? Doncs ara Franco serà catalanista! I el que calga. Perquè no hi ha gens de rigor de cap classe, ni cap límit, ni ningú a Espanya el reclama, quan es tracta d’atacar Catalunya.

Però hi ha una segona qüestió que a mi em sembla encara més important. El debat sobre les fake news –i el vídeo ho és– no és nou, encara que la marca anglosaxona ho siga. Ha preocupat molta gent de fa anys, i cal destacar-ne Marc Bloch, un dels grans renovadors de la ciència històrica, amb els seus col·legues del grup dels Annales.

L’any 1921 Bloch va fer una excel·lent reflexió sobre les notícies falses que havien circulat durant la gran guerra, reflexió que va publicar a la Revue de synthèse historique i que Éditions Allia ha recuperat en forma de llibret. I en aquella reflexió Bloch adverteix d’una cosa important: que una mentida com aquesta “naix sempre de representacions col·lectives preexistents; només és fortuïta en aparença o, per a ser més precís, tot allò que té de fortuït només és l’incident inicial”. I que l’hem d’entendre com “l’espill on la consciència col·lectiva mostra la seua cara”.

De manera que més val que entenguem que aquesta cosa tan repugnant que hem vist ara plasmada en el vídeo no és una anècdota, sinó la cara veritable, reflectida en l’espill, de l’ésser espanyol. Aquell ésser que entén Espanya com un espai d’obediència a Madrid i que no pot suportar, no ja què fem, sinó simplement què som. No hi haurà mai pau amb ells.

PS1. La novel·la Boulder (Club Editor) de l’escriptora Eva Baltasar ha estat seleccionada com a finalista a l’International Booker Prize 2023, el reconegut guardó a la millor obra de ficció internacional traduïda a l’anglès. És una notícia magnífica. De la novel·la, Baltasar en parlava ací a VilaWeb en aquesta entrevista: “He volgut explicar la història d’una dona que vol estar sola i a qui la vida li ho fa molt difícil”.

PS2. Ara que ja se sap la llista sencera d’experts que intentaran de crear l’acord de la claredat, a VilaWeb entrevistem un dels que, precisament, ha refusat de formar-ne part, escandalitzat. És Joaquim Colominas i diu: “No formaré part de l’acord de claredat, no té recorregut polític i és una cortina de fum”.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
18.04.2023  ·  22:04

De ponent, ni vent ni gent, diuen a la Plana. Curiosament, a Portugal, com a mínim al nord, diuen que “d’Espanha, bé bom vento ne bon casamento”. Per alguna cosa serà.

Xavier Clèries
Xavier Clèries
18.04.2023  ·  22:17

Laporta té clar qui és l’enemic i fa molt bé el que ha de fer, plantar cara, denunciar i defensar-se. Que prenguin nota els partits que es diuen independentistes.

Jaume Melquiades
Jaume Melquiades
18.04.2023  ·  22:32

de tot el meu entorn no veig quasi ningu amb ganes de plantar cara,per lo tant penso que encara ens tenen d’aixafarnos bastant (pero bastant mes)perque comencem a tornaros-hi. bona nit a tot-hom

Frederic Varela
Frederic Varela
18.04.2023  ·  22:33

En aquesta Espanya nazional, els catalans som els nous jueus. Envejats, odiats, vilipendiats, escarnits i perseguits.
El poble jueu va passar la major part de la seva existència històrica com un xai en mans dels llops, a Espanya, a tota Europa, als països musulmans. Fins que uns quants van dir prou i van fundar el sionisme i més tard l’estat d’Israel, puixant, respectat i temut. Amb les seves llums i ombres, només faltaria. On serien ara els jueus sense l’Estat d’Israel? Potser caldria que en prenguéssim nota els catalans. Amb qui et vol sotmetre i a ser possible, fer-te desaparèixer de la faç de la Terra, no hi ha res a negociar. Sembla mentida que encara alguns no ho entenguin.

Carles Serra
Carles Serra
18.04.2023  ·  22:35

És allò Vicent lo que ja fa molts anys va dir en Pla, el 90% dels espaÑols la seva ideologia es franquista.
Com també l’història d’aquest partit que es fa dir república i independentista, que sempre ha preferit col.laborar i APALANCAR aquesta espaÑa que denúncies Vicent.
I amb aquest pajaros d’ER com volíem aconseguir la nostra llibertat, d’aquest botxí que es aquesta espaÑa.

Carme Vilaró
Carme Vilaró
18.04.2023  ·  22:55

Ells saben que mai no ens faran espanyols. Coratge estimat president Laporta!

Joan Benet
Joan Benet
18.04.2023  ·  23:03

Laporta té més pebrots i més dignitat que tot el palau de la Generalitat i el Parlament junts.

Jaume Riu
Jaume Riu
18.04.2023  ·  23:18

AVUI HI HA MÉS INDEPENDENTISTES AL MÓN
No sé com dir-ho per fer-me entendre i no incomodar persones gaire sensibles, però trobo que el video tergiversat que han construït a Madrid ens ofèn, això sí, però va radicalment a favor de la independència de Catalunya perquè, com ja va reflexionar Bloch el 1921 sobre les notícies falses, resulta que aquestes manipulacions de la informació són l’espill on la consciència col·lectiva mostra la seva cara i, en definitiva, sabem millor qui hi ha a l’altre bàndol, i avui hi ha més independentistes al món.

Ramon Isern
Ramon Isern
18.04.2023  ·  23:25

Tens raó, lo del madridisme és vergonyós.. però nosaltres estem demostrant no ser gaire millors. I si fóssim una mica objectius hauríem de reconèixer que el franquisme va ajudar al Barça en moments claus, sobre tot amb el “pelotazo” urbanístic del camp de les corts, un dels moviments especulatius més descarats que s’han donat mai a Barcelona, perpetrat gràcies a la connivència del règim i que va permetre que el Barça no entrés en fallida econòmica. D’aqui ve una de les seves “condecoracions” per la ditectiva. Franco va aplicar allò tan sabut ja des de l’època dels romans per adormir el poble del “panem et circenses” que en versió de l’Espanya feixista i canyí es va traduir per “futbol i toros” i va aconseguir dur la dictadura fins al final dels seus dies.
Per cert per tots els que diuen (Aragonès i erc al capdavant) que la Laura Borràs és una corrupte per encarregar una feina ben feta i a preu de mercat per 0,3 milions , res a dir a que durant 18 anys se li pagués a un pocavergonya que era sotsdirector del comitè d’àrbitres 7,5 milions a canvi d’uns informes que no tenen ni solta ni volta i que els mateixos entrenadors han dit que no en sabien res? El Laporta és el nostre heroi?? Si ho fan els nostres està bé? Tot val?

Joan Benavent
Joan Benavent
18.04.2023  ·  23:28

No he volgut mirar el video de la infàmia ni penso perdre-hi un instant. Davant d’aquesta darrera mostra del què són veritablement els castellans, m’he imaginat el seu mapa i he fet com si hi disparés una bona escopinada. És la reacció més adient i saludable que se m’ha acudit.

Montserrat Figuera
Montserrat Figuera
18.04.2023  ·  23:33

Poder que el Sr. Laporta es dediqués a la política Convindria a Catalunya Seria una persona més ferma i compromesa que la gran majoria que ens governen.
Montserrat Figuera

Jesús Albiol
Jesús Albiol
18.04.2023  ·  23:45

El Madrid s’ha posat en un bon embolic, com diuen en castellà “ir a por lana y salir trasquilado”.
En això el Barça ho té fàcil perquè ha estat un club on la democràcia i la llibertat han estat respectades, mentre que el Madrid ha encarnat el contrari; de fet, encara tenen el nom d’un feixista corrupte per al seu estadi, o no saben qui era Santiago Bernabeu?. I om aquesta, mil més.
Estaria bé que TV3 rescatés un programa que van emetre sobre els lligams del franquisme i aquest club trampòs.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
19.04.2023  ·  00:01

Diu: “no és cap anècdota, sinó que ens mostra la cara veritable de l’ésser espanyol”
Sempre em sorprén, apreciat Director, que una persona de la seva formació i finesa per l’anàlisi, confongui les parts amb el tot.
Hi ha moltes maneres de ser espanyol i posar-ho tot en el mateix sac és d’un reduccionisme que trobo molt empobridor.
No farem la independència menyspreuant l’adversari, la farem fent nosaltres les coses ben fetes.
No farem la independència situant-nos en el marc mental de la pitjor expressió de “lo espanyol”, la farem comprenent els seus millors marcs mentals.
Hem de refusar entrar en els relats més denigrants de la caverna perque sinó no en sortirem. No són cosa nostra.
Tampoc ho és aquest merder d’alguns comisionistes del Barça o de les falsetats en documents públics d’alguna dirigent de l’ILC.
Tenim un repte molt alt. Hauríem de mirar de no distreu-re’ns seguint els cants de sirena de gent que té uns interessos que no són els nostres perquè amb això perdem molta energia. Massa.
Res non verba.

Marc Mateos
Marc Mateos
19.04.2023  ·  00:20

Bon resum, sí senyor: Madrit inici i final de totes les coses. Aquesta és l’essència d’Espanya. I el Penal Madril de las JONS no és res més que un altre símptoma del quadre clínic que és la Ñ. Impossible d’arribar a res en positiu amb aquest estat i aquesta gent com no sigui la independència total.
Per ells sempre ha estat molt important el seu estimat club del règim de torn per què els aglutina en alguna cosa que guanya (com sigui i fent el que calgui, això no els importa gens ni mica, gran diferència amb el Barça) i que combat els seus enemics eterns interiors.
Si Goebbels aixequés el cap n’estaria meravellat del que tenen muntat a la Ñ.
En Laporta, magistral com sempre, els hi ha llençat l’ham, ben coneixedor que, entotsolats en les seves pròpies mentides (que realment se les creuen, com a mínim la masa de zombis) picarien. I sí que han picat, sí. Molt divertit tot l’espectacle generat i els pastissos de nata que els hi hem llençat a la cara en aquesta colla de franquistes eterns.
Que es creguin les seves pròpies mentides penso que, traduït a la política, és una bona cosa. No és així com es va esfondrar la URSS, Vicent?
Visca el Barça i Catalunya Lliures!!!
//*//

Oriol Roig
Oriol Roig
19.04.2023  ·  00:21

President Laporta, quan anunciara que vol fer un referendum per preguntar als socis si volen seguir a la lliga espanyola o saltar a la Premier? I que es caguin a les calces tots aquests clubs que fan la meitat de la seva recaudacio anual quan el FC Barcelona els visita.

Joaquim Torrent
Joaquim Torrent
19.04.2023  ·  00:28

Aquest Estat cada cop s’ assembla més a l’antiga Jugoslàvia…

Montse Massot
Montse Massot
19.04.2023  ·  01:04

Haurien de abandonar la lliga española i jugar-la fora, ja està bé home fins el nassos de tot plegat

Secundí Mollà
Secundí Mollà
19.04.2023  ·  04:11

Espanya és, en la seva profunditat més tenebrosa, la Corona hereva del franquisme, els partits dinàstics PP i PSOE, l’Ibex 35, la policia, l’exercit, l’alta judicatura, la mentida del “Hacienda somos todos” i un codi penal en forma de Constitució. Però també és en la seva superfície, tot d’amables artificis propagandístics que pregonen les bondats de lligar-nos a l’espanyolitat: el Real Madrid, les cadenes de tv estatals, una lliga de futbol, “el Gordo de Navidad”, la Vuelta Ciclista i poca cosa més.

El Real Madrid és, doncs, una d’aquestes maneres de fer espanyolisme, de construir Espanya. Una Espanya que inventa o supedita qualsevol relat a la necessitat de ser construïda. I ho fa, patèticament, com un “paso” de Setmana Santa, amb tota la força propagandística, econòmica i repressiva de què és capaç. Perquè necessita afirmar-se negant tot el que no vol ser i perquè no existeix.

Per això personatges com Franco, Aznar o Tebas, els agradi o no el futbol, només poden ser del Real Madrid.

pep gaya
pep gaya
19.04.2023  ·  07:08

Madrid encara traspùa Inquisiciò. Les fake news en qué estan instal.lats son la praxis exacta del què passava el segle XVI. Experts en inventar falsos relats tergiversen qualsevol realitat. Ja ho deia el mateix Unamuno que “esta maldita prensa española va a lograr que Cataluña se independice”. Milions de barcelonistes al món comencen a entendre la democràcia que presideix el club dels seus amors en front de la dictadura del màxim rival. El video del Realíssim contra el Barça és un altre bumerang que els explotarà a la cara. Visca el Barça i visca Catalunya!

Carles Ortiz
Carles Ortiz
19.04.2023  ·  07:36

Cal mirar més enllà de la polèmica i dels fets.
Darrere aquests fets, el que hi ha és un grandíssim COMPLEX DE SUPERIORITAT del “Madrit” i dels castellans en definitiva. Això i només això, els porta a fer coses com aquestes del video.

Francesc Rodríguez
Francesc Rodríguez
19.04.2023  ·  08:07

A una Catalunya independent el Barça seria el Madrid d’Espanya. Insisteixo si i es vol representar a un poble a una nació, jugueu amb tots de casa. Aneu un dia a San Mamés i viviu l’ambient de Bilbao fixeu-vos amb la pancarta que lluïa el camp al darrer partit: “made in euskalerria” així es pot barrejar el que calgui i ho entendreu, tot. La resta, una farsa…Una simple selecció mundial de futbol on amb diners tot es compra, anunciant Emirats Arabs…Sí el Barça ara tingués opcions de triplet, res d’això és parlaria. Vaig ser vint anys soci d’aquest club fins que vaig veure la realitat, a mi el Barça no em representa com a Català. Avui molt decepcionat amb Vilaweb.

Pep Agulló
Pep Agulló
19.04.2023  ·  08:16

El gluó és la particula mitjancera de la força nuclear forta que manté fermament junts els quarks.

A Espanya el gluó, és l’odi contra els catalans. A partir d’aqui en surt tot el nacionalisme espanyol que aferma tant el “quark” de dretes com el d’esquerres…

joan rovira
joan rovira
19.04.2023  ·  08:52

D’igual manera que els colors no existeixen físicament en el món real. Tampoc les intencions. Ambdues cal processar-les individualment i col•lectiva.

I, en tant que l’escenari visual i colonial dels fets es perllonga d’una manera alarmant, l’experiència sempre serà traumàtica i decebedora.

Com ho demostra el seguidisme, que institucions i professions, fan de l’escenari oficial colonial en lloc de crear un escenari propi.

Ramón Mir
Ramón Mir
19.04.2023  ·  08:53

No es només el Madrid. Amb les quinieles, Apuestas Mutuas Deportivas Beneficas, es va pagar el camp del Rayo Vallecano.

Víctor Torguet
Víctor Torguet
19.04.2023  ·  09:30

Quina quantitat d’insults, maltractament, espoli, opressió, repressió i anti-catalanisme violent i visceral se suposa que hem de suportar per part d’espanya?
Si els catalans ens seguim considerant ciutadans amb els drets i llibertats bàsics universals i mereixedors d’una mínima dignitat, a què esperem per fer una llista completa de greuges / agressions? per comunicar-la convenientment perquè arribi a tothom i a tot arreu? (en versions resumida i completa). Què fem que, desprès de tanta farsa, traïdoria, mentida i pixades a la cara dels líders “fake-indepes”, no engeguem un Procés renovat per assolir el més ràpidament possible la INDEPENDÈNCIA?

PROPOSTA PER VILAWEB:
Que us semblaria crear una “SECCIÓ DE GREUGES de l’anti-catalanisme espanyol” a VW a on cada dia es publiqués un cas? (poseu-li vosaltres el nom més convenient a la secció per passar qualsevol “censura” i/o superar reaccions histèriques de l’espanyolisme)
Els lectors / subscriptors podríem fer arribar propostes argumentades de casos, això estalviaria esforç a VW.
De forma periòdica (mensual, trimestral, anual… malauradament la secció podria durar molt de temps…), VW podria fer una compilació o catalogació resumida i ponderada, amb una anàlisi de les conseqüències d’aquests greuges.

Aquesta relació d’agressions i de la seva anàlisi seria un actiu potentíssim de l’Independentisme, amb ell la resta d’actors independentistes tindríem molta més “legitimitat”, motivació, força i capacitat de convicció (especialment als Països Catalans i fora d’espanya) per fer la INDEPENDÈNCIA. Recordeu l’impacte a curt termini que van tenir les imatges de les pallisses dels policies embogits contra els votants a l’1-O. Aquelles imatges ho van canviar tot (dins i fora de Catalunya). Tornem a forçar “el moment”. Expliquem al Món que ens fan. Denunciem el maltractament sistemàtic. Guanyem la LLIBERTAT !!!

Podem comptar amb vosaltres VW?

PD: Llista Cívica ja !!! (amb o sense l’ANC. És molt urgent !!)

XAVIER VIDAL
XAVIER VIDAL
19.04.2023  ·  09:36

L’ADN espanyol no és només contra Catalunya, sino contra tot lo que els pot limitar, inclosos ONU, tribunals internacionals, Unió Europea. Avui ens toca a nosaltres patir la seva arrogància. És tan evident que fa feredat. I encara trobem catalans que busquen errors propis, com si sentir-nos culpables fos cap solució i justificació per als nostres enemics (sí, enemics). La única solució és la independència, total i absoluta.

Berta Carulla
Berta Carulla
19.04.2023  ·  09:38

Estic d’acord amb el sr. Varela. Els catalans, com els jueus, tenim en comú que ens agermana el posicionament dels altres envers nosaltres, entre els quals hi ha els que volen esclafar-nos per a quedar-nos el que ens pertany: història, territori, pertenences… però mai podran ser catalans, podran viure dintre de casa nostra i de l’esforç del nostre treball, però mai no seran catalans. Els catalans som poble, com els jueus, per com ens veuen el altres, els altres, la mirada dels quals sobre nosaltres confirma la nostra existència i el nostre ser nacional.

David Badia
David Badia
19.04.2023  ·  10:01

Visca el Barça

Rafael Benavent
Rafael Benavent
19.04.2023  ·  10:42

Excel·lent Editorial. D’un contingut i densitat enorme: Espanya=Madrid=Forat negre. Tot i que especialment per a nosaltres, a la resta, també els afecta. Però…. ” Ningú li reclama cap límit”, perquè som constituïts en els seus enemics a batre. Així ens tenen “subconscienciats” i…., “No poden suportar ja el que fem sinó el que som”. En resum, “Són l’espill on la consciència col·lectiva mostra la seua cara”. Quin absurd tant de patir tots: Independència.

Marta Tomás
Marta Tomás
19.04.2023  ·  11:02

No oblidem Josep Sunyol president del Barça assassinat pel franquisme…
Dit això, tot és una estratègia política, mentre ens tenen bojos de ràbia, ens fan bullir la sang i remoure’ns els budells amb notícies falses i bombes sentimentals oblidem el que hem vingut a fer, que és: quant li ha costat al senyor Florentino comprar els arbitres, i altres títols ????? …. Quan rascant la superfície d’aquest personatge sortirà i esquitxarà tota la màfia, la merda i el despotisme que amaga ???? Serà com quan rasques una crosta i surt el pus a raig ruixant a un munt de carronya.

Josep Soler
Josep Soler
19.04.2023  ·  11:47

En Frederic Varela posa el dit a la llaga amb el que ens està passant i ens seguirà passant, vivint sota el control nazi-espanyol, dels mes experts de tota la vida.
Si els alemanys es van conduir com es van conduir, en aquell periode de temps, pensar -com pensen aquests del mossen i els de sempre- que aquesta gent amb mes de cinc-cents anys practicant la persecució, en un dia miraculós canviaran de manera de fer, es d’una innocència il·limitada.
La Berta Carulla – avispada com es- ho veu igualment. La resta, tardarem molt a entendre on som, on anem i que ens espera?.
El poble jueu va entendre finalment que calia organitzar-se -amb serio – si no volia quedar eliminat com tot pronosticava.
Algun dia entendrem que ens cal no es tant sortir a fer manifestacions i fer queixes -que també cal certament – sinó un altre ordre d’acció, que no fos possible ser controlada per l’enemic?.
Avui encara el director del Punt Avui -gens sospitós de ser dels del regim- ens diu: “Laporta dilluns va aprovar molt justet. Va anar tard com ja sabíem i va complir de cara a la galeria de convençuts, però continuem sense cap explicació convincent de la bestiesa que hem fet i del temps que ha durat”.
Si a sobre els hi haurem de demanar perdo, per exercir el dret de defensar-nos, ni que sigui poc i malament.

Gerard Codina
Gerard Codina
19.04.2023  ·  11:52

Mirem-ho d’una altra manera sense desmentir el principal. Laporta té un problema amb el ca Negreira -Que per cert maiha explicat- i per defensar-se llança un atac al Madrid que en realitat no venia a to per distreure l’atenció. El Reial hi cau de quatre potes i ara ja no es parla del cas Negreira sinó de quin és l’equip del règim. Al Laporta li ha sortit rodona la jugada.

NÚRIA BECERRA
NÚRIA BECERRA
19.04.2023  ·  12:01

Jo penso que aquest és un joc que es porten entre aquests dos clubs. S’ataquen mútuament perquè això els convé a ambdós. L’un treu rèdit a Espanya i l’altre a Catalunya, doncs quan tenen un interés comú com en l’assumpte de la súperlliga (o com s’anomeni) estan plenament d’acord. No fa massa en Laporta demanava l’ajut d’en Pérez per abaratir els costos de la remodelació. Molt teatre del dolent. I pel que fa a pensar que en Laporta té fusta de líder, només dir que es va fer amb la presidència el primer cop amb el suport del ex-sogre franquista i tenia a un cunyat megafranquista al seu costat.

Marcel Pellejà
Marcel Pellejà
19.04.2023  ·  12:09

Uau! “El FC Barcelona el preferit del Franquisme”. Descomunal.

Escriure sobre el que els convé, canviar la història en els llibres, als diaris… Els és gratis.

Per ampliar informació sobre aquesta pràctica tan antiga no us perdeu l’Institut Nova Història (www.inh.cat): 30 anys demostrant la falsificació de la Història de Catalunya i de la seva llengua.

Gerber van
Gerber van
19.04.2023  ·  12:20

Bon article Vicent!
Atacant Barça, potser els socis i suporters del club que no estan interessats en la política ara prendran consciència de com funciona Espanya. Això sí és ampliar la base. Com passa sovint, Espanya ens ajuda en això.

Albert Ventura
Albert Ventura
19.04.2023  ·  13:51

A mi tot aixo no em preocupa perque ho dono per descomptat, el que em treu de polleguera es veure que uns senyors que cobren per defensar-nos son uns col.laboracionistes que nomes es preocupen dels seus bisnis i de fer la feina bruta a l’enemic.

Salvador Molins
Salvador Molins
20.04.2023  ·  02:42

A més de tot el que explica aquest editorial, jo crec que el Barça hauria de catalanitzar-se més.
Cal preparar els cants en català i escampar per tot el camp socis disposats a fer de claca i guia. Els altaveus hi podrien ajudar i algun ordinador i algun cantant famós, per exemple.

PS: Millor canviar de lliga, urgentment.

També la llengua d’entrenament hauria de ser el català.

Si el Barça no es decideix per la defensa de la Llengua, serà moltes coses, però no serà cap factor de catalanització, sinó una entitat colonitzadora més. Una entitat, de fet, contrària a la Independèndització de Catalunya.

—-

Visquem la Llengua, visquem la Nació sencera – els Països Catalans – i visquem la Independència, són indestriables!

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any