Eric Zemmour: se’ns acosta un problema ben gros

Cal cridar l'atenció sobre el perill que l'extrema dreta capitalitze la frustració i la còlera arran de la brutalitat del sistema

Vicent Partal
06.12.2021 - 20:51
Actualització: 06.12.2021 - 21:16
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Despús-ahir l’escriptor Éric Zemmour començà la seua campanya per a esdevenir president de la República Francesa, si guanya les eleccions convocades a la primavera. Fou un acte prop de París, a Villepinte, davant deu mil persones, un acte ple de violència i incidents, amb agressions contra els qui protestaven per les seues declaracions racistes i xenòfobes.

Zemmour és un periodista molt conegut perquè durant anys ha participat en tertúlies de diverses cadenes, sempre defensant les posicions de l’extrema dreta, sobretot les més racistes –cosa que li ha costat multes i investigacions que en realitat sembla que no han fet sinó acréixer el personatge. No és polític, no milita en els partits tradicionals, i això sembla anar-li a favor en un moment de desencís generalitzat amb la classe política. No crec que el puguem considerar un intel·lectual, malgrat que haja publicat tants llibres, perquè té un discurs molt prim, molt poc elaborat, gairebé a còpia de consignes i prou, buit de tota originalitat. Però les enquestes avisen que podria superar Marine Le Pen i, doncs, esdevenir l’adversari, segurament, d’Emmanuel Macron a la segona tanda de les presidencials, el 24 d’abril.

Evidentment, el fet que s’acabe de presentar com a candidat pot donar-li un plus de representació a les enquestes i, per tant, a hores d’ara ningú no pot predir si la seua candidatura es desinflarà o si creixerà. Però la força amb què ha emergit el nou moviment és ben preocupant. I precisament a l’acte de diumenge se’n va saber el nom, que és tota una declaració. És un nom que, al sud, els qui hem hagut de suportar durant tota la vida el nacionalisme espanyol, entenem a primer colp d’ull. Es dirà Reconquête!, en una al·lusió explícita i reconeguda a la “Reconquista”, aquell concepte ideològic inventat, sense base històrica, per la historiografia ultra espanyola que s’identifica obertament en l’imaginari popular amb la derrota i expulsió dels musulmans i amb l’expulsió dels jueus. Zemmour és un gran afeccionat a la història, de manera que el nom és qualsevol cosa tret d’innocent.

Ara com ara, la presència d’aquest partit al nostre país és encara una incògnita. Dissortadament, Perpinyà és avui una plaça forta del lepenisme, la principal ciutat governada pel Rassemblement National, i no sabem encara si això frenarà la implantació del seu concurrent en l’extrema dreta o si, en canvi, hi haurà un transvasament dels votants d’Aliot en les municipals cap a Zemmour. De moment, l’emergència del nou moviment ja té conseqüències nefastes que es fan notar. Com ara que hi haja gent que, en veient la irrupció de Zemmour, tendeix a considerar moderat el lepenisme, a veure’l més centrista, una cosa que seria terrible, a més de ser un error gros. I també que, tenint en compte que la dreta republicana no té cap força ni ambició i que un dels candidats de l’extrema dreta passarà a la segona tanda, Macron ja organitza la seua campanya entorn de la idea que tothom ha de votar-lo a ell com a mal menor per a frenar l’extrema dreta, una conseqüència nefasta del diabòlic sistema electoral francès, que en la segona tanda només deixa triar entre dos candidats.

Siga com siga, finalment, resulta massa preocupant i significatiu que la campanya de les eleccions presidencials franceses siga dominada per l’extrema dreta. I cal cridar l’atenció sobre el perill que aquesta expressió política capitalitze la frustració i la còlera arran de la brutalitat del sistema. Ja manen en diversos països, fa quatre dies vam saber que pretenen formar un grup nou al Parlament Europeu, que seria el tercer de la cambra, i avancen significativament en el debat polític continental.

Per a Europa l’escenari d’una extrema dreta manant no tan sols a Polònia i a Hongria sinó també en estats com Itàlia o els estats espanyols o francès hauria de ser un toc d’alerta definitiu sobre l’impacte de les polítiques irracionalment severes adreçades a la població. I sobre la frustració que creix arreu. Un llibre recent de Myriam Benraad (Geopolítique de la colère) adverteix amb molt d’encert que si fa trenta anys la fi de la política de blocs i la globalització eren percebudes arreu com un moviment positiu i alliberador, avui en canvi la població en contempla les conseqüències amb una barreja explosiva d’ira i còlera que pot fer esclatar el món tal com el coneixem. Zemmour i la violència brutal, salvatge, que vam veure que expressaven els seus seguidors despús-ahir a París, haurien de ser un advertiment seriós que se’ns acosta un problema molt gros.

 

VilaWeb necessita el vostre suport per a continuar-se publicant. Si encara no en sou subscriptors, us convidem a fer-vos-en.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
06.12.2021  ·  22:15

Quan l’esquerra traeix, guanya l’extrema dreta. I fa molts anys que les esquerres, a França però també ací, fan polítiques neoliberals amb un somriure de cartró pintat a la cara. I la gent en pateix les conseqüències. llavors, apareix un salvador que aplica una solució senzilla a un problema que no ho és. Per exemple: esteu molt malament, però no és perquè els rics s’enriqueixen cada vegada més i no paguen imposts. És perquè venen els immigrants a furtar-vos la feina. Al mateix temps, els rics necessiten aquests immigrants, com a motiu per convèncer la població (que s’ha de mantindre en la ignorància, d’ací el desastre del sistema educatiu) i per a tindre mà d’obra esclava. L’altre dia em van explicar a Tarragona que “si tens esclaus, tot resulta més fàcil”. Era un aclariment a com s’havien construït les muralles.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
06.12.2021  ·  22:20

Sí el que passa a França amb Éric Zemmour és molt preocupant. Entre altres fer semblar que Marie Le Pen sigui moderada.
El que passa a França aviat passarà aquí. El món està molt connectat.
Les causes: el capitalisme és brutal, enriqueix una minoria i ha destruït la classe mitjana, ara hi ha moltíssima pobresa, fins i tot tenint feina.
I l’esquerra no fa res. Només en tenen el nom. Posar intermitent a l’esquerra i anar a la dreta. Enganyar una vegada i una altra. Com voleu que la gent no estigui disgustada?

joan rovira
joan rovira
06.12.2021  ·  22:46

En Josep Usó, com ens té acostumats, desenvolupa l’editorial molt adequadament cap a dos aspectes que sovint remarquen els comentaris i tenen poca o nul.la resonància a VilaWeb: la ficció del mot esquerres arreu i les conseqüències nefastes de la globalització neoliberal. On, en un mercat d’oligarques i esclaus, capitalisme i comunisme conflueixen.

PS. Per altra banda, res que no estigui narrat en el mural del consell de Seguretat de les Nacions Unides, obra d’En Per Krogh (1952).
https://en.wikipedia.org/wiki/United_Nations_Security_Council_mural

Jaume Bonet
Jaume Bonet
06.12.2021  ·  23:39

“Hi ha un terrorisme de base, que emana del control global dels doblers sobre La Terra, i que atempta contra tota la Humanitat” …. la frase no és meua, entenc que es refereix a la globalització neoliberal …. la va dir el 2019 el Papa Franciscus, si no vaig errat

Concepció Ramió
Concepció Ramió
07.12.2021  ·  00:10

Fins ara el possible ascens de l’extrema dreta al poder era de les coses que ens feia més por perquè tenim memòria històrica i no volem que torni a passar el que va passar. Vista la deriva dels poders neoliberals que nom del bé comú van tendint a llevar els drets fonamentals de les persones amb el pretext del covid i la deriva cap a una dictadura sanitària començant per un segregacionisme absurd i irracional, no sé qui em fa més por ara mateix. Perquè tenim memòria històrica i no volem que torni a passar el que va passar!

Jaume Riu
Jaume Riu
07.12.2021  ·  00:22

EL PROBLEMA ÉS LA GENT
Se’ns acosta un problema ben gros, potser sí, pero hi ha un problema crònic molt més gros encara que ja el tenim a sobre, i a l’editorial no se’n parla.
Totes les expectatives de l’ultradreta a Europa es suporten -només-, en la desinformació de la població.
Tot i ser un fenomen ben estrany, resulta que ho hem vist al regne d’Espanya i passa igual a la República francesa i a Italia, Polònia o Hongria.
L’esquerra que naturalment té un programa de valors socials, polítiques de respecte al mediambient i d’equilibri econòmic, no guanya mai les eleccions.
Des de la infancia, fa ben bé setanta anys, quan hi havia el control dels mitjans pel dictador Franco, i després amb la monarquia instaurada pel mateix dictador, he vist com la majoria de la població encara ara viu desinformada.
No ho he entès mai.
Sempre es trien per governar les opcions polítiques de corrupció comprovada i publicada que, a més, no han complert abans les promeses electorals i no els hi retreuen. Amb aquest panorama segueixen guanyant poder, o fan pactes postelectorals contra natura.
Votar això és un desastre.
Doncs tot i això, aquests grups cada cop continuen guanyant les eleccions i és obvi que no satisfan les necessitats i les expectatives socials.
El problema no és la ultradreta sinó la majoria de gent desinformada que els vota, amb la complaença de l’esquerra que s’ho deixa fer, i en tants anys, encara no han vençut mai en la partida que es juga en el tauler de la informació.

Pere-Andreu Ubach
Pere-Andreu Ubach
07.12.2021  ·  00:33

¿I qui hi ha d’intel·lectual, a l’espectre polític?

M.ROSA (anglès) SOLER
M.ROSA (anglès) SOLER
07.12.2021  ·  06:23

Doncs miri Sr. Pere-Andreu Ubach, aquesta podria ser la pregunta del dia. Però vaja, com vd sap i tots, cap ni un, per això va tot com va tot, aquí i a tot arreu.

Josep Segura
Josep Segura
07.12.2021  ·  06:25

Els que fa dècades que vivim a França estem acostumats a combregar amb el pedrosanchisme de “ui, que ve la ultradreta !”.
Però hi ha força diferències amb la fauna ibèrica, que espero que continuaran. A França, el feixisme no ha estat un Àlien dins del cos d’un partit”moderat”, com Vox a les entranyes del PP.
Després, el pacte republicà ha funcionat com a cordó sanitari contra Le Pen i família. Perquè ha funcionat? Perque una bona part de la societat francesa és profundament anti-feixista, com ho som els catalans.
La diferència és que aquí s’atreveixen a plantar cara (tot mirant d’arribar-hi) a l’infumable “tête à claques” d’en Zemmour.
Ja veurem com s’acaba, tot plegat.

Imma Presseguer
Imma Presseguer
07.12.2021  ·  06:39

El senyor Josep Segura ho encerta de ple. Contràriament a la francesa, la societat espanyola és essencialment feixista. Fins quan els polítics catalans continuarant fent el paper de cuc miserable ?. Espanya és irreformable.

GABRIEL MIR
GABRIEL MIR
07.12.2021  ·  07:13

“Se’ns acosta” un problema…? El portem tan inculcat, que no ens adonem que el problema és amb nosaltres de fa temps. Però el confort particular no ens ha permès veure’l. I el problema és mundial.

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
07.12.2021  ·  07:29

Som esclaus amb un FACHAPORS que ens dona AUTONOMIA NO LLIBERTAT
Si això no ho tenim clar… mai serem lliures ni dignes.
El problema no es sanitari sino de control poblacional… ara és el vei qui et senyala, gratis i controla.
Está tot relacionat… si un independentista vacunat es creu amb el dret a castigar a un independentista no vacunat algo no está funcionant al marge de la disfunció de les vacunes experimentals i tot comença a grinolar.
Independentistes d’esquerra o de dretes, obeiu als poders i mitjans. No haurá mai independencia MAI més, molt menys inoculats experimentals preocupats d’un paper saludable… la majoria, doncs pifiada llibertat… no faré més comentaris a la vostra editorial Vicent.

Albert Miret
Albert Miret
07.12.2021  ·  07:51

Deixem-nos d’eufemismes. No hi ha dretes ni esquerres, hi han atracadors i atracats, esclavistes i esclaus, destructors i destruïts, assassins i assassinats. Sempre ha estat així i les societats actualment no canvien gairebé mai perquè la política pel bé social ja no existeix, sinó que l’han transformat en una espècie de lliga de futbol en què guanyi un o guanyi l’altre, el futbol continua endormiscant la societat a base de la por al pitjor o a l’encara pitjor. Els que volem avançar sortint d’aquesta “sopa boba”, som trets del terreny de joc ridiculitzats i humiliats, servint d’exemple del que no s’ha de fer ni de pensar. El progrés no guanya gairebé mai, no pas perquè els que el voldríem siguem idiotes o ens agradi perdre sempre, sinó perquè els polítics del poder saben que només ho podran seguir sent mentre prevalgui com a únic valor la força bruta. Per això, tots els governs immobilistes prefereixen comprar armes gastant tots els pressuposts, que educar la població, i els encanta que els seus votants no s’arribin a la boca… així menjaran menys, deuen pensar. Els països nòrdics són el més indesitjable per als bàrbars del continent, perquè demostren que el coneixement és l’únic camí cap a la felicitat dels pobles, i això els fa molt mal, i els anul·len i proclamen la gran bestiesa amb la qual justifiquen el seu èxit repetint l’estupidesa de què són molt pocs. L’única manera de poder sortir d’aquest laberint dissenyat sense sortida, se’n diu revolució, paraula que el feixisme ha traduït històricament com a desastre i caos -perquè per a ells realment ho és-, encara que a la majoria de països amants del progrés signifiqui des de sempre: llibertat.

Octavi ENGUITA
Octavi ENGUITA
07.12.2021  ·  08:03

I mentrestant aqui discutant sobre el 6%…abans era el 3%.

Sort al poble, la necessitara.

Josep Castellsagué
Josep Castellsagué
07.12.2021  ·  08:17

Bona editorial i bons comentaris!
Que Pablo Iglesias aplaudeixi al Rey i que la Colau no foti res… A qui votarà la gent que vol que canviïn les coses?
Viure sota un govern de Vox seria pitjor per la llengua catalana que aquest del PSOE? Si et volen matar i t’ensenyen l’arma, reacciones. Si t’enverinen lentament sense que ho notis…

Rosa Pérez
Rosa Pérez
07.12.2021  ·  09:13

Sra Cordoba,
Continuï escrivint, si us plau.

Josep Maria Rúbies
Josep Maria Rúbies
07.12.2021  ·  09:15

Explicar els programes de cada partit, explicar els programes mentida, controlar si els partits compleixen les seves propostes, invitar a la reflexió…aquests és el paper de l’esquerra, els demòcrates i la premsa lliure, informar informar-se i denunciar les mentides de la premsa, no deixar passar-ne cap. Només una societat culta pot evitar aquest mal tant i tant gros que arriba a poc a poc, ho tenim pelut.

Robert Mora
Robert Mora
07.12.2021  ·  09:52

Aquest “Neo populisme” de dreta erròniament anomenat “extrema dreta”, i dic erròniament perquè aquest nom no només no explica res sinó que augmenta la confusio, neix com una resposta a les polítiques transversals que les dretes i les esquerres tradicionals practiquen i que conflueixen en un extrem centre com el de Macron o en la fracasada esquerra morada de Podemos.
Occident està vivint un malestar profund, una degradació de la qualitat de vida dels seus ciutadans que els partits tradicionals no només no encerten a gestionar sinó que exasperen la població.
Les crides a la por al llop de “l’extrema dreta” acabaran convertint-se en el contrari. En una crida a que arribe el llop d’una vegada si no es prenen mesures i s’atén al malestar profund de la població.
Quan es percep que PP i PSOE són dues versions de la mateixa política, l’aparició d’un tercer protagonista en el joc és inevitable, i aquí, al nostre país, (on millor situat s’està, ies podria fer una política clarament diferenciada de l’espanyola) el seguidisme d’una de les dues potes que practiquen tots els partits que se’n diuen sobiranistes està desmobilitzant l’electorat i fent malbé un capital polític immens.

ramon Feixas
ramon Feixas
07.12.2021  ·  10:10

No és cap casualitat. Com no va ser cap casualitat la figura de Tremp. Com no va ser cap casualitat la sortida de l’armari del franquisme el 2017…. Com no és cap casualitat la falta d’estima dels representants legítims del catalans que van haver de triar entre presó i exili. Mentre l’espanyolisme del PSC hàbilment sap fer confrontar als partits independentistes i distreure el personal en les pugnes per triar més estratègia de càrrecs i deixalles de poder, no pas com obrir el camí capa la llibertat i els drets humans. És una etapa de gestació de dogma repetida al llarg de la història en la que “qui mana fa por” marca comportaments que en aquest cas vol dir rivalitat i competició. A ningú se li acut de vacunar contra aquest malèfic virus.

Carles Serra
Carles Serra
07.12.2021  ·  10:49

Com ja ha fet esment un subscriptor de Vilaweb, la societat espaÑola majoritàriament es d’ideologia franquista.
Fa temps que algú va dir que dintre de cada espaÑol hi havia un petit franco.
Vols més exemple Vicent quant el partit franquista de Cs, va ser el partit més votat en unes eleccions en el parlament de Catalunya, amb el missatge sobre la IMPOSICION DEL CATALAN; crec Vicent que no cal dir d’on varen sortir majoritariament aquest vots, et sona el cinturon rojo?
Però com he fet esment més d’una vegada en Pla ja fa molts anys va dir, lo més semblant a la dreta espanyola és l’esquerra espanyola.
Com definiries Vicent la Colau i la seva amiga Oltra? d’esquerres ?

maria serra
maria serra
07.12.2021  ·  10:55

Si alguns no volen veure perquè puja l’extrema dreta a Perpinyà , és que tenen pa a l’ull i nosaltres cada dia estem una mica més a prop del problema dels nostres veïns.
Fa seixanta anys els joves immigrants que arribaven a Perpinyà molts primer aprenien català perquè la gran majoria de patrons el parlaven i a poc a poc va anar desapareixen.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
07.12.2021  ·  11:32

A “El món d’ahir. Memòries d’un europeu”, Stefan Zweig va intentar explicar (i explicar-se) com, de manera incomprensible per a ell, a Europa havia esclatat la primera guerra mundial. Segons el seu parer, no hi havia cap motiu que ho justifiqués. Era com si els estats s’haguessin tornat bojos de cop.
En comptes de globalitzar els valors humans, el món capitalista va globalitzar l’extracció del diner fent treballar als pobres i miserables per tal que els rics poguéssim consumir més i més barat. Es van ventilar els aranzels que era la única cosa que protegia els treballadors dels països rics. Encara hi som i els fluxos migratoris augmenten. Alguna cosa no va bé.
Si apareixen i creixen les teories salvadores és perquè la socialdemocràcia no pot governar les grans corporacions que controlen l’economia mundial. Bauman ja ens va avisar.
Si fan créixer la ultradreta, si el centre esquerra retalla els drets individuals i col·lectius, per alguna cosa deu ser.
Alguna cosa no va bé i, si el model de la globalització fa un pet, caldrà reprimir qualsevol intent de protesta. La ultradreta estarà esperant als governs.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
07.12.2021  ·  11:33

La frustració de la població alemanya, oprimida i humiliada per les mesures sense escrúpols dels aliats post primera guerra mundial, va provocar la aparició de les SA nazis i l’arribada al poder democràticament de Hitler.
El que va venir després és el patiment i la mort de milions de persones a mans dels “salvadors” de la pàtria, la Segona Guerra mundial. Era molt fàcil, només calia canalitzar la frustració i la ira del poble, degut a la cobdícia i la ineptitud dels governants de torn, amb solucions i promeses simplistes, que no pensaven complir.
No oblidem que el règim stalinista era, si fa ni fa, rl mateix i amb un origen semblant.

Avui dia a Alemanya també hi ha partits d’extrema dreta, neo nazis, però la diferència amb espanya és que a Alemanya es va jutjar i condemnar els genocides del partit nazi. Només cal veure en la presa de possessió del primer govern post Merkel, que un dels ministres diu sense embuts que la, extrema dreta és un problema greu a vigilar de prop.

Aquí a espanya això no ha passat, el colpista, el dictador feixista Franco, va morir al llit amb tots els honors i va desar el seu llegat ben lligat: nomena un borbó com a rei, l’exèrcit, la administració i la judicatura els controlen els seus, i els polítics sorgits en la falsa democràcia de la constitució del 78 eren o franquistes disfressats, o falsos esquerrans (Felipe González i Alfonso Guerra en són el millor exemple), o esquerra submisa i que va pagar el que sigui per a tenir visibilitat.

Franco, el genocida, va assassinar els que tenien idees republicanes o els va obligar a marxar a l’exili.
Què queda avui a la irreformable espanya? Bàsicament o feixistes/espanyolistes convençuts, o gent client del pa i circ.

Com diu altre subscriptor sobre França, allà encara hi ha cultura i força esperit crític a la població.
És la gran diferència.

Josep Vilà
Josep Vilà
07.12.2021  ·  12:25

La diferència d’esperit crític a la península ibèrica es pot mesurar amb dades sobre vaccinació de pauta completa a data d’avui:
Portugal: 87%
España: 80%

Europa continental:
França: 70%
Alemanya: 69%
Països Baixos: 72%

La nostra credulitat institucional té 10 punts percentuals per sobre de la dels nostres veïns del nord. La inoculació del sistema de la Inquisició española al s. XV deu haver deixat la seva traça en les generacions actuals…

Carles Viñals
Carles Viñals
07.12.2021  ·  13:04

No és que se’ns acosti “un problema molt gros”; és que el tenim ja amb nosaltres. No l’hem creat perquè ja hi era, però l’hem anat protegint i consolidant durant llargues dècades.
Uns quants l’han propiciat des de la seva condició de pobres i dominats, amb el secret desig d’esdevenir rics i dominadors i, si no ambdues coses, sí com a mínim la segona. Blasmen els poderosos, però els admiren i envegen i, de fet, volen ser com ells.
De la resta, la meitat mai no s’han oposat al creixement del feixisme, tot considerant-lo un malson irrepetible de temps passats, i creient -o volent-se creure- que viuen al millor dels mons possibles. Ingenus i babaus si de debó s’ho creuen.
L’altra meitat se n’adonaven, però la covardia, filla de la por, sempre els ha privat del coratge imprescindible per plantar-li cara. Pagaran la recuperació de la llibertat perduda a un preu més alt del que haurien pagat per conservar-la.

Connivència, ignorància -real o fingida- i covardia. Les tres xacres que poden acabar sotmetent el món, si no l’han sotmés encara, a la dominació de la mateixa bèstia, per occir la qual, molts milions d’homes i dones lluitaren sofriren i donaren la vida.
Les mateixes xacres que poden acabar sotmetent, si no l’han sotmesa encara, la nació catalana als designis exterminadors de l’únic poble europeu del que el feixisme mai no fou desarrelat.

El mal acaba triomfant sempre, més que per l’acció dels dolents, per la inacció dels bons.

Josep Marrasé
Josep Marrasé
07.12.2021  ·  13:51

El moviment polític d’ultradreta és cíclic. S’arriba a aquesta situació per un menys preu a l’evolució cap a l’èxit que han exhibit els liders d’ultradreta. Llevat del país germànic, amb Merkel al capdavant de la lluita contra aquestes bèsties humanes, els altres països han acusat una deixadesa incomprensible sobre les conseqüències tant nefandes que, en el futur, s’abaten contra el món actual. I, doncs, què pensen fer els senyors de l’esquerra? Continuaran mirant-se el problema de lluny o, per dignitat i seguretat universal, tractaran d’eliminar aquesta xacra que, si més no, tantes vides ha costat a la humanitat? Continuarà Espanya subvencionant partits feixistes ? Que s’ho rumiïn, però amb la urgència deguda i mirin de posar remei ben aviat. Ja s’ha perdut massa temps!!

Jaume Ortí
Jaume Ortí
07.12.2021  ·  14:31

El discurs populista de dretes guanya també, i potser sobretot, perquè el discurs d’esquerres és, a banda de també populista, de vergonya aliena.

Joan Parera
Joan Parera
07.12.2021  ·  16:27

Ni Eric Zemmour ni l’extrema dreta ni els populisme són el problema, només són els símptomes, el problema son els polítics professionals que només procuren pel seu partit i no pel seu país ni per la gent que els voten. La mediocritat d’aquests personatges és desesperant.

david graupere
david graupere
07.12.2021  ·  17:24

El dogma de l’esquerra nodreix directament aquesta ultradreta. És un cercle destructiu.

Si es creen guetos, barraquisme vertical, és perquè el poder vol una societat sense cohesió. És el mateix poder que manté la pobresa a fora dels seus estats. La cobdícia.

Sylvain Manyach
Sylvain Manyach
07.12.2021  ·  17:55

A Villepintes, periodistes de Mediapart i de la cadena TMC van ser apallissat també

Ramon Perera
Ramon Perera
07.12.2021  ·  18:45

És difícil observar sense pessimisme la situació política mundial.
Tanmateix, pot ser interessant analitzar críticament la mirada que fem.
Només per posar uns exemples.
Els països de la UE han destinat quantitats fabuloses de diners a les vacunes, però la sanitat pública segueix en una situació de mínims. I quines quantitats es destinen a investigar sobre la covid persistent, etc?
L’any 2020 la UE va gastar una quantitat rècord en l’àmbit militar [https://www.vilaweb.cat/noticies/despesa-militar-record-unio-europea-coronavirus/].
I no és que faltin recursos. Els beneficis de les entitats financeres i de les multinacionals no només no són negatius sinó que són desmesurats.

Aquest comportament no és gens racional. Els grans dirigents mundials no es comporten racionalment.
Aquesta és la dada que cal tenir present quan intentem entendre les raons dels grans dirigents mundials [aquests que no votem, ja que no estan a la vista].

Salvador Molins
Salvador Molins
07.12.2021  ·  22:45

No caiguem en la trampa de sempre. Mantinguem el rumb cap a la Independència marcat el 1r d’octubre i declarat amb la DUI del Parlament Català del 27 d’octubre de 2017, no ens creguem allò d’ai que ve el llop, perquè el llop acaba venint sempre de totes maneres i hem d’ intentar que no ens enxampi al mig.

De cap manera de caure en la trampa de sempre d’ajudar Ñ. Embolicar-nos amb Ñ sempre és la nostra perdició. Ho va ser per Macià, va acceptar l’estatut que sempre ha estat prostituït, i el llop, la guerra, va venir igualment i ens va enganxar al mig.

Intentar salvar Ñ o salvar-nos amb Ñ, va ser la perdició de Companys fent la guerra amb la República espanyola que li va usurpar tot i Ñ la de sempre, la que mata i la que usurpa segons li convé el va matar!

Ara, el qui s’ha embolicat amb Ñ és ER i al preu de trair i desmuntar el “Procés de Recuperació de la nostra Independència.

Estiguem al cas i apunt. Preparem-nos des de Waterloo i des del territori per quan vingui el llop ja ser fora d’aquesta ratera Ñ o fotre el camp a corre cuita d’aquest estat enemic de Catalunya, aquest estat que sempre ens ha odiat i envejat fins voler-nos destruir i fer desaparéixer amb genocidi i colonialisme.

Fora Espanya i fora l’ER i demés retardaria, sempre a l’hora de la veritat, estúpida, traidora i vergonyant.

Joan Fargas
Joan Fargas
07.12.2021  ·  23:59

Estic molt d’acord amb el que s’ha dit, per tant, no cal repetir. Arribar a la conclusió que els partits estan a les ordres de les elits és molt decebedor, on és la democràcia? Cal anar a votar?
Per què es vota a l’extrema dreta? Els motius són diversos com ja s’ha dit. Tenim un problema molt greu, el de les grans migracions. No parlo de l’immigrant de manera individual, parlo dels grans moviments de persones que poden fer canviar la fesomia d’un país, com és el cas de Catalunya o d’Europa. Qui les provoca? Hi pot haver una finalitat econòmica però, també, de desfer les nacionalitats europees. L’estat espanyol ha fet entrar sud-americans cap a Catalunya per fer desaparèixer la llengua catalana. Ja fa uns anys, una sud-americana ens va explicar que quan va baixar de l’avió, li van donar 500€, li van dir que anés a Catalunya i no parlés mai en llengua catalana. Actualment, continua passant però sense diners i de diversos llocs.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes