empresaris

TEMA DEL DIA
Fugida.
Un dels arguments més gastats per l’unionisme era que el procés cap a la independència perjudicava l’economia i els empresaris hi eren cotnraris. El primer és fàcil de desmentir amb dades: Catalunya és la comunitat que més creix a l’estat espanyol i encapçala les exportacions. L’economia catalana va créixer d’un 2,8% durant el 2018, el PIB català es va situar una dècima per sobre de l’estat espanyol i va superar de 8 dècimes la mitjana de la zona euro. Tot això, després d’haver encadenat tres anys de forts augments (3,8% el 2015, 3,6% el 2016 i 3,4% el 2017). Per tant, el procés no ha perjudicat pas l’economia catalana, malgrat els intents de l’estat d’enfonsar-la promovent la fugida d’empreses i pressionant les que es quedaven.

L’altre argument, el de l’opinió dels empresaris, s’expressava fins ara, principalment, mitjançant Foment del Treball i el Círculo Eqüestre, que sempre han estat hostils a l’independentisme però que no representaven l’empresariat català sinó les grans empreses de l’Íbex 35. L’espectacular victòria de la candidatura Eines de País a la Cambra de Comerç de Barcelona i a la majoria de les de tot Catalunya ha fet aflorar una realitat empresarial diferent, desacomplexadament independentista. I ho ha fet a les urnes, cosa que la fa més representativa que no pas els lobbies elitistes com el Círculo Eqüestre i Foment del Treball. Després de la victòria de la candidatura Eines de País ja no es podrà dir que els empresaris van contra la independència. Hi ha una part significativa, avalada per les urnes, que n’és obertament favorable.

Les cambres representen el petit i mitjà empresari, els autònoms, i tenen un clar arrelament al territori i un funcionament més democràtic. A les eleccions de la Cambra de Barcelona hi va haver més del doble de participació que no pas a les eleccions anteriors. En aquestes eleccions, van votar 17.224 empresaris i autònoms, lluny de les 7.000, aproximadament, que havien participat en l’última convocatòria electoral, en un procés ple d’irregularitats en què es va anul·lar el vot per correu. Així i tot, la participació ha estat de poc més del 4%, una xifra encara força baixa. Però si fins ara el president de la Cambra, Miquel Valls, no era qüestionat per ningú, tampoc no ho hauria de ser el nou, que és molt més representatiu.

La victòria a la cambra permetrà a l’independentisme de decidir o influir en institucions estratègiques per a l’economia catalana. És l’entitat que proposa el president de Fira de Barcelona i qui tria el president de Turisme de Barcelona, i també té representants als consells del Port de Barcelona, el Consorci de la Zona Franca i el Comitè de Rutes Aèries, que és un instrument clau per a atreure vols intercontinentals des de l’aeroport de Barcelona. Moltes d’aquestes infrastructures i entitats, com l’aeroport o el Consorci de la Zona Franca, són controlades per l’estat espanyol i les seves decisions són supeditades als interessos de Madrid. A partir d’ara, si més no, hi haurà un contrapès o una veu per a denunciar l’ús que se’n fa. A més, els nous responsables de la cambra gestionaran les aportacions de 75.000 euros per a quatre anys de CaixaBank, Criteria Caixa, Naturgy, Abertis, Aigües de Barcelona, Banc Sabadell, Mediolanum, Indra, Deloitte, PwC, Hoteles Catalonia, Damm, el RACC i Magma Disseny, que paguen per tenir cadira. Algunes van canviar de seu seguint les instruccions del govern espanyol.

La victòria de la candidatura Eines de País també és una victòria de l’Assemblea Nacional Catalana encapçalada per Elisenda Paluzie, que ha impulsat la llista, juntament amb el Cercle Català de Negocis, amb Joan Canadell al capdavant, qui ha sortit escollit i probablement serà el nou president de la Cambra de Barcelona. L’estratègia de l’ANC de promoure candidatures en estructures de la societat civil ha estat un èxit que Paluzie es pot apuntar per frenar les crítiques que rep d’alguns sectors independentistes. El control de les cambres i el creixement de sindicats nacionals són clau per a l’hegemonia independentista i l’ANC ha tornat a demostrar que quan fa feina en l’àmbit de la societat civil, lluny dels partits polítics, és molt més efectiva.

MÉS QÜESTIONS
El CIS reforça Ribó i preveu una victòria d’Armengol a les Illes.
Tot i que l’enquesta es va fer entre els mesos de març i abril, abans de les eleccions espanyoles, els resultats del CIS publicats avui, quan comença la campanya electoral del 26-A, reforcen les possibilitats de Joan Ribó de revalidar la victòria a la batllia de València i les de Francina Armengol a la presidència del govern balear. En canvi, a Barcelona pronostica un empat entre Ada Colau i Ernest Maragall, amb un lleuger avantatge per a l’actual batllessa. Només és una enquesta, però Compromís l’ha llegida com un aval del resultat de les passades eleccions espanyoles a la capital valenciana, en què, per primera vegada a la història, va guanyar la coalició. Ribó ja ha dit que farà una campanya en positiu, explicant la gestió del govern de la Nau i defugint enfrontaments estèrils amb la dreta. En canvi, Francina Armengol es mostra més prudent. Tot i que el PSOE va guanyar les eleccions espanyoles a les Illes, la presidenta s’ha dedicat tota la pre-campanya a mantenir la mobilització de l’electorat socialista perquè no afluixi el 26 d’abril, tot alertant del risc d’un retorn del PP. Un risc que el CIS no preveu pas, però Armengol no vol sorpreses. La presidenta està disposada a repetir el pacte amb Més per Mallorca, però des d’una posició de força. On les coses no són tan clares, teòricament, és a Barcelona, on Colau i Maragall es disputen el primer lloc. Guanyi qui guanyi, haurà de pactar i les possibilitats són diverses. La d’una majoria independentista d’ERC amb Junts per Catalunya no seria possible, segons el CIS, però caldrà veure el resultat final de les eleccions.

Dalmau pressiona per evitar un nou Botànic continuista. Després de la reunió de dimecres amb Mónica Oltra, el president de la Generalitat en funcions, Ximo Puig, s’ha reunit avui informalment amb Rubén Martínez Dalmau. El candidat d’Unides-Podem li ha demanat que el pròxim govern del Botànic no sigui continuista, sinó que aprofundeixi el canvi emprès el 2015. Dalmau ha valorat la reunió positivament i ha explicat que el seu objectiu era un govern unit i lleial amb capacitat de posar fi a la precarietat laboral i millorar les inversions públiques. També ha proposat que el nou pacte del Botànic se signi a les comarques del sud, per donar més importància a aquell territori. També han parlat del tren de la costa, el problema del finançament i l’alliberament de la AP-7. Dalmau ha defensat que, primer, calia pactar les qüestions programàtiques i, després, abordar la distribució de càrrecs, tot i que no ha volgut precisar res més. És molt probable que el nou Consell tingui més conselleries per a encabir les tres formacions que l’integraran. Les negociacions formals entre el PSPV, Compromís i Unides Podem començaran oficialment dimarts de la setmana que ve.

L’Alguer ja té una versió en català de la web. El municipi de l’Alguer ja té disponible la versió en català de la pàgina web institucional. És una idea que va néixer el 2016 per iniciativa de la coordinadora de l’Oficina Lingüística, Giuliana Portas, i que ha estat coordinada i dirigida per Giovanni Salvatore Mulas i Pietro Alfonso, en una acció conjunta entre la regió i el municipi. Això permet de llegir en català les informacions quotidianes, d’acord amb les lleis que protegeixen el dret de fer servir la llengua pròpia en les relacions amb les institucions. Aquest projecte arriba després de l’obertura de l’oficina lingüística municipal el juny del 2018. L’oficina té l’objectiu de promoure i valorar el català de l’Alguer, i que la pàgina web ja sigui bilingüe és una de les iniciatives ideades per aconseguir-ho.

Demòcrates i Liberals enllesteixen un govern de coalició a Andorra. Les negociacions per a formar un govern de coalició entre Demòcrates i Liberals han fet un pas més que gairebé és definitiu si no hi ha un tomb inesperat. Xavier Espot i Jordi Gallardo es van reunir ahir al matí. Dimarts a la nit el dirigent liberal havia obtingut el vist-i-plau del seu partit per negociar un pacte que inclou l’opció d’entrar a formar part d’un govern de coalició. Les dues formacions ja han creat una comissió negociadora per a pactar el full de ruta i els objectius polítics del futur govern i per a determinar quins càrrecs passarien a ser ocupats pels Liberals. La comissió és formada, per la banda demòcrata, per Sílvia Calvó i Èric Jover (dos dels futurs ministres dins el nucli de gent de confiança d’Espot), i per la banda liberal per Ferran Costa i Judith Pallarès, que formen part del cercle de confiança de Gallardo.

LA XIFRA
7,4 milions d’euros es gastarà la Generalitat Valenciana per instal·lar 120 caixers automàtics en municipis petits. L’objectiu és reduir l’exclusió financera d’aquestes localitats.

TAL DIA COM AVUI
El 9 de maig de 1978 Aldo Moro, president de la Democràcia Cristiana italiana, va ser assassinat per les Brigades Roges, que l’havien segrestat el 16 de març.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb