Emili Rosales: “El 2021 ha estat el millor any de la història editorial recent”

Entrevistem el director editorial del Grup 62, que fa balanç d’aquest primer semestre de l’any i parla de les perspectives per a la tardor i d’algunes novetats editorials

VilaWeb
Emili Rosales, director editorial del Grup 62.
Montserrat Serra Júlia Partal (fotografies)
02.08.2022 - 21:40
Actualització: 02.08.2022 - 21:44

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Emili Rosales, director editorial del Grup 62, analitza el moment que viu el sector. El trobem molt optimista, després d’un 2021 en què la facturació ha estat de rècord, 8% de creixement respecte del 2019, que ja havia estat un bon any, i en el cas del Grup 62, l’augment arriba al 9%. Quan diu que el 2021 ha estat un any excepcional es refereix al fet que la facturació de l’edició en llengua catalana és al voltant dels 75 milions. Unes xifres assolides tan sols en llibreries i sense incloure el llibre de text. També diu que el llibre n’ha sortit reforçat, de la crisi del 2020: “El llibre resisteix en les pitjors situacions. Ara més que abans.” I, finalment, rebla l’optimisme situant la literatura catalana en un nivell de Lliga de Campions, respecte de la qualitat literària dels seus autors, nombre d’edicions, nombre de traduccions al català i del català a més llengües.

I enmig d’aquesta anàlisi gairebé eufòrica, amb Emili Rosales també parlem d’algunes de les novetats que el Grup 62 editarà després de l’estiu, del setembre al novembre, amb noms com ara el de Maria Barbal, Ramon Solsona, Jordi Coca i Francesc Serés.

Comencem fent un balanç del primer semestre del 2022. Com ha anat?
—Venim del 2021, un any extraordinari, que va ser de reacció al 2020. Cap a final del 2020 ja es va veure que començàvem una recuperació i el 2021 ha estat un any de rècord. I enguany va començar amb xifres de vendes molt altes encara i el Sant Jordi ha estat molt bo, però el furor que hi havia s’ha anat calmant.

El missatge és que després d’un any excepcional arriba l’estabilització?
—Sí, i, així i tot, ara ens trobem xifres de facturació més altes que no les de l’any 2019. Per prudència, diem que és un any d’estabilització, perquè si al final és un any tan bo com el 2021, podrem estar molt contents.

Quan dieu que el 2021 ha estat un any excepcional, a què us referiu?
—Si parlem de xifres de venda de llibres en català, han estat d’un 8% més que l’any 2019, que ja havia estat un any bo. En el cas del Grup 62, és una mica més alt, un 9% i, per tant, és el millor any de la història editorial recent. Ens hem de remuntar a xifres d’abans de la crisi del 2008.

A què ho atribuïu? Quina és la raó d’aquest creixement?
—Hi ha un factor d’hàbit, de manera de viure, i un altre més profund. M’agradaria pensar que el més profund romandrà. És a dir, durant molts mesos del 2021 la gent tenia limitades les activitats de lleure i culturals que podia fer. La lectura va ser la manera triada per moltíssima gent per a passar aquestes estones. Però vull pensar que això ha fet que algunes d’aquestes moltíssimes persones que es van abocar a la lectura s’han quedat com a lectors habituals. Han descobert que és un refugi.

En aquesta anàlisi, en concret del Grup 62, hi trobo a faltar el fet que l’any 2021 es van publicar llibres d’autors consolidats i d’uns altres de molt mediàtics. Això també devia fer pujar les vendes.
—Aquesta és la part més encoratjadora. El Grup 62, que es basa a publicar tota mena de llibres en diferents registres, es troba amb la bona acollida de la traducció de Safo o dels Quartets d’Alexandria, fins a la gran acollida d’una autora de llarg recorregut com és Maria Barbal, que ha tingut l’èxit més gran des de Pedra de tartera, amb Tàndem; o la tornada de Jaume Cabré, amb una novel·la singular, breu; o els èxits de literatura internacional diversos, o l’auge de la literatura juvenil; amb uns quants autors nous que han aconseguit un públic ampli com ara Carlota Gurt i Laura Gost. Veiem que hi ha un creixement general de la lectura. L’èxit de Gabriel Ferrater i els volums d’Obra Completa de Joan Fuster… Ens fa feliços veure que tots aquests registres tan diferents han tingut tan bona acollida.

VilaWeb

Quins han estat els llibres més venuts del Grup 62 el 2021?
—Maria Barbal, Jaume Cabré, Xavier Bosch i ara fa poc l’èxit d’Empar Moliner, un èxit per Sant Jordi extraordinari, amb un llibre que ha tingut les millors crítiques de la seva carrera, és considerada una novel·la excepcional; però per exemple, el de Toni Cruanyes la setmana de Sant Jordi va ser el llibre de no-ficció més venut a tota Espanya, i era un llibre publicat solament en català. I el premi Sant Jordi, de Sergi Belbel, ha tornat a ser un dels llibres més llegits de la temporada. I Rafel Nadal, que amb la trilogia de la memòria ha tornat a tenir un públic amplíssim; és un projecte de deu anys i que en aquest temps ha superat els 100.000 lectors. El 2021 hi ha hagut un grapat de llibres que han tingut unes vendes de 20.000 exemplars, 25.000, 30.000, 35.000. En una societat amb la demografia de la catalana, això és excepcional. Sí que són uns anys per a l’optimisme.

Com us mireu el futur immediat amb relació al context mundial inflacionari i de crisi que sembla que ens passarà per sobre.
—És difícil de dir, perquè, econòmicament, els pronòstics han anat fallant. No m’atreveixo a fer un pronòstic econòmic dels mesos vinents. Però sí que voldria dir que potser aquesta vegada ens ho hauríem de prendre amb una mica més de confiança. Perquè la primavera del 2020, quan érem tancats a casa, tots patíem una gran angoixa pel que passaria amb els llibres i va ser una de les prioritats. Ara al sector del llibre tenim dret d’emprendre els mesos vinents amb una mica més de confiança que no pas les altres vegades. Perquè acabem de constatar que davant una situació difícil, el llibre se n’ha sortit bé.

Però si mirem la crisi del 2008, que en el món del llibre va arribar una mica més tard, la xifra de facturació entre el 2009 i el 2014 va caure d’un 40%.
—En aquell moment, hi havia un context de canvi tecnològic. Ara em fa l’efecte que som en un moment de més estabilitat, per això et parlava de confiança. Ara sabem que el llibre digital, l’audiollibre, etc., no són un enemic del llibre de paper, sinó que són una finestra més, però no qüestionen que el llibre de paper sigui la gran manera d’atansar-se al llibre. Una altra qüestió: les llibreries tradicionals s’han refermat en aquests darrers dos anys. Tenen una fermesa que no tenien ara en fa dotze. No sabem si arribarà una crisi general, però sí que sé que aquesta vegada, com a sector, ens trobem amb més confiança i fermesa, per totes les coses que s’han consolidat, sigui per la fermesa de les llibreries o per la potència del llibre en paper.

VilaWeb

Parlem una mica de les novetats d’aquesta tardor del Grup 62, que en són una seixantena, entre novetats i reedicions. Quins llibres destacaríeu?
—Hi ha llibres excel·lents. Hi ha una florida de la literatura catalana digna de ressenyar de cara a la tardor. La nova novel·la de Maria Barbal, Al llac, que té alguns punts de sintonia amb Tàndem.

Al llac és una novel·la que Maria Barbal ja tenia al calaix?
—L’havia començada fa temps i la tenia al calaix. La va reprendre fa un parell d’anys. Però totes dues novel·les, Tàndem i Al llac, són fruit d’un moment en continuïtat i ara la vol oferir als seus autors. La Maria és una de les autores que viatjarà a Frankfurt per representar la literatura catalana, o a si mateixa, i, per tant, viurà un moment d’interès nou per la seva obra. Aquest mes d’agost surt a Alemanya la traducció de Tàndem; ha estat traduïda a l’italià amb unes crítiques fantàstiques. Per això et deia que la literatura catalana passa per un moment dolç.

De fet, a Alemanya, Maria Barbal ja té un públic. Arran de la Fira de Frankfurt del 2007, on la cultura catalana era la convidada d’honor, un dels llibres destacats va ser Pedra de tartera.
—La Maria Barbal a Alemanya ha tingut la seva segona societat lectora. És una autora molt apreciada, allà.

Què més destaqueu, entre les novetats de la represa?
—El llibre de Ramon Solsona, Temps enrere, un autor que feia anys que no publicava i que torna amb una novel·la literàriament molt ambiciosa, que passa a cavall entre el Priorat i Alemanya. Una obra extensa que farà passar una bona estona a molts lectors. També tindrem un nou llibre de Martí Gironell, que torna sobre un personatge històric, el fotògraf Vantí Fargnoli, amb la novel·la que ha guanyat el premi Prudenci Bertrana. També hi ha noves veus, com ara Xarim Aristé i Sebastià Portell, del qual ja en coneixem més títols. I més a prop de Nadal hi haurà una novel·la de la Pilar Rahola i una altra de la Núria Pradas.

Veig que us deixeu un dels llibres que aparentment, per la temàtica, pot ser un dels llibres més comentats, el de Francesc Serés, La mentida més bonica, que sortirà a l’octubre.
—I tant! La novel·la d’en Francesc és una de les primeres aproximacions literàries, no sobre el Primer d’Octubre, sinó en l’estat psicològic en què acaben certs personatges després de l’1-O. Crec que és una novel·la que interessarà molt, no solament a aquells lectors interessats per la política i els fets d’octubre del 2017, sinó també els interessats en la matèria narrativa.

Una novel·la radicalment contemporània i escèptica?
—Quan sigui el moment, en Francesc ja en parlarà.

Dins aquest panorama d’una seixantena de títols, que es publiquen en sis segells diferents al llarg de tres mesos, sembla que, en relació amb uns altres anys, hi ha més reedicions.
—Sí. La nostra feina de mantenir viu el fons és permanent. Això afecta, per exemple, Miquel Martí i Pol. Contínuament anem recuperant títols d’autors del nostre catàleg que ens agraden. O bé aprofitem avinenteses per posar-los al dia o bé apareixen quan s’acaba una tasca, com ara la feina que han portat els dos volums de l’Obra Completa de Joan Maragall, que arribaran al novembre. És clar, coincideix a la tardor, però són deu anys de feina de Jordi Cornudella i de tot el món maragallià.

Entre aquestes reedicions, veig que n’hi ha algunes motivades per èxits d’editorials independents. Recupereu el primer llibre de Borja Bagunyà, Plantes d’interior, després de l’èxit de la novel·la Els angles morts, publicada a Periscopi, i també es tornarà a publicar L’estrany, d’Albert Camus, després de l’aposta exitosa que ha fet Raig Verd per aquest autor.
—En el cas de recuperar el primer títol de Borja Bagunyà, és una cosa que fem sovint, posar al dia els autors tant com podem bo i aprofitant situacions propícies per reeditar-los. El cas de Camus és diferent. L’Albert Camus el tenim amb butxaca i es reedita molt sovint. Aquest el publiquem a Proa perquè la traducció és de Joan Fuster i ho vinculem amb el centenari.

D’aquesta seixantena de títols hi ha força autors que tenen més de setanta anys: Maria Barbal, Ramon Solsona, Jordi Coca, Joan F. Mira, Salvador Oliva, Carme Riera, Pere Rovira… Què n’opineu, de la polèmica entorn dels sèniors, si estan prou reconeguts, si els cuidem prou?
—La lectura positiva que faig de la polèmica és que alguns d’aquests grans autors són canònics de la literatura catalana. Al catàleg de 62, hi són molt ben representats. Però no solament publiquem la seva obra nova sinó que també mantenim el seu fons viu. Per nosaltres són un valor claríssim.

Però com heu viscut la polèmica?
—Amb una certa sorpresa. Perquè aquestes polèmiques que s’originen a Twitter contenen algun estirabot estrany, però, finalment, com que ha servit per a posar el focus cap a aquests autors, que em semblen interessantíssims, pilars de la literatura actual, la veig d’una manera positiva.

Us va saber greu, com a director editorial del Grup 62, de perdre els drets d’un autor com Saramago i que els recuperés en una editorial que no és vostra?
—Tinc tot l’afecte per la literatura de Saramago. Ens agrada publicar-lo. Tenim un catàleg i un fons molt extens de diferents autors i això alguna vegada passa. De la mateixa manera que fem una política molt activa amb els autors que tenim al fons, alguna vegada passa això i ja està.

En l’àmbit de Països Catalans, hi ha dos títols a destacar: incorporeu al setembre Raquel Ricart amb El dit de Déu, una autora valenciana consolidada, però que entrant al catàleg de Proa potser aconseguirà d’eixamplar el seu públic. L’altra novetat a destacar és una nova novel·la de Joan-Daniel Bezsonoff.
—Raquel Ricart és una aposta de Josep Lluch i estic convençut que és una autora que mereix tenir més públic a Catalunya del que ha tingut fins ara i aquesta serà l’ocasió perquè passi. I el Bezsonoff, que treu El diable es va aturar a Orà, és un autor ben representat al nostre catàleg i, encara que no es prodiga, cada vegada que treu un títol nou és una petita festa.

I respecte de les traduccions, cal destacar Riccardino, de l’Andrea Camilleri, l’última que va escriure de la sèrie Montalbano.
—És un esdeveniment. És el colofó de la sèrie que més ha influït en la novel·la negra mediterrània. Alhora, tornarem a estirar tot el fons de Camilleri, que són una quarantena de títols que té el fons d’Edicions 62.

Al novembre arribarà el nou títol de Cormac McCarthy, El passatger – Stella Maris.
—Pilar Beltran ja havia publicat els títols anteriors de Cormac McCarthy a 62. Sempre és un esdeveniment i aquesta vegada més, perquè ningú no sabia si escriuria una altra novel·la o podíem donar la seva obra per completa. És un llibre amb dos moviments, dues novel·les diferents i al novembre serà el colofó literari internacional al nostre catàleg. Aquest llançament, com uns altres que fan més editorials, ens permet de dir que el català literàriament i editorialment juga la Lliga de Campions. Fem llançaments amb els trenta idiomes principals del món quan hi ha un gran clàssic; el nombre de títols que es tradueixen al català i del català a unes altres llengües ens situa entre els principals sectors editorials d’Europa, i no pas dels trenta oficials del Parlament Europeu. Nosaltres, que ni tan sols som oficials, ens situaríem entre els deu primers d’Europa, si combinem el nombre de títols nous en català –més de deu mil l’any–, el nombre de traduccions i el nombre de títols originals en català traduïts a unes altres llengües –molts més que no pas moltes llengües que són oficials al Parlament Europeu. I també val a dir que l’edició d’aquest títol de Cormac McCarthy ens situa a la primera línia literària editorial mundial. I això és en l’esperit fundacional d’Edicions 62, que enguany fa seixanta anys, l’esperit de Josep Maria Castellet i companyia, que volien normalitzar l’edició en català i situar-la en unes coordenades europees, internacionals.

Per acabar, per l’oferta que presenteu de cara a la tardor, com projecteu aquest segon semestre de l’any, bo i sabent que hi ha moltes variables de context mundial que no es poden controlar?
—L’afrontem, primer, sabent que hi ha una oferta literària de primer nivell, i, després, amb la confiança que hem guanyat durant aquests dos anys que es preveien molt difícils i que han estat més favorables al món el llibre que no prevèiem la primavera del 2020. I també amb una mica de sort, continuant amb el nostre ofici i la nostra intuïció, buscant llibres que atreguin els lectors i alhora convidant-los a llegir llibres que potser encara no saben que els interessaran. Amb aquesta combinació de factors, tinc confiança i penso que, en conjunt, el 2022 serà un bon any per als llibres.

VilaWeb

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes