El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Al cap d’un mes i mig d’haver-se emès la sentència contra el procés, JxCat, ERC i la CUP han aprovat al Parlament de Catalunya una resolució per a refusar-la, després de setmanes de retrets mutus sobre l’ajornament de la iniciativa i la manera com havien d’esquivar la suspensió d’una part decretada pel Tribunal Constitucional espanyol. Els partits independentistes han volgut evitar una desobediència oberta al vet del TC a l’autodeterminació, la reprovació de la monarquia i la reivindicació de la sobirania del poble català. Les tres forces no han acordat finalment cap text conjunt per a esmenar la suspensió del TC, però han votat a favor de totes les esmenes que han presentat separadament, que coincideixen a rebutjar la suspensió. Finalment, la cambra ha exigit la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats i ha expressat la indignació pel que considera que ha estat una sentència injusta que limita l’exercici dels drets fonamentals i forma part de la deriva autoritària de l’estat espanyol. També han qualificat de ‘escàndol democràtic’ la condemna de Carme Forcadell per haver permès que al parlament es ‘pogués parlar de tot’. Els comuns s’han abstingut en la votació, el PSC i el PP hi han votat en contra i els diputats de Cs han sortit de l’hemicicle.

Fonts de JxCat, ERC i la CUP han justificat el fet que no hagin acordat cap transacció unitària dient que volien evitar que Cs i els altres grups anomenats constitucionalistes forcessin la mesa a tornar-se a reunir per a acceptar-ne la tramitació. Els tres grups havien presentat una alternativa molt similar per encarar la suspensió del Constitucional. Consistia a refusar la suspensió del TC i a esmentar tot seguit l’incís retirat pel mateix tribunal. Com que es tracta d’una cita de la part suspesa i no d’una reiteració del dret d’autodeterminació ni de la reprovació de la monarquia, els lletrats del parlament han argumentat que no es vulneraven els pronunciaments del TC en la reunió de la mesa d’aquest matí. Les esmenes s’han tramitat amb el suport de la majoria independentista, que també ha fet valer els seus vots a la mesa per a refusar una petició de reconsideració que havia presentat Cs i que ha forçat l’òrgan rector de la cambra a tornar-se a reunir a migdia.

L’incís suspès pel Constitucional diu que el parlament ‘reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades la reprovació de la monarquia, la defensa del dret a l’autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per decidir el seu futur polític’. L’aprovació de totes les esmenes ha fet que la redacció final del text sigui estranya, perquè hi ha fragments molt similars repetits. Les propostes d’ERC i la CUP ‘rebutgen’ la suspensió del TC, mentre que la JxCat ‘denuncia la censura prèvia’ del tribunal. En un altre dels punts aprovats, la resolució reivindica el dret dels diputats ‘a poder debatre tots els assumptes que interessen la ciutadania, inclosos el dret a l’autodeterminació, la monarquia o la sobirania’. El govern espanyol no va creure inconstitucional aquest punt i no el va portar al TC.

La paradoxa és que el parlament pot reivindicar el seu dret de debatre sobre qualsevol tema però (almenys d’entrada i en espera que el TC es pronunciï sobre el fons) no pot reafirmar-se i reiterar l’exercici de l’autodeterminació ni tornar a reprovar efectivament la monarquia en cap iniciativa parlamentària, encara que a la pràctica sigui l’expressió d’una opinió política, i que els diputats poden expressar-se lliurement de manera oral des del faristol.

Malgrat l’intent dels independentistes de filar prim en la redacció del text per a evitar una desobediència oberta al TC, la dirigent de Cs, Lorena Roldán, ha atribuït als independentistes la voluntat de desobeir-lo i ha vaticinat que el tribunal tombarà la resolució perquè va contra la legalitat. ‘No paren, una vegada i una altra, i aquesta pel·lícula ja l’hem vista’, ha dit Roldán, recordant-los que tenen companys a la presó. Cs portarà els fets a la fiscalia. Per al PSC, en canvi, la resolució és una expressió de disconformitat ‘legítima’ encara que no hi estiguin d’acord. El PP creu que fan veure que desobeeixen sense desobeir i ho considera ‘deshonest’.

La resolució també defensa que les competències autonòmiques no poden limitar les qüestions que es poden discutir a la cambra i considera que l’actuació del TC és contrària als drets fonamentals de llibertat d’expressió, llibertat ideològica i participació política. La diputada d’ERC Marta Vilalta ha recordat que l’assemblea de Madrid no tan sols es manifesta sobre Catalunya sinó que fins i tot va demanar la il·legalització dels partits independentistes, i el PSOE no va recórrer pas contra aquella iniciativa al TC. Vilalta també ha subratllat que el parlament aprova resolucions sobre l’autodeterminació d’ençà del 1989.

La votació s’ha fet en un moment en què la fiscalia investiga les actuacions de la mesa del parlament. Per això la resolució també condemna les ‘diligències il·legals’ que va ordenar la fiscalia general de l’estat espanyol. A més, després de la suspensió del punt polèmic, els membres de la mesa, amb Roger Torrent al capdavant, van rebre una notificació i advertiment de les responsabilitats penals en què podien incórrer si no complien la seva ‘obligació’ d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa ‘que impliqui menystenir o eludir’ les resolucions del TC.

Elsa Artadi, de JxCat, ha reconegut que els partits independentistes no havien articulat una resposta institucional ‘prou transversal, prou coherent i prou ambiciosa’ després de la sentència del Tribunal Suprem contra l’1-O. El diputat de la CUP Vidal Aragonès també ha lamentat que no hagin estat ‘a l’altura del que demanava l’actuació repressiva de l’estat espanyol’ i ha subratllat que en dos anys no han estat capaços d’acordar una estratègia unitària per a avançar que planti cara a la repressió. Els comuns han fet un diagnòstic de la situació molt diferent. Sostenen que l’acord entre el PSOE i Podem per a formar un govern de coalició a Espanya ha canviat la situació política totalment i han demanat als independentistes que deixin enrere la confrontació i facin viable la formació d’aquest executiu que, segons la diputada Marta Ribas, fomenta el diàleg.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.