Els lladres gaudeixen de bona salut, deu anys després del rescat bancari

Un cop més (ja en són tants!) trec foc pels queixals. Aviat esdevindré un drac. Fa alguna cosa bé el govern espanyol? Alguna de petitona, potser? O només és una colla de lladres, de corruptes i de superbs, tot alhora? Ja sé la resposta.
He d’agrair que al Canadà no tenim aquest problema amb els bancs perquè estan molt regulats per l’estat. El 2008 no vam tenir els problemes amb els bancs que van tenir els USA o diversos països europeus.
L’any 2009 vaig anar a Catalunya, i les històries que m’explicava la gent sobre tot el que va passar m’esborronaven.
Jo tinc un compte a la Caixa per poder pagar l’anualitat a l’AELC (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana), per res més. Amb Vilaweb és molt fàcil: em cobren directament del meu banc a Toronto. Però l’AELC insisteix que he de tenir un compte a l’estat espanyol. I és sempre un malson, aquest compte, sobretot des que no viatjo a Catalunya (10 anys), perquè al banc no em responen cap missatge més que per dir-me que em passi per la sucursal a Barcelona (!!!), però en canvi m’envien missatges que semblen molt sospitosos i no són resposta a res que pregunto. N’estic tipa. Voldria no tenir res a veure amb bancs espanyols, ni amb res d’Espanya. Quin estat més vergonyós! L’odio amb totes les forces!

Vicent, csl tenir en compte el comentari del Sr. Montserrat.

El tema no és tsn simple com el rescat dels bancs és el rescat dels propietaris.
Si un banc o caixa se’n anava totalment en orris també perdien, i molt, els clients, doncs els seus estalvis no estaven totalment garantits.

Dit això, és ben cert que la corrupta màfia monarco/oligarca manega el poder per a quedar-se amb els guanys i repartir les pèrdues.

Uns governs, una CE, realment honesta i lliure no hauria permès el repartiment de dividends als accionistes dels bancs rescatats. S’en hauria quedat un 70 o 50% dels dividends cafa any fins que rl deute sigui tornat.
Uns governs, una CE, realment honestos haguessin posat els milers de vivendes, em mans dels bancs, en lloguers o vendes a preus acceptables, sense retenir cap i vetllant perquè no anessin a mans d’inversors. Així ni els lloguers ni els preus de vivendes estarien tant per sobre del que guanya un treballador.

Perquè una gran i aberrant immoralitat és que en els darrers 20 anys la escletxa social s’ha fet molt més gran, moltíssim, car els rics són ara obscenament més rics mentre ha augmentat el nombre de gent que no pot tenir vivenda o no arriba a final de mes.

Aquesta és la conxorxa de les portes giratories. Pràcticament no tenim polítics honestos que treballin pel bé general, treballen pels lobbys.

A, i caldria donar noms també.
Isidre Fainer gran servidor del lobby monarco/econòmic, va ser el gran artífex de la extinció del model de caixes, que sense accionistes pidolant beneficis, representava el 50% del sistema bancari i era odiat per la gran banca perquè no es podia comprar.
Model de caixes que estava prop dels clients amb moltes oficines, car maximitzar els beneficis no era la prioritat.
Cert que algunes caixes van fer gestions nefastes, però no totes. Es podien haver fusionat i mantingut la proximitat social.
La Caixa n’era un exemple, de supervivència que en Fainer es va afanyar a bancaritzar per a satisfer als Botins i Cia.. Si encara fos Caixa, potser no seria tan gran, però si de la gent.

Vicent, el teu editorial, com sempre, posa el dit a la nafra sobre aspectes punyents de la vida pública que, urgentment, necessita una reforma integral, perquè de fa temps, tota la gent amb poder se’n fot dels que no en tenen i, d’això la gent del poble pla ja n’està més que tipa. Però, com sempre, exposes el fets amb molta clarividència, amb una mancança de solucions a tanta aberració. Ja sé que no és fàcil donar solucions vàlides a moltes coses, quan aquestes solucions passen per eliminar gent molt poderosa amb conxorxes amb altre gent també molt poderosa però d’àmbit diferent. Llavors, sabem qui ens estafa i com, però no sabem con defensar-nos.
Jo amb molta modèstia i humilitat, us suggeriria una reunió al més alt nivell de tots els mandataris de la premsa de cassa i la forana que, lliurament hi volgués participar, per arribar a proclamar solucions concloents sobre tant abús del poder públic. Potser, si polítics i banquers s’adonessin que alguna cosa es cou en contra d’ells, farien algun moviment d’esmena. Crec que valdria la pena intentar-ho, sempre valdria millor que no fer res.

És absolutament enervant i desesperant de veure i treure conclusions de la maligna realitat que fabrica aquesta conxorxa instaurada entre la majoria d’institucions estatals i les extractives. agermanades per les criminals obsessions d’esquilmar i d’imbecilitzar una societat castrada i privada de mitjans per reconèixer i defensar la seva dignitat.
Si l’esperit de supervivència a nivell d’homes lliures no reneix a l’interior de les consciències degradades per la por i per la intoxicació de la majoria de mitjans de comunicació addictes, per una justìcia corrupta especialment en les altes esferes i per una classe política èticament tarada (oi, Sr. Rufián?) al servei de les màfies opresores, sembla que les perspectives no siguin gaire afalagadores. A no ser que l’evolució ens afavoreixi amb un sotrac imprevist, però molt desitjat.

Sr. Viñals, quin greu em sap el que escriu:

“Observareu que ja no comento res pel que fa a una hipotètica Catalunya independent, i és que he deixat de creure en un poble, el meu, que ha demostrat a bastament no creure ell mateix en allò que proclama i diu voler. I tanmateix, si m’equivoqués i no fos així, no sé veure com podria, una Catalunya sobirana, immersa en un món com el que he descrit, contribuir a canviar-lo.
Des de la meva visió del món, que podeu qualificar com volgueu, us desitjo el millor.”

Es el mateix sentiment amarg que m’enverina l’ànima.
Sé que hem de sobreposar-nos i no defallir…però ès tant dificil!

A la mort del Dictador i proclamar a Juan Carlos I rei de les Espanyes, es va iniciar la “Transició”. Seguidament, s’aprova la llei de la “Reforma Política” i ens munten un Referèndum preguntant ” Aprova el projecte de llei a la Reforma Política”?
Ens diuen que es va aprovar en un 95% de vots.
Uns quants, amb els quals es compta una servidora, no vàrem votar perquè no volíem reformar res. Volíem una RUPTURA , per treure tota la merda que ens vam empassar amb la Dictadura. D’aquí plora la criatura. Al votar sí a la Reforma tota la merda es va quedar i així estem. Fastiguejats, indignats, empresonats i tot el vulgueu afegir….

Sí, Vicent, tens raó… però en la teva denuncia et quedes a mig camí i, el que és pitjor, penso que ho saps. Perquè tú denuncies el “capitalisme espanyol” que, com tot el que es fa “a l’espanyola”, acaba corromput si és bó d’origen i, si és inicialment dolent, acaba empitjorat. És aquest últim el cas que ens ocupa.
No és pas el capitalisme espanyol -ni el turc ni el de Burkina Fasso- el dolent, sino el capitalisme en sí mateix, àdhuc el suís, el suec, el noruec i, per descomptat el del país abanderat d’aquest sistema (religió laica) que ha substituit de facto totes les altres religions, (la cristiana en primer lloc), amb el “savoir fair”, això sí, de respecta-les totes escrupulosament.
I si hi ha societats -les menys i menys nombroses demogràficament parlant-, on aquest sistema/religió sembla funcionar impecablement, com les abans esmentades, no és degut a cap superioritat moral i humana dels seus dirigents, sinó a la seva freda intel.ligència que els diu que val més repartir voluntàriament una part suficient de la riquesa nacional -tot i seguir quedant-se ells amb la part del lleó-, que arriscar una revolta dels exclosos i marginats.
La llàstima és que aquesta solució no és generalitzable, car la riquesa dels menys -individus i comunitats-, es fonamenta en la pobresa i espoliació dels més, -individus i comunitats-, obtinguda per la violència mentre ha estat possible, i per mitjans més subtils quan el primer carregava massa la bossa dels espoliadors i la conciència de les poblacions beneficiàries.
Menció especial mereixen els Estats Units, Meca i Vaticà de la nova religió,que tant en aquesta guerra perenne que malanomenem “pau”, com sobretot en la guerra pura i dura, han acumulat per a ells sols -una petita minoria-, la major part de la riquesa d’un planeta que sobrepassa ja els 7.000 milions d’éssers humans. Riquesa que, per ser mantinguda i augmentada si pot ser, precissa ser reinvertida en vaixells cada cop més grans, avions cada cop més ràpids, Aliances mutinacionals i centenars d’instal.lacions militars arreu del món, i que tanmateix veu crèixer entre la seva pròpia gent la xacra de la marginació i la pobresa.
Això és el que hem volgut entre tots, no ens volguem enganyar, i això és el que tenim i tindrem: el JO insadollable; el campi qui pugui; una societat on, amb diners, tot es compra i tot es ven i TOT en aquest món, àdhuc la guerra, és al servei i adoració del déu únici i indiscutible: El Vedell d’Or.
Observareu que ja no comento res pel que fa a una hipotètica Catalunya independent, i és que he deixat de creure en un poble, el meu, que ha demostrat a bastament no creure ell mateix en allò que proclama i diu voler. I tanmateix, si m’equivoqués i no fos així, no sé veure com podria, una Catalunya sobirana, immersa en un món com el que he descrit, contribuir a canviar-lo.
Des de la meva visió del món, que podeu qualificar com volgueu, us desitjo el millor.

Hace tiempo que opino lo mismo .Además ya considero que cometen delitos con sus clientes. Desde Febrero el Banco Santander se niega a darme el dinero que como heredera tenia el Banco. Lo gordo es que me dijeron que la tramitación NO PODIAN hacerla en Barcelona en pleno siglo XXI y teniendo en cuenta que otros 3 bancos me lo gestionaron aqui. No solo eso tuve que ir a Valencia me obligaron a abrir cuenta en Valencia donde esperaba recibir el dinero en Abril y como no me lo han ingresado primero me cargan 31 euros por cambio de titular??? y luego al no ingresarme me cargan 5 euros por el descubierto .4veces Barcelona ,4 visitas en Valencia y una carta de reclamación .·20 llamadas y a dia de hoy ni el dinero ni explicación.Les dije YA ENTIENDO TANTO BENEFICIO. Además en una visita el director me dijo que dar como válidas operaciones sin firma ES LO HABITUAL. Sigo luchando para que los bancos no nos exploten

Vicent, gairebé cada article diari que fas és una justificació raonada (a la teva manera, per a mi força acurada) per deixar enrere la monarquia bananera que és espanya (de sempre corrupta, despòtica i anti-democràtica, decadent, extractiva, mafiosa, colonial, repressora, violenta,…).

Fa uns dies vas dedicar 3 articles (crec recordar) a proposar iniciatives per la desconnexió CAT-espanya, crec que VW ha de mantenir aquest esperit. A més de la funció periodística d’informar quan de podrit està l’estat espanyol, seria bo incorporar regularment un recull ben articulat de vies d’emancipació. Som molts els que confiem en VW per que contribueixi activament, amb aquesta funció informativa, a fer efectiva la Independència de Catalunya (i tant de bo, en un futur, de tots els Països Catalans).

Beneficis pels accionistes, pèrdues per tothom: això és el capitalisme. El què passa és que a l’estat espanyol aquest fenomen és més descarnat per la complicitat que hi ha entre banca privada-empreses públiques-partits polítics de govern. Entre aquestes tres entitats hi ha un flux constant d’anada i tornada emparat en un sistema judicial que el que sap fer més bé és prevaricar. “Mai intentis guanyar per la força el que pot ser guanyat per la mentida” –Maquiavelo-. això és tan elemental que quan el poder empra la força és que l’hem descobert. És tan senzill com preguntar a l’amo si és honest. “Només hi ha una manera de saber si un home és honest: li ho preguntes. Si respon que sí, segur que és corrupte” – Groucho Marcs-.

Sovint em pregunto què ha de passar al regne de castella perquè passi alguna cosa.
Quantes coses ja avortat aquesta castella disfressada d’espanya?
Si intento de fer un llistat dels despropòsits autoritaris de castella y els intents de revertir-ho la primera es llarguíssima i la segona aviat està feta 15M i 1O i les dues les ha avortat aquesta empresa mafiosa que té ens té segrestats, mal emplenada espanya, perquè no no ho és, és el regne de castella mireu un mapa de les autonomies i veureu qui hi ha al centre i com està envoltada de la perifèria.
Torno a preguntar per a veure si algú em sap donar resposta, que ha de passar als territoris de la corona castellana perquè passi alguna cosa?

El comentari es una mica marginal
sobre l’editorial.
Però fa temps que es podria posar com a comentari d’altres editorials.
Perquè quan el rei emèrit feia viatges a tot el món, i ‘treia grans negocis per les empreses
españolas’ amb les comissions corresponents per ell, mai surten els noms dels empresaris ‘españols’ que l’acompanyen i són els gran beneficiats d’aquests negocis?
Perquè s’amaguen aquests ‘corruptes’ noms ?
Els ‘periodistes’ que saben perfectament quins són aquests noms?
Ara amb la sèrie sobre ‘els
borbons una família real’ han dit que l’avi Emilio Botín pagava a Alfonso XIII el que necessitava quan estava l’exili.
I els actuals que també paguen i en treuen els grans beneficis no se sap qui son i no són cridats mai als jutjats, per que donin informació o siguin jutjats?

Avui, en desacord, ho sento… Ho trobo una mica demagògic.
Cal rellegir algun dels articles d’en Jordi Goula que expliquen el “rescat” bancari : de fet, el “rescat” no fou als banquers (que van veure com el valor de les seves accions s’esvaia), sino als clients dels bancs (a les persones!), perquè no perdessin els seus diners.
Si no, els clients de les caixes d’estalvi haurien anat al caixer a treure diners i no hi hauria hagut diners perquè els poguessin treure… Aquesta és la realitat.

Segur que saben que existeix una màfia internacional, l’estat espanyol és un petit membre de la seva organització.
Saben vostès que ja no és parla de capitalisme ferotge, ara ens endinsem a un nou-feudalisme.
Finalitzada la II G. M. les empreses americanes Ford IBM Coca-C etc, van reclamar al Govern dels Estats Units per que els indenitzes per haver bombardejat les empreses que tenien en Alemanya. Empreses que havien fet negoci amb el Nacional-Socialisme.
Disculpeu-me qui ha ordenat al Sr. Pedró Sánchez entregar el Sàhara Occidental al reina Alauita, esperem no enfadar gaire al veí del Magreb.
Compre-ho mantes que pot ser farà fred el proper hivern, amb això del canvi climàtic no se sap mai.
Gràcies i un cop més NO A L’OTAN

És molt indignant pensar que la banca espanyola ha rebut diners públics, milions i milions, per tapar l’immens forat econòmic que ha provocat amb la seva nefasta gestió. Aquests diners, que han sortit de les butxaques de tots els contribuents, han servit per evitar l’esfondrament d’unes entitats que abans ja havien estafat als mateixos contribuents que ara es veuen forçats a salvar-les. Recordem l’escàndol de les preferents, per exemple, que van arruïnar moltes famílies i petits estalviadors. Però és que encara és pitjor, perquè tot i enfonsada i rebent diners públics, la banca ha continuat pagant uns beneficis obscens a les seves directives.

El gran problema, Vicent, és que no són lladres en el sentit legal del terme. Un lladre ha de trencar les lleis, ha d’actuar d’amagat per escapolir-se del control d’una autoritat que provarà d’impedir que robi. I, si l’enxampen, un lladre haurà d’assumir les conseqüències dels seus actes.

Aquest gran frau de la banca espanyola no es deu a l’infortuni que hagin aparegut unes quantes pomes podrides en un sector determinat. Com diríem al sector del programari, els Ratos i companyia són una característica, no un error. Tot ho han fet legalment, a la llum del dia, sense amagar-se i sense patir cap conseqüència negativa (potser penes cosmètiques, sí) de les seves accions. La qüestió és molt més profunda que tenir uns quants banquers que són, oh sorpresa, uns lladres: és un problema estructural que es diu estat espanyol. Aquest estat fallit que protegeix les elits de les quals depèn i fent-ho, promou els comportaments contraris al benestar públic en un cercle viciós d’injustícia creixent.

No hi ha lladres a les elits espanyoles, no ens enganyem, perquè no hi ha cap autoritat que les controli. Aquests energúmens cobdiciosos i sense ètica que poblen les capes superiors de l’estat hi són perquè el sistema els fabrica i els alimenta. Els necessita.

El escrit següent entre cometes és de la web del Banco de espagna. Jo em pregunto cap a on miraven aquesta gent quan el Rato y sus secuaces varen fer el que varen fer amb caja madriz i bankia.
Sense cap vergonya. Els del banco i els malfactors, es clar.

“El Banco de España vigila de manera especial a las entidades de crédito: por un lado, con el desarrollo de una regulación específica que preserva el buen funcionamiento de las entidades, fortalece su capacidad de resistencia ante acontecimientos adversos y armoniza los intereses de las partes (bancos, ahorradores e inversores) con los intereses generales; y, por otro, con una labor de supervisión que trata de verificar el cumplimiento de las normas bancarias y, en particular, las contables, las relacionadas con su solvencia, las de protección de la clientela y las de transparencia hacia los mercados.”

Quina desgràcia!

Gràcies per l’editorial Vicent, que no aporta cap novetat, només per aquells que no tinguin clar que aquesta espaÑa històricament es franquista i corrupte.
El drama ja és la seva societat; recordar que en Zaplana va dir que havia entrat a la política per FORAR-SE, tot i així va ser el més votat.
Ja que dir de tots aquests polítics com Montilla, Felipe etc.etc.que estàn a la junta d’empreses que el seu ideari es robar-nos, que militant a partits com el PPSO€ i el poble sense cap escrúpols els vots una i altre vegada.
Amb aquest valors apreciat Vicent, una societat no pot evolucionar democràticament.
Però sempre quedarà anar pidular a l’assistenta social de l’ajuntament pertinent O Càritas

Em vull la sang quan penso amb aquest tema i entenc els vostres comentaris, però també penso fermament en qui van ser de veritat els lladres ? El mateix poble, al votar a Zapatero, que en definitiva és qui va autoritzar a donar els milers de milions públics a entitats privades de lladres i especuladors sense escrúpols. Qui va votar a Zapatero ens va ficar amb aquest embolic. És clar, des de llavors veiem que els governs i subsidiàriament la lacra del funcionariat són totalment prescindibles doncs estan dirigits i tutelats per els lobbys econòmics europeus. Sobre aquest tema de ser europeus, la OTAN, la Monarquia en podem fer tres llibres més. Seguim vivint en una dictadora maquillada de democràcia tant o més endeutada com abans que els catalans amb la pesseta els hi salvessin el cul. Un plaer poder compartir amb vostès els meus comentaris dins la meva total ignorància.

Peter Sloterdijk, Normes per a el Parc Humà. Un llibre que buscava l’escàndol i estava fet especialment per a molestar Habermas. Va tenir molta repercussió mediàtica i el va fer famós.
Es recolza en Heidegger i està molt ben escrit.
A més, és petit i és llegeix amb un no-res. I es força interessant.
Bàsicament i simplificant la seva tesi es la de utilitzar la enginyeria genètica per a controlar els ‘mals impulsos’ i eliminar el mal del món.
Molt recomanable.

JO TAMPOC PUC ESTAR-HI MÉS D’ACORD VICENT

Amb els anys que porto llegint els teus editorials, aquest és un dels que més m’ha agradad.

Quan com avui dius el que penso que cal dir i ho dius amb la traça que teniu els grans professionals de l’escriptura no puc fer res més que aplaudit-te ben fort.

I ho faig amb la mateixa naturalitat que et critico quan escrius coses amb les que no combrego.

Els lectors mes fidels pot ser que recordin algun dels comentaris molt punyents que he escrit (si els llegeigen tots). No han pugut llegir els que d’acord amb l’avis que poses sempre, has decidit no publicar-los.

És la mostra d’un capitalisme salvatge i corrupte. Això és l’Estat que està tan corromput i podrit que rés no pot fer-se per adreçar el sistema existent hores d’ara. N’hi ha que encara creuen que anar de la mà de l’Estat és el millor per Catalunya, però rés més lluny de la realitat. Urgeix un Estat propi, una República Catalana independent amb capacitat de renovació i de deixar enrere els vicis d’una Espanya decadent i saquejada per les elits d’una Cort mesetària bressol i continuista de la dictadura franquista.

Jo ho vaig viure desde dins. Afortunadament després de 48 anys de vida profesional a la banca segueixo gaudint de l’amistad de mes d’un client i ja retirat veig amb vergonya fins a on ha arribat el desgabell bancari. La millor satisfacció per a un client i per a un bancari era la confiança mutua. Aixó avui en dia ni existeix ni existirá perque no hi ha moral comercial. Diners per diners per damunt de les persones. Penós i vergonyós. A més no han tornat ni un cèntim. De lladres.

Parlant de bancs i del rescat bancari que ens indigna, potser podriem repensar un fet, per mi més greu encara perquè és estructural.
En els darrers cinquanta anys s’han privatitzat tots el bancs públics, i cito de memòria: Caixa Postal, Banc Hipotecari, Banc d’Alacant, Banc de Crèdit Local, Banc de Crèdit Agrícola, Banc Exterior, Aresbank, Argentària… i segur que me’n deixo més d’un.
El fet gravíssim és que el regne d’Espanya és un país atípic que no té cap (cap!…) banc públic.