
Per: Vicent Partal


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
Uns milers de persones es van concentrar ahir a Poblet per protestar contra la presència del rei espanyol al monestir on el seu avi es va negar a ser enterrat perquè ja sabia que deixaria de ser territori espanyol –llegiu l’interessantíssim testimoniatge de Pep Andreu sobre això.
Felipe de Borbó, aclaparat per la tronada política que s’abat sobre la monarquia, fa una ronda esquifida i temerosa per tot l’estat. Visites molt controlades, sense cap ambient multitudinari, absolutament encapsulades per la policia, pensades només per al No-Do. Les televisions espanyoles abstreuen la realitat i presenten el monarca com si fes una cosa normal, encara que de vegades la imatge siga tan poc normal com la que va oferir ahir, assegut amb un grup de monjos i prou.
Fins ara, aquestes visites, especialment al País Basc però també a València, havien rebut algunes protestes, però res que es puga comparar ni amb la gentada ni amb la decisió que es va veure ahir a Poblet i, en un altre sentit molt diferent, a Figueres, on es va inutilitzar la línia del TGV incendiant-ne les vies.
D’aquest episodi, em sobta la sorpresa que tot plegat ha causat en alguna gent, especialment entre alguns independentistes. Es veu que hi ha qui es creu la tesi que intenten de vendre, especialment, els socialistes, segons la qual la pandèmia ha posat fi al debat independentista a Catalunya.
Que la pandèmia ho fa tot difícil, a tothom, no ho qüestiona ningú. Però la realitat no es pot manipular tan barroerament sense que t’esclate a la cara al primer moment, com va passar ahir. Les Marxes per la Llibertat, la més ingent mobilització de l’independentisme des de la Via Catalana, van entrar a Barcelona el 18 d’octubre. La victòria a Urquinaona sobre la policia espanyola, la fugida dels agents humiliats, va ser el 20 d’octubre. L’acte del Consell per la República a Perpinyà va ser el 29 de febrer, fa només 142 dies. I després va arribar el confinament i els problemes derivats de la covid-19… Si la ciutadania catalana ha mantingut durant més de tres anys, ben alt, l’enfrontament al carrer, la confrontació per la independència, com voleu que això desaparega per un virus i prou, i a aquesta velocitat?
El ‘rebrot de Poblet’, deixeu-me passar aquesta mitja broma, si us plau, hauria de servir, com tantes coses abans, per a asserenar i reforçar aquells que dubten tant i pateixen tant, que tant de temor tenen que el mal anar de la política fins ara –i les detestables agressions dels Mossos d’ahir en tornen a ser un símptoma– puga desbaratar la força del moviment.
Recordeu –recordeu-ho aquests, sobretot– allò que ja va ensenyar en el seu moment el cèlebre periodista anglès Walter Bagehot, un dels pioners del setmanari The Economist. El 1867, Bagehot va publicar un llibre sobre el procés constitucional anglès i les diferències entre els incipients règims democràtics i les dictadures que regnaven arreu. I allà va explicar que al final tot depenia només de la persistència i de la determinació de la gent que era capaç de veure i de construir un futur millor. En el seu llibre va escriure que hi havia ciutadans dòcils, ciutadans que es deixaven governar fàcilment –’perquè la seua imaginació és feble’– perquè no sabien veure més enllà del que els deien que havien de veure. Per aquesta raó, matar la imaginació de la gent, capar la capacitat de mirar més enllà del gris dia a dia i fomentar el desànim, és sempre la base de totes les campanyes polítiques i mediàtiques dels poders. Preneu-ne nota.
PS. Avui Andreu Barnils entrevista el president Carles Puigdemont, arran de l’eixida demà del seu esperat llibre. Precisament, ahir Puigdemont va difondre el vídeo que havia enregistrat amb TV3 per si era detingut abans del referèndum. Mirar-lo fa pensar i posa dimensió al combat que ell, amb l’ajuda de Xevi Xirgo, explica en el llibre.
Avui també publiquem una entrevista de la directora de Nós Diario, María Obelleiro, a la dirigent del BNG i, per tant, cap de l’oposició al Parlament de Galícia, Ana Pontón. VilaWeb i Berria anem ampliant la col·laboració que sostenim fa anys, ara també amb els companys d’aquest diari gallec nascut fa pocs mesos i que s’ha consolidat ràpidament com una gran referència periodística al seu país.
32 comentaris dels subscriptors

Josep Usó
20.07.2020 | 22:28
I donaven per mort l’independentisme. Ells. No saben que qui ha tastat la llibertat té més forces per viure.

Ramon Perera
20.07.2020 | 22:41
El moviment independentista manté la seva força, tal com diu l’editorial, i no hauríem d’oblidar que la feina de la independència és cosa nostra, no la podem encarregar a algú altre.
Tanmateix, els mateixos que pateixen per un hipotètic desinflament del moviment també pateixen per la reacció de la Unió Europea en relació a la independència de Catalunya. Jo penso que la reacció de la Unió Europea no hauria estat pas un obstacle insalvable, i ara la situació és encara millor veient l’organització i la força que han assolit els estats petits de la Unió. No puc imaginar-me que rebutgessin el naixement d’una república catalana similar en mida i valors als membres del seu grup. Aquest article ofereix una crònica sobre aquests estats petits de la UE, https://www.vilaweb.cat/noticies/europa-capital-amsterdam/

Gerard Codina
20.07.2020 | 23:14
Com és que els mossos van poder evitar que 2000 demòcrates independentistes s’acostessin a l’entrada del monestir mentre un grup de 15 simpatitzants de Vox van poder arribar a la mateixa porta? Això no és prevaricació?

Josep Almar
20.07.2020 | 23:17
Hemos descabezado el independentismo. Recordeu qui va dir aquestes paraules?
Quin error i quina mentida mes gran. Només ordenant el seu assessinat podien fer quelcom mes per allargar l’agonia del règim. Avui, mes grans que mai, els hem tornat a veura i sentir, mes convençuts i forts com mai.
I nosaltres només esperem una senyal per tornar-ho a fer. De manera definitiva.
Poblet ha sigut un molt petit tast del que passarà en les properes eleccions i mesos posteriors.

joan rovira
20.07.2020 | 23:29
M’afegeixo als que opinen que l’actual gira de la companyia borbònica per les colònies és un comiat macabre, disfressat per la covid, d’una representació esgotada, inútil i funesta per a la península d’Espanya. Perquè l’abús fraudulent del poder no pot mai tòrcer la dignitat ni les ànsies de llibertat de cap poble sotmès. Com ho demostra la societat democràtica del Principat que està recuperant individualment i col•lectiva, en nom de tota la Nació catalana, els drets i les llibertats arrabassats per la força d’uns quants que, emparant-se amb disfresses del passat més fosc, no respecten avui en dia l’alteritat, ni el dret a viure dels pobles en llibertat.

Mercè Saló
20.07.2020 | 23:47
M’agradaria conèixer l’opinió sobre les diferents compareixences dels presos polítics en mitjans de comunicació. He llegit algun comentari poc afortunat reduint a quatre interpretacions tot un discurs i dient que ells no poden fer campanya.

Berta Carulla
20.07.2020 | 23:50
El rei ha vingut per poder donar-se el gust de llançar-nos els Mossos a sobre porra en mà. Li ve d’estirp.
I per cert hi havia una plebeia catalana i republicana acompanyant-lo i fent-li els honors -alguns dels nostres representants, sempre tan disposats a baixar un esglaó més avall l’escala de la vergonya-.

Núria Coma
21.07.2020 | 00:20
L’independentisme o millor dit, les independentistes estem fastiguejades, decebudes, indignades, rabioses, emprenyades..i un centenar més de calificatius, amb els polítics de pega que ens han menyspreat.
Però seguim.sent independentistes, no ens hem tornat ni espanyoles ni borbòniques, ni pedristas.
Que ningú dubti que l’independentisme està retingut, està desconcertat i espectant, però hi som i hi serem!

jaume vall
21.07.2020 | 00:56
Intueixo, i m’agradaria que es complís, que quan Junts s’oficialitzi com un partit polític, que acull centre-dreta, centre-esquerra, i genera un consens general sobre el lideratge de Carles Puigdemont, aquest “rebrot” s’expandirà fins a esdevenir “pandèmia”, vull dir, hegemonia.
També vull creure, que desfer-se del llast del PdCat i de tots els independentistes de saló, suposarà un increment de vots, enlloc d’un descens, donat que s’haurà aclarit el projecte.
Anirem veient.
Ara bé, més enllà del moment eufòric, caldria proposar un moviment social i polític per a gent ben formada, i tal com diu Y.Harari, els líders polítics haurien de plantejar solucions als problemes que com a espècie tindrem -tenim ja- davant nostre ; ecologia, canvi climàtic, control de dades personals, llibertat vs. seguretat. Aquesta mena de qüestions haurien de ser tingudes en compte, a part de les més urgents per a nosaltres com són desfer-nos de la corrupció espanyola i esdevenir independents.
Finalment, també fora bo que Junts es signifiqués com el primer actor polític que aposta de manera inexorable per les llistes obertes i la “accountability” del representant davant del representat. I així, no haver de votar més amb el nas tapat, ni com a mal menor.

Lluis Lopez
21.07.2020 | 06:00
Excel-lents com sempre els editorials. Nomes afegir una idea des dels EUA. La mort d’en George Floyd sota el genolls de la policia de la ciutat de Minnesota va ser l’espurna que causar un tsunami d’indignacio a molts ciutadans nordamericans. Les manifestacions de rebuig van ser multitudinaries i van tenir lloc durant mes de 15 dies, des de la costa Est a l’Oest. Ara, la indignacio continua ben viva. La Covid-19 no va atemorir els ciutadans indignats, no va aturar i no atura res. Els Catalans, en la nostra lluita per la sobirania i la independencia, podem observar i aprendre ben be dels defensors dels drets civils nordamericans que no tenen por. Les nostres dues lluites son pel mateix, defensem els nostres drets civils, la nostra llibertat.

Albert Miret
21.07.2020 | 07:01
Realment feia pena la imatge d’un rei amb quatre monjos fent-li companyia. S’ha de veure ben desemparat un cap d’estat per anar a un monestir de la seva propietat (Poblet és de la seva propietat?), per poder argumentar que ha vingut a Catalunya. Però més desesperades es veien les quatre donotes de vox, que enarborant el drap espanyol el van anar a rebre amb l’ajuda -per molta vergonya que faci-, dels Mossos d’Esquadra de Catalunya. En quina classe de país es creuen que estan quan venen aquí amb els seus cotxes blindats de pressa i corrent per a poder-se fer la foto i marxar cames ajudeu-me amb cara d’acollonits? On deuen pensar que van quan necessiten cada vegada més policies per no sortir amb el cap ple d’ous podrits? Perquè vénen? No ho saben que avui la reacció catalana contra el traficant d’armes estarà a la portada de tots els diaris europeus? És això el que vol ensenyar la borbonada al món? Tant desesperats estan?

PAU BOLDU
21.07.2020 | 08:10
Dos del gal, dos del 155, dos del psc.files eren els acompayants del genocides borbons de Franco, aquesta caramilla especialitzada en assassinar catalans. Ho pirten a la sang, com els dos miserables espanyols illa i collonera

Pep Agulló
21.07.2020 | 08:34
SEGUIM!! (Núria Coma 00:20)
Em sembla del tot encertat que el desànim dins l’independentisme es combati, com fa VilaWeb, com una maniobra política, perquè ho és. És per això que últimament poc puc aportar a les editorials d’en Vicent que ens fa mirar més enllà dels núvols grisos del dia a dia.
A la vegada m’esgarrifa la poca serenitat del moviment, l’alta càrrega sentimental de molts ciutadans-es que fa que qualsevol jugada es vegi sempre com blanc o negre immediat pel que fa a la consecució dels objectius… Un reduccionisme sorgit de l’imperatiu que tant veiem en molts comentaris: marxem ja!
Potser la generació dels que hem viscut sempre o sota el franquisme o sota la seva continuació: el neofranquisme i ja no podem esperar políticament més a la vida que veure la independència, hagi influït en aquesta desesperança tan generalitzada davant de qualsevol fantasma que ens venen per derrota… Però malgrat tot seguim !
LLIBERTAT I AMNISTIA!

Ramon Simon
21.07.2020 | 09:12
Air vàrem poder veure l’actuació dels mossos, els valors que tenien després del atemptat de barcelona, ja no existeixen, els hi hem apreciar la (policia española) que porten dins, que espera la generalitat a fer neteja.

Josep Sierra
21.07.2020 | 09:13
Jo, i tota la meva família (13 persones) som independentistes de sempre i, gràcies a Déu, ningú som morts, ans el contrari.
També som catòlics practicants i, em sap molt greu dir-ho, dels fets d’ahir a Poblet trobo a faltar alguna manifestaciò pública dels monjos, en un sentit o en un altre, que, que jo sàpiga, no s’ha produit.

jordi Rovira
21.07.2020 | 10:16
Sí senyor Partal, al capdavall tot depèn de la voluntat i la persistència de la gent. Dit d’altra manera; de la voluntat de la nació. Si la nació catalana vol, i si la nació catalana persisteix, el procés s’assolirà. I mentrestant, el poder de l’estat espanyol no farà altra cosa que intentar posar totes les traves, fer tota la guerra bruta, dir totes les mentires possibles. Alhora que per al poder, aquest mateix joc subterrani, li és una arma de doble fil: l’efecte Txornòbil que tant bé analitzaven en aquest digital. Amb tot, no seré pas l’únic que donat l’estat de la nació, sàpiga filtrar en tot moment les noves que ens arriben. Llegim entre línies amb una facilitat que també reverenciava el senyor T. Harrington. Deu ser l’aportació catalana a la civilització. El rebrot de Poblet, n’és tota una demostració. Una protesta ben cuinada, al moment just, amb la intensitat necessària.
Força al braç i serenor al cap!

Carles Lladó
21.07.2020 | 10:29
–Què va venir a fer el rei d’Espanya ahir a Poblet? La resposta que he trobat més exacte és “a marcar territori”. O sigui a pixar-s’h. Queda ben clar i cal tenir-ho ben present.

Josep Salart
21.07.2020 | 11:06
Trobo poc encertats i descol.locats els lemes de les pancartes com “no volem monarquia, fora els borbons o frases semblants”.
En dies així, els lemes han de ser i han de dir: “”””” in-de-pen-dèn-ci-a- “””” i no marxar mai de l’objectiu.
Si ve a visitar-nos en Putin, en Felipe VI o el president de la Xina, sí que s’han de fer pancartes dient: fora la xusma d’en …
Jaume Vall, be pel vostre comentari.

Agnès Buscart
21.07.2020 | 11:25
Persistència i determinació…agraïda a la gent que ahir eren a poblet i a les vies de l’AVE.
LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Alexandre Pineda
21.07.2020 | 11:58
segueixo les actuacions i els comentaris, ho faig i agosaradament crec que tot plegat és un avenç envers a obrir camí cap a la segura independència que assolirem, que serà transcendent a la península, al sector territorial d’Espanya on serà rebuda molt plaent per els demòcrates espanyols que hi ha encara en minoria que de manera expansiva i prompte esdevindrà exponencial. ,

Enric Mauri
21.07.2020 | 12:04
A Poblet hi vaig ser …
NO eren milers! … En vaig fer una observació (solc fer-la a les concentracions), i vaig calcular potser un miler de persones, a tot estirar una mica més; sembla, m’han dit, no ho he vist, que al TN del mig dia van dir 500 persones … tenint en compte una mica el caire que d’un temps ençà està prenent TV3 i que no sé quin n’era la font, doncs mira, estaria disposat a acceptar, fins i tot a la baixa i fent una mitjana, unes 750 persones … NO milers!
I de pudor de purins gens!
NO m’agraden les “inflacions” de dades, crec que sabent que no són reals, encara que siguin “a favor” … perquè, si més no a mi, quan m’enganyen una vegada ja hi perdo la confiança … A vosaltres no us passa?, M’estranyaria molt, la veritat! … i, em dol molt dir-ho, però VilaWeb s’apunta a aquesta “inflació” …
I aquell anunci dels pagesos de l’Espluga … Clar són coses que “s’han de dir”!, més que no pas fer, Oi?, perquè així la grandíssima part de gent que no hi ha estat “s’ho creu”, i que bo això de la “pesta”, també enganyats (!) … Tanmateix, tirar purins als camps, no deu ser en qualsevol conreu, ni moment, ni el que sigui (al voltant del monestir hi ha vinyes, ja amb els botims penjant).
SI-US-PLAU, Sr. Partal, SI-US-PLAU, VilaWeb … no sigui que mica en mica (això ja ha passat i està passant “ara” en un diari en català en paper i online) VilaWeb perdi el segell del millor mitjà i el millor periodisme (!) … el Sr. Partal coneix la meva adhesió d’anys a VilaWeb, considerant-lo rigorós i molt qualificat, “el més bo dels diaris” … per mi, ara, VilaWeb comença a ser “el menys dolent dels diaris”.
Moltes gràcies, dit amb el sol afany d’aportar. Abraçades.

Josep Gualló
21.07.2020 | 12:21
NOMÉS FRANQUISME I NEOFRANQUISME
Això es el que he viscut tota la vida. Creure que convé arreglar Espanya per viure en una Catalunya millor, és una solemne tonteria. El mal és diu Espanya. Cal que marxem, o millor que marxin, nosaltres som a casa nostra.
De vegades la frisança per la independència es converteix en angoixa quan sembla que la tenim a l’abast i comença un nou període de lluita. Però seguim i seguirem lluitant.
Extrapolant un petit fragment de Pere Quart “No moriré d’enyorança, ans d’enyorança viuré”, afirmo que no vull morir ara perquè necessito viure per lluitar fins a veure la victoria.

Lluïsa Miret
21.07.2020 | 12:25
Em va agradar molt que hi anés tanta gent, tant me fa el nombre exacte. M’hauria agradat poder-hi anar.
Mai no he perdut l’esperança que un dia aconseguirem la Independència, ni he cregut mai que s’hagués acabat tot. Continuem i cada vegada serem més!

Rosa Gispert
21.07.2020 | 13:26
Gracies Enric Maurí per dir-ho. Jo també estic en contra de les exageracions. És tirar-se rocs al propi teulat. Malauradament a molts gent els agrada fer-ho molt gros quan parlen dels seus.

PERE SIO
21.07.2020 | 13:30
L’1 d’Octubre va ser la Societat catalana, tossudament alçada, la que va derrotar a totes les estructures de l’Estat. Un Estat que utilitzant tots els mitjans al seu abast (clavegueres, monarquia, partits estatals, força bruta de la policia i Guàrdia Civil, Tribunals, togues, amenaces…etc), va poder impedir una votació.
Resulta sorprenent que, el què va ser una gran victòria, alguns polítics catalans avui la qualifiquin de derrota de l’independentisme.
Catalunya no va poder aconseguir l’objectiu final de l’independència, però l’Estat espanyol ha quedat tocat i desarborat, descobrint totes les seves vergonyes i porqueries. L’Estat no ha pogut aconseguir cap dels seus dos objectius que pretenia (rendir-nos i/o exterminar-nos).
No esperem de forma il·lusa, que cap dels partits autonomistes de tota la vida (ERC,PDCAT,PNC…etc,) ens resolguin res. Són estructures viciades pels anys, oficines de col·locació de polítics, sovint mediocres, i capelletes de picabaralles i d’interessos personals, Els seus objectius són uns altres de molta menys volada i molt més personals, aconseguir poder, cadires i viure de la política.
La Societat Catalana que de veritat vulgui ser lliure i tenir un País millor, s’ha de mentalitzar i tenir ben clar, que com va passar l’1-O, el futur només está a les nostres mans. El dia que els votants del passat referèndum ho tinguem clar, i ens tornem a alçar, la nostra victòria serà imparable.

Enric Muntadas
21.07.2020 | 13:32
Catalunya , sobretot l’esquerra, històricament ha estat més centrada en destruir el passat comú amb Espanya que en construir el nostre propi futur. Potser és hora deixar el patarnalisme, que no deixa de ser una manca de respecte al dret a decidir del poble espanyol (conjuntament tant a dreta i esquerra, sempre poden acordar referèndums) a si volen conservar o no la monarquia, el règim del 78, i les seves clavegueres i dediquem tota la nostra de enrgia i esfroços que a fer possible un Estat propi en forma de República.
A hores d’ara ja s’ha fet la feina que calia, posar llum on només hi havia ombres. Ara mateix qui no vol veure l’estructura fraudulenta. corrupte i les calvegueres de l’Estat és perquè voluntàriament tanca els ulls.

Marcel Barbosa
21.07.2020 | 14:05
Aquells que dubteu de quants erem, compteu solament els de la foto. Us puc assegurar que ompliem la recta abans del Monestir, pel capbaix dos mil persones, no 400 com va desinformar TV3 la nostra, vull dir la d´ells. Salut i República.

J. Miquel Garrido
21.07.2020 | 16:29
Les formigues de la cançò.

Carles Matute
21.07.2020 | 19:00
La vergonyosa passada del Borbó per Poblet, m’ha fet recordar a aquell funest personatge de la Soraya Sáez de Santamaria -la Peggy- quan tota ufanosa es ventava de “haber descabezado el independentismo”, i poc després amb aquell somriure burleta deia allò de “Diplocat en-li-qui-da-sió” ho recordeu? Però li va arribar l’hora d’anar a declarar a la farsa de judici que es va muntar contra els nostres polítics i els líders de les entitats, i quan després de tota la rècua de “no lo recuerdo” i de “no me consta” que va proferir amb to de superioritat, el somriure burleta es va anar apagant sota el bombardeig de preguntes dels advocats de la defensa que exigien respostes i no fugides d’estudi. La cara li anava canviant, se la notava incòmoda i nerviosa, els llavis li tremolaven i més que respondre balbucejava frases inintel·ligibles; havia perdut el control, ja no era la poderosa vicepresidenta del govern espanyol que feia i desfeia com li donava la gana, era una trista marioneta en mans dels qui li exigien responsabilitats per tot el que va passar. Però la cosa ja no va passar d’aquí i, poc després, va acabar “enxufada” en un bufet d’advocats de Madrid i ja no se n’ha cantat mai més ni gall ni gallina.
A què ve tot això? A que son, com deia Mao Tse Tung (i no soc de la seva corda), tigres de paper. La seva raó és la raó de les seves porres i dels seus tribunals, i son incapaços d’acordar res o d’asseure’s a parlar, entre d’altres coses perquè les paraules pacte o acord no hi son al seu diccionari, i en el seu ADN només hi ha escrit que els conflictes es resolen a cop de roc i que venç qui en tira més.
Es fa llarg, però al final guanyarem!

Joan F Ruiz
21.07.2020 | 19:01
Sr. Mauri, Sra. Gispert, personalment mai m’ha agradat la gent que menteix.
Estareu amb mi que a l’Administració, la judicatura i les forces de seguretat espanyoles, quan es tracta de Catalunya, hi ha un munt de mentiders descarats i amb odi.
També hi ha entabanadors entre els nostres polítics autoanomenats independentistes, però ja els ha anat caient la careta.
Però no compro les vostres afirmacions sobre el nombre d’assistents i, encara que fossin matemàticament certes, que no ho són, crec que són comentaris inútils i que us podríeu haver estalviat, car no aportant res positiu a l’independentisme, fan de punta de llança als unionistes i mitjans naZionalistes espanyols que no estalvien mentir i difamar quan es tracta de atacar l’independentisme i minimitzar-lo.
Estic molt més en la línia i les paraules del Sr. Marcel Barbosa, que a més aporta dades també sobre el terreny.
Si la porqueria en que ha esdevingut TV3 diu 500, en la línia de l’unionisme devaluador, només cal recordar com conten en altres actes que volen menystenir i multiplicar per 3 o per 4 per arribar a una aproximació de la realitat és a dir entre 1.500 i 2.000.
En resum no s’ha de mentir, això sempre, però no cal que nosaltres mateixos li fem la feina a l’espanyolisme devaluant els nostres actes.
Si la nostra aportació ha de ser un gerro d’aigua freda del que realment no s’en treu profit, ens la podem estalviar, perquè ens cal positivisme per mantenir il·lusió i esperança.

Juan Martin ALEGRIA
21.07.2020 | 19:08
A mi el que em sorprenc és el següent.
A veure si he entés bé. Tenim un govern format per dos partits independentistes i resulta que aquest govern és incapaç de protegir la llibertat d’expressió i el dret de protesta pacífica dels seus votants independentistes i sí que és capaç de protegir la llibertat d’expressió dels que volen rebre amb escalfor i afecte als reis d’Espanya.
Els primers són retinguts a vuit-cents metres i després a dos-cents de la comitiva reial (la parella, els monjos i les masqueretes), els segons poden situar-se a deu metres.
Primera constatació: el Govern no té autoritat sobre les forces de seguretat del seu país, és el Ministeri de l’Interior espanyol qui mana, fins i tot en situacions on es tracta d’exercir els més elementals drets i, a més, sabent que la situació no s’assembla a Urquinaona i el monestir no és la comissaria de Via Laietana. Doncs, del que es tracta és de salvaguardar intramurs (Espanya) la imatge mediàtica dels reis d’Espanya com si foren els reis de Noruega, Suècia, Holanda o Dinamarca.
Segona constatació: Un Govern que no té autoritat sobre les seues forces de seguretat tot i fins en qüestions tan bàsiques com el respecte dels drets fonamentals d’expressió és un govern titella. És un no-Govern.
Tercera constatació: Cap editorialista, articulista, opinador, tertulià independentista decideix fer d’aquesta qüestió tan greu un cavall de batalla d’una batalla tan decisiva. Sí, sí, de temps en temps hi ha algú que diu que això és inadmissible però ningú en parla com si fos, i ho és, essencial.
Quarta constatació: La impotència del President Torra es fa patent, una vegada més, quan demana a les seues forces de seguretat un informe sobre què és el que ha ocorregut a Poblet, quan ell hauria de saber de primera mà, ja que és el cap de les forces de seguretat, quin era el protocol que s’aplicaria.
Epíleg: Tot això és un acudit i les víctimes de l’acudit som, una vegada més, nosaltres, els del carrer. Torra, Buch, Junqueras, Puigdemont, Cupaires … etc., etc. haurien de dir-nos:
“Estimats votants independentistes, ho sentim molt, nosaltres estem en política perquè és el nostre “modus vivendi”. Sabem que nosaltres no tenim el poder (el té Madrit), ho sabem i sabem que vosaltres teniu la força però de moment preferim salvar els nostres llocs de treball i que vosaltres no utilitzeu la vostra força. Agraint la vostra comprensió i col·laboració, Visca Catalunya Lliure!”.
Seria molt més sincer i aclaridor.
P.S. Disculpeu les errades.

Francesc Fortian
21.07.2020 | 20:13
Jo a Poblet vaig trobar a faltar a la comitiva reial al Iceta, la Pascal i molts altres que només esperen rebre el plàcet de Madrid/IBEX per fer declaracions.
S'ha afegit la noticia a Favorits