El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Uns milers de persones es van concentrar ahir a Poblet per protestar contra la presència del rei espanyol al monestir on el seu avi es va negar a ser enterrat perquè ja sabia que deixaria de ser territori espanyol –llegiu l’interessantíssim testimoniatge de Pep Andreu sobre això.

Felipe de Borbó, aclaparat per la tronada política que s’abat sobre la monarquia, fa una ronda esquifida i temerosa per tot l’estat. Visites molt controlades, sense cap ambient multitudinari, absolutament encapsulades per la policia, pensades només per al No-Do. Les televisions espanyoles abstreuen la realitat i presenten el monarca com si fes una cosa normal, encara que de vegades la imatge siga tan poc normal com la que va oferir ahir, assegut amb un grup de monjos i prou.

Fins ara, aquestes visites, especialment al País Basc però també a València, havien rebut algunes protestes, però res que es puga comparar ni amb la gentada ni amb la decisió que es va veure ahir a Poblet i, en un altre sentit molt diferent, a Figueres, on es va inutilitzar la línia del TGV incendiant-ne les vies.

D’aquest episodi, em sobta la sorpresa que tot plegat ha causat en alguna gent, especialment entre alguns independentistes. Es veu que hi ha qui es creu la tesi que intenten de vendre, especialment, els socialistes, segons la qual la pandèmia ha posat fi al debat independentista a Catalunya.

Que la pandèmia ho fa tot difícil, a tothom, no ho qüestiona ningú. Però la realitat no es pot manipular tan barroerament sense que t’esclate a la cara al primer moment, com va passar ahir. Les Marxes per la Llibertat, la més ingent mobilització de l’independentisme des de la Via Catalana, van entrar a Barcelona el 18 d’octubre. La victòria a Urquinaona sobre la policia espanyola, la fugida dels agents humiliats, va ser el 20 d’octubre. L’acte del Consell per la República a Perpinyà va ser el 29 de febrer, fa només 142 dies. I després va arribar el confinament i els problemes derivats de la covid-19… Si la ciutadania catalana ha mantingut durant més de tres anys, ben alt, l’enfrontament al carrer, la confrontació per la independència, com voleu que això desaparega per un virus i prou, i a aquesta velocitat?

El ‘rebrot de Poblet’, deixeu-me passar aquesta mitja broma, si us plau, hauria de servir, com tantes coses abans, per a asserenar i reforçar aquells que dubten tant i pateixen tant, que tant de temor tenen que el mal anar de la política fins ara –i les detestables agressions dels Mossos d’ahir en tornen a ser un símptoma– puga desbaratar la força del moviment.

Recordeu –recordeu-ho aquests, sobretot– allò que ja va ensenyar en el seu moment el cèlebre periodista anglès Walter Bagehot, un dels pioners del setmanari The Economist. El 1867, Bagehot va publicar un llibre sobre el procés constitucional anglès i les diferències entre els incipients règims democràtics i les dictadures que regnaven arreu. I allà va explicar que al final tot depenia només de la persistència i de la determinació de la gent que era capaç de veure i de construir un futur millor. En el seu llibre va escriure que hi havia ciutadans dòcils, ciutadans que es deixaven governar fàcilment –’perquè la seua imaginació és feble’– perquè no sabien veure més enllà del que els deien que havien de veure. Per aquesta raó, matar la imaginació de la gent, capar la capacitat de mirar més enllà del gris dia a dia i fomentar el desànim, és sempre la base de totes les campanyes polítiques i mediàtiques dels poders. Preneu-ne nota.

PS. Avui Andreu Barnils entrevista el president Carles Puigdemont, arran de l’eixida demà del seu esperat llibre. Precisament, ahir Puigdemont va difondre el vídeo que havia enregistrat amb TV3 per si era detingut abans del referèndum. Mirar-lo fa pensar i posa dimensió al combat que ell, amb l’ajuda de Xevi Xirgo, explica en el llibre.

Avui també publiquem una entrevista de la directora de Nós Diario, María Obelleiro, a la dirigent del BNG i, per tant, cap de l’oposició al Parlament de Galícia, Ana Pontón. VilaWeb i Berria anem ampliant la col·laboració que sostenim fa anys, ara també amb els companys d’aquest diari gallec nascut fa pocs mesos i que s’ha consolidat ràpidament com una gran referència periodística al seu país.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.