El principal problema del nostre temps

«Si preguntàs a tots els lectors de VilaWeb si avui se senten més ben tractats pels seus bancs o empreses de serveis que fa deu anys, estic segur que un percentatge altíssim respondria que no»

Vicent Partal
Vicent Partal
16.11.2016 - 00:09
Actualització: 16.11.2016 - 01:09
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Tots vam reaccionar ahir amb horror arran de la mort d’una senyora gran a Reus, a qui Gas Natural va tallar la llum perquè no podia pagar-la. La senyora s’il·luminava amb espelmes i una d’aquestes espelmes causà un incendi que la va matar. La companyia havia d’haver informat l’ajuntament sobre aquesta situació; tot fa pensar que amb això n’hi hauria hagut prou per a resoldre el problema. El consistori municipal tenia aquesta dona en la llista dels qui necessiten ajut social, però diu que no li constava que li haguessen tallat la llum.

Tanmateix, el fet substancial és la mort d’aquesta dona, que es podia haver evitat. I ho és també el dubte de quantes dones com aquesta hi ha al nostre país avui.

És un emblema del pitjor problema que crec que tenim sobre la taula, aquest monstre que s’ha creat aprofitant la crisi: hem deixat el control de la vida diària de la gent en mans d’empreses molt insensibles als individus, empreses protegides i emparades per un sistema polític tou amb els poderosos i dur amb els febles. Parle dels bancs i de totes les derivades i subsidiàries: companyies d’electricitat, aigua, telèfon, autopistes, etcètera. En el cas que ens ocupa, Gas Natural, que té de principals accionistes La Caixa i la petroliera Repsol, el conseller delegat de la qual és l’ex-dirigent del Partit Nacionalista Basc Josu Jon Imaz.

La mort d’aquesta dona és un fet excepcional. Però ha passat per culpa d’un model de funcionament que ens afecta tots, avui. Si preguntàs a tots els lectors de VilaWeb si se senten més ben tractats pels seus bancs o empreses de serveis que no pas fa deu anys, estic segur que un percentatge altíssim respondria que no, potser el cent per cent. Perquè és evident que s’ha degradat la relació amb el client en la mesura que s’han anat creant grans oligopolis sense competència real. Qui no ha estat hores penjat al telèfon, provant de fer una reclamació, mentre una màquina contestadora el va fent ballar d’una banda a una altra? Qui no ha vist com li canviaven les condicions del contracte sense deixar-li cap alternativa real i fàcil per a desfer-lo? Qui no s’ha trobat impotent, de sobte, amb actuacions d’una prepotència gairebé delictiva com la que va tenir fa poques setmanes el BBVA quan, després d’integrar Caixa Catalunya, va tancar tots els serveis bancaris durant tres dies als seus clients, que no van poder ni tan sols traure diners, per cap via?

Parle d’una cadena demencial. L’estat, prenent decisions polítiques amb el suport dels principals partits, rescata uns bancs que controlen la major part dels serveis que reben els ciutadans i aquests bancs, una volta rescatats amb els diners dels ciutadans, adopten una hostilitat diària en contra seu que només pot causar indignació i ràbia.

Hi som a temps, de canviar-ho? És difícil ara de canviar allò que ja és fet, però almenys la classe política hauria de maldar perquè els bancs i les companyies de serveis que en depenen tractassen amb dignitat els clients i els ciutadans. Primer de tot, perquè ha de ser així. Però també perquè si continuem per aquesta via Donald Trump no serà pas cap anècdota aïllada. El capitalisme i la democràcia liberal aporten estabilitat social i funcionen quan redistribueixen la riquesa de manera que la immensa majoria de la societat visca amb dignitat. I per a viure amb dignitat és imprescindible que et tracten amb dignitat.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Jordi
Jordi
15.11.2016  ·  22:16

No he entès mai aquestes llàgrimes de cocodril, malparlant del tracte que es rep de multinacionals i oligopolis, quan la solució és ben fàcil i està molt a ma. Només s’han de seguir 2 criteris: quan més propera i més petita l’empresa, millor, i a ser possible, treballar amb cooperatives i empreses solidaries. És perfectament possible evitar treballar amb grans empreses “de aqui, de Madriz”. Jo treballo amb Caixa d’Arquitectes, Triodos, Coop57, Oikocredit, Som Energia, Catgas, Parlem, Arç Assegurances i totes les ONG catalanes que puc. Us asseguro que estic perfectament atès i molt feliç. I per fer això no necessites a l’administració ni als polítics.
Si molta gent fes el mateix, les grans empreses no serien tan grans ni tan poderoses.

Antoni
Antoni
15.11.2016  ·  22:42

1) Molt d’acord amb el contingut de l’article. / 2) Jo puc dir que Orange, si un mes no has pagat, fins i tot per un problema burocràtic del banc, el tallen el telèfon sense avisar-te. / 3) De les entitats que esmenta un comentarista, jo estic a Som Energia i Fiare (similar a Tríodos).

Carles
Carles
16.11.2016  ·  18:17

Quanta raó tens Jordi: “Només s’han de seguir 2 criteris: quan més propera i més petita l’empresa, millor, i a ser possible, treballar amb cooperatives i empreses solidaries.”
Les empreses grans, i els grans empresaris, són els nostres enemics. Ningú es fa tan gran i poderós a base d’empatia.
Tanquem d’una vegada el compte de la Caixa. Això només, ja solucionaria bona part dels problemes de Catalunya. Aquest CaixaBank no és la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros que coneixia la nostra àvia. Ni Gas Natural és la Catalana de Gas y Electricidad d’abans. La bona notícia és que hi ha on anar.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies