03.10.2023 - 19:50
Ha acabat l’estiu, però sembla que la temporada de calor no vol dir adeu. El clima canvia i els rècords de temperatura alta es van succeint. Això fa que, a diferència d’altres setembres, les dades del mercat laboral a Catalunya, molt influenciat per l’allargament de la temporada turística, hagi pogut tenir alguns aspectes diferencials, comparat amb el d’altres èpoques. Com veurem, en alguns punts sí que s’ha notat aquesta influència, però en uns altres, l’evolució ha estat molt semblant a la dels anys anteriors.
Més enllà de la temperatura, el mes de setembre no sol caracteritzar-se per grans variacions en el nivell de feina, atès que la tendència contrària en uns quants sectors econòmics fa que es neutralitzi. En el cas de les afiliacions a la Seguretat Social, en el comerç i l’hostaleria acostuma a haver-hi més baixes, mentre que en l’educació passa la contrària i es donen d’alta molts ensenyants i personal complementari al començament del curs. Recordem que en aquest darrer sector s’havia registrat, durant els mesos previs, un descens molt voluminós en les xifres d’ocupació.
A tot l’estat espanyol, el saldo d’altes i baixes acaba al setembre amb una xifra positiva d’afiliacions molt modesta, d’unes 18.000 persones. El mateix saldo és molt més positiu a Catalunya. Respecte de l’agost, el nombre d’afiliacions ha augmentat d’un 0,25% (9.394 més), una variació inferior a la del 2022 (+0,57%) però molt similar a la resta de setembres d’ençà del 2016. I no passem per alt que això significa un volum d’altes final que és la meitat de tot l’estat. Segons l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat, la mitjana d’afiliacions a Catalunya durant el mes de setembre ha estat de 3.702.790 i esdevé la xifra més alta aquest mes d’ençà de l’inici de la sèrie històrica disponible, el 2004. Potser és cosa del clima més tropical?
El cas és que el mercat laboral continua creixent en nombre de treballadors, però en una tendència que denota una franca desacceleració. Quant a l’evolució interanual, s’alenteix un xic el creixement, que baixa fins al 2,5% a Catalunya i se situa per sota de la mitjana espanyola (+2,7%), després de quinze mesos consecutius amb la situació inversa. Per demarcacions, les variacions són totes positives i similars. La demarcació de Lleida mostra l’augment més alt, del 2,9%, i la de Barcelona, el més baix, del 2,4%. A la de Girona i Tarragona les afiliacions creixen d’un 2,8% i un 2,5% respectivament.
Sobre l’atur registrat, en termes intermensuals, ha baixat d’un 1%: això són 3.440 persones menys que a l’agost. Segons l’Observatori, el setembre és un mes que, d’ençà del 2018, no té una pauta clara de comportament; s’alternen anys de descens i anys d’increment, atesa la combinació d’activitats que van perdent pistonada, com les lligades al lleure i al turisme, i d’altres que es reactiven. Com podem veure, parlem de xifres relativament baixes, globalment. El fet és que, acabat el mes de setembre, la xifra de desocupats registrats a les oficines de Treball de Catalunya és de 335.432. És el valor més baix en un mes de setembre d’ençà del 2007, quan va situar-se en 258.234 persones.
Cal destacar que Catalunya és on ha baixat més la desocupació, una baixada que només ha tingut lloc en cinc comunitats autònomes. En el total estatal, l’augment de l’atur ha estat d’unes 20.000 persones, xifra que representa el pitjor comportament en un setembre d’aquests darrers cinc anys. La situació no és tan bona com ens diu el govern espanyol? Segons que fa notar la consultora Adecco, ara hi ha a tot l’estat 2,72 milions de desocupats, oficialment, però se’n podrien sumar 490.300 amb “disponibilitat limitada” i unes altres situacions. Si també s’hi afegeixen els afectats per un ERTO (11.050 persones) i els fixos discontinus que no treballen, la definició més àmplia d’atur arribaria a uns 3,5 milions de persones. La diferència amb les xifres oficials és de gairebé 800.000 persones, un 30% més. De fet, és la xifra que tindríem, més o menys, si s’hagués mantingut la quantificació dels respectius conceptes, amb els mateixos paràmetres que abans de la reforma laboral. No sembla que anem tan bé, doncs, ni que la reforma laboral hagi estat la solució als problemes ancestrals que arrosseguem, més enllà d’un canvi semàntic en els conceptes.
Ahir, precisament, l’Eurostat ens feia saber quina és la situació de l’estat espanyol dins la Unió Europea, en termes de desocupació al mes d’agost. I té l’honor d’ocupar el darrer lloc en la taxa d’atur entre els vint-i-set estats de la Unió Europea, amb un 11,5%, per darrere de Grècia i Finlàndia. Gairebé dobla la mitjana europea, que se situa al 5,9%. I, per descomptat, és a anys llum dels països més aplicats en aquest aspecte, com ara Alemanya, que, malgrat la seva situació trontollant, és al 3%.
Potser per això aquesta vegada no hi ha hagut declaracions altisonants del govern espanyol. A les xarxes socials, la ministra de Treball, Yolanda Díaz, senzillament ha subratllat que el mercat laboral espanyol “cada vegada és menys dependent dels cicles estacionals” i que, gràcies a la reforma laboral, es creava ocupació “de qualitat i amb estabilitat”. Francament, em sembla molt agosarat per part de la ministra haver publicat això a X (abans Twitter), amb els dubtes que genera la nova manera de calcular el nombre de desocupats. Probablement per aquesta raó, tot seguit, ha reconegut que “no està tot fet”. “Mentre hi hagi una persona a l’atur no abaixarem la guàrdia. Continuem treballant.”
Per això hi ha qui demana anar amb peus de plom. “Les bones dades de reducció de l’atur registrat del mes de setembre exigeixen molta cautela en l’anàlisi del comportament real del mercat de treball”, ha dit el secretari general de PIMEC, Josep Ginesta, en una conferència de premsa de valoració de l’atur a Catalunya aquest migdia. Ha insistit que caldrà veure el comportament de l’octubre i anar amb “una doble cautela” per la manera com l’administració calcularà l’atur registrat real, un cop acabades les activitats estacionals i de temporada d’estiu, i després de la reforma laboral i l’increment dels contractes fixos-discontinus, els quals no s’afegeixen a l’atur registrat en períodes de no-activitat. I, suposo que tenint molt presentes les xifres de l’Eurostat d’ahir, ha afegit: “Tenim molta feina en la reducció de l’atur per equiparar-nos amb la resta de països amb els quals competim.”
Finalment, ha celebrat el comportament positiu de l’afiliació mitjana a Catalunya. Però també s’ha mostrat sorprès pel canvi de classificació en els codis d’activitat que avui ha anunciat el secretari d’Estat de la Seguretat Social espanyol: “Això fa que no puguem tenir una traçabilitat raonable de les dades i que no puguem comparar-les amb certesa fins que no es reequilibrin les estadístiques i veure en quins sectors pugen o baixen les afiliacions.”
Sembla que el govern espanyol, en lloc de facilitar la feina dels analistes per tenir una fotografia tan real com sigui possible del desenvolupament del mercat laboral i poder prendre les decisions adients, també en el terreny de la microeconomia, vulgui estendre una certa nebulosa per a mantenir una situació d’intranquil·litat i desconeixement que no ajuda ningú. Per què ho fan, ho saben ells.
