16.12.2022 - 00:00
La Guerra del Francès va generar un escenari d’allò més inestable a Catalunya. En aquest camp de batalla tumultuós, Josep Pujol va destacar com a espia i capità d’una temuda unitat de bandolers. Josep Riu i Joan López són els màxims entesos en el personatge. En la pròxima Tinguda Blanca, dilluns 19 de desembre (19.30 h) a la seu del Gran Orient de Catalunya (c/ Mallorca, 125, baixos, de Barcelona), presentaran el llibre Josep Pujol ‘Boquica’, combatent napoleònic i francmaçó.
Qui va ser Josep Pujol?
Pujol era fill d’una família de traginers de Besalú que també es dedicava al contraban. En esclatar la Guerra del Francès (1808), inicialment es posiciona per les tropes espanyoles, dedicant-se principalment a trencar les seves línies de subministrament. Dos anys més tard (1810), opta per canviar de bàndol. Comença a treballar pels francesos com a espia i líder d’un grup armat d’uns dos-cents miquelets. Entre les principals missions d’aquest cos armat, hi havia de fer “visites” als pobles per estimular el pagament d’impostos a l’exèrcit napoleònic. Els mètodes expeditius d’aquella gent queden recollits en una antiga dita de les comarques gironines: ser “més dolent, més muri, més criminal que en Boquica”.
Des del 1812, els homes de Boquica s’integraren en la jerarquia militar francesa, distingint-se com a cos d’avantguarda en la conquesta de Vic (4 de novembre). No obstant això, continuaven aprofitant les èpoques de descans per exercir el bandolerisme, fet que va empènyer les autoritats parisenques a desmantellar la unitat a principis de 1814.
Acabada la Guerra de Francès, el mariscal de camp José Ibáñez (baró d’Eroles) va demanar l’extradició de Boquica, i el va fer afusellar a la plaça pública de Figueres (23 d’agost de 1815), en represàlia de l’assassinat del seu criat quatre anys abans. Com moltes figures bandoleres, Pujol va ser mereix d’un poema biogràfic titulat Verdadera relación del más bárbaro catalán José Pujol (alias) Boquica i la novel·la de Jacques Aragó José Pujol (a) Boquica, gefe de bandidos (1841).
