El discurs de Ximo Puig a qui hauria de preocupar és a Espanya

Segurament, ni el president Puig ni molts dels valencianistes no en som conscients, del salt que significa; però la voracitat de Madrid ha arribat a un nivell tal que ja és una qüestió de supervivència, per al País Valencià. Som un problema perquè tal i com van les coses, el PSOE té un problema per a continuar manant al País Valencià. I l’economia està trinxada i encara empitjorarà. De manera que el veritable problema està per arribar. Com sempre, Espanya va a la seua i no entén res. Ells, des del primer fins el darrer, ja en tenen prou amb defensar una unidad que no serà.

Sr. Partal, és la frase anglesa “clutching at straws”. El País Valencià i les Illes en menor mesura estan fortament provincialitzades i són la platja o el lloc de vacances preferit de Madrid. A la majoria de valencians els catalans i la cultura els són igual. I per molts som antipàtics. Esperar que hi hagi una tendència sociològica cap ell pancatalanisme és esperar la lluna. Si el principat fos un país independent, democràtic, ric i avançat seria una altra cosa, però ara, amb el desgavell i la repressió ? Molt poc realista. Sense oblidar que a les darreres eleccions varen estar a un dit de reeditar el Trifachito però a la Valenciana.
Esperar que Puig, que té igual de carisma que una fallera major de 80 anys i és conegut per ser un apparatchnik encara amb menys savoir faire que l’Iceta o el Montilla (Que semblen De Gaulle i Adenauer al seu costat), que va ser susanista de primera onada i per tant li deu el càrrec a l’aparell de Madrid, càrrec d’altra banda a què va arribar no per mèrits propis, sinó per pur cansament dels contraris (i perquè la majoria eren a la presó o a punt de ser jutjats), es comportarà plantant cara als seus amos, o proposarà alguna altra cosa que no sigui menys del que proposava ja la mancomunitat a principis de segle, és somiar la lluna.
De fet podríem dir que el que ha vingut a dir és que calia “ofrenar noves glòries a Espanya” a base de transformar el país per tal que sigui diferent. Jo pensava que el regenaracionisme ja havia passat a la història i era considerat cosa de Roca o Pujol, o del peix al cove, però ja veig que si ho diu el Sr. Puig és un concepte revolucionari que portarà a la independència dels PPCC en 4 dies. Com canvien les coses segons qui ho exposi, a fe de déu !!

AQUESTA NO ÉS LA CONCLSIÓ QUE JO HE TRET DEL DISCURS DE XIMO PUIG

A mi, tal com he dit en el comentari al discurs de Ximo Puig, el que m’ha sorprès és que que el PSPV actua com si fos un partit totalment independent del PSOE, i reivindica un estat autonòmic on el País Valencia i el Principat no tinguin menys diners per càpita que les altres autonomies.

La seva tesi es comparable amb la d’ERC amb la diferencia que no se sotmet mansament a la esclavitud d’Espanya. Convida a Catalunya a unir esforços per a aconseguir un estat autonòmic on no siguem discriminats.

Exigeix, no suplica com ERC, a Espanya el corredor mediterrani entre altres reivindicacions que no tenen cap semblança amb les taules de negociació d’enganyifa.

VICENT, A ESPANYA NO CAL QUE S’AMOÏNEN. SENSE ANAR MÉS LLUNY, AVUI MATEIX

INSTÀNCIA-DENÚNCIA_PLV_A L’AJUNTAMENT DE VLC

Excel·lentíssim batle de València En Joan Ribó i Canut:

Sóc en Josep A. Blesa i Morante, ciutadà de València, amb número de carnet d’identitat 19.840.595-J, amb domicili en Avinguda del marquès de Sotelo, 4, porta 15.

EXPOSE:

Que sent les 09:32 eixia del portal de ma casa, i he estat interpel·lat per una parella de la Policia Local de València que estaven aturats sobre la calçada del vèrtex entre c./periodista Azzati i avgda. Marquès de Sotelo, fora de la vorera en la calçada amb llurs motos (des del lloc en que s’interposa el quiosc que hi ha entre la seua posició i el portal de casa meua. Servidor anava caminant sense gent al meu voltant ni tan sols a 2 m. Els 2 policies m’han fet acostar-me on estaven ells. Ho he fet. Han dit que anaven a denunciar-me “por no llevar mascarilla e ir fumando”, al que jo els he respost: “…i això que penja de les orelles i tapa la meua barbeta, què és?
Possiblement, com la carasseta és de les grans negres de tela i jo vestia amb suèter negre de llana també no s’han adonat de que sí en duia.
Tot seguit han al·legat que venia por la acera desde más allá de Bankia …quan els he replicat: “Impossible perquè acabe d’eixir del portal de ma casa i vostès no podíem veure-ho des de la seua posició perquè intercepta visualment el quiosc de premsa, el post del telèfon públic i el quiosc de l’ONCE.”`….tot seguit els he dit que duia pressa perquè havia baixat per a agafar el cotxe i dur la meua dona al INCLIVA, institut oncològic, doncs pateix un càncer de pulmó.
Mentrestant la meua dona ha telefonat un parell de vegades perquè estava tardant, ja que, per a que no camine i es fatigue jo generalment la recull a l’eixida del pati de casa, i la duc de portal de casa a portal del clínic on s’ubica el dit institut adés esmentat.
Quan els he contestat en valencià, l’agent que interlocutava amb mi ha alçat el to de veu per a intentar intimidar-me o aterrir-me.
En l’interín què parlava amb la meua dona pel mòbil, un dels agents s’acosta a l’altre li diu: “éste es de los que no se arrodillan ni doblegan” doncs, tot el contrari. Sí que sóc dòcil quan l’autoritat té raó i no fa ús abusiu i mentider de la seua condició. I més, en un tema social i col·lectiu com és la COVID-19.

Transcric el que han escrit en majúscules en la denúncia: “PERSONA ANDANDO POR VÍA PÚBLICA FUMANDO SIN HACER USO DE MASCARILLA RODEADO DE GENTE SIN RESPETAR LA DISTANCIA ENTRE PERSONAS DE DOS METROS”
La denúncia diu que a 09:45 ha finalitzat l’Acta-denúncia.

Els agents són 22740 i 21524, encara que no es llig massa bé la numeració.
INFRACCIONS LLEUS marcat amb una X. 1. “Incuumplimiento uso de mascarilla o uso inadecuado.”
Abans d’acabar els he pregat d’escriure en la denúncia per a remarcar les falsedats que estaven relatant i signar la mateixa. Al que els agents han posat l’excusa que “estamos en COVID y no puede tocar nuestros papeles ni firmar”. I han comentat entre ells i hi veig després en l’apartat “LA PERSONA DENUNCIADA”, que hi han escrit “no firma instancia sanitaria COVID-19, recibe copia”

SOL·LICITE:

1. Que deixen sense efecte tal Acta.-denúncia, doncs no s’até a la realitat. Anava sol i no hi havia cap persona més propera a mi, de fet, no hi havia gent al meu voltant.
2. Els agents, a més, han faltat a la realitat, quan com a poc la meua carasseta negra de gran format arribava fins al llavi inferior.
3. Jo m’he adreçat en valencià en tot moment. Perquè és el ciutadà qui diu l’idioma en què ens hem de relacionar l’administració i el ciutadà. I servidor des del primer comentari ha triat l’idioma valencià que és el de València i els seus ciutadans ben formats i informats.
4. L’Acta-denuncia “ACTA INSPECCIÓN EN MATERIA DE PREVENCIÓN FRENTE A LA COVID-19”, és la D Nº 112143. També redactada íntegrament en idioma castellà, i això que porta el segell de la Generalitat Valenciana.
5. M’ha semblat de poc “agents públics” que alçaren els decibels del to per tal d’acoquinar-me perquè el Policia Local que m’interlocutava no ho feia pel motiu de sentir-se ell més fort, segur i intentara amilanar-me perquè jo no me rebaixava a no usar el valencià.
6. La dita actitud dels agents m’ha semblat més d’uniformats de verd forasters que de blaus locals valencians.
7. Igualment que facen el favor i que les administracions valencianes tant de la Batlia de València, la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública i la Generalitat Valenciana exercisca com a tals i no com a sucursals de poders forasters.

València, a un de desembre de 2020

En Josep Blesa i Morante, ciutadà valencià.
PS: Hi adjunte fotografies realitzades del lloc on s’aprecia que ni el quiosc de premsa estava obert avui, que haguera estrangulat el pas

He de reconèixer que, en escoltar el President Puig, he pensat en el “policia bo”. Després, però intueixes que per dir el que ha dit hi ha hagut un subsòl de converses i d’informes que l’han dut a veure clara la realitat, que Madrid és un forat negre i que el fet natural és la relació entre les nacions de l’arc mediterrani, per història i per cultura en el sentit ampli del terme. Que la Presidenta Armengol s’hagi apressat a afegir-se al discurs és senyal que aquests PSOES ja no són exactament com el PSOE espanyol, contràriament a l’evolució del PSC que, a mans ara del senyor Iceta, ha derivat cap a un espanyolisme cada vegada més ranci i més inservible de cara a afrontar el difícil futur que ens espera a causa, entre més, de la pandèmia. Sigui com sigui, benvingut aquest gir, ni que sigui només en el discurs, però esperançador, no ja per a la independència de Catalunya, sinó per la fractura d’aquest monòlit podrit que sempre ha estat l’Espanya madrilenya. Ja ho va dir l’Ayuso: “Madrid es España y España es Madrid”. Doncs, au! A veure si aconseguim que s’ho confitin!

Joan Guasch

Com a valencià que éts Vicent, t’ entenc perfectament, i tots al teu lloc estariem igual de contents i esperançats. Però com a catalana principatina no puc esperar els 20 anys de més (dés de Maragall fins avui) a que hi hagi una base sòlida indendepentista, i menys q aquesta sigui catalanista. Celebro que al PSOE valencià comencin a tenir la sospita que Madrid divideix, empobreix i mata. Els felicito, quan siguem un Estat independent efectivament podrem fer una Commonwelth sense reina, o el q millor ens sembli a tots plegats. Però personalment no li dono massa recorregut a aquest discurs en un territori ón el PP més rànci i corrupte ha fet tantes majories absolutes. Però és una petita espurna d’ esperança, si. Això és indiscutible.

Una posta en escena de nivell, per atorgar la serietat del moment, però res mes lluny del que sembla, tot plegat una fanfàrria de circ i del dolent.
El PSOE valencià, mai ha estat un partit nacionalista ni tant sols valencianista, (excepte el curt temps d’Albinyana,) és un partit del regim, com el PSC, que nomes busquen trobar com mes poltrones millor.
O potser ara tocava de fer aquest numeret per salvar el govern o el pacte del Botànic, ara que l’Oltra ha alçat la veu.
On és la llei de comarcalització del País Valencià? només amb aquesta qüestió, ja es veu que la seva propaganda mediàtica de “nacionalisme”, va de farol.
Tota l’acció política de la Diputació de Castelló -que és la que mes conec-, fa constantment propaganda de la província, és més, paga propaganda televisiva per posar, “SOM PROVÍNCIA”; una vergonya!
Fa pocs dies vam conèixer la noticia de que van ser detinguts a Pego, uns manifestants antifeixistes, una vegada mes, -està demostrat-, els feixistes al País Valencià tenen barra lliure.
Si parles amb valencià segons amb qui o segons a on aquí al País Valencià, et posen una multa!
Sincerament les seves paraules a Barcelona son tant poc creïbles que seguirà cantant noves glòries a España.

PS.- (Per cert senyor Puig, ja fa anys que Catalunya dona graciosament 16.000.000.000 d’Euros a Espanya en concepte de colonitzats. No sé si pot entendre perquè la voluntat dels catalans de voler independitzar-se.)

Tot el que relacioni i acosti el País Valencià i Catalunya, així com també les illes, és per a mi molt important, i més encara tenint en compte que la Constitució espanyola ho prohibeix explícitament. Ara, això d’en Ximo Puig, pretenent que Catalunya abandoni la seva decisió de constituir-se com Estat Català Independent per que ell i la “Comunidad Valenciana” pugui reclamar un nou pacte fiscal i encara més coses, és una indecència, no pas perquè no tinguin dret a un millor tracte dins de l’estat espanyol sinó per voler subjugar una vegada més els catalans a l’antítesi de Catalunya, no hi té cap dret i ens vol fer empassar que si tenim dificultats la culpa és de Catalunya i els catalans pel simple fet de voler ser una nació lliure, resulta que anem cap enlloc, que voler ser és una bogeria, una esquizofrènia que només perjudica tothom. Si el País Valencià vol col’laborar amb Catalunya que ho faci però ajudant en tot el que pugui a la nostra Independència, mai exigint la nostra renúncia. Aquesta operació és una mena de tercera via des del Psoe a l’estil d’allò fals i sense recorregut del Zapatero. Espanya és l’antítesi de Catalunya i per això Ximo Puig i demés espanyols la volen destruir o sotmetre, o tan sols esperen i es refien que ens subjuguem nosaltres mateixos, com ho està fent ERC ara mateix. La gran esperança dels espanyolistes és que continuem renunciant als nostres drets per a solucionar els problemes d’un altre poble, l’espanyol, que fa 304 anys ens va imposar les seves lleis amb el ‘Decreto de Nueva Planta’ com si ens fes un favor, com ara mateix fa Ximo Puig, aleshores amb un prefaci al Decret de nova planta ple de significat del que pretenien i encara pretenen: ‘La Nación Catalana ha muerto’. Més clar, l’aigua. Sr. Ximo Puig. no sé si ho sap o no, i em dóna tota la sensació que no ho respecta, nosaltres els catalans ja vam votar la nostra autodeterminació i vam declarar la nostra independència i república, i ja hem emprès el camí, costi el que costi, així doncs no es molesti a fer-nos favors d’aquests. Moltes gràcies!

Que és Madrid el problema ho sabem tots des de fa molts anys, per això exactament lluitem pel que lluitem. Però és que ja no és només un problema per a Catalunya ni per València ni per ses illes, ho és també per la Unió Europea que s’ha deixat fer presa de la bèstia a base de préstecs que mai podrà tornar -i que cap altre banc del món li hagués permès-, i en definitiva per al món. És una mica hilarant que ara hàgim d’esperar que tots els que van restar quiets i parats durant l’hostiada general del gran ogre se’ns posin al costat en la nostra lluita desgraciadament aïllada i solitària contra la bèstia. En qualsevol cas, ho sento i m’agradaria que fos diferent, però per a mi, els discursos que venen a fer a Catalunya aquells que es consideren espanyols després de veure el que han vist, no em mereixen gens de respecte ni em canvien cap concepte. Sé que demà a Madrid diran el contrari cercant l’almoina de cada vegada i es quedaran tan amples, i que en la pròxima topada amb la bèstia tornarem a estar sols.

Els processos històrics són molt més llargs del que ens agradaria a vegades, i del que molts comentaristes de Vilaweb estan disposats a admetre. El fet és que el moviment del President Puig és un moviment en la bona direcció. En la direcció que ens interessa a tots . Catalans , valencians i Illencs. No fa tant el País Valencià estava dominat per Camps i Rita Barberà. El canvi és notable. Esperar que es tornin independentistes en quatre dies, és poc realista. Però hi ha moltes probabilitats que s’hi tornin seguint el mateix procés que nosaltres. Si una cosa és clara és que l’Espanya castellana sempre que s’ha estimat més no cedir ni negociar res, amb pit inflat d’hidalgo, que fer polítiques intel.ligents. Així ha perdut totes les colònies, i enaquest cas no serà diferent. Però no serà el mes que ve.

Crec que és un discurs perfectament planificat per blanquejar el canvi d’ERC cap a l’autonomisme. Ve a veure al president en funcions d’ERC un home del PSOE que diu coses engrescadores sobre com podria millorar l’encaix dels països catalans dins d’Espanya. Però això no passarà mai. La història ens ho diu ben clar (la retallada immensa de l’estatut és el darrer capítol) i la realitat és que l’únic projecte espanyol és fer de Madrid la gran capital del sud d’Europa i la ciutat europea de referència pels llatinoamericans. La resta del territori és la seva finca, d’on extreure els recursos i on anar de vacances.

Tinc curiositat per saber en quin idioma es van parlar, ja que legalment:

“El Suprem obliga l’administració valenciana a comunicar-se en castellà amb Catalunya i Balears
Tomba el decret que establia l’ús exclusiu del valencià amb les comunitats “del mateix àmbit lingüístic”, sense que fes falta la traducció al castellà si no es demanava”

No ho he tret del diari “Arriba” del 1943, és d’aquest mateix estiu 2020 !
El problema és només la macrocefàlia de la ciutat de Madrid? O potser és més senzillament aquesta Espanya? Clar: “Madrid es España y España es Madrid” Pos eso.

Quanta raó Sr. Miquel Gilibert.
Jo Sr.Partal ni veig les esperances que fa esment a la seva editorial; en Ximo no deixa de ser un vividor de la política d’obediència en el partit franquista del PSO€.
Porta una vida com li va recordar el destituït amb la col·laboració d’ER president Sr. Torra en el impresentable i vomitabla Iceta, recordant -li que portava 35 anys vivint del sistema.
Com recorda el Sr. Gilibert, serà que el Sr. Pujol no va intentar, cal recordar l’operació Roca? eh!!! criticadisim per tot això que alguns li diuen esquerra i ara fan la gran descoberta fent lo mateix ; putser en Pujol és va avançar en el temps? per favor, quan de cinisme i hipocresia

Ximo és del PSOE, d’acord. Però un polític valencià que realment descobreix què és això d’Espanya, que com va dir la presidenta de Madrid, Espanya és Madrid, si és un polític honrat que no està en política solament per guanyar diners i prestigi, ha d’arribar a la conclusió que això d’Espanya és la ruïna, la pobresa, la desertització, on tot gira cap a Madrid. I la conclusió és que la independència és necessària. Recorde que un president de la Generalitat valenciana, Albinyana, avui és independentista.

El discurs de Ximo Puig, molt bonic i afalagador, és un brindis al sol, que no preocupa ni té cap efecte a l’Estat.
La pregunta que s’hauria de fer Ximo Puig, ell tant nacionalista, és que hi fa, com a líder regional, en un partit com el PSOE, centralista, espanyolista, monàrquic, militarista, repressor i liquidador històricament de les autonomies “café para todos”.
L’Espanya monàrquica uninacional, creada històricament de forma artificial per la força de les armes i mantinguda per la força bruta, la repressió i l’aniquilació de les altres nacions i ideologies. Aquesta Espanya no canvia i perdurarà indefinidament en el temps. Com ja s’ha vist tots els intents polítics de canviar-la han fracassat rotundament.
L’Espanya “Una”, per a sentir-se “Grande” complint la voluntat de Franco, necessita d’una capital també artificial, creada i perduda al mig d’un semi-desert com és l’altiplà castellà. Capital que és el km.0 de l’Espanya radial, on tot comença i acaba en aquest punt.
La millor definició de la capital la va donar fa poques setmanes la feixista espanyola i presidenta de Madrid, Díaz Ayuso, quan va dir: “España és Madrid i Madrid és España”, punt i final. I aquest és el pensament que tenen els poders i les oligarquies que manen realment a Espanya.
Madrid, és el lloc on es concentren tots els poders de l’Estat franquista i on, la plutocràcia espanyola i els botiflers catalans, hi van per fer negocis i per enriquir-se a costa de tota la resta de territoris. Aquest saqueig cal recordar que el fan, amb el vist-i-plau i la participació, dels dos grans partits espanyols (PSOE-PP), que sempre participen de la gran festa espanyola.
A aquesta Espanya, de pandereta i tauromàquia, tots els discursos no li fan ni pessigolles.

Estimat amic Vicent: Sé que et llegiràs totes les opinions que t’arriben. Per cert, poques voltes tan interpel·ladores com huí, qüestionant-se la teua editorial, excel·lent com sempre. Prova tens dels comentaris que suscites. Com tu dius, amb criteris i riquesa complementant-te. Però amb la mosca a l’orella en aquesta ocasió! Tant de bo que el nostre President Puig també les llisca. Personalment, a tu i a ell, vull dir-vos que, en el fons, soc dels qui no deixen de pensar en el que li va passar a la granota per portar l’alacrà a sobre per creuar el riu junts. La cabra tira al monte. Crec que el millor camí per Espanya i per nosaltres, a la llarga, ha de contemplar com a pas previ nostra independència. I cal encetar-la quan abans millor. Només fonamentant el tracte entre iguals, sense submisió, ens portarà a l’estabilitat relacional, a poder crèixer i a poder ser ser amics. M.H. President Puig, la seua Espanya, per a nosaltres és un pou de frustracions sense fons. Un melic autocomplaent. Un forat negre per a les nostres aspiracions.

Em sembla que el discurs de Ximo Puig ha estat molt clar en favor d’Espanya. Molts tenim clar a qui serveix. El qual per cert jo agraeixo enormement tenint en compte que els nostres polítics fan just el contrari de parlar clar.

No me’n se avenir que després de tot el que hem passat encara se’ns vulgui vendre això com una mena d’espurna de canvi. Que no ha dit manta vegades, senyor Partal, que hem d’aprendre de la història? Doncs la història diu que “l’Espanya d’Espanyes” és l’esquer complementari, subseqüent a l’estomacada reglamentària, emprat per l’estat per acabar de domar les “veleidades independentistas”. Sempre els ha funcionat, doncs no veig pas perquè haurien de canviar d’estratègia. Una mica de rigor intel·lectual si us plau.

Ho sento, Sr. Partal, però el meu estat anímic no pot ser sinó el d’un impotent i forçat espectador del panorama català, que Julià de Jòdar ens descriu (gràcies per fer-ho) amb tota cruesa i veracitat, en el seu “Jocs de l’atzar i virtuts de la necessitat.” La contemplació d’un desastre nacional sense pal.liatius i, el que és pitjor, sense perspectives raonables de recuperació, no convida precissament a l’optimisme.

Si el seu lloable propòsit és el d’aixecar-me la moral, espero que pugui arribar a fer-ho amb arguments més convincents que el discurs d’un polític tan poc fiable i engrescador com el Sr. Ximo Puig.

Les paraules d’afalag del Sr. X. Puig no són res més que això “afalag”, vaja “donar cova”. Ni són sentides, ni volen fer-se realitat. MAI el PSValencià ha estat per “Països catalans” i el que això significa.
Em sap greu per vostè Sr.Partal, el valencianisme del Sr. Puig només sembla cert en la recaptació de més diners per a les 3 autonomies (ell vol que seguim sent AUTONOMIES messelles). I nosaltres, Catalunya, no volem tornar enrere. L’etapa de l’autonomia ja s’ha exhaurit; ara toca la de la INDEPENDÈNCIA.

Una anàlisi que m’agrada molt. De fet, cada vegada que l’editorial fa esment als factors geoestratègics, la mirada s’obre i es redimensiona de nou. Sovint penso que és aquest punt, el factor diferencial entre la mirada de l’unionisme i les mirades perifèriques. L’unionisme hereta un estat, i per això resta avesat a negociar amb altres estats, sigui quina sigui la seva situació, força, autoritat o prestigi. Mentrestant, les mirades perifèriques només han estat mirant com poden somniar en prendre el control d’aquest estat a l’altre. Prendre o apoderar-ne una part. Falsa il·lusió. Ja veiem amb quina força, i quina desmesura recelen d’aquest fràgil privilegi. Fràgil però, privilegi i experiència en el mateix, junts en un històric que bé hem de comptar com un factor de força al seu favor. No en va, l’absorció per Madrid compta amb el beneplàcit explícit dels socis a qui és entregat el buidatge d’aquest o altre territori “encomendado”. La fórmula doncs resulta ben clara. Tan clara com insostenible. Per tant, d’aquí en podem entendre i situar l’al·lusió del President Maragall i el seu “Madrid se va”. Una nova manera de dir que hi ha un proceso abans que el nostre procés. I una manera de confirmar que aquest persisteix, doncs no en té altra que persistir. Alhora doncs sembla evident que el discurs de Puig ha de preocupar a Espanya. I per extensió, que l’actual situació preocupa i molt a una Espanya a qui estan arreplegant pels baixos. Per tant, sabem què fa mal a l’enemic, i on és la seva debilitat. I sí l’aprofundim?

L’ editorial de Vicent Partal fa una exposició que no té pèrdua. M’ adhereixo al que entén i el que manifesta sobre l’ actitud de Ximo Puig. I, cert, Pasqual Maragall oferia una alternativa semblant.
Potser la millor estratègia per a dir adéu Spain seria la federació productiva que Ximo Puig pregonava ahir. Tres països, que compartim llengua i Història, ens unim per un tema tan bàsic com és la productivitat, els serveis, l’ estrella dels quals és el corredor Mediterrani.
Si aquest projecte prosperés, Spain no seria pas l’ Estat ranci i violent d’ ara mateix. I, l’ exemple s’ escamparia, cap a Galícia, cap a terra dels Àsturs, amb la federació real que ja existeix, Euskadi i Navarra.
I, seríem països federats a Europa. Deixeu-me que somniï: Andalusia, Castilla, León, farien un bloc. I Madrid s’ abraçaria a la Ayuso .
Tota Europa és plena d’ antics Països-Estats-Nacions, diguem-ho com vulguem, que formarien la confederació Europea.
A triar…prefereixo Ítaca…però una Ítaca de veritat. Sinó, la confederació catalano-valenciana-balear….és un pas important.
Ah!!!!!! I ahir, des de les Cortes , la veu de les Illes va ressonar.

Entiendo su razonamiento Sr. Partal y entiendo que es una visión a medio, largo plazo, un algo que comienza a gestarse, el de poner en entredicho la dictadura de la Villa de Madrid desde extramuros, pero si nos atenemos a la historia de España, esta, en la que nunca tuvo influencia ni el Siglo de las Luces por muy Borbones (franceses) que fuesen sus reyes, ni la revolución industrial y que llegó a finales del siglo XX con un dictador que se murió de mala manera en la cama, de mala manera porque después de torturarle para mantenerlo en vida inútilmente incluso falsearon la fecha de su muerte para hacerla coincidir con la de José Antonio Primo de Rivera, 20 de noviembre, esta España, comprenderá usted que no tiene solución de continuidad en cuanto a que se regenere, cambie de rumbo, se humanice, esta España que es la Villa de Madrid, su Corte del Reino y todos los telares tejidos por ella (que llegan hasta tierras bien adentro del Principat, ni qué decir del País Vasco Negurítico – barrio de Bilbao -), esa España morirá de vieja, cuando mueran todos los que de una manera u otra la alimentan. Para entonces, usted, yo, nuestros hijos y nietos estarán criando malvas. Esa España es indisoluble incluso en lejía. No tiene remedio porque los que se supone que la deberían combatir, la sustentan. Esa es la purita verdad.

Y mientras nos dedicamos, tanto usted como yo, a disertar sobre el sexo de los ángeles, aquí en Catalunya nos tenemos que tragar con ruedas de molino que la Generalitat se persone como acusación contra Adrián Sas de Vilafranca del Penedés, sí ya sé, porque agredió a un policía de los “nuestros” en el aniversario del 1-O, y nos tenemos que tragar con ruedas de molino que la “pobre” Dolors Bassa (en breve indultada) sea noticia-entrevista en Vilaweb porque se siente desamparada al tener que volver “a la presó” los fines de semana. Dolors podría tomar ejemplo de Pablo Hasel que dice que si lo enchironan, le da igual porque él es fiel a sus principios, pero la Dolors no se sabe muy bien por qué narices se metió en un fregado que le iba demasiado grande. Probablemente porque pensaba que tenía las espaldas cubiertas, luego, ahora, que deje de lloriquear. ¡Haberse tomado las medidas de sus espaldas! Y nos tenemos que tragar con ruedas de molino que JuntsxCat, a fecha de hoy, no nos diga ni pío de cómo piensa implementar el resultado del referéndum del 1-O. Obvio, Watson, la implementación pasa por pedir a los ciudadanos independentistas que asuman que la única vía es el enfrentamiento, sí, sí, pacífico y todo lo que se quiera, pero enfrentamiento y mucho me temo que los jefes no estén por la labor y, sino que se lo pregunten a los más de 2000 represaliados por España en Catalunya abandonados por sus partidos políticos “tan” independentistas.

A mí lo de Ximo Puig me recuerda, salvando las distancias, a cuando el PSOE se manifestaba, entre la transición y su llegada al poder, por las calles de Bilbao con una pancarta que defendía el derecho a decidir de Euskadi. Uno de los que llevaban la pancarta era el Sr. X del PSOE.

Creo que hay algo que se le escapa a mucha gente. Mientras disertamos sobre lo divino y lo humano en Catalunya (va por Vilaweb), el mundo, sobre todo el de la OCDE, va cambiando a marchas forzadas y en poco tiempo (mucho menos que una generación) todas estas causas justas, como la de que Catalunya parta peras con España, o que el idioma catalán no muera, se diluirán como en lejía.

El momentum es ahora. Por mi parte no perdonaré, y es mucho decir, ni al MHP Carles Puigdemont no haber tomado ventaja de un 1-0 en el que porcentajillos aparte una mayoría de catalanes apostaron sin lugar a dudas a decir a España, PROU!

Hay que conseguir la Independencia a toda costa luchando contra la vulgaridad, la mezquindad, la ignorancia monstruosa y la agresividad de enemigos externos e internos, estos últimos mucho más peligrosos y destructivos.

Solo la Independencia puede, salvando la Libertad y la Verdad de la feroz persecución por parte del demente e irreducible egoísmo que siempre pertenece a la más ciega barbarie, permitir que la la sociedad catalana alcance un nivel de calidad de vida incomparablemente mucho más alto y evolucionado

Hay que defender la Libertad y la Verdad patrimonios irrenunciables nuestros y de la sociedad humana a la cual pertenecemos.

Solo eso puede permitir que el Amor que es la única respuesta sensata y satisfactoria al problema de la existencia humana se exprese con naturalidad y espontaneidad cual fuerza vital y creativa nuestra y de nuestra sociedad…

Y hacer que el ser humano adquiera aquella madurez que le permita encontrar aquel goze y al mismo tiempo aquella seriedad con las cuales jugaba cuando era niño.

——————————————–

Es el trastorno mental producido por el más cerrado, ignorante y arrogante egoísmo la causa de la rotura de la integridad interior del individuo, de la perversión de la conciencia de la realidad y el auténtico obstáculo de toda evolucion de la civilización humana…

¿Pero como puede saber esto el españolismo más criminal y una “izquierda” española y catalana tan contaminada?

En el reino de la bestias lo que conta es la capacidad del poder de someter con la violencia física y mental… La capacidad del conocimiento nunca ha contado nada.