El Consell d’Europa atrapa el PSOE per les trampes amb l’amnistia. I ara què?

  • Després del resultat de les eleccions gallegues i l'informe d'aquest cap de setmana, l'oportunitat de negociar una llei d'amnistia que ho siga de veritat i que no excloga ningú sembla més ferma que mai

Vicent Partal
25.02.2024 - 21:40
Actualització: 25.02.2024 - 23:07
VilaWeb

Molt oportunament –si fos malpensat diria que massa oportunament i tot–, aquest cap de setmana la Comissió de Venècia del Consell d’Europa ha difós un treball molt interessant en què compara les legislacions i les pràctiques relatives a l’amnistia en cinquanta-sis estats de tot el món: els europeus i alguns de triats de fora d’Europa. Una de les constatacions visibles d’aquest estudi és que cap estat europeu, ni un, no estableix l’anomenat “terrorisme” com a línia vermella.

De fet, tan sols hi ha dos estats que diuen que no es pot amnistiar el terrorisme. L’un és el Brasil, però en el context de la polèmica llei d’amnistia del 1979 promulgada pels militars amb la intenció de convertir-la en una llei de punt final. I l’altre és Quirguísia. Així i tot, en tots dos casos es permet l’amnistia si encara no hi ha hagut condemna.

En vista d’aquests antecedents, doncs, la proposta del PSOE d’excloure de l’amnistia els investigats per terrorisme –encara que no hagen estat condemnats– posa Pedro Sánchez a l’extrem més restrictiu de la legislació comparada. En una posició que, després de l’informe del Consell d’Europa, simplement no s’hauria de poder mantenir.

O que no s’hauria de tolerar, per a ser més exactes. Que no l’hauria de tolerar Junts, que és qui encara es manté negociant, cos a cos, amb els socialistes.

He dit al començament que la publicació d’aquest informe és molt oportuna, perquè fa uns quants dies la Comissió de Venècia, que és l’organisme del Consell d’Europa que vetlla per la justícia democràtica, va visitar Espanya convidada pel PP, que pretenia arrancar-li el vist-i-plau per a la seua campanya contra l’amnistia. Hi haurà un report, segurament el mes que ve, sobre aquesta visita, però ara com ara el document de treball fet públic el cap de setmana, sense referir-se obertament a les obsessions espanyoles, ja ho deixa tot ben clar. Potser algú va considerar que calia córrer un poc enmig de la bogeria desencadenada a Madrid. Bogeria desencadenada dins el PP, però també dins un PSOE que, d’ençà del primer moment, malda per descafeïnar la llei.

Una llei que ara ha tornat a la Comissió de Justícia i no tornarà a ser votada fins a mitjan març. Les tres esmenes que va presentar-hi Junts per a llevar del text l’absurda exclusió per terrorisme –aquesta que els jutges fan servir per a tornar-la inútil– ara haurien de ser acceptades pel PSOE que, a tot estirar, hauria d’aspirar a una rentada de cara amb una nova redacció del text, però sempre mantenint-hi el fons de la proposta.

Votant que no a la primera proposta de la llei, Junts ja va demostrar que no acceptaria qualsevol cosa per a anar tirant. I ara, passades les eleccions gallegues amb tant mal resultat per al PSOE i Sumar i amb la posició del Consell d’Europa com a gran suport, per força ha de tenir encara més capacitat negociadora amb els socialistes que aleshores –entre més coses perquè ara ningú no es creuria l’amenaça socialista de convocar eleccions al juliol.

Així, doncs, l’oportunitat de negociar una llei d’amnistia que ho siga de veritat i que no excloga ningú sembla més ferma que mai. Vejam si ho sabran fer.

 

PS1. Aquest cap de setmana he entrevistat a París Christophe Guilluy, pensador de qui em deveu haver vist parlar més d’una vegada en aquest editorial. Crec que és un dels analistes més lúcids que hi ha actualment a Europa i em sembla que en l’entrevista es veu clar per què. Sense pèls a la llengua, hi parla de la classe política com a “nova burgesia” i de la rebel·lió de les classes populars contra l’egoisme, però també de temes molt complicats com el control de l’emigració i la utilització de l’ecologia contra les classes populars. Si la llegiu, estic segur que els seus arguments us impactaran. La trobareu ací.

PS2. Dimecres comencen les Assemblees de Lectors de VilaWeb, amb la de Barcelona, que podran seguir en vídeo tots els subscriptors. Als qui encara no ho sou, m’agradaria recordar-vos l’esforç que fem perquè arribe amb accés obert a tothom aquest contingut de qualitat, fet des dels Països Catalans, però amb mirada global. Això és possible per la generositat dels subscriptors, però no sé si ho podrem aguantar, si la xifra de subscriptors no creix. Si us plau, si podeu, ajudeu-nos entrant en aquesta pàgina.

PS3. Avui participaré a Girona en la Setmana dels Premis Rahola. Serà una conversa amb Marta Masó sobre el passat, el present i el futur del periodisme, que em fa una il·lusió especial, perquè ha anat precedida de converses semblants amb periodistes que són referents per a mi, com ara Ramon Bessa i Tomàs Alcoverro. A les 18.00 a la Casa de Cultura.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any