“Perjudica la imatge de la Cambra”: Eines critica la manca de transparència de Santacreu després de cent dies de mandat

Cent dies després de l’elecció de Josep Santacreu com a nou president de la Cambra de Comerç de Barcelona, els membres del ple de la corporació que van formar part de la candidatura d’Eines de País-Un Pas Més a les eleccions del setembre passat han criticat la gestió de la nova junta, i l’han acusada de manca de transparència i de governar d’esquena al ple. Ha estat aquest matí, en una conferència de premsa en què Toni Fitó, ex-vice-president de la Cambra per Eines de País i membre del ple actual, ha tractat qüestions com ara el tancament sobtat del Centre Blockchain de Catalunya (CBCat), el ball de noms al capdavant de la corporació i la crisi institucional al capdavant del Consolat del Mar. “Tot això perjudica greument la imatge d’una corporació, la Cambra, que té com a objectiu promoure els interessos generals de l’economia”, ha advertit Fitó.

“No hi ha cap justificació per a tancar el Centre de Blockchain”

En nom dels membres del ple que van participar en la candidatura d’Eines de País-Un Pas Més a les eleccions del setembre, Fitó ha començat la seva intervenció lamentant la manca de transparència de la junta de govern envers la resta del ple. “Han amagat moltes coses”, ha dit.

Així, l’ex-vice-president de la corporació ha lamentat que la direcció actual empri els plens merament per a comunicar, en compte de debatre, les decisions que pren. “Es fa el ple cada dos mesos només perquè la llei ho estipula”, ha lamentat el també advocat. “L’òrgan suprem de la Cambra és el ple, no pas la presidència. Això, ara, no sembla que sigui així”, ha afegit.

Aquesta manca de diàleg amb el ple, segons que ha continuat Fitó, ha estat el denominador comú d’un seguit de decisions que s’han executat d’esquena a la resta de la corporació. Un dels exemples que ha citat Fitó ha estat el tancament, aquest mateix febrer, del Centre Blockchain de Catalunya (CBCat). Fitó, en aquest sentit ha criticat que la cadena de blocs és “un element de futur inqüestionable” per a l’economia catalana, i que, per tant, “l’aposta hauria de ser-hi”. Alhora, ha carregat contra el pretext que la junta va oferir a l’hora de justificar-ne l’aturada de les operacions: la fi de la línia d’ajuts directes per part de la conselleria. “L’excusa que ens donen és que determinades subvencions directes s’han deixat d’oferir, però la conselleria ja ha dit que les subvencions hi continuaran sent, amb la diferència que ara s’hauran de demanar”, ha explicat Fitó.

En aquest sentit, Eines recorden que el centre era l’entitat més ben posicionada per a guanyar aquestes subvencions en un hipotètic concurs públic, i que la meitat del pressupost d’enguany ja estava emparaulat. “En l’àmbit de pressupostos no hi ha cap mena de justificació per a tancar el centre. Ells ens van dir que era un tema d’estratègia”, ha explicat Fitó. “Són concursos que consideràvem que eren molt senzills de guanyar. Els projectes ja estaven fets i l’únic organisme amb experiència era el CBCat: era molt difícil que qualsevol altra empresa els guanyés”, afegeixen des d’Eines.

Més enllà del fons, Eines també critica la manera en què s’ha dut a terme aquesta decisió. “És una decisió que primer es va executar i l’endemà, al ple, ni tan sols se’ns va comunicar. Se’ns va dir que s’estudiaria quina decisió s’hauria de prendre sobre el centre en un moment en què la decisió ja s’havia pres”, ha denunciat. I ha afegit que fins i tot les institucions públiques que hi havien apostat i destinat recursos, com ara els ajuntaments de Girona o de Vic, van assabentar-se del tancament a través de la premsa. “És gravíssim. En una institució de caràcter públic, les formes no poden ser aquestes”, ha asseverat Fitó.

Eines diuen que, una volta declarat el cessament de les operacions, la junta valora ara de revertir la decisió, i que la junta ja s’ha reunit dues vegades amb parts interessades per a estudiar els pròxims passos a seguir. “Conscients que s’havien precipitat, ara intenten de revertir situació i minimitzar danys. Però el mal a la reputació de la Cambra ja està fet”, ha lamentat Fitó. I ha afegit: “Aquest procés de valoració s’hauria d’haver fet abans d’executar la decisió, no després. Ha estat tot un cúmul de despropòsits“.

Ball de noms sense explicació

Un altre dels casos en què Fitó ha aprofundit ha estat el d’Eva Borràs, que fou designada gerent en la legislatura anterior i que a final de gener se sabé que la direcció actual en desistiria del contracte. Borràs, segons que ha explicat Fitó, ocupava un càrrec de confiança que, com a tal, tenia un estatus especial. L’equip de govern, ha matisat, pot promoure’n el desistiment del contracte, però la facultat d’executar aquesta decisió correspon estrictament al ple. Però aquest no és el procés que seguí la junta. “Primer va ser acomiadada i després es va sotmetre al ple en la sessió del 31 de gener, que ho va aprovar per un resultat molt ajustat de 30 vots a favor d’un total de 58”, ha denunciat Fitó. I ha afegit: “L’ordre dels factors és important, i aquí no es va seguir adequadament“.

Això, segons que han recordat des de l’anterior candidatura, ha deixat la Cambra sense gerent, una situació inèdita en la història recent de la corporació. Alhora, Fitó ha denunciat que el contracte de Borràs estipulava que l’acomiadament se li havia de comunicar amb tres mesos de preavís, però que la junta no sembla haver aprofitat aquest període per a cobrir-ne la vacant.

En aquest sentit, l’advocat ha fet referència a informacions publicades que apunten al nom de Xavier Carbonell –que ja fou gerent de la corporació entre el 2002 i el 2021– com a successor de Borràs al càrrec. Diu que és un nomenament que no s’ha comunicat al ple, a qui la junta s’ha limitat a comunicar que la vacant es cobrirà entre membres d’un comitè executiu en què no figura Carbonell.

El possible nomenament de Carbonell, segons que explica Eines de País, suscita, també, un problema de caràcter contractual. I és que Carbonell ostenta un càrrec a la fundació Barcelona Promoció, vinculada a la Cambra i presidida per Santacreu. Però l’organització no ha convocat pas els membres del patronat –en el qual figuren set membres del ple, incloent-hi el mateix Fitó– per a consultar-los la decisió. “A nosaltres ningú no ens ha convocat per consultar una relació amb la Cambra la naturalesa de la qual, tot sigui dit, no coneixem”, explica l’ex-vice-president de la corporació. “Les coses s’han de fer ben fetes: si Carbonell té un compromís amb una altra entitat, s’hauria d’explicar quina serà la naturalesa jurídica d’aquesta nova relació”, ha afegit.

Un altre nom que ha aixecat suspicàcies entre part del ple ha estat el d’Enric Jové. El director executiu de McCann Barcelona es va presentar a les eleccions com a part de la candidatura de Santacreu, però no va ser elegit al seu epígraf respectiu. Després de la constitució de la nova junta de govern, es va saber que havia entrat al ple com a conseller de presidència, una figura que no existia fins ara. “S’hauria d’explicar quina és la funció d’aquest càrrec, si està retribuïda o no, i quin és l’abast d’aquest càrrec”, ha dit Fitó.

En aquest sentit, l’ex-vice-president de la Cambra ha denunciat que les responsabilitats de Jové, tot sovint, han “ultrapassat allò que, a priori, s’hauria d’esperar d’un conseller”. Així, per exemple, Fitó ha explicat que Jové fou l’encarregat de comunicar als treballadors del CBCat que el centre tancaria temporalment i la plantilla en seria acomiadada. “Més que conseller, hem sabut que Jové ha estat l’executor de moltes decisions“, ha asseverat.

La crisi al Consolat de Mar, un altre focus de crítiques

La situació de Jordi Domingo, fins ara el cònsol major del Consolat de Mar, ha estat un dels altres focus de les crítiques d’Eines de País. Després de la constitució de la nova junta, Domingo va posar el seu càrrec a disposició de Santacreu quatre vegades, però el president li digué repetidament que ja tractarien la qüestió més endavant.

A l’octubre, Santacreu va arribar a presentar públicament Domingo com a cònsol major en un congrés, ratificant-ne de facto les responsabilitats. Tanmateix, en el ple del 31 de gener, Santacreu es presentà com a cònsol major, un canvi que no comunicà prèviament a Domingo. “Exigim més concreció, més transparència i més responsabilitat”, ha dit Fitó, que també ha denunciat que no hi ha rumb definit per al Consolat de cara a la nova legislatura.

“Deriva preocupant” en l’ús del català

Eines, finalment, també denuncia la “deriva preocupant” en l’ús del català a la Cambra, particularment per part de la presidència. Així, Fitó denuncia que el català “ja no es fa servir de la mateixa manera que es feia servir durant la direcció anterior”, sobretot en els actes en què participen representants d’institucions espanyoles. “Amb l’excusa que ve algun representant espanyol, la llengua emprada per la presidència ha estat el castellà, fins i tot quan hi havia disponible l’opció de traducció simultània”. I ha acabat dient, tot recordant que el reglament de la Cambra fixa el català com a llengua vehicular des del 2002: “Si perquè ve algú que no parla català el deixem de fer servir, qui el farà servir?”