El PP ja ha trobat la clau per resoldre un relleu incòmode. El descrèdit de Sánchez Camacho accelerant la baixada en picat d’aquesta formació demanava un gir estratègic, i fan l’aposta per aprofitar el rèdit mediàtic d’un bon prestidigitador. Com a batllessa m’he d’alegrar que un badaloní s’involucri en les eleccions al Parlament de Catalunya. Com a demòcrata convençuda i lluitadora per la cohesió social i la convivència, coneixent el seu estil, la cosa canvia…El seu nomenament respon al descrèdit de la que ha estat la seva líder fins ara, Alícia Sánchez Camacho i a la necessitat de fer un gir estratègic important. Amb la seva elecció, el Partit Popular ha prioritzat posar a algú que creuen els hi pot proporcionarà bons resultats sense tenir en compte com els aconsegueix i les seves conseqüències.

Com a batllessa m’he d’alegrar que un badaloní s’involucri en les eleccions al Parlament de Catalunya. Com a demòcrata convençuda i lluitadora per la cohesió social i la convivència, coneixent el seu estil, la cosa canvia...

En la seva voluntat de guanyar protagonisme, i poder, Albiol ha volgut anar massa al límit amb un discurs xenòfob i amb tics populistes. Aquest estil el podia fer guanyar vots i, inclús, l’alcaldia, però li ha passat una gran factura, a ell i a la ciutat, creant i nodrint una fractura social imperdonable. En aquest sentit el considero una persona amb pocs escrúpols a l’hora de fer política. És cert que ha treballat per resoldre part dels problemes de la ciutadania, però les seves tesis n’han creat d’altres que costarà solucionar. La definició que en puc fer com a batllessa és que forma part de l’oposició al govern que jo encapçalo…

No tinc tanta imaginació per saber quines polítiques podria aplicar Albiol a tot Catalunya. Albiol és d’aquells polítics que fan proper el record d’altres formes de fer política que ens haurien de semblar ja molt llunyanes i superades. Crec que les transformacions socials i polítiques que desitja i promou la societat actual aposten per un altre tipus de referents. No cal fer aquest exercici de projecció. A Badalona estem recuperant la normalitat democràtica, participativa, de llibertat als mitjans públics de comunicació…

Albiol es molt perseverant per aconseguir els seus objectius personals. Hi treballa infatigablement. Va estar 20 anys com a regidor preparant-se per ser batlle! Sap vendre’s i si l’oposició es relaxa i li dóna una mica de corda, ho sap aprofitar. Però el seu discurs és feble davant d’una societat informada i més encara si està mobilitzada. Tampoc li serà fàcil ara gestionar la seva relació amb la marca del PP, que sempre ha intentat evitar i que ara serà ben clara. Això segurament li representarà un handicap important.

Si conèixer en detall una ciutat com Badalona és difícil per la seva complexitat, imagina’t fer-ho amb tota Catalunya! Per conèixer en detall un país de 7 milions de persones cal donar veu a la seva gent, però també capacitat de decisió, perquè ningú coneix millor el seu territori i les seves problemàtiques. I si això ho ha de fer algú que no està gaire avesat en la participació i no vol donar veu ni vot a la ciutadania per decidir el seu futur… També cal tenir en compte que ell està molt identificat amb la ciutat, però no amb el país. L’estima i el respecte per la cultura catalana no ha estat el seu fort, precisament… i abusar de la catalanofòbia en territori català pot ser una estratègia massa arriscada, caldrà veure com ho enfoquen.

La millor manera per contrarestar les mesures d’Albiol és actuar amb informació i total transparència. Si la gent té tota la informació directament, sense intermediaris, pot treure les seves pròpies conclusions a partir de dades i no de versions, que presenten només informació fragmentada, quan no són directament mentides interessades. I sobretot, cal combatre sense treva ni descans el seu discurs xenòfob. A Badalona ha fet molt de mal a la cohesió social, fracturant-la greument. S’ha d’aprendre dels errors i no permetre que el seu discurs segueixi fent mal, ara a Catalunya.

Si l’aposta del PP per ell ha estat per a frenar l’independentisme, no  si serà gaire efectiu. A la ciutat l’independentisme ha crescut amb força a les diferents eleccions que s’han celebrat en els darrers anys, i el 9N, tot i la seva negativa a oferir els col·legis i espais públics, més de 50.000 badalonins i badalonines van exercir el seu dret a vot per decidir el futur del seu país i la majoria ho van fer apostant pel sí-sí. Un nombre superior als votants del PP a les darreres municipals. Potser ell mobilitzarà un vot que s’abstenia habitualment a les catalanes, però també cal valorar l’efecte bumerang de les seves campanyes portades al límit. Jo com a batllessa de Badalona i persona radicalment demòcrata mostro el meu respecte als votants de qualsevol opció, i especialment del PP de la meva ciutat, i accepto – com no podria ser d’altra manera – el dret de les persones no independentistes a expressar democràticament la seva opció. M’agradaria que ell fes el mateix i no jugués al joc de la criminalització. Però potser això és demanar massa?

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb