El govern calcula que el dèficit fiscal de Catalunya amb l’estat espanyol és de 20.000 milions

Catalunya té un dèficit fiscal amb l’estat espanyol de 20.196 milions d’euros, equivalent al 8,5% del PIB. És la principal conclusió que es deriva de l’informe presentat aquest matí pel Departament d’Economia i Hisenda sobre l’aproximació a la balança fiscal per l’any 2019, el darrer exercici pre-pandèmia.

3.000 milions d’euros més de dèficit

La xifra significa un augment de més de 3.000 milions d’euros (de 17.049 a 20.196 milions) respecte del dèficit fiscal registrat el 2016, el darrer any de què es disposen dades. En termes percentuals, l’augment ha estat de mig punt percentual amb relació al PIB: d’un 8% el 2016 a un 8,5% el 2019 –per sobre de la mitjana d’un 8% al llarg dels darrers anys.

Aquest augment del dèficit fiscal s’explica, en essència, per l’augment dels ingressos aportats per Catalunya a les arques de l’estat espanyol, que ha passat de 56.806 milions el 2016 (un 19,2% del PIB català) a 63.916 el 2019 (un 19,6% del PIB català). La despesa de l’estat a Catalunya, per contra, s’ha mantingut immòbil entre aquests dos anys, registrant un 13,4% del PIB català tant el 2016 com el 2019.

“Sistemàtic, endèmic i deslleial”

“A hores d’ara és molt difícil dir res de nou sobre el dèficit fiscal”, ha lamentat el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró. A parer de l’economista, la principal conclusió que s’extreu de les darreres dades del dèficit fiscal és que “el maltractament econòmic de l’estat versus Catalunya és sistemàtic, endèmic i deslleial.”

I ha continuat: “És sistemàtic perquè no afecta puntualment un sector particular o bé un àmbit específic de la fiscalitat. Al contrari: afecta el moll de l’os de la capacitat d’un país per a fer política, afecta les capacitats de progrés i benestar de tota la gent que hi viu.”

Aquest 8,5% del PIB català que representa el dèficit fiscal amb l’estat espanyol, ha recordat Giró, “són recursos que, tot i haver-los generat nosaltres, no hem pogut destinar a millorar equipaments i serveis públics del nostre país”. Els 20.200 milions de dèficit fiscal, ha continuat el conseller, representen un 53% del pressupost de la Generalitat de Catalunya –una xifra equivalent al pressupost combinat de la Conselleria de Sanitat, la Conselleria d’Educació i la Conselleria de Drets Socials, o bé equivalent a 167 vegades el pressupost de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). “Si Catalunya pogués disposar dels imposts que es recapten al país, la Generalitat podria invertir 2.700 euros addicionals per ciutadà“, ha puntualitzat.

I ha afegit: “És endèmic perquè el rastre d’aquesta relació econòmica tan desigual entre Catalunya i l’estat el podem trobar en qualsevol moment de la nostra història, independentment qui governi a Madrid. Fa més de trenta-cinc anys que els catalans paguem un delma a Espanya, i no sabem ben bé per què.”

Finalment, Giró ha argumentat per què considera el dèficit fiscal de l’estat amb Catalunya deslleial: “Perquè el sistema de finançament, la vocació del qual hauria de ser esdevenir un mecanisme just per a assignar els recursos disponibles, s’està convertint en un procediment de control polític per a sotmetre un país que vol fer sentir la seva veu, perquè està clar que la primera condició de l’autogovern d’un país és poder disposar dels recursos que genera, i el primer instrument per a sotmetre’l és treure-li aquests recursos.” 

I ha acabat dient: “Aquest escanyament fiscal és una forma de limitar les nostres capacitats d’autogovern, i per això és també una forma de restringir les possibilitats reals de fer política a Catalunya. La democràcia se’n ressent, perquè quan no hi ha marge de maniobra les diferències entre les opcions polítiques es poden desdibuixar: un règim fiscal just és també un règim fiscal que afavoreix la democràcia, i a la inversa.” 

Espanya no vol que Catalunya conegui el seu dèficit

El càlcul, com bé han recordat responsables del Departament d’Economia, no és definitiu sinó que és merament aproximatiu, perquè fa sis anys que l’estat espanyol no comparteix amb el govern català la informació que permetria als tècnics del departament d’elaborar la balança fiscal definitiva.

Aquesta negativa, segons que ha lamentat Giró, respon a un càlcul polític evident: “Sabem per boca de la ministra d’Hisenda que el govern d’Espanya no dóna aquesta informació ‘pel nostre bé’, perquè diuen que l’única cosa que generen les balances fiscals són enfrontaments i retrets entre comunitats autònomes.” I ha denunciat que “aquest plantejament posa en relleu una vegada més el dèficit democràtic de l’estat i la seva manca de transparència.”

Tot i que el conseller ha demanat les dades necessàries dues vegades enguany, i tot i que el congrés espanyol va aprovar el febrer del 2020 una moció perquè aquesta informació tornés a ser pública, la Moncloa continua sense compartir amb el govern català la informació que li permetria d’elaborar una balança fiscal definitiva. El càlcul presentat avui, doncs, és aproximatiu, i agafa com a referència la despesa mitjana a Catalunya sobre el total de les balances fiscals durant l’exercici 2015-2016, el darrer de què se’n disposen dades.

“Intel·lectualment som honestos, i per això parlem d’una aproximació a la balança fiscal”, ha explicat la catedràtica d’Economia Pública de la Universitat de Barcelona Núria Bosch. La professora ha estat un dels tres experts independents encarregats de supervisar el càlcul, juntament amb la professora d’Hisenda Pública i secretària general d’Hisenda Marta Espasa i el catedràtic d’Economia Guillem López Casasnovas.

Tant Bosch com Giró han coincidit a assenyalar que el dèficit fiscal no tan sols té repercussions en l’economia del present sinó també en l’economia del futur. “El dèficit d’avui són més imposts demà: el dèficit públic s’ha de tornar d’alguna manera o altra, s’ha d’amortitzar, i això voldrà dir més imposts demà. Això és com si paguem amb la targeta de crèdit: de moment gastem, però en un futur ho haurem de tornar”, ha explicat Bosch. “Això ens obliga a hipotecar el benestar de generacions futures, que s’hauran de fer càrrec de retornar deute i pagar-ne els interessos”, ha afegit Giró.