La crisi climàtica, no el canvi

La declaració d'emergència climàtica necessita accions contundents i ràpides o no és creïble

Vicent Partal
20.05.2019 - 05:21
Actualització: 20.05.2019 - 07:21
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El diari The Guardian ha decidit aquesta setmana de deixar de fer servir l’expressió ‘canvi climàtic’ i canviar-la per ‘crisi climàtica’, que sens dubte reflecteix molt millor la situació real. L’expressió ‘canvi climàtic’ té un sentit analític, de pura observació, mentre que ‘crisi climàtica’ en remarca la urgència i conté en si mateix una crida a l’acció. Una crida, a parer meu, plenament justificada pels esdeveniments actuals.

Fa deu dies els habitants de l’illa de Masig i més illes de l’estret de Torres, entre Austràlia i Papua Nova Guinea, varen denunciar davant l’ONU el govern australià per haver permès la crisi climàtica. És una denúncia que ara mateix ningú no sap on pot acabar, però que vincula directament la responsabilitat del govern amb la destrucció d’un hàbitat humà que ben aviat, si les coses no canvien, caldrà abandonar. A l’estret de Torres hi ha unes dues-centes illes, en vint de les quals viuen quatre mil persones; són illes habitades des de temps immemorial. Els indígenes de les illes Torres són reconeguts, amb els aborígens australians, com els primers habitants del continent.

Unes quantes illes, entre les quals la de Masig, especialment important perquè és al centre de la trama geogràfica que ha fet possibles les cultures de l’estret, perillen de desaparèixer. El nivell de l’aigua ja hi ha pujat tant que cal prendre mesures immediates per impedir que la terra hi desaparega. I no ha estat cosa de fa quatre dies. El 2014 el govern australià va prometre que hi instal·laria defenses contra l’augment del nivell de l’aigua. Les hi instal·là el 2017 però el nivell de l’aigua continua pujant i ara mateix centenars d’habitants de sis de les illes són a punt de ser evacuats, finalment, al continent.

Deixaran enrere la terra dels seus avantpassats i tot allò que significa per a la seua cultura. I això els ha duts, amb el suport d’organitzacions de tot el món, a denunciar el govern australià. Argumenten que els drets humans hi han estat violats, en la mesura que el govern australià no ha complert els objectius de reducció d’emissions i ha continuat aprovant projectes polèmics de mineria a cel obert. Afirmen que Austràlia té l’obligació de complir l’acord de París i que, no fent-ho, ha contribuït a destruir-hi no solament la terra, sinó també la cultura, la història i la manera de viure, la trama social. Si els pobles indígenes no poden disposar de la seua terra ancestral, no poden continuar vivint com han viscut durant centenars d’anys, argumenten. I, seguint el contingut del Pacte sobre els Drets Polítics i Civils de les Nacions Unides, diuen que el govern d’Austràlia té l’obligació de protegir la seua cultura i el seu dret de família i de vida.

Això que passa a les illes de l’estret de Torres pot ser vist per alguns com una pura anècdota o com una curiositat remota. Però la reacció dels seus pobladors podria ser la punta de llança jurídica d’un moviment que reclamàs accions immediates contra la crisi climàtica que a Europea, particularment, es va estenent molt de pressa. I amb raó.

Cal saludar la declaració d’emergència climàtica feta pel govern català la setmana passada, seguint els passos d’Escòcia, Gal·les i el Regne Unit. Els governs valencià, balear i –sobretot, pel fet de ser un estat– d’Andorra farien bé de declarar-la també. Però cal advertir que tenim davant un fet que no pot ser respost amb paraules i prou. La declaració del govern català suscita un escepticisme comprensible, vist que la llei aprovada fa dos anys encara no ha desenvolupat ni tan sols els tres imposts que s’hi dibuixaven i que hi ha decisions paral·leles que entren clarament en contradicció amb l’anàlisi que el canvi climàtic ha donat pas a l’emergència.

 

PS. Permeteu-me que us recomane d’una manera molt especial avui la sèrie en vídeo ‘Barcelona: veritats incòmodes en temps de campanya‘ que aquesta setmana publiquem a VilaWeb. És una mirada profunda als problemes de la ciutat, més enllà dels eslògans. I aquests en són els tres primers capítols:

1. Pere Pina: ‘Al Raval, la llei és cega, sorda i muda’.
2. Ferran Busquets (Fundació Arrels): ‘Si no ho fa l’administració, ho han de fer els ciutadans’.
3. Jaime Palomera (Sindicat de Llogaters): ‘Si no fem res, ens acabaran expulsant de Barcelona’.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
19.05.2019  ·  22:28

Canviar la manera de fer les coses, implica suprimir algunes maneres de fer negoci. I encara ara, amb tot el què està passant, una part molt important de la població admira aquells que més diners guanyen o tenen. Amb una actitud tan poc intel·ligent de un percentatge tant alt de la espècie només es pot ser pessimista.

jaume vall
jaume vall
19.05.2019  ·  23:33

No s’ha de deixar passar cap oportunitat per tal de que el govern català, Catalunya, uneixi el seu destí amb les accions que signifiquen estar en el costat correcte de la història. Encara que no siguin les guanyadores a curt termini. Restringir armes, acollir refugiats, seguir la línia de la construcció europea via París-Berlin, legislar contra la crisi climàtica, contra tota mena de permissivitat als paraïsos fiscals, contra discriminació per qualsevol tipus.
Utilitzant un símil futbolístic, podem perdre o guanyar, però no renunciarem al nostre estil. No assolir el triomf, i a sobre no haver estat fidel, digne de tu mateix, de tota la història de gent d’aquest país que es deixà la pell per construir una societat millor, no és només una derrota, és un fracàs.
Lliguem la nostra sort a la sort de la bona gent de les societats justes d’Europa i del món. (S’hi, n’hi ha, encara que a cops sembli que ja fem molt triant el mal menor)

Ramon Perera
Ramon Perera
20.05.2019  ·  00:29

Estem vivint en un canvi climàtic? Potser sí.
Aquest canvi és degut a l’acció humana? Potser sí.
Tenim proves de les dues respostes? Parlem-ne.

Aquest canvi és degut a causes naturals? Admetem que sí. En aquest cas ja no seria un canvi, sinó una manifestació del clima ell mateix, que és variable per naturalesa. Si ens equivoquem i el canvi no és degut a l’acció humana sinó a causes naturals, és que volem modificar el clima de la Terra. Ens hem tornat molt pretensiosos!

Admetem que la causa és l’acció humana. Una de les proves adduïdes del canvi és el retrocés de les glaceres. Aquest retrocés va començar a finals del segle XIX. Posem l’any 1900. La conclusió més elemental i prudent seria tornar al nivell d’emissions anterior a l’any 1900. No he vist que cap cimera del canvi climàtic ho demani. Ni de lluny.

Fins i tot hi ha autors que afirmen que l’escalfament degut a l’acció humana ja va començar molt probablement (amb un nivell de confiança del 95%) l’any 1750 (pàgina 131 del Climate Change 2007. The Physical Science Basis. Working Group I Contribution to the Fourth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change).

Els mitjans de comunicació ens repeteixen constantment que estem immersos en un escalfament global del clima degut a les activitats humanes, però les anàlisis crítiques d’aquesta afirmació són pràcticament inexistents. Només es troba ideologia.

Elisa Berdalet
Elisa Berdalet
20.05.2019  ·  01:32

Passar de parlar de “canvi climàtic” a “emergència climàtica” és ja una necessitat. El canvi climàtic l’ha produït en gran part la humanitat , i la humanitat, sobre tot la més pobra, ja en pateix els efectes. Com deia el Professor Ramon Margalef de qui celebrem els 100 aniversari del seu naixement (Barcelona, 16 de maig de 1919 – 23 de maig de 2004) ja ho deia així:

“Sovint els problemes de maltractar la naturalesa, venen de com ens maltractem mútuament. Si tractéssim millor els nostres germans, tractariem millor la natura.”

Tot està relacionat. Cal afrontar-ho ja i estar disposats a canvis en la nostra vida de cada dia, tant si ho diu un govern o un altre, amb lleis o sense. O no ha anat sempre la societat per davant de les lleis per aconseguir canvis?

Albert Miret
Albert Miret
20.05.2019  ·  08:11

El problema de la incapacitat de la societat actual en contra de la crisi climàtica es fa patent amb el tractament que proposen les autoritats només dels països més “desenvolupats” en vers les emissions de gasos letals dels vehicles. És ara mateix que acabem de conèixer el problema? No. Fa molts anys que el coneixem, però el problema real és que arreglar-ho vol dir per als polítics enfrontar-se a les grans multinacionals, i són massa covards i depenents d’ells per a fer-ho. Quina era l’obligació dels governs en conèixer que la combustió del gas-oil i la benzina produïen gasos letals? Substituir-los, canviar-los, prohibir-los, però també prohibir-ne els motors que els utilitzen i la seva fabricació i venda i, ai caram, això implica que els de sempre perdin diners i hagin de llençar els vehicles ja fabricats i substituir-los per uns altres, o bé invertir el doble o el triple de diners dels eraris públics amb vehicles de transport públic no contaminants. Ara, cada dia estem veient l’espectacle de la venda de cotxes que ja haurien d’haver-se retirat dels concessionaris per fer les coses mínimament bé, perquè és evident que ningú es compra un cotxe que només li ha de durar dos o tres anys, sinó que el compra perquè ara és barat i perquè està segur que d’aquí a què les “autoritats” realment li prenguin el cotxe, ja hauran passat tants anys, que serà vell. Com que així i tot no els vendran tots, què en faran?, doncs el que segur que ja estan fent, dur-los en vaixell a països on no controlin la contaminació, i deixar que tot el món continuï respirant merda i morint perquè les multinacionals no perdin ni cinc. No són només els combustibles nocius el que cal prohibir, sinó que arribin al poder persones estúpides, covardes i de comprovada insensibilitat en vers a la indiscutible mort lenta però segura del planeta. No és només una crisi climàtica el que cal resoldre, és una crisi del sistema pervers amb el qual estem convivint com a remats d’ovelles.

Pep Agulló
Pep Agulló
20.05.2019  ·  08:57

L'”ENTROPIA” CAPITALISTA CAP AL DESASTRE…

No podem amagar la realitat en discussions si el canvi climàtic l’ha provocat l’home o és un cicle natural. Em sembla d’una evidència contrastada que l’acceleració brutal de l’augment de la temperatura és un efecte del camí sense retorn triat per la nostra espècie. A més, aquí es veu la fal·làcia de la discussió, ¿que més dóna qui provoca el canvi accelerat? ¿És que no hem d’actuar igualment davant dels efectes que ja els patim?

Contra uns pocs poderosos tenim la natura indomable que reaccionarà amb tota la potència de la seva força cega. Hem de fornir un moviment polític mundial que acabi amb la causa política d’aquest desgavell, d’un sistema de producció capitalista insostenible per la humanitat i que també forçosament serà un moviment d’emancipació social.

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
20.05.2019  ·  09:15

La crisis climàtic ha d’englobar el problema de la contaminació: terres contaminades, abocadors incontrolats i montanyes de plàstic.

Josep Salart
Josep Salart
20.05.2019  ·  09:18

Viatjo moltes hores a l’any a través de Google i sobrevolo a baixa altura enormes distàncies deserts i les estepes ruses majoritariament, i es en aquest darrer lloc que veig desastres provocats per l’explotació minera i la industria. Em provoca una enorme indefensió la contaminació que si veu sabent que mai ningú anirà a dir-los rés, però tampoc em treu les ganes de reciclar, recollir una deixalla mentre camino pel camp o d’ajudar a conscienciar qui tira una borilla a la sorra de la platja. És el nostre deure, contrariament ens hem de sentir malament.

Aprofito el comentari per agraïr la diversitat dels editorials, doncs la situació política que patim ens porta moltes vegades, “sobre tot a mi”, a un nerviosisme que ens fa perdre la paciència i ens fa escriure, “sobre tot a mi”, comentaris que van en contra del tema triat pel nostre director, com si disposessim, “sobre tot jo”, de més informació i visió professional de la que pot tenir ell. Gràcies Vicent per la teva comprensió.

Lluís Caula
Lluís Caula
20.05.2019  ·  09:40

Bones, per mi hi han dos camps que la administració ha de treballar ja, les deixalles i la producció energètica , cal anar implentan la energia solar i la heolica.

Carles Farre
Carles Farre
20.05.2019  ·  13:21

Ara tot son preses, ja hi havia gent que des de els anys 50, fins ara advertia, i segueix advertint del enorme desastre cap a on estàvem anant de continuar fen les coses en contra les lleis naturals, i no integrant-se a i amb elles, l’ambició desmesurada d’uns quants, juntament amb el “qui dia passa, any empeny”, que diria que almenys fins ara ha estat la norma de la nostra classe política, fa que ara tot siguin preses, i sincerament, crec que ja em fet tard, i només ens queda adaptar-nos-hi. La globalització, aquest nou credo, al que ràpidament la gran majoria de països si van adherir, i que comporta un enorme traspàs de tota mena de mercaderies i persones d’una país a un altre, i d’un continent a un altre, es també en gran mesura, el culpable de que aquest canvi, que de per si ja es natural, s’hagi accelerat enormement, doncs comporta una enorme emissió de CO2 a l’atmosfera, que provoca el col.lapse de l’oxigen i l’atmosfera, el primer a mes provoca una disminució de la qualitat del aire que respirem, de l’aigua que bevem, i dels aliments que ingerim, i tot això afecta el nostre sistema immunitari, la qual cosa ens fa mes dèbils i propensos a agafar tot tipus de malalties, en el cas de l’atmosfera, provoca canvis en els corrents oceànics, que porten i portaran a una desestabilització del clima global, pluges torrencials en uns llocs, i en altres sequeres extremes, i en els països tropicals, un increment del nombre i força dels huracans, que a la vegada provocaran migracions massives en molts llocs, per exemple del continent africà, que es el que nosaltres tenim mes a prop, el que a la vegada pot provocar molts problemes i conflictes als paisos receptors. En aquest sentit si no es va decididament a un decreixement amb tots els àmbits que comportin utilització i sobreexplotació dels recursos naturals i contaminació de la biosfera, i al mateix temps limitar, o aturar el creixement demogràfic en els països subdesenvolupats, molts dels quals estan copiant el model econòmic d’occident, clarament insostenible, serà un desastre.

I pel que fa a Catalunya, no sembla que ho tinguem gaire clar, això del estret lligam que hi ha entre contaminació i espoliació de la natura, amb l’augment de la població, això de que “hi cabem tots” no es sostenible, i en un futur pròxim, pot ser desastrós, recordem que l’aigua, que es imprescindible per moltes coses, la subsistència en primer lloc, es un recurs del que no anem tampoc sobrats, i una sequera perllongada pot tenir serioses conseqüències, fins i tot catastròfiques.

https://climate.nasa.gov/effects/

https://www.youtube.com/watch?v=gCJUiZp5NnE

Rosa Gispert
Rosa Gispert
20.05.2019  ·  16:22

Malauradament això de la crisi climàtica no va sol. Ni depèn únicament del govern. Però potser sí que el govern hauria de tenir prioritats en polítiques ambientals. Les més factibles: aigua, energia, contaminació i demografia (com diu Carles Farré aquí no hi cabem tots).

Ferran Puig
Ferran Puig
20.05.2019  ·  18:10

Aquest negacionista anomenat Ramon no hauria de tenir cabuda en aquest fòrum. Apart de demostrar gran ignorància crea confusió. Que no altre és l’objectiu del ngacionisme organitzat.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
20.05.2019  ·  20:28

Sí, cal dir “crisi climàtica” i … potser també “terrorisme climàtic” a segons qui, per tal d’erradicar els grans focus de contaminació que prioritzen els beneficis propis al beneficis per a tot el planeta.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes