El diari The Guardian ha decidit aquesta setmana de deixar de fer servir l’expressió ‘canvi climàtic’ i canviar-la per ‘crisi climàtica’, que sens dubte reflecteix molt millor la situació real. L’expressió ‘canvi climàtic’ té un sentit analític, de pura observació, mentre que ‘crisi climàtica’ en remarca la urgència i conté en si mateix una crida a l’acció. Una crida, a parer meu, plenament justificada pels esdeveniments actuals.

Fa deu dies els habitants de l’illa de Masig i més illes de l’estret de Torres, entre Austràlia i Papua Nova Guinea, varen denunciar davant l’ONU el govern australià per haver permès la crisi climàtica. És una denúncia que ara mateix ningú no sap on pot acabar, però que vincula directament la responsabilitat del govern amb la destrucció d’un hàbitat humà que ben aviat, si les coses no canvien, caldrà abandonar. A l’estret de Torres hi ha unes dues-centes illes, en vint de les quals viuen quatre mil persones; són illes habitades des de temps immemorial. Els indígenes de les illes Torres són reconeguts, amb els aborígens australians, com els primers habitants del continent.

Unes quantes illes, entre les quals la de Masig, especialment important perquè és al centre de la trama geogràfica que ha fet possibles les cultures de l’estret, perillen de desaparèixer. El nivell de l’aigua ja hi ha pujat tant que cal prendre mesures immediates per impedir que la terra hi desaparega. I no ha estat cosa de fa quatre dies. El 2014 el govern australià va prometre que hi instal·laria defenses contra l’augment del nivell de l’aigua. Les hi instal·là el 2017 però el nivell de l’aigua continua pujant i ara mateix centenars d’habitants de sis de les illes són a punt de ser evacuats, finalment, al continent.

Deixaran enrere la terra dels seus avantpassats i tot allò que significa per a la seua cultura. I això els ha duts, amb el suport d’organitzacions de tot el món, a denunciar el govern australià. Argumenten que els drets humans hi han estat violats, en la mesura que el govern australià no ha complert els objectius de reducció d’emissions i ha continuat aprovant projectes polèmics de mineria a cel obert. Afirmen que Austràlia té l’obligació de complir l’acord de París i que, no fent-ho, ha contribuït a destruir-hi no solament la terra, sinó també la cultura, la història i la manera de viure, la trama social. Si els pobles indígenes no poden disposar de la seua terra ancestral, no poden continuar vivint com han viscut durant centenars d’anys, argumenten. I, seguint el contingut del Pacte sobre els Drets Polítics i Civils de les Nacions Unides, diuen que el govern d’Austràlia té l’obligació de protegir la seua cultura i el seu dret de família i de vida.

Això que passa a les illes de l’estret de Torres pot ser vist per alguns com una pura anècdota o com una curiositat remota. Però la reacció dels seus pobladors podria ser la punta de llança jurídica d’un moviment que reclamàs accions immediates contra la crisi climàtica que a Europea, particularment, es va estenent molt de pressa. I amb raó.

Cal saludar la declaració d’emergència climàtica feta pel govern català la setmana passada, seguint els passos d’Escòcia, Gal·les i el Regne Unit. Els governs valencià, balear i –sobretot, pel fet de ser un estat– d’Andorra farien bé de declarar-la també. Però cal advertir que tenim davant un fet que no pot ser respost amb paraules i prou. La declaració del govern català suscita un escepticisme comprensible, vist que la llei aprovada fa dos anys encara no ha desenvolupat ni tan sols els tres imposts que s’hi dibuixaven i que hi ha decisions paral·leles que entren clarament en contradicció amb l’anàlisi que el canvi climàtic ha donat pas a l’emergència.

 

PS. Permeteu-me que us recomane d’una manera molt especial avui la sèrie en vídeo ‘Barcelona: veritats incòmodes en temps de campanya‘ que aquesta setmana publiquem a VilaWeb. És una mirada profunda als problemes de la ciutat, més enllà dels eslògans. I aquests en són els tres primers capítols:

1. Pere Pina: ‘Al Raval, la llei és cega, sorda i muda’.
2. Ferran Busquets (Fundació Arrels): ‘Si no ho fa l’administració, ho han de fer els ciutadans’.
3. Jaime Palomera (Sindicat de Llogaters): ‘Si no fem res, ens acabaran expulsant de Barcelona’.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb