14.11.2023 - 19:17
|
Actualització: 14.11.2023 - 20:25
La Comissió Europea (CE) no veu, a priori, cap col·lisió de la proposta de la llei d’amnistia amb els principis i normes de la Unió, ja que no posa en risc els interessos financers de la Unió Europea (UE) i s’exclouen els casos de ‘lawfare’. Per tant, malgrat que encara s’està analitzant el text, considera que és un assumpte intern.
A més, les fonts consultades per l’agència Europa Press puntualitzen que les motivacions polítiques per a aprovar una llei d’amnistia, no són rellevants per a la Comissió Europea, ja que són els òrgans estatals els qui han d’avaluar-les.
Aquestes fonts comunitàries indiquen que les principals preocupacions de l’executiu europeu respecte a la llei d’amnistia eren el seu possible impacte en els interessos financers de la UE i en l’estat de dret, sobretot pel que fa al principi de separació de poders. No obstant això, després d’aquest primer cop d’ull al text legal presentat ahir al congrés espanyol, les preocupacions s’han dissipat perquè ambdues qüestions queden fora de la proposta de llei.
En aquest sentit, l’article 2 del text presentat detalla els casos que queden exclosos de la futura amnistia, incloent-hi explícitament “els delictes que afectin els interessos financers de la Unió Europea”.
Pel que fa a la ‘lawfare’, malgrat que no la menciona expressament, el text limita els actes amnistiats als “vinculats directament o indirectament al denominat procés independentista”, deixant fora delictes com el blanqueig de capitals, organització criminal, associació il·lícita, falsedat documental o contra la Hisenda Pública. Ara bé, si hagués existit cap referència a la ‘lawfare’ en la proposta de llei, la Comissió Europea hauria hagut d’emprendre accions, asseguren les fonts esmentades, que també assenyalen que l’executiu comunitari no pot convertir-se en un “actor polític” als estats membres.
En tot cas, per a Brussel·les, la proposta de llei actual, és un assumpte d’àmbit estatal.
El comissari europeu de Justícia, Didier Reynders va demanar informació al govern espanyol sobre la llei d’amnistia la setmana passada. “Li agrairia que em facilités informació més detallada, particularment sobre l’abast personal, material i temporal d’aquesta llei prevista”, va escriure en una carta adreçada a Félix Bolaños i Pilar Llop, ministres espanyols de la Presidència i de Justícia. Els ministres socialistes van respondre amb el text legal, un cop presentat al congrés espanyol.
Cap paral·lelisme amb Romania
A més, la Comissió descarta qualsevol paral·lelisme d’aquest cas amb el de Romania, que va rebre un avís per part de Brussel·les perquè volia aprovar una amnistia impulsada pel Partit Social Demòcrata, que era al poder, per a perdonar al seu líder d’aleshores, Liviu Dragnea, que havia estat condemnat a tres anys i mig de presó per abús de poder.
Les fonts destaquen que en el cas romanès es tractava d’una llei d’amnistia dissenyada per a beneficiar directament al líder del partit que la impulsava, cosa que ara no succeeix.
En tot cas, recalquen que per a activar l’article 7 del Tractat de la UE, que permet suspendre els drets dels estats membre, ha de produir-se un incompliment sistemàtic dels principis i normes de la UE, per la qual cosa una única infracció no seria suficient per a aplicar-lo.
El portaveu de von der Leyen ho desmenteix
El portaveu en cap de la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, ha desmentit la informació en un piulet: “La Comissió no té cap avaluació preliminar de la proposta de llei d’amnistia presentada al congrés espanyol. La Comissió ha rebut avui la proposta de llei de les autoritats espanyoles i acaba de començar la seva anàlisi”.
Contrary to reports, the Commission has no preliminary assessment of the draft amnesty law submitted to the Spanish Parliament.
The Commission has received today the draft law from the Spanish authorities and has just started its analysis.
— Eric Mamer (@MamerEric) November 14, 2023
