Per què a Ciutadans no l’han afectat, les llàgrimes de Jenn Díaz?

  • «L'odi els immunitza, no empatitzen amb res del que li passi a una persona que no pensi com ells? Són immunes al dolor aliè?»

Gemma Pasqual i Escrivà
12.02.2019 - 21:50
Actualització: 12.02.2019 - 23:37
VilaWeb

‘Hola, em dic Jenn Díaz. Fa deu anys vaig patir violència masclista. Física i psicològica. Però no ho explico aquí, en seu parlamentària, com a víctima sinó com a supervivent’, va confessar entre llàgrimes la diputada d’Esquerra.

I en sentir aquest testimoni valent se’m va fer un nus a la gola. Però em va glaçar la sang la reacció majoritària del grup de Ciutadans, impassibles, freds, sense emoció. Em va sorprendre l’actitud de la diputada Lorena Roldán, s’ho mirava com si allò no fes per ella, com si no fos una dona, amb la mirada perduda formava part dels figurants del seu grup, mers espectadors de la vida.

Com els autòmats del Tibidabo, romanien inerts, no necessiten una moneda, ells només es mouen amb la paraula ‘independència’, es mouen al ritme de números com el 155 i llavors escupen paraules com ara ‘racista’o ‘supremacista’a tort i a dret, criden, gesticulen, insulten. Només és ràbia.

Tampoc fan política, són penells a favor dels vents dels vots i de l’Íbex 35. Fins fa poc defensaven al parlament espanyol les mateixes idees que té Vox respecte a la violència masclista, quant al 8 de març passat, cada dia tenien una posició contrària a l’anterior. I a les Corts Valencianes, Toni Cantó va dinamitar fa poc el pacte contra l’extrema dreta i va evitar que es donés suport a una resolució contra la violència masclista.

Sabíem que no els afectava el patiment dels presos polítics i dels exiliats, tampoc el de les seves famílies. I em demano: no els afecten les llàgrimes de la diputada Jenn Díaz perquè és independentista? L’odi els immunitza, no empatitzen amb res del que li passi a una persona que no pensi com ells? Són immunes al dolor aliè?

No tinc cap resposta a la pregunta de l’enunciat d’aquest article, només sé que no votaré mai cap persona que no demostri sentiments, que no senti empatia pel dolor aliè, que no plori de ràbia o d’impotència davant les injustícies.

Gràcies, Jenn Díaz, pel teu testimoni valent, per la teva lluita feminista contra la violència masclista, gràcies a tu i a totes les dones que sortosament sou supervivents i ens ho podeu explicar. La meva solidaritat amb les supervivents i amb totes les víctimes, no esteu soles.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any