Relats cienciaferits en Mètode

Com cada estiu, Mètode ha obert la seua web a la creació literària i ha invitat una escriptora i dos escriptors a proposar-nos els seus relats amb inspiració científica, en aquesta ocasió amb la pandèmia de la COVID-19 com a rerefons. Durant les darreres setmanes d’agost hem pogut gaudir de les narracions que ens han proposat Gemma Pasqual, Jordi Colonques i Fèlix Edo. A continuació, us invitem a endinsar-vos en aquestes històries que són també una forma de divulgar la ciència.

Katalin Karikó, la filla del carnisser, de Gemma Pasqual

Katalin Kariko
Il·lustració de Natxo Sánchez «Sarvatxo» per a Mètode

Un relat novel·lat sobre una de les científiques la investigació de la qual ha estat fonamental per al desenvolupament de les vacunes per a la COVID-19 basades en l’ARN missatger.

La càpsula, de Jordi Colonques

La càpsula
Il·lustració de Natxo Sánchez «Sarvatxo» per a Mètode

Una narració inspirada també en el paper de l’ARN en aquesta pandèmia.

Reflexos, de Fèlix Edo

Reflexos
Il·lustració de Natxo Sánchez «Sarvatxo» per a Mètode

Una història ambientada en un context de confinament i on també s’apunten temes recurrents en les darreres novel·les de l’autor com ara la descomposició urbana i l’abandonament rural.

Els relats cienciaferits

La sèrie de relats cienciaferits es va inaugurar l’agost de 2015. Tot i que la secció ha anat canviant lleugerament al llarg del temps, l’esperit inicial es manté intacte: esborrar la separació entre ciències i lletres.

En 2014 Mètode havia publicat Científics lletraferits, un llibre amb una vintena de narracions literàries escrites per persones vinculades al món de la investigació científica. Després de l’èxit d’aquesta incursió dels científics i científiques en la literatura va sorgir la idea d’acostar la ciència a l’àmbit literari.

Així, en 2015 es va iniciar una sèrie de relats d’estiu on un grup d’escriptors i escriptores va presentar diverses propostes literàries amb rerefons científic. Aquest grup inicial estava format per Manuel Baixauli amb la narració Goliathus regius, Raquel Ricart amb Simetria imperfecta, Xavier Aliaga amb El blues del bosó de Higgs, i Núria Cadenes amb L’exorcisme. En 2016 es van afegir a la família cienciaferida Màrius Serra amb L’efecte de la cabra negra, Anna Moner amb L’ocell i Joan Benesiu amb La maquinària del lloro. Aquestes edicions es van il·lustrar amb els dissenys de Pepa Granados.

Després d’un temps d’aturada, la sèrie es va reprendre en 2020 amb Mònica Batet i el seu relat La fotografia de Zverek, Carlota Gurt i Amor, Jaume C. Pons Alorda i Ciutat de Quàntum, Anna Ballbona i L’enterramorts, i Albert Villaró i el conte Que es faci.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.