Aquest agost, més «escriptores cienciaferides»
Mònica Batet, Carlota Gurt, Jaume C. Pons Alorda, Anna Balbona i Albert Villaró publiquen cinc relats inèdits inspirats per la ciència

Per: Mètode


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
Torna a Mètode la ficció inspirada per la ciència. En aquesta ocasió, cinc signatures de primer nivell s’uneixen a la família de «cienciaferides»; una per cada dilluns d’agost. Des d’aquesta setmana les persones que visiten la web de Mètode o el Canal Mètode de VilaWeb podran gaudir de la barreja de ciència i literatura que han plasmat Mònica Batet, Carlota Gurt Daví, Jaume Cristòfol Pons Alorda, Anna Ballbona i Puig i Albert Villaró i Boix en uns relats inèdits que ben aviat presentarem i que ens conviden a conèixer quina visió de la ciència tenen els nostres escriptors i escriptores.
Començarà Mònica Batet amb La fotografia de Zverek. La setmana següent publicarem Amor, de Carlota Gurt. El tercer relat és el de Jaume C. Pons, amb Ciutat de Quàntum. Seguirem amb el relat d’Anna Ballbona, L’enterramorts. I tancarem el mes amb Que es faci, d’Albert Villaró. Les cinc narracions van acompanyades per obres encomanades i realitzades per a cadascun dels relats a l’il·lustrador Sarvatxo.
Qui són les escriptores i els escriptors «cienciaferits»?
La sèrie de relats «Escriptors cienciaferits» es va iniciar l’agost del 2015. Un any abans, Mètode havia publicat la seua setena monografia, Científics lletraferits. El llibre reuneix vint narracions escrites per persones destacades de la literatura catalana amb formació científica o tecnològica. Tot, amb l’objectiu de demostrar que «els límits artificials que creem entre ciències i lletres es poden esborrar amb èxit», tal com afirmen en el pròleg els seus editors, Jordi de Manuel i Salvador Macip.
Esborrar aquestes barreres és també la intenció que hi ha al darrere d’«Escriptors cienciaferits», una sèrie que va començar amb Manuel Baixauli i ‘Goliathus regius’, Raquel Ricart i Simetria imperfecta, Xavier Aliaga i El blues del bosó de Higgs, i Núria Cadenes i L’exorcisme. L’any següent, l’agost de 2016, s’hi van sumar Màrius Serra amb L’efecte de la cabra negra, Anna Moner amb L’ocell i Joan Benesiu amb La maquinària del lloro. A més, tots els relats s’il·lustraven amb dissenys creats expressament per Pepa Granados.
Un any més, us animem a llegir aquestes històries i a compartir-les i comentar-les a les xarxes amb les etiquetes #cienciaferits i #cienciaferides.
Comentaris
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells , clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits