Cedint amb la llengua

«Mentre discutim sobre el demà perfecte que volem fabricar, avui ens trobem cedint i cedint i cedint»

Vicent Partal
24.01.2019 - 06:53
Actualització: 24.01.2019 - 07:53
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Ahir la vice-presidenta Mónica Oltra era a Ifema, la Fira de Madrid, on acudia a la inauguració de Fitur, en representació del govern valencià. Anava acompanyada de Xavier Aguilar, el seu coordinador de comunicació. Justament quan hi anaven a entrar, va arribar el rei d’Espanya i els varen fer esperar rere una línia de seguretat. En aquell moment, tots dos van començar una conversa privada. Conversa que va ser tallada abruptament per un membre de la seguretat privada de l’acte, que els va increpar: ‘¡Dejen de hablar valenciano!’

A alguns els semblarà una anècdota, menor i tot, però no ho és de cap manera. En primer lloc, perquè aquella era una conversa privada i què n’ha de fer cap guàrdia, d’això? En segon lloc, perquè cal demanar-se com és possible que un simple guàrdia privat de seguretat  s’atrevesca a parlar així a la vice-presidenta del govern –una persona, a més, molt coneguda a Madrid per les seues aparicions televisives, difícil que no sabés qui era. Però, sobretot, no és cap anècdota perquè és una prova més de la intransigència quotidiana que els catalanoparlants hem de suportar. Cada dia.

Ahir mateix, no cal anar més lluny, a l’assemblea de taxistes de Barcelona que havien de discutir sobre la vaga, tots els qui varen fer ús del català varen ser increpats per una part, intolerant i supremacista, dels seus companys. Mentrestant a Mallorca el candidat a la batllia de Palma pel PP amenaçava dient que si arribava a ser batlle eliminaria el català dels premis que porten el nom de la ciutat. I a Estrasburg la diputada Marina Albiol, d’Esquerra Unida del País Valencià, demanava com era possible que no hi hagués la reciprocitat de les emissions de televisió i ràdio públiques en català; i Toni Mollà ens recordava que dilluns passat va fer cinc anys que s’havien prohibit –i aquesta és la paraula exacta– les emissions de Catalunya Ràdio al País Valencià. Prohibides, sí.

De fets com aquests, ho sabem tots i ho patim tots, en passen cada dia de l’any. Un degoteig constant que acompanya uns indicadors que posen en qüestió el cofoisme oficial sobre la situació lingüística, la manca d’autocrítica sobre tot això que passa. Perquè les dades sobre el descens de l’ús social del català, a tot arreu, són alarmants, per més que no es vulga fer cap gran debat a partir d’això. I ho són encara més les alertes sobre la degradació de la llengua que parlem, com les que l’altre dia, amb la seua habitual i brillant capacitat, explicava Marta Rojals.

Permeteu-me que, ja que hi som posats, esmente un altre dels opinants de VilaWeb per tal d’obrir encara més el focus.

Dilluns Joan Ramon Resina explicava a la seua columna una anècdota del viatge del president Torra als Estats Units que feia alçar la cella. Durant un dinar amb el director del Martin Luther King Jr. Institute, quan el president Torra va voler parlar de la proposta lingüística que té per al futur i Resina mateix hi va intervenir, un membre de la comitiva que acompanyava el president el va arribar a interrompre, dient que d’allò no se n’havia de parlar… Jo no puc superar el text de Resina, de manera que us recomane molt que el llegiu.

Joan Ramon Resina: Els zeladors del discurs

I ho recomane sobretot perquè ell explica a la perfecció allò que defineix com ‘la nosa i l’angoixa’ que a una part de la classe política catalana, independentista, li causa el debat lingüístic. Nosa i angoixa que, això ja ho afegesc jo, em fa l’efecte que té per conseqüència això que veiem constantment i hem de suportar cada dia: que mentre discutim sobre el demà perfecte que volem fabricar, avui ens trobem cedint i cedint i cedint. Una vegada i una altra i una altra més, si cal.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Imma Gassó
Imma Gassó
23.01.2019  ·  22:46

Cada llengua correspon a una manera de pensar. Els Catalans som com parlem. Si aconsegueixen aniquilar el català, hauràn aconseguit eliminar-nos. Per sempre.

Jordi Buïl
Jordi Buïl
23.01.2019  ·  22:46

És evident.

¿Què se n’ha fet, per exemple, del manifest Koiné? Éra, i és, una bona base de partida, per a encarar-ho, i en canvi algú l’ha aturat.

¿Tanta por hi ha de parlar clar?

Com recordava l’altre dia un comentari a Vilaweb, tots els polítics catalans –tret de l’Anna Gabriel–, Mas, Junqueras, Puigdemont, Torra i etc etc, estan d’acord amb l’estatut de llengua cooficial del castellà en la futura república.

¿Com esperem, llavors, que ningú s’esforci a aprendre, usar i millorar el català si sap que, en la futura república, igual que com passa ara, amb el castellà n’hi haurà ben bé prou?

És evident que els partits polítics que duen el pòndol del procés en realitat no defensen el poble.
Defensen interessos. Res més que interessos.

Josep Usó
Josep Usó
23.01.2019  ·  22:56

Per més que els rebente, el Català és, encara, una llengua viva. I, pel que a mi respecta, és la meua. I els meus diners, paren com jo. La intolerància a l’altra banda és de manual. I “l’incident” mes que intolerable. No es pot consentir després, anar llevant-li importància. I pel que fa al text del professor Resina és insuperable. I la estultícia d’alguns polítics professionsls, també.

Joseph GUIX
Joseph GUIX
23.01.2019  ·  23:07

No entenc lo del membre de la comitiva que no volia que es parlés de llengua. Qui era ? un català que anava amb Torra ? un de l’ambaixada espanyola ? un americà ?
M’agradaria saber-ho.
Gràcies per anticipació.

David Escobedo
David Escobedo
23.01.2019  ·  23:31

La llengua catalana és sagrada, el més gran patrimoni que tenim. I a la vida privada totes les llengues son oficials.

Cristina Moscardó
Cristina Moscardó
23.01.2019  ·  23:33

És a les nostres mans canviar aquesta intransigència contra la nostra llengua i ho hem de fer per pura supervivència. És la nostra identitat el que està en joc. Els nostres nens i adolescents cada cop parlen més castellà a l’ hora del pati. L’ èxit que haviem assolit amb el model d’ integracioó lingüística està en perill pel xip de submissió al castellà i hem de ser capaços de preservar,respectar i donar-li el valor que es mereix a la nostra llengua.

jaume vall
jaume vall
23.01.2019  ·  23:37

L’1 d’octubre vam guanyar. Vam tenir el coratge dels imprudents/ignorants. Entre el 10 d’octubre i el 27 d’octubre vam tenir la prudència dels temerosos/perdedors. El 21 d’octubre vam guanyar. Vam tenir la persistència dels resignats/cohesionats.
Al gener de 2018 vam perdre. I ja no hem tornat a deixar de fer-ho.
Qui tingui ulls, que miri. Qui tingui orelles que escolti. Qui tingui capacitat expositiva que ho expliqui sense sectarismes, sense mentides, sense enganyar-nos a nosaltres mateixos. Sense sopars de duro.
A partir d’aquesta derrota i de les successives, cada detall, cada nova anècdota, encara que feridors, només són conseqüència d’haver perdut. Ai dels vençuts!

Si quan tens clar que t’has de separar de la parella, tens una oportunitat, la deixes escapar i acceptes de nou el paradigma antic… creus que la parella ofesa i rabiosa serà condescendent amb tu, si sap que ja no l’estimes però t’has de quedar al seu costat per força?

Encarnació Parets
Encarnació Parets
23.01.2019  ·  23:42

Cinc anys sense CatRàdio al cotxe, TV3 per internet, funcionaris “balencianos” que no et volen entendre i et fan un Larra rere l’altre, metges que no t’entenen/atenen i a més, diuen que els fas escarni, ………… I l’Oltra es pensa que guanyarà? Quatre anys a l’aigüera, Frau Oltra!

Pere Hernàndez
Pere Hernàndez
23.01.2019  ·  23:52

Molt important el que diu el primer comentari (Imma Gassó).
Per això aquesta dèria d’intentar eliminar el català, per fer-nos desaparèixer.
És el tresor més important a conservar.

Vicent Tur
Vicent Tur
24.01.2019  ·  00:46

Cada dia pens que ja no poden estar més desquiciats.

I cada dia comprov que m’he equivocat. Sí que poden.

Francesc Gispert
Francesc Gispert
24.01.2019  ·  01:10

El text d’en Joan Ramon Resina explica una cosa molt pitjor que el resum que en feu a l’editorial: explica com en Torra presumia de voler que el castellà sigui oficial (que és igual que voler la compleció del genocidi cultural dels catalans, com apunta l’Imma Gassó). Era algú altre, qui va “merèixer” la censura defensant que la llengua de Catalunya és només el català.
Però és que els polítics, sense excepcions, ho han fet tot tan malament com es podia en aquest tema. El discurs dels partits “independentistes”, “catalanistes” o com es facin dir és ben espanyolista. Algun savi va decidir que, per a aconseguir el vot dels colons, calia atorgar-los privilegis, llevant drets dels catalans que, com que no tenim alternativa, els votarem igualment. I això és una beneiteria ben grossa: els catalans (tant se val el seu origen) no deixaran de votar un partit que respecti la llengua i la cultura catalanes i, en canvi, els colons no votaran mai un partit català per molts privilegis que els ofereixin. Per quins set sous haurien de fer-ho, si ja tenen les coses que volen igualment? Però és que, a més, ara qui explica als nyegos que els seus privilegis s’han d’acabar i que han de respectar el país on viuen o cardar el camp? Ara ja ho entenen com un dret, això d’odiar tota mostra de la cultura del país! És ben bé com diu el títol de l’editorial: hem cedit la llengua. I això només es pot solucionar amb mà dura contra la catalanofòbia, no pas demanant perdó per existir.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
24.01.2019  ·  03:00

Unes pinzellades gruixudes per la meua part:

1. No estic d’acord amb que el català recule. És evident que no és l’idioma dominant com ho seria fa vuit o nou dècades fins i tot a les ciutats de València, Alacant, Ciutat de Mallorca o Tarragona. Àdhuc diria que a Perpinyà. Jo encara he conegut valencianoparlants nascuts al Cap i Casal que no entenien el castellà de la meua edat i del barri del Carme. En temps de la darrera Dictadura. Idioma omnipresent excepte per a emplenar paperassa oficial. Hui en dia els emplenem amb una certa quotidianitat, el que fa espantar els arquetips més jacobins, que veuen perdre el terreny guanyat pels jacobinismes imperants anteriors.
Per això creen conflictes inexistents o els magnifiquen.

2. Al meu parer jo sent pels carrers de València més valencià que mai de la meua vida. La gent se n’ha desinhibit i s’expressa amb tota normalitat. I és, segurament, allò que alerta la pèrdua de superioritat als nacionalistes del B.O.E.: que ja no tenen l’exclusiva ni el monopoli.

3. Discrepe amb Vicent PARTAL, en què el comentari de l’article d’en Resina no era en pro d’evitar el debat a causa dels “zeladors” sinó perquè encara estem atemorits de que sinó fem com els estats español, el francès, etc…l’idioma es perdrà. Crec que en Resina proposava – mitjançant King Jr, que no calia “protegir” tan l’idioma, ans el contrari, no establir cap idioma oficial però sí donar-li primàcia de facto.

4. Fins i tot, aquest estat de tibantor fa que una part de la població es referme, perquè el que volem veure’l exterminat siga un tema conflictiu, i la gent de bé en fuig del conflicte. L’idioma i la llibertat corren de manera paral·lela com hem vist en els darrers anys. Com sembla que els càrrecs electes faran el que podran, la gent cal que espitgem l’accelerador que mai ens decebem a nosaltres mateixos. Si els gaèlics estan recuperant idiomes quasi extingits o els israelians varen ressuscitar un que ja era mort, què no farem nosaltres que ja tenim a La Vanguardia (Española) i a Las Probinsias de VLC (àlies Las Colonias…com els diem fent conya en llurs webs), que bossen de fàstic que els donem inundant les seues planes d’opinió amb el nostre maleït idioma?

Carles Serra
Carles Serra
24.01.2019  ·  03:45

El català només li falta una generació més per desaparèixer, com ja passa’t en el nord de Catalunya, però també podríem posar d’exemple L’H i una majoria de pobles del Baix Llobregat; i els nostres polítics volgué’n marcar “paquet” i anant dividits; el català només li queda una generació per desaparèixer

Joan Andreu Juan
Joan Andreu Juan
24.01.2019  ·  08:09

Has tocat ós Vicent.
El teu editorial em mou a fer diverses reflexions.
1) La intransigència castellana és evident tots els dies de la nostra vida. Jo mateix he tengut a Madrid alguna experiència tan absurda (i clarivident del tarannà castellà) com la de na Mònica.
2) Em preocupa molt més quan això em passa a ca meva!
3) I encara em preocupa molt molt més quan som els propis catalanoparlants els qui cedim l’ús de la nostra llengua.
4) Me botaré el tema de la qualitat de la llengua d’avui dia perquè superaria de molt l’espai prudent d’un simple comentari. Hi ha molt a parlar.
5) Els polítics. Ai els polítics! Éssers de la pitjor calanya que viuen a cop d’enquesta i només aspiren a guanyar el poder a la propera escomesa electoral. Doncs sí, ara resulta que els indepes passen pena de treure el tema del català perquè això pot fer perdre vots. És això i res més. Ara, un subconjunt dels castellanoparlants de Catalunya és indepe (benvinguts!) i els polítics creuen que treure la llengua els pot espantar (els vots és clar), però mentrestant, perd el català.

Com diuen altres comentaris, el català és el nostre patrimoni i tu Vicent com a valencià i jo com a mallorquí, sabem també que el català és allò que ens uneix. Però això per al Principat… això sí que és secundari! Veritat?

joan rovira
joan rovira
24.01.2019  ·  08:26

La llengua que habita les terres catalanes i conviu amb totes les altres llengües del món és el català.

Els ciutadans que habiten les terres catalanes parlen el català i conviuen amb altres ciutadans d’arreu que parlen totes les llengües del món.

Quan naixes arribes a un lloc amb una parla i una cultura que des del present acull el passat i t’inclou com futur. Si vens de fora, és raonable que sense abandonar qui ets aprenguis a habitar el nou lloc, llengua i cultura.

Aquest procés natural, absolutament interromput per la força de l’ocupació espanyola a les terres on habita el català cal que, sense imposar-se com ho han fet les llengües imperials -d’això entenc que anava l’article d’en Joan Ramon Resina-, recuperi la seva naturalitat quotidiana a les terres on quan saludis amb un “Bon dia” et responguin amb un altre “Bon dia”.

Ramon Sans
Ramon Sans
24.01.2019  ·  08:57

La propuesta más decente sobre LENGUA Y PAÍS era de SOLIDARITAT CATALANA ,el partido que entre UNIONISTAS Y AUTONOMISTAS HUNDIERON , (también los independentistas de ERC ) … establecia una SOLA LENGUA OFICIAL … con un gran respeto para TODAS las lenguas habladas en Catalunya.

TODOS LOS PARTIDOS VEN EL TEMA COMO votos y más VOTOS …todos UNIONISTAS E INDEPENDENTISTAS … Y ADEMÁS erc , pdcat le ponen PRECIO , ES DECIR RENUNCIAN AL TEMEA POR UN PRECIO … en vez de ser un tema INNEGOCIABLE , ES UN TEMA QUE SE PUEDE “VENDER Y COMPRAR”…

LA DIFERENCIA ENTRE TENER SENTIDO DE ESTADO ( SENTIDO REPUBLICANO) O SER SIMPLEMENTE UN DURAN I LLEIDA QUE VENDIA EL PAÍS por un plato de lentejas (o caviar del Palace)… es defender y ser causa belli lo esencial de Catalunya , y la lengua lo es.

Albert Miret
Albert Miret
24.01.2019  ·  09:15

És ben cert. La imposició del castellà és contínua, i ho és perquè la majoria de persones de què depens en determinats moments, com en tots els serveis oficials: Hisenda, Seguretat Social, policia i guàrdia civil, jutjats i d’altres increïbles com els Mossos d’Esquadra o les mateixes oficines d’Ajuntaments o de la Generalitat de Catalunya el parlen i l’imposen sota pena de ser maltractat si no insultat. I la imposició els és possible perquè disposen a més de totes les armes i poders, de l’arma de la incultura, i si el que et diuen amb un somriure als llavis és que “no entenden el catalán”, la reacció innata de la nostra cultura i la nostra educació és usar el nostre plurilingüisme per a poder-nos entendre. I aquesta és la realitat. Nosaltres no tenim per costum menystenir a una persona que parli un altre idioma, sinó que sempre pretenem entendre-la i ells fan exactament el contrari. No se’n riuen només de la nostra de llengua, sinó de qualsevol que no sigui la seva, l’única diferència és que aquí ho consideren una colònia i fora d’aquí no. Això vol dir que o bé ens hi posem forts i amb tota l’educació continuem parlant en català assumint-ne les conseqüències, o contribuirem al suïcidi de la nostra llengua.
La lluita per la llibertat no es fa només al carrer ni cantant l’himne nacional, es fa en tots i cada un dels nostres actes públics i privats. Tenim tot el dret de parlar en català, i si algú no ens entén, li podem respondre que ho sentim molt, però que nosaltres utilitzem el nostre idioma amb tot el dret, com ell el seu, i que només ens podrem entendre amb bona voluntat, i si no val més deixar-ho córrer. És ben estrany però, que tothom que depèn de tu t’entengui immediatament i en canvi tots els que poden decidir alguna cosa per a tu, no t’entenguin gens. La mentida és l’arma espanyola per excel·lència. No ens deixem enredar.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
24.01.2019  ·  09:25

TOLERÀNCIA ZERO!!!!!!!
Quin dolor més gran!!!!
Sapiguem també que tots aquests fets i molts més són també la mostra clara de com és d’important la nostra parla i no puc més que pensar en les moltes vegades que cada dia tants i tants catalans renunciem a parlar-la per falta de consciència. Això encara em fa més mal.

LLIBERTAT!!!!!!!!!

Joseph Thomas Maas
Joseph Thomas Maas
24.01.2019  ·  09:29

no discrepo que l’actitut del servei privat a Madrid era incorrecte i fora del lloc. Dubto que si parlessin angles lis hauria dit res. Pero no crec que tot sigui negatiu. Jo, com extranger que viu a Catalunya fa mes de 4 decades, he hagut de renovar el meu NIE permanent comunitari a la comissaria de la policia nacional. Abans d’anar-hi, he tret qualsevol referencia a presos politics i temia que le meva preferencia de parlar català em portaria problemes. Portatava tots els documents que m’havian dit.. arribo a l’hora citada, entro i no em diuen res per parlar català; al reves em responen en catala. Pero hi havia uns problemes i no podien fer els mes tramits perque encara faltava un par de dies per caducar el meu NIE. En lloc de fer-me refer tot, molt amablement m’expliquen que haig der fer, inclus si haig de sortir del pais, i em deixen escrit que em pot presentar qualsevol del a les 9 o las 13 hores a partir de la setmana següent per fer els pasos necesaris. I passat
aquests dies, he tornat, m’han ates una altre vegada en català, m’han processat els documents que necesito, inclus em deixaven sortir a fer una foto, que no m’ho havien dit que faltava, i ara espero recollir el NIE renovat d’aqui uns dies. Tot l’informació donada en català.
Nomes vull constar que no sempre desprecien el català als llocs oficials.

Pep Agulló
Pep Agulló
24.01.2019  ·  09:50

LA CATALANOFÒBIA ÉS CONCENTRA EN L’ATAC A LA LLENGUA

Abans de l’atac definitiu contra la nostra llengua, contra la nostra identitat, busquen anar erosionant, a través dels poderosos mitjans emparats amb un poder judicial que ho atia, creant un clima obertament repressiu, d’humiliació i condemna per parlar català en els àmbits públics, aprofitant la “mala consciència”, o “l’eixamplar la base” de molts polítics catalans pel que fa a defensar l’idioma propi del país sense complexos. Cedim, cedim, cedim…

Els exemples d’en Vicent són esfereïdors, però a la vegada reveladors. Que un funcionari, un guarda, un cambrer, un dependent, un taxista, etc. et puguin interpel·lar i insultar tranquil·lament amb la prepotència del supremacisme espanyol per expresar-te en català, és l’expressió de la catalanofòbia concentrada en la llengua. Ens han declarat la guerra i (molts) ni se’n volen assabentar.

Josep Salart
Josep Salart
24.01.2019  ·  09:51

A pams:

– Fins ara els comentaris d’en Francesc Gispert, d’en Josep Blesa i d’en Ramon Sans són per tornar a llegir.
– Qui vulgui una altre llengua oficial a la Republica Catalana a part de la nostra, ara mateix no trobo un insult prou gran per transmetrel.li. Dic insult perquè n’estic fart.

– Aquesta tal Mónica Oltra, que per cert, no li agrada que volguem l’independència¡¡¡¡¡¡¡¡, si va callar o canviar d’idioma en una conversa particular, ara mateix no trobo un insult prou gran per transmetrel.li. Dic insult perquè n’estic fart.

– el tema Torra, que jo també no entenc gaire quí de qué, és el mateix del mateix. Et poden assessorar, però si et deixes prohibir, el problema ets tu.

– en un centre de l’administració pública, una vegada una persona culta i universitària, va dir-li al funcionari que parlés castellà o espanyol, ara no ho recordo, que no l’entenía en català. Jo em vaig oferir a traduïr el català del funcionari al castellà de la persona culta, universitària i resident de tota la vida a Barcelona, es més, de cognoms catalans. Quan s’acabà la traducció i “encara amb la persona present”, vaig començar amb el funcionari una conversa en català insultant i menyspreant tant com vaig poder al personatge. Es clar que ho entenía tot¡¡ però es va haver d’aguantar fins el punt de quasi quasi arrivar a un atac de cor.
Quin dia més joiós aquell¡¡¡
Mai ningú t’ha de privar de rés i menys de parlar la llengua de la mare que et va parir.

eva salas
eva salas
24.01.2019  ·  10:09

No puc entendre les paraules del president Torra. No em cap al cap. Clar que sóc culpable, de passar moltes vegades al castellà segons sigui el meu interlocutor; mai no penso en l’amenaça, com si mai ningú em pogués prendre el que ja tinc, quelcom de tant profund i estructural, per més paraules castellanes pronunciï al llarg del dia. I això hem de fer-ho nosaltres, també. Però el President hauria de saber defensar-la davant la major amenaça que tenim. Ell més que ningú.

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
24.01.2019  ·  10:14

Sóc català i la meua família és d’origen valencià. Tota la meua vida m’he sentit discriminat al parlar la nostra llengua a Catalunya – dons abans d’engegar en català, t’has de pensar dues vegades amb qui parles, no fos cas que s’ofenguera -, al país Valencià el mateix i a les illes que com semblant. Tot i que a voltes el interlocutor t’acull amb els braços oberts, perquè ell – de parla catalana – ha tingut els mateixos dubtes que tu.
En canvi m’he sentit odiat per parlar la nostra llengua a Alemanya, Brussel·les, i fins a tot a Suïssa, perquè espanyols desplaçats allà, emmalalteixen al sentir la llengua de Verdaguer.
I així anar fent fins que posem en marxa la República de Catalunya. Però aleshores hi haurà un perill, el català deixarà de ser una llengua de resistència. Al tanto.

Josep Albà
Josep Albà
24.01.2019  ·  11:15

Personalment, veient tot el que passa, crec que l’ofensiva oberta i descarada contra el català, a tots els nivells i la desídia absoluta del Govern de la Generalitat a l’hora de tornar-s’hi i de defensar la llengua sense límits en tots els fronts, és, senzillament, part dels pactes de rendició, i que, per tant, ja s’ha renunciat a tota defensa. Igual que s’ha renunciat a l’1 d’octubre i a totes les promeses del 21 de desembre.

A la única cosa que no han renunciat és a demanar-nos el vot en les properes eleccions.

I segur que hi haurà algun babau que els hi donarà.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
24.01.2019  ·  13:53

La llengua és fonament de la identitat i ànima del poble. L’estat espanyol, bastit al segon terç del XIX pel pacte entre l’aristocràcia decadent d’Antic Règim i els liberals impotents per fer sols una revolució liberal com il faut, o siga a la francesa, diu igualtat però fa supremacisme de la llengua que ja difonia manu militari la caduca monarquia borbònica de la Nova Planta.
Nosaltres ens hem d’atendre als principis de llibertat, igualtat i justícia que tota constitució proclama, creure’ns que vivim a ca nostra no de rellogats, acollir forasters que ens respecten com a hostes, no com a amos, i actuar com fan ells a sa casa. I mentre compartim estat no acceptar cap tracte subsidiari -res de “el” espaÑol i uns idiomes minoritzats- exigint als polítics que s’hi planten. Si no ens respectem nosaltres ningú ho farà. I CastAÑA ja farta.

Joan Santanach
Joan Santanach
24.01.2019  ·  15:25

A les xarxes socials, molta gent s’estranya de la diferència entre el tracte de la policia espanyola (i la part de policia catalana formada per ocupants de la terra) envers els manifestants antifeixtes i els escamots feixistes encaputxats. No s’escapa a ningú que la policia espanyola actua a favor dels colons (per ordres rebudes, executades amb accès de zel, o ni rebudes, cas de les recents detencions de matinada sense ordre judicial).

El capteniment policial amb els escamots feixistes és idèntic que amb els taxistes (no en vaga sinó en atur patronal, tot administrant un servei públic). L’explicació clara és que els taxistes que més criden, destrossen cotxes i insulten la llengua catalana tenen idèntic sentiments colonials que els escamots feixistes, i com a tals es comporten.

Quant a la mediocritat generalitzada dels dirigents independentistes (excepte la CUP), desitjosos de vendre’s l’idioma -és a dir, el País- per un plat de llenties, l’exemple més colpidor (ben anterior a la misteriosa ensarronada que ens van parar l’octubre de 2017) és la del sr. Aragonès, actual vice-president del govern autonòmic, que va arribar a preguntar on s’havia de signar per obtenir la independència encara que fos perdent la llengua.

Alexandre Pineda
Alexandre Pineda
24.01.2019  ·  15:59

Fas bé la llengua tostemps en perill, els Decrets de Nova Planta, encara són vigents i vibrant amb força ultra nacionalista, No oblidem que abans del Felipe V el terrorista, els embats existien, sedimentant i bressolant odis fòbies els omple de vacu orgull de victoriosos guerrers ,hom prefereix els Comuneros i denuncia l’esperit del Tercio. to ho coneixem, hi ha col·lectius, persones associacions que vetllin per guarir les ferides de l’odi que els domina i’aboquen sobre la llengua catalana. és una estructura de l’estat-reino, que vols enemics i amb el dinamisme de ‘ultrasònic fervor de la catalanofòbia,

Rosa Gispert
Rosa Gispert
24.01.2019  ·  16:22

Com diu Ramón Sans la llengua és i hauria de ser innegociable!

jordi Rovira
jordi Rovira
24.01.2019  ·  18:14

En la qüestió lingüística hi ha com a mínim dos nivells d’anàlisi ben diferenciats: un es sociolingüístic i afecta al català conjuntament a altres llengües minoritàries o minoritzades, i l’altra és la qüestió política, ética i social que acompanya a la primera tenint però una identitat ben diferenciada i un recorregut de llarg abast en la diferenciació i aprofundiment de la seva problemàtica. En el primer hi ha l’estudi i l’efecte sobre l’estructura lingüística; la seva dinàmica i el joc de causal que obre sobre l’ús i la necessitat de les llengües per les diferents comunitats. En la segona hi ha tota la part ideològica, ética, jurídica i legal en tant que es converteix en un nou element de discriminació sobre les minories i els seus drets humans elementals. Uns drets que s’enllacen amb tenir o no a l’abast una estructura cultural bàsica: la llengua pròpia.
Per això últim, no és gens estrany que en un estat com l’espanyol amb tant poca tradició democrática, i tanta manca de desenvolupament cívic i social; la part ideològica i cívica condicioni la primera. I tampoc és gens ni mica estrany que en això hi trobem un element de mesura del deteriorament democràtic, cívic, i ètic dels valors convivencials en una societat que es necessita moderna i capaç. Les xiulades als companys que s’expressaven en català en les assemblees de taxistes, l’acció d’uns guàrdies jurats “chusqueros” en la “IFEMA relaxing cup in plaza mayor” mostren al mateix temps; com reculem nosaltres, i com s’envalenteixen uns altres en accions contra corrent. Contra corrent tal i com s’expressa el punt de vista inmaculadament liberal que es fa seu el senyor Resina en l’article.
El nostre problema lingüístic doncs, connecta perfectament amb el nostre problema polític. I aquests és en essència un problema democràtic, ètic, jurídic amb implicacions ben pràctiques. Suposo que per tot plegat la raó i el sentit en manen ser cada dia més independentista. Suposo que per això mateix, la raó i el sentiment en manen ser cada dia menys reactiu. Suposo que per això mateix la raó i el sentit en manen ser cada dia més demòcrata.

Antoni López
Antoni López
24.01.2019  ·  20:10

Els que ja hem viscut això a casa nostra ens ho podem creure; de fet ja estranyava que trigues
tant ha passar. Ho dic axis perquè encara hi ha innocents que “no so podien creure”. El que no te raó però te força ,quan se sent incapaç perd peu : “Como se atreven…”.
Res de nou, al menys per als de la meva “quinta”. Em resta l’esperança que els innocents perdin la innocència. Amén.

Josep M Armengou
Josep M Armengou
25.01.2019  ·  00:32

Sempre he dit que per damunt de totes les malvestats que patim, les de segles i les molt intenses d’ara mateix, la més potent en el punt de mira de la xenofòbia anticatalana és la pervivència normal de la llengua.
Doncs ho torno a dir.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes