Casado i Aznar: l’Espanya que no ens falla

«La mà d’Aznar, controlant al mateix temps el PP i Ciutadans, assegura fermesa. Però també assegura rebuig, i això és molt important»

Vicent Partal
Vicent Partal
21.07.2018 - 20:00
Actualització: 21.07.2018 - 21:39
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Passa en qualsevol país del món que, en els moments en què l’hi va la mateixa definició de què és, el debat polític i ideològic adopta posicions molt marcades i nítides. Hi ha una reacció reflexa i fins a un cert punt comprensible: els hi va tot.

L’envit que significa el procés d’independència de Catalunya també ha causat aquesta catarsi entre la dreta espanyola, que ja fa temps que és extrema. I el resultat n’és ben visible: ara corre a competir directament per saber qui se situa primer i més ràpidament en l’extrema-dreta. A saber, una extrema-dreta marcada pel nacionalisme espanyol més bel·ligerant, per la reacció més obtusa possible en temes socials, pel menyspreu de les regles democràtiques i –això arribarà aviat– també per l’antieuropeisme.

Amb la victòria d’ahir de Pablo Casado en el congrés del PP, la dreta espanyola ha entrat definitivament en aquesta deriva. Però amb una característica pròpia que ho marcarà tot, que és el control de José María Aznar dels seus dos instruments polítics actuals, el PP i Ciutadans. Però aquest control no pot portar a enlloc més que a la reunió a curt termini, de nou, de tots dos partits, aquest cop sota un missatge radical i sense matisos, de confrontació total especialment amb la societat catalana.

Això respon, per cert, a la realitat dels seus electors. En el darrer CEO hi ha una dada esfereïdora: L’institut ha demanat si la democràcia és preferible a les altres formes de govern i amb aquesta de definició tan nítida no estan d’acord un 43,9% dels votants del PP i un 26,5% dels de Ciutadans.

La mà d’Aznar, doncs, assegura fermesa. Però també assegura rebuig, i això és molt important. No crec que hi haja cap personatge al Principat, a la resta dels Països Catalans i al conjunt de l’estat espanyol i tot que provoque més rebuig que ell. De fet, no crec que hi haja cap personatge que concite més unitat en contra seua dins d’allò que diuen el catalanisme que Aznar. Això, en el punt on som, només ho podem interpretar com a una oportunitat. Espanya, com sol passar, no ens ha fallat.

 

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Víctor Gonçal
Víctor Gonçal
21.07.2018  ·  23:06

El CEO es limita a la societat catalana, però segons les enquestes del World Values Survey (WVS) fetes entre 2010 i 2014, el 40% de la població espanyola prefereix un règim autoritari a un sistema democràtic: https://www.elnacional.cat/ca/politica/40-espanyols-regim-autoritari-democratic_290205_102.html

Aquesta dada implica que, o bé gairebé tots els votants del PP i C’s a l’estat són d’aquesta opinió, o bé que (molt més probable) aquesta tendència no es limita als votants d’aquests dos partits, sinó que també impregna altres com el PSOE.

En tot cas mostra com el totalitarisme no és una qüestió reductible a l’estat, sinó que és intrínseca a bona part de la societat espanyola. Si a més tenim en compte que la catalanofòbia no només afecta als que estarien d’acord amb un règim totalitari, sinó també a gran part de la resta, la cantarella que no s’ha de posar el poble espanyol en el mateix sac que el govern de l’estat que voten, resulta molt poc fonamentada en una considerable proporció.

Josep Salart
Josep Salart
21.07.2018  ·  23:26

Quan tot això els funcioni, nosaltres ja hem de ser molt lluny. No em trenco molt les banyes pensant en el poder d’Aznar i la seva mare.

Ja s’ho faran entre ells i suposo que els ganivets corriran ben afilats. Ho mirarem a les notícies internacionals.

A casa, el lider va fent caure totes les peces. Serà bo de veure gent d’ ERC i votants seus, al costat del President Puigdemont. I la CUP sempre al costat.

Això va be.

Estic a casa sopant i amb la meva dona tenim un record pels presos. No podem més, no podem estar sense fer rés. Estem tristos…

Lluís Paloma
Lluís Paloma
22.07.2018  ·  00:35

Que no ens estan fallant, Vicent? Jo crec que sí. Mama, por!!!

jaume vall
jaume vall
22.07.2018  ·  00:54

Les tres potes que han d’aguantar el sobiranisme són : una majoria social, activa i responsable (encara no hi hem arribat, estem al 50%) ; unes institucions preparades, llestes per a gestionar un estat (intuïm que l’administració està força preparada, la capacitat coercitiva és obvi que no) ; uns països europeus, uns organismes internacionals que no es posin d’esquena, i que reconeguin per no dir donin una empenta a la independència catalana (serà l’última pota a assentar-se).
A partir d’aquí, el que facin els espanyols ens resultaria molt secundari. Només ens serviria de referent per pactar els termes del divorci.
Però. tenim les tres columnes abans esmentades de l’edifici republicà ben sòlides?
Mentre siguin febles, podem anar parlant sobre les febleses dels veïns subdits borbònics. Però millor que ens preocupem de fer la nostra feina. Bé. Amb visió estratègica enlloc de amb ambició tàctica.

Empar Valls
Empar Valls
22.07.2018  ·  08:24

Algú em va explicar que esperessim que, davant l’amenaça de perdre el que tenen, a causa nostra, mostrarien més la seva foscor. Que tot i veure la seva propia derrota treurien el pitjor que tenen i que han amagat.
I que nosaltres ens hem de mantenir ferms, aguantar que segur que arribaria la nostra victòria.
Que nosaltres seriem lliures i ells sota un dirigent dictatorial i aïllats del món. Pensava que seria sota el Rivera però veig que no.

Jaume Riu
Jaume Riu
22.07.2018  ·  08:35

Molt encertats els tres peus del sobiranisme que descriu Jaume Vall: majoria social, institucions preparades, i sintonia europea al nostre bàndol…, però aquests fonaments es refermen i són encara més sòlids si els situem en un escenari on és produeix l’esfondrament dels tres peus del regne d’Espanya, doncs se’ls corca la fusta del deute, de la justícia i del suport social de la monarquia.

Josep Usó
Josep Usó
22.07.2018  ·  08:53

Espanya i els seus habitants són així. Davant de qualsevol dificultat, reaccionen amb una tornada al feixisme. És l’absolutisme. Això permet a les famílies propietàries continuar com sempre. I necessiten un enemic exterior. Els moriscos, els jueus, els catalans, la Pèrfida Albió, les “podrides democràcies”,… Toca mantindre el pols i anar-nos-en.

Albert Miret
Albert Miret
22.07.2018  ·  08:59

l problema no em sembla tant polític com cultural. L’Aznar va saber agrupar a tota la gent espanyola de baix nivell cultural en un partit. Per a ser feixista, una persona pot ser: asocial, inculte, o mal parit que viu conscientment dels altres. Sovint, de les tres coses juntes, perquè cada una d’aquestes tres coses va associada a les altres. D’ideologia política no en tenen ni falta que els fa. Mai els ha calgut. N’han tingut prou abusant de la força des de temps immemorial. El seu cabdill assassí ja ho deia ben clar: “hagan como yo, no se metan en política”, cosa que en Rajoy es va aprendre al peu de la lletra i va cometre el gravíssim error de donar tot el poder fàctic als jutges. Ell ho va fer amb una idea de temporalitat, per covardia i per comoditat, però ara els passa factura, ja que cap jutge els vol tornar el poder prestat, i el problema que se’ls presenta és brutal, injustificable i difícilment corregible. Per a Europa, impossible de digerir, i en aquest punt comença el primer enfrontament cru amb Bèlgica, Escòcia, Suïssa i finalment Alemanya directament, però també amb molts altres per motius ètics i morals que de moment només fan d’espectadors. A la Unió Europea, se li acosten unes eleccions i més val deixar-la de banda perquè s’està autodestruint soleta per ineficàcia i pel cop d’estat contra els seus principis.

Com deia abans, el problema espanyol no és tant polític com cultural, i serà l’evolució del poble espanyol el que acabarà amb el feixisme que porten inoculat des de fa segles. El poble ho canviarà, no pas els polítics que en viuen com un canonge. Fixem-nos que de tants milers de “militants” que figurava que tenia el PP, en realitat no arribaven ni al 10%. I això ja és un símptoma de què s’acabaran desintegrant. Cap ment normal pot admetre que tothom és dolent menys un mateix. I ara els enemics ja no som només els catalans, sinó també els europeus.

humbert roma
humbert roma
22.07.2018  ·  09:48

Elogis del nou capitost del PP per a Tabàrnia, enfront de Tractòria. Ciutadans contra pagerols. Si això no és supremacisme…

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
22.07.2018  ·  10:29

Espanya no ens falla. Cert. Perque sempre reaccionan igual i ja els coneixem. El seu feixisme intrínsec, la seva ignorància/odi per tot el diferent, traduït en antieuropeísme i molt marcadament, anticatalanisme. La seva supèrbia no els deixa aprendre i per tant canviar mai. Ja ho sabem i per això mai ens falla.
Però en qué ens beneficía a nosaltres? Podem pensar que el trenta i tants % d’espanyols residents aquí, que s’identifiquen amb aquella societat i no amb la nostra, canviaran? O es radicalitzaran, encara més? El psc, vull dir psoe, no intentará salvar una part del vot nacionalista espanyol (a costa nostra)? I els comuns… els comuns no seguiran somniant que poden renovar Espanya i el mon, i no ens continuaran possant a l’altre costat de la balança, si no assenyalant-nos com a culpables de despertar la bèstia?
No dubto d’un cert suport europeu, a fets passats. Mentre no forcem res….
Marxem aviat, que l’horitzò no pinta massa be… Que no s’esfondri l’UE, de moment, i si el del.liri espanyol els porta fora de l’Uniò (cosa que no crec que passi, però…), que no ens arrossegui, perque aleshores sí estem perduts. Perque Espanya no ens falla mai.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
22.07.2018  ·  10:31

L’enemic extern promogut per la oligarquia econòmica espanyola i els Borbons, fent us d’uns mitjans de comunicació (no fan periodisme seriós) comprats i submisos, han permès tenir una majoria de gent a espanya amb conviccions feixistes, nazionalsocialisme, que amb el cervell rentat ajuden al saqueig econòmic de les colònies, uns per a enriquir-se personalment tant com puguin i per tant de temps com es doni, i els altres, el poble, per a viure anorreat de les subvencions. Pa i circ.

I això ha fet possible el mantenir enquistat, mig adormit fins ara, el feixisme del dictador, tant a la població com, sobretot a la administració espanyola.

Estem pagant el preu de no haver fet la catarsi que si es va fer a Alemanya i a Itàlia.
La constitució del 78, tutelada per l’exèrcit franquista, va ser el que va permetre aquest maquillatge davant el món que avui dia està caient.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
22.07.2018  ·  10:56

No em crec res d’aquesta gent mafiosa…fan veure que fan un congrés per enredar a gent ignorant que no saben veure què vol dir feixisme…
LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!

Gemma R.
Gemma R.
22.07.2018  ·  11:01

Molt d’ acord en l’ anàlisi, però no sóc tant optimista amb els resultats. Si bé és cert que el exacerbat nacionalisme espanyol que mostrarán a partir d’ ara i la violència verbal cap a Catalunya, ens ajudarà a ampliar base portes endins, fa por l’ anti-europeïsme que crearán. Els veig arribant a sortir dels tractats que no els convinguin, i tancant-se altra vegada per poder esclafar-nos. O marxem abans que tinguin temps d’ armar-se en aquesta invol.lució, o patirem de valent.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
22.07.2018  ·  11:02

La serp faesista ha post dos ous i, com sempre cara al sol que més escalfa, els ha posat a incubar. Hem oït el discurs de la victòria i, sense distingir-los massa, sabem que Rivera té un PPrimo igual de tabernari. Amb Franco la dreta ultramuntana dominant tenia un partit únic. Ara apunta la falange per una banda i les jons per l’altra i vorem si s’acabaran unint o una
s’engolirà l’altra. Haurem de vigilar de no deixar-nos sorprendre entre dos focs. EspaÑa no falla però no podem badar.

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
22.07.2018  ·  11:04

Amb Aznar va començar tot. Abans d’ell a l’estat s’hi podia viure, si no tenies l’olfacte massa fi. Però amb la guerra del Irak i la batalla de Perejil, les mentides d’Atocha … el cel es va enfosquir per sempre.
Serem fora del femer abans de cap d’any amb seguretat, però ningú dubta que els atacs continuaran encara amb la independència. Se’ns gira molta feina. Però és aquest un moment digne de viure’l.

Enric Vilar
Enric Vilar
22.07.2018  ·  11:07

No tinc cap dubte que democràcia, que es el menys dolent dels mètodes de governança, necessita un nivell de cultura social que Espanya no té. El País es cutre. Un país que “la Manada” lliure per el carrer i tots els infinits etc (monarquia, policía, poder judicial, poder econòmic com el Bernabéu, etc), no pot tenir el carnet de conduir de democràcia.
La Transició va ser una farsa i s’ha de recomençar de nou.
Catalunya es totalment diferent. Ho sé. He viscut molts anys fora. La Independència i democràcia catalanes serán l’esperó per el bon país veí. Bona sort. Lo primer votar monarquia si o no. El resta els vindrà sol.

Joaquim Torrent
Joaquim Torrent
22.07.2018  ·  12:21

Ara els antieuopeus són ells!

Josep Ramon Alonso
Josep Ramon Alonso
22.07.2018  ·  13:37

Llàstima que el famós hastag #marxem no es pugui fer realitat sortint tots a l’hora capa algun país com Bèlgica o Suïssa i que no ens puguin fer tornar amb euro-ordres, per que el nostre país es aquí, és nostre per que hi vivim, l’estimem i volem el millor per tots els nostres conciutadans, pensin com pensin.

Malauradament a EspaÑa tenen un concepte molt diferent, Catalunya és d’ells per drets de conquesta i això diuen no es pot revertir democràticament en un referèndum per que no hi tenim cap dret.

Hem de ser conscients de que això costarà molt de revertir. Espanya no enganya, però falla en el sentiment democràtic general, per tal de preservar els seus interessos.

Joan Begue
Joan Begue
22.07.2018  ·  17:12

El problema de l’Espanya des de fa uns segles ha estat i segueix sen el complexe d’inferioritat que pateix
S’ha creat una personalitat de grandesa d’imperialisme que a l’hora de fer-se autoconciencia d’ella s’espanta per no trobar cap estructura interna que la defineixi i ha tingut que obeir a la religió més rància i intentar imitar el poc aire innovador que els arribava, no hem obert mai les finestres per renovar l’atmosfera viciada que es crea, ni revolució industrial ni aprendre altes llenguas ni fer anàlisis religiós , sempre és defensa són els altres que ens odien ,la nostra furia , l’ una grandesa i lliure, de què de qui
És una història morta.

Joan Begue
Joan Begue
22.07.2018  ·  17:16

Perdó oblidava els peus de l’Aznar damunt la taula a can Busch
Veieu nosaltres també som importants

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
22.07.2018  ·  17:28

És una bajanada dir que “ells ens fan la feina i mai fallen” sense afegir-hi que nosaltres HEM DE FER LA NOSTRA molt millor de com l’hem feta fins ara.

Sense denunciar tothora que som una nació sotmesa i ocupada des del Decret de Nova Planta “por derecho de conquista” no ens en sortirem MAI per molt que Madrid ens faci part de la feina colonitzadora.

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
22.07.2018  ·  17:29

La radicalització de l’espanyolisme sols pot comportar (vaja, si els catalans tenim encara un mínim de dignitat) una radicalització de l’independentisme. Això, en tota lògica, hauria de portar a l’enfrontament (com a molt tard un cop la dreta recuperi el poder a Espanya). Suposo que ja hi persones preparada i amb responsabilitats de governança que hi pensa i està calculant què ens cal per sortir airosos, victoriosos del futur xoc. De segur que s’estaram preveient i sospesant els ingredients, els recursos de sempre: capacitat de resistència, propaganda, intel.ligència, aliats… Vull creure que els catalans de peu anirem rebent tota aquella informació i tots aquells consells i estímuls que ens permetin anar-nos preparant a nivell personal. Volem i exigim ser dirigits a la batalla el més ben equipats possible, també en el pla psicològic i ideològic. Tot el que sigui abandonar-nos fugint del camp de batalla just abans de començar o abans d’hora, o fer una falsa sortida escamotejant la topada, serà entès com una traïció, és clar.

Antoni Cerdà
Antoni Cerdà
22.07.2018  ·  18:48

El què ens cal que no falli Europa, la Europa dels pobles, les nacions sense estat i els treballadors/es

Oriol Ribera
Oriol Ribera
22.07.2018  ·  19:33

Llibertat i Republica
🏃🏻🏃🏻🏃🏻🏃🏻🏃🏻🏃🏻🏃🏻🏃🏻 adeu 👑🇪🇸

PAU BOLDU
PAU BOLDU
22.07.2018  ·  19:42

Jo no vec cap diferencia entre Sanchez i Casado, son la cara i creu de la mateixa moneda, que es la dictadura franquista del 155.
Son l’odi a la llibertat de les persones i nacions, son les creences en la Sagrada Inquisició o constitucio franquista del 78, sonla llei divina de la unidad putrefacta d’ecspanya, con l’odi al qui et paga la festa i la beguda

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies