La tertúlia proscrita

Carrizosa admet errors en el declivi de Ciutadans: “No havíem d’haver enviat Arrimadas a Madrid”

  • Diu que Ciutadans no va saber administrar la victòria electoral del 2017

VilaWeb
Redacció / ACN
06.05.2024 - 11:57
Actualització: 06.05.2024 - 22:38

El candidat de Ciutadans a les eleccions de Catalunya, Carlos Carrizosa, diu que encara confia en una “entrada inesperada” al parlament malgrat l’actual moment de debilitat. En un col·loqui al Nueva Economía Fórum, Carrizosa ha dit que el punt d’inflexió va ser la marxa d’Inés Arrimadas després de la victòria electoral de 2017: “No hauríem d’haver enviat Inés Arrimadas a Madrid”. Carrizosa ha dit que llavors es va pensar que era el moment de desembarcar a Madrid per canviar el govern d’Espanya, però que es van equivocar.

Ara fa poc més de sis anys, el desembre del 2017, Ciutadans va guanyar les eleccions com a primera força amb 36 diputats, i ara és a un pas de desaparèixer, segons les enquestes. Carrizosa diu que, passats els anys, veu que no van saber administrar com tocava el resultat, que els comprometia massa, però ells van traslladar el focus a Madrid amb la marxa d’Arrimadas per a fer-la la cara visible al congrés espanyol. “Molta gent es va sentir abandonada”, diu

Tenint això en compte, Carrizosa s’ha compromès a fer política només a Catalunya, passi el que passi a les eleccions del 12 de maig. Ara bé, ha dit que molta gent pot endur-se una sorpresa amb el resultat: “Les enquestes mai ens han donat els resultats que hem obtingut i esperem tornar-les a batre.” Ha demanat el suport als votants que van tenir el 2017 i que, ara, s’abstenen, i també als descontents amb PP i PSC perquè no es deixin influir per unes enquestes que “pesen en l’ànima”.

L’auge de la ultradreta

Durant la conferència, Carrizosa també ha lamentat l’auge de la ultradreta, i n’ha fet responsable l’independentisme. Ha dit que el govern ha abandonat algunes polítiques i ha permès que molta gent s’hagi deixat seduir per “solucions fàcils i discursos primaris menyspreables”.

Amb tot, Carrizosa demana de no convertir en tabú els aspectes que la ultradreta converteix en el seu principal cavall de batalla, com la immigració o la delinqüència, i ha demanat de poder-ne parlar “sense complexos”. Ha dit que no s’ha de caure en el racisme, però tampoc en els “papers per a tots”. “Els multireincidents espanyols han d’anar a la presó i els multireincidents estrangers que estan aquí il·legalment, expulsió. Ho diu la llei”, ha etzibat.

Carrizosa també ha inclòs Junts per Catalunya en el grup de la “dreta catalana amb tints de xenofòbia”, i ha dit que l’article “La llengua i les bèsties” del president Quim Torra és un exemple de radicalització del nacionalisme. “Sílvia Orriols és filla d’aquests moviments ultra”, ha dit Carrizosa, que ha afegit que són dos moviments que “es retroalimenten”.

Menys impostos i una administració business friendly

En l’àmbit econòmic, Carlos Carrizosa ha dit que la primera mesura hauria de ser “retornar” la seguretat jurídica i l’estabilitat política posant fi a l’independentisme. Ha dit que, per causa d’això, hi ha hagut moltes empreses han canviat de seu i ha caigut la inversió estrangera. A més, ha dit que el procés ha coincidit amb una “tempesta perfecta” d’una esquerra que vol un “decreixement econòmic” i que ha liderat institucions com l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat o el govern d’Espanya que són, diu, “ostatges” de partits com la CUP o els Comuns.

“Tot això fa ambient hostil i poc favorable al creixement i sectors econòmics com el turisme es miren amb desconfiança”, es lamenta Carrizosa. També ha denunciat que Catalunya necessita una reforma del sistema impositiu: “Som qui més IRPF paga i qui més impostos propis tenim”.

Segons ell, això passa perquè el cost d’una administració “elefantíaca” no compensa el que es recapta i, alhora, foragita empreses que veuen que en altres punts de l’estat espanyol tenen més facilitats per instal·lar-s’hi. Amb tot, Carrizosa crida a obrir una nova etapa business friendly a Catalunya.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any