La tertúlia proscrita

Carme Riera, Premi BBVA Sant Joan de literatura amb una història de l’arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg

  • L'escriptora mallorquina Carme Riera ha guanyat aquest dilluns el 36è Premi BBVA Sant Joan de literatura de la Fundació Antigues Caixes Catalanes i el Grup BBVA, dotat amb 35.000 euros, amb la novel·la 'Les darreres paraules', sobre l'arxiduc Lluís Salvador d'Habsburg (1847-1915), que va estar molt vinculat amb l'illa de Mallorca.

VilaWeb
Redacció
20.06.2016 - 20:10

BARCELONA, 20 (EUROPA PRESS)

L’escriptora mallorquina Carme Riera ha guanyat aquest dilluns el 36è Premi BBVA Sant Joan de literatura de la Fundació Antigues Caixes Catalanes i el Grup BBVA, dotat amb 35.000 euros, amb la novel·la ‘Les darreres paraules’, sobre l’arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg (1847-1915), que va estar molt vinculat amb l’illa de Mallorca.

“La novel·la intenta justificar una vida: la de l’arxiduc, els seus viatges i les seves referències sentimentals”, ha explicat en roda de premsa al matí d’aquest dilluns la premiada.

Riera, que va presentar la novel·la al concurs sota pseudònim i titulada ‘Vaig ser un espia’, és l’única autora al costat de Baltasar Porcel que ha aconseguit els cinc premis més prestigiosos de la narrativa catalana: el Prudenci Betrana, el Ramon Llull, el Josep Pla, el Sant Jordi i ara el Sant Joan.

A partir del personatge real i “mític a les Balears”, la novel·la són unes memòries dictades per l’arxiduc fill de Leopold II i Maria Antonieta de Borbó, al llit de mort el 30 de setembre del 1915 al seu secretari i transcorre en aquestes últimes hores, una idea nascuda arran de la documentació preparada per Riera per organitzar l’exposició sobre l’arxiduc al casal Solleric.

La història, que Edicions 62 publicarà a partir del 31 d’agost, versa tant sobre les misèries personals, com sobre el moment clau històric i polític que es vivia el 1915, de la mà d’un personatge que després de desembarcar a Mallorca va estampar “un abans i un després” a l’illa.

UN TURISME INCIPIENT

Riera ha relatat que era un gran defensor dels seus paisatges en aquella època que l’illa era pobra i hi havia una incipient indústria turística, que ell va contribuir a potenciar –un “turisme ben entès”, i que no té res a veure amb el turisme terrible de l’actualitat.

“Què diria l’arxiduc si sabés els desgavells de Magaluf i el que suposa aquest turisme?”, ha dit Riera, que s’ha mostrat partidària d’un turisme ordenat.

Lluís Salvador d’Habsburg “va donar a conèixer al món l’illa, va defensar el seu paisatge i després va viatjar pel món”, va ser un home interessat per la botànica, l’antropologia i també pels insectes, ja que va arribar a l’illa en recerca d’escarabats.

Va arribar a Mallorca perquè, de camí a Dalmàcia, va sorgir un problema amb la pesta, i una vegada a les Balears es va interessar pel seu caràcter aparentment exòtic, ple de traces àrabs, com el vestit típic mallorquí i els mocadors tradicionals de la zona: “Això els semblava molt exòtic”.

Tot i això, la seva faceta com a cosí i assessor de l’emperador Francesc Josep i la seva dona Isabel de Baviera, Sissí Emperadriu, en una vida molt vinculada a la cort, a la qual va rendir importants serveis “fins al punt que s’hauria pogut evitar” la I Guerra Mundial.

El resultat ha estat aquesta confessió de la seva vida amb traces d’història europea, en un relat de ficció però “molt atent a la història”, ambientat a una Viena rica per on desfilen personatges com Sigmund Freud; tot i que els elements sentimentals i fins i tot sexuals tenen rellevància.

“És un personatge que no va tenir fills, però va deixar l’herència als fills del seu secretari. Això és molt controvertit a Mallorca”, ha dit Riera, que ha enfocat aquest text com unes últimes voluntats per part de l’arxiduc.

El premi ha rebut 34 originals procedents de les quatre províncies catalanes –però també hi ha hagut representació de València i les Balears–, de les quals quatre “van passar a consideració del jurat”.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any