La tertúlia proscrita

Brossa, el performer

  • La fundació Joan Brossa de Barcelona proposa l’exposició ‘Altres Brosses. Joan Brossa i la poesia d’acció i el parateatre' · La visitem i en parlem amb el seu comissari, l’historiador de l’art Joan M. Minguet

VilaWeb
El comissari, Joan M. Minguet, en un dels espais significatius de l'exposició 'Altres Brosses', a la Fundació Joan Brossa de Barcelona.
Montserrat Serra
06.04.2023 - 21:40

Ens trobem amb Joan M. Minguet Batllori, historiador de l’art i comissari de l’exposició Altres Brosses. Joan Borssa i la poesia d’acció i el parateatre que s’ha inaugurat a la Fundació Joan Brossa de Barcelona. Una exposició amb voluntat que el públic sigui un element actiu; una exposició feta amb la senzillesa formal que demana un artista rupturista com Brossa, però alhora amb una lectura que fins ara no s’havia fet. La idea a partir de la qual comença a prendre forma aquesta proposta és el fet que “Brossa és un artista transversal, però de fet tothom se l’ha anat apropiant des del seu àmbit: els filòlegs parlen de poeta de la paraula; els artistes visuals, des que la Victòria Combalia el porta a la Biennal de Venècia, del poeta visual; i la gent del teatre, amb el teatre. I és cert que quan s’han fet exposicions de Joan Brossa hi surt tot, però hi surt tot des d’aquesta parcel·lació.”

joan brossa
Joan Brossa.

Què passa quan es fa una lectura transversal? Apareixen una sèrie d’elements que es converteixen en els puntals de l’exposició: el primer, que Joan Brossa té elements que travessen tota la seva obra i un d’aquests elements és l’imaginari parateatral. Per això, Joan M. Minguet, explica que “el títol és enganyós, perquè ‘els altres Brosses’ n’és un de sol”. L’altra tesi de la proposta, Minguet la resumeix amb la frase següent: “Quan ningú parlava de performance, Brossa ja feia jocs de mans. I és que un joc de mans és un acte escènic que no té una finalitat narrativa. Per això, amb la poesia d’acció, jo mantinc i es va veient que Brossa era un performer.”

Xoc amb l’espectador

Continua Minguet: “I la performance també és en el teatre. L’any 1947 Brossa fa una obra que es diu Nord-Sud i que diu: ‘Acte únic. Sala blanquinosa. Pausa. Teló.’ I què va passar quan això es va escenificar, que jo sàpiga una única vegada a València? Passa com quan es va representar la peça de John Cage 4’33’’, que el fet rellevant és la reacció del públic. Perquè la performance també és això. En canvi, el cinema convencional o el teatre de la burgesia parteix de la idea de l’espectador passiu, que pretén encapsular-te. És un espectador que no està emancipat. En canvi, Brossa vol un espectador actiu. Amb això és com Miró, que deia que ell buscava en la seva pintura el xoc amb l’espectador. I aquesta és una altra idea que travessa tota l’obra de Brossa, la de trastocar, sacsejar, dislocar l’espectador. Hi ha molts poemes que són de temàtica revolucionària i a més són rupturistes formals. I per això sempre he defensat que quan Molas i Castellet no van incloure Brossa en l’antologia de poesia catalana del segle XX era perquè no l’entenien. Ells ja veien que Brossa era d’esquerres, però no els agradava que se sortís dels marges de la cosa pamfletària.”

Si, com defineix Minguet, la performance és un acte escènic que no té una finalitat narrativa, l’antinarrativitat o la narrativitat encoberta és el camí cap a la transversalitat de l’obra de Joan Brossa. Tanmateix, Minguet apunta que encara hi ha un altre element que és determinant en l’exposició: “A Brossa li interessa el món del parateatre, de la transformació, Frègoli, Méliès (els dos grans referents que ja apareixen als anys quaranta en l’obra de Brossa). I l’any 1962 deixa d’escriure teatre regular, obres dins la tradició, que ja no entenia ningú, tampoc. Però en aquesta data, a més, Brossa comença a fer obres de post-teatre, Normes de mascarada, peces fregolianes, les accions musicals amb Mestres Quadreny…”

Brossa, teòric d’altres formes escèniques

“I a final dels setanta i començament dels vuitanta es produeix aquest fenomen que reflecteix l’exposició, que és que Brossa es converteix en una mena de teòric per a una generació de gent del món de les altres formes escèniques. Perquè suposo que ell intueix que ha nascut una nova generació de mags, pallassos, faquirs, titellaires… El moviment parateatral es mou.”

“I Brossa agafa Christa Leem, que la troba en espectacles que feia a El Molino, i li proposa reconvertir l’striptease en un acte poètic, en què Christa Leem sí que es va despullant, però l’interès recau en les cartes que es va traient enganxades al cos (al pit, al cul, a l’entrecuix, a l’esquena…). Agafa Hausson, que era un prestidigitador, i crea tres espectacles per a ell. Dóna suport al pallasso Tortell Poltrona i el 1981 se’n va a veure’l amb la família Miró al Circ Cric. I en Joan Baixas és el primer, perquè als anys setanta fa un manifest dient que volen recuperar l’art dels titelles deixant clar que no són només per als nens.”

Una de les grans aportacions de Joan Brossa és donar categoria artística a les arts populars, tot i que Minguet creu que no ho va aconseguir. “Però Brossa té la intuïció que en aquest món de la parateatralitat han nascut una sèrie de personatges que són interessants i escriu texts per a ells. També hi ha el faquir Kirman o Albert Vidal, brutal com a mim. Però aquestes relacions amb Brossa també s’acaben.”

Minguet fuig de fer una hagiografia de Joan Brossa i per construir l’exposició mira d’apartar-lo també, “perquè si no el talent de Brossa s’ho menjava tot”. I ho aconsegueix perquè la potència del moviment parateatral dels anys setanta i vuitanta del segle XX, del teatre al carrer, té una força i una riquesa i una qualitat extraordinària. I en certa manera l’exposició també és un gran homenatge a aquest parateatre i els seus protagonistes. “Brossa té una frase que va dir en una entrevista a Tele/Exprés, que trobo molt significativa: ‘La Núria Espert és l’exemple de com no ha de ser una actriu. Prefereixo abans en Tortell Poltrona.’ La seva poètica és aquesta: no li agrada la Núria Espert, actriu que participa de l’engany del teatre, quan es posa a fer Desdèmona, per exemple.”

Contra l’espectador passiu

“Perquè un altre dels elements que travessa tota l’obra de Brossa és que ell mostra l’artifici. I en aquest aspecte cal dir que era molt modern, perquè ara és la filosofia contemporània, que en parla, especialment Jacques Rancier, quan parla de l’espectador emancipat. Perquè l’espectador sempre ha estat passiu. I en el moment que l’obra mostra l’artifici amb el qual et vol enganyar, l’engany ja no existeix.”

És per això que no es podia fer una exposició convencional, sinó que s’havia de jugar a mostrar l’artifici. L’exposició ocupa tots els racons de la fundació, alguns inversemblants, que és una manera de mostrar la maula, l’artifici, del format expositiu. I per això Minguet diu que l’espectador ha d’anar preparat. L’exposició és organitzada per àmbits temàtics i no hi ha un ordre correcte o incorrecte de visitar-la. A l’entrada el visitant es troba un mapa que pot seguir…, o no. Altres Brosses. Joan Brossa i la poesia d’acció i el parateatre es pot visitar fins el 16 de juliol.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any